EN | CAT | ES

Dolors Muntané Coca

Entrevistat el 17 de gener de 2018 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

N’hi ha hagut sempre, eh. I això està claríssim. Perquè Catalunya sempre ha sigut un país d’acollida,

i per tant, la gent que ha vingut de fora sempre, a vegades s’ha posat en contra. Per tant, de Lerrouxisme n’hi ha hagut sempre.

Què diferència el Lerrouxisme veritable o del segle XIX i començaments del XX?

Doncs que era populista. I el d’ara es el de l’Ibex 35. Aquesta es la gran diferència, però son Lerrouxistes igual.

No sé que més et puc dir. Son idees meves, que jo vaig…

També després n’hi ha una sobre el Memorial de Greuges.

Home, això jo ho tenía molt apuntat de l’altra entrevista que vam fer el memorial de Greuges, ara hauría de fer memòria.

Però a veure, mira. Darrerament, ha sortit una informació del catedràtic Perez Royo, que es un catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla.

Amb la qual cosa, entre parèntesi, no es gens sospitós de Catalanisme.

I ha dit, textualment, ha dit textualment, els independentistes tenen raó.

Perquè tenen raó? Doncs perquè el concens de la constitució de 1978 es va trencar

en el moment en que el tribunal constitucional va retallar un estatut votat per el poble de Catalunya.

La constitució del 78, diu el Pérez Royo,

el que va fer es buscar un concens entre el govern central i les autonomíes de manera que hi hagués un equilibri

que unes no manessin sobre les altres. Si tú… Paraules més o menys textuals del Pérez Royo.

I, per tant, si aquest estatut ja va estar aprovat per el parlament de Catalunya

al radera va anar el congrés dels diputats i s’el va retallar,

i quan va entrar al Senat, l’indecent de l’Alfonso Guerra va presumir de que ja hi havía passat el ribot.

Perquè damun, per ofendre els catalans se li omplía la boca de dir que ell s’havía ocupat molt bé de passar-hi el ribot.

Molt bé, si damun els pobrets catalans, innocents i, desde la meva prespectiva, idiotes que vam ser,

votem aquest estatut ja retallat per aquest senyor indessitjable,

resulta que una vegada l’hem votat encara hi ha un més indessitjable senyor Rajoy que recull firmes, signatures, per tota Espanya en contra d’aquest estatut,

el porta al constitucional i el constitucional l’acaba de retallar. Què volen?

A veure, es que castella no ha estat mai un poble pactista com el català.

Sempre ha volgut l’enemic humilia’l i vence’l.

I això es el que estan intentant aquí. Ens volen vençuts, subjugats i humiliats.

I arribarà un moment en que en tindrem prou, i…

Som molt concients, nosaltres som molt concients que ells tenen la força militar i tenen la força política.

Això en som conscients. Però escolta, les armes econòmiques les tenim nosaltres.

L’estat espanyol avui deu un mil·lió 700 mil mil·lions.

Vale? Per això europa està actuant com està actuant, perquè el problema que tenim en aquest moment

es que nosaltres, tot es va planificar confiant

en la democràcia europea, que ens assistiría.

I aquesta democràcia europea ens ha demostrat que no existeix i ens ha donat pel sac.

I perquè ens ha donat pel sac? Home, perquè es més interessant que cobrin el deute.

I com que, sense els catalans, Espanya no paga,

perquè no te un duro. Perquè les úniques autonomíes positives, que col·laboren amb l’estat, son

Catalunya, la que més. Evidentment Madrid, que ja sabem que es una falsa economía per una sèrie de coses.

València i Balears. I totes les altres, son receptores.

Son comunitats receptores.

Tens que pensar que les balances fiscals que va presentar el govern de Rajoy,

que evidentment no son sospitosos de catalanisme tampoc,

perquè les van encarregar ja a gent del seu bàndol i, segons els tècnics, estaven mal fetes perquè no teníen en consideració una sèrie de parametres.

Tot i així, tot i així, aquestes balances fiscals admetíen que Catalunya era aportadora a la Comunitat Econòmica Europea de 859 milions.

El País Vasc, no arribava als 200. València, no arribava als 200. O potser el País Vasc passava una mica dels 200 i València 169.

I les Balears em penso que 119.

I totes les demés, receptores nates. Fins el punt que Andalusía rebía d’Europa 2.000 i pico de mil·lións.

2.200 i pico de mil·lions d’euros. Eh?

Però bueno, ja sabem que Andalusía té el PER, que fa que la gent treballi 20 díes a l’any, o un més, depén de les collites, i cobri tot l’any.

I això es molt greu, això no passa en cap més país del mon.

Això s’ho van inventar els indessitjables del Alfonso Guerra i del Felipe González.

I el ximplet del Miquel Roca ho va assumir a canvi de cuatre competències tontes. I mal resoltes. Eh?

I que passa? Doncs, escolta, els mateixos empresaris andalusos, no dit per mi,

sino dit per Miliàn Mestre, que tampoc es sospitós de massa catalanisme,

ni d’esquerrà, perque es un senyor del Foment del Treball d’aquí de Barcelona.

Diu que els empresaris andalusos estàn pràcticament desesperats, perquè venen la collita de les olives, com va passar ara a l’Octubre i Novembre.

Agafen treballadors Andalusos i quan les olives ja son al terra, a les xarxes,

els hi diuen, “yo ya trabajé 20 días, yo ya tengo mi PER, me voy pa casa.”

I diu, “home, que les olives s’em faràn malbé.” “Ah, este es tu problema.”

“Yo ya tengo el PER y me voy pa casa”. I llavors, aquests empresaris han de fer venir, corrents, treballadors marroquins

perquè els andalusos no treballen. Escolta, tú creus que això es pot aguantar gaire més?

Espanya no pot aguantar això. Es que no ho pot aguantar cap país del món. I evidentment, els catalans n’estém fins als nassos d’aquesta pel·lícula.

Eh, que nosaltres ens hem d’estar de la sanitat, nosaltres ens hem d’estar dels hospitals plens de cues a les urgències,

de que no hi ha diners per la llei de dependència. I en canvi, aquesta gentussa

cobra per no treballar.

I’m already recording. Officially, just so you know, we have started.

Com recordes el día 20 de Septembre, quan la guardia civil va arrestar a…

Sí. Mira. Jo soc voluntària de l’ANC. Ho he sigut desde fa molts anys

i el 9-N, a la consulta del 9N, jo vaig estar rebent premsa internacional. Com a periodista que soc, encara que estigui jubilada.

Aleshores, evidentment ens havíen dit d’anar cap a la consellería d’economía.

Jo vaig sortir de casa, que estic a Sicília – Gran Vía a les 8, i a quarts de nou estava a Rambla Catalunya, davant de la consellería d’economía,

i ja hi havía força gent.

I després la gent va venir de tal manera que allò es va omplir de gom a gom.

I, et diré una altra cosa. Així com jo havía anat a les manifestacions del tribunal de justícia de Catalunya,

al passeig Lluís Companys, quan jutjaven a la gent del 9N com l’Artur Mas o la Irene Rigau o la Joana Ortega,

allà, en ser hores de feina, evidentment la majoría de gent que hi erem, doncs erem gent gran.

Perquè la gent jove treballa, i els estudiants també.

Per contra, aquest día a Rambla Catalunya, jo et puc assegurar que hi havía gent de totes les edats.

Ple d’estudiants. Ple de gent que els veies en edat de treballar.

I, evidentment, hi havía gent de tot tipus.

Desde gent que els veies penjats i antisistema,

a gent que els veies arregladíssims amb la seva corbata, la seva jaqueta de pell, i els feies arquitectes o els feies advocats però allí estavem tots.

Que aquesta, jo penso, que es la cosa més interessant del procés.

Que la gent que el reivindiquem es una població transversal.

Hi ha els antisistemes i els conservadors. El que passa, també et vull dir en arribar aquí,

que la gent que erem més conservadora i més europeísta, després de com s’ha portat europa amb el procés i amb nosaltres,

ens hem tornat antisistema.

Es a dir, com a mínim anti-Europa.

Jo, si ens deixen votar, jo votaré per l’EFTA.

Mai votaré per Europa, i com jo, moltíssima gent.

Perquè s’han portat cotxinament. El que no hi ha dret es que el president de la comunitat europea,

el…. S’hagi deixat posat medalles a la universitat de Salamanca, el Junker, li hagi donat, el Rajoy, li hagi donat el princep d’Asturies, i totes aquestes bajanades

a canvi de declaracions contra catalunya. Què passa aquí?

Que tant el Junker com el Rajoy son dos corruptes, que com diu el refraner català, llops amb llops no es mosseguen.

I el Tajani, demanant que, la del·legació de la Comunitat Econòmica Europea a Barcelona, es rotul·li en castellà.

De què van aquesta gent? Que prentenen? Que cobren per aquestes declaracions?

I la Merkel, que te prou feina per formar govern i per tant, políticament, està afeblida,

doncs, que passa? Que te la pressió econòmica que l’únic que li interessa es cobrar el deute espanyol. I els holandesos callen perquè son els que tenen més deute Espanyol, no t’ho perdis.

I els francesos i els italians perquè callen? Perquè tenen regions també sublevades i tenen por que no els hi passi el mateix que a Espanya amb Catalunya.

La prova es que el Macrón de França acaba d’assegurar que arreglaràn la constitució francesa per donar més autonomía a Còrcega.

Per por de que Còrcega s’els hi rebel·li.

Llavors, a veure, on està el dret internacional?

On estàn els drets humans? Perquè europa consenti tot el que va passar l’1 d’Octubre, de la policía apallissant a la gent i senyores grans

que l’únic que fèiem era defensar unes urnes i un dret a votar.

Com es pot mirar això? Si l’història s’ho mira, si l’història això ho mira, es per dir, que bueno, que Europa es una no-ningú i gens respectable.

Nos pots contar qué es l’Òmniun Cultural i qué es l’Assemblea Nacional de Catalunya?

Mira. A veure. Son diferentes.

L’Òmnium neix l’any 1961, per tant parlem ja del segle passat.

I neix en plena censura franquista. I contra la cultura catalana. Per tant, Òmnium sempre el que ha defensat es la cutlura catalana.

I ha apoyat, es una associació que ha apoyat sempre les publicacions en català,

s’ha ocupat de que la llengua catalana tingués una presencia institucional, cultural, etcètera. Es a dir,

que es una associació que neix, essencialment cultural, i de defensa de la llengua catalana.

Què passa? Que amb el temps ha anat evolucionant a les necessitats de la societat catalana.

I a partir del… de que el tribunal constitucional retalla l’estatut,

i la societat es comença a organitzar per buscar la independència,

aleshores Òmnium fa aquest gir social perquè ho demanen els propis socis i ho demana la societat.

I llavors s’ajunta amb l’ANC per organitzar les grans manifestacions des del 2012 cap aquí.

La diferència amb l’Assemblea Nacional Catalana. L’Assemblea Nacional Catalana no, neix quan, a partir de la sentència del 2010 del tribunal constitucional.

I ja neix, clarament, per treballar per la independència de Catalunya.

I després, evidentment, s’han trobat les dues treballant colze a colze per la organització de les manifestacions

i per organitzacions que ha convingut a la societat Catalana.

Què passa? També s’ha de dir, en arribar aquí,

que son, tant l’una com l’altra, associacions clarament pacífiques,

amb aquest fons cultural real i veritable, i que sempre, en les seves organitzacions, el que s’ha mirat es el pacifisme, el respectar la cultura,

el respectar, fins i tot, les normes socials de la netedat.

De manera que ara, en aquest viatge a bèlgica, suposo que ho haureu llegit,

la gran sorpresa de la policía belga es que van preparar carros de neteja per després de la manifestació, i es van trobar que els van haver de tornar cap a casa perquè no hi havía ni un paper a terra.

Per tant, escolta, realment, si es fa una lectura objectiva, que es el que no fa la premsa madrilenya, que es la de la caverna.

Si es fa una lectura objectiva de tot el que està passant, es realment abominable la posició del estat espanyol.

Nos pots parlar de la llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya?

Bueno, a veure, es una llei molt consensuada, molt treballada per els partits independentistes.

I cal dir que una de les coses que han fet bé els governs de Catalunya, tant el que va presidir el senyor Mas

com el que ha presidit el Carles Puigdemont, és que sempre han tingut una gran assessoría política.

Tens que pensar que el Pi-Sunyer, que ha sigut un dels grans assessors legals de totes les lleis catalanes, i de la Generalitat.

Aquest senyor ja va presidir el tribunal constitucional en els inicis del 78,

quan realment era el que havía de ser, i no ara que es un tribunal venut.

Per tant, aquesta llei, una de les coses que deia, es que s’havía de fer el referèndum i que, després d’aquest referèndum,

si sortía el sí s’havía de declarar la independència de Catalunya.

Perquè s’havía de fer aquest referèndum? Cal explicar, també cal anar una mica a l’història.

Les eleccions passades ja es va dir que eren plebiscitàries.

Les que hi havía l’Artur Mas, les anteriors.

Ja es va dir que eren plebiscitaries.

Però que passa? Que tant la CUP com els partits independentistes, malgrat tenir majoría independentista en el parlament,

van ser suficientment honrats per dir que la majoría de vots encara no era independentista,

i que per tant s’havía de fer el referèndum. Que si no haguessin sigut honestos, en aquell moment ja es podía declarar la independència.

Perquè, parlamentariament, ja teníen els vots consolidats.

Ara, es va dir, doncs, que es faría, i es va fer aquesta llei.

I aleshores, després, evidenment a l’1 d’Octubre, al referèndum,

va sortir majoritariament vots independentistes malgrat totes les trabes que va posar el govern.

Que va dir que no hi hauría urnes, que no hi hauría papeletes.

La policía remenant impremptes i sense trobar res.

Remenant urnes i sense trobar-ne cap. Perquè evidentment, la gent que ho va gestionar no son idiotes.

O sigui, les urnes van venir directament de la xina i les guardaven les propies famílies als pobles petits.

I les paperetes es van fer a la catalunya nord, o sigui, a Perpignan,

per tant, a veure, i van venir aquí en cotxes particulars.

Per tant, el govern de l’estat el que no te es vergonya, perquè es va quedar amb un pam de nas.

Es va quedar amb un pam de nas de l’organització que hi ha aquí a catalunya.

Després, doncs, en aquesta llei, quan va sortir el sí a favor,

doncs, evidentment, s’havía de declarar la independència. El que passa que hi havía una sèrie de contactes internacionals que no van sortir com s’esperava, que es això que et deia jo

de la trista Europa i pusilànime.

I al veure que no hi havía el suport internacional que s’esperaba,

aleshores que es va fer? Es va declarar i es va suspendre per començar les negociacions.

I què va fer Castella? O el govern de l’estat espanyol? Com que que es un país que no negocia

si no que vol avasallar, rendir i subjugar, i humiliar,

doncs el que va fer va ser, aleshores, empresonar els polítics.

I, sortosament, el president i quatre consellers més van marxar cap a Bèlgica. Per tant tenim un govern exiliat.

Nos pots parlar de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república?

Es una llei que, com et deia, la majoría de lleis han estat molt ben assessorades.

I aquesta llei es va fer perquè no hi hagués un buit legal en passar, diguessim, de la legislació espanyola a la república, que no hi hagués un buit legal.

Sobre tot, perquè el PdeCat i l’antiga convergència sempre han estat partits amb una gran visió empresarial.

I a més a més amb molts contactes tant de petita com de mitjana empresa com de multinacionals.

Per tant, es va tenir molta cura de que no hi hagués un vuit legal. I aquesta llei el que tractava era de dir, mentre no hi hagi una constitució catalana,

doncs regiràn les lleis espanyoles i, per damunt de tot, les europees.

I aquelles lleis, que això es molt important, i aquelles lleis catalanes, del parlament de catalunya,

que ha suprimit el tribunal constitucional queden vigents, perquè Catalunya no respecta el tribunal constitucional.

Que ja sabem que es un tribunal venut, amb membres militants del PP, cosa impensable en una Alemanya.

I, per tant, no tenim ja… Si som el poble del costat, no ja no tenim perquè respectar institucions que van en contra nostra.

O sigui, aquesta es essencialment l’esperit de la llei de transitorietat.

I, evidenment, s’havía de fer el procés constituent que havía de durar un màxim d’un any a partir de la declaració d’independència,

i, en aquest procés constituent, se fan una sèrie d’assamblees regionals i locals

on havía de sortir la nova constitució, evidentment avalada per tecnics i lo que sigui.

I fer, aprobar-se la constitució catalana i a partir d’aquí tornar a fer noves eleccions.

Evidentment ja amb un president de la república catalana.

Qui son Jordi Cuixart i Jordi Sanchez?

Respectivament son el president d’Òminum Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya, avui, desgraciadament, empresonats.

Son uns dels nostres presos polítics.

I son… mira, el… Del Jordi Cuixart, el Jordi Cuixart, a Òmnium, va substituir la Muriel Casals.

Que la Muriel Casals va morir al febrer de 2016 atropellada per una bicicleta,

quan ja era diputada al parlament de Catalunya.

La Muriel Casals havía estat molts anys, molts anys presidenta d’Òmnium Cultural. I el Jordi Cuixart la va substituir.

I ha resultat ser una persona amb molt de carisma, amb una gran personalitat,

amb un gran do de paraula i un gran lideratge.

Tothom, al perdre la Muriel Casals, teníen por de perdre una gran lideressa,

i després doncs ens hem trobat que Jordi Cuixart era un gran líder. Les coses clares i senzilles, tal com son.

El Jordi Sànchez, per la seva banda, a l’Assemblea Nacional de Catalunya va substituir

a la Carme Forcadell al moment en que aquesta va ser nomenada presidenta del parlament de Catalunya i diputada al parlament de Catalunya.

Llavorens la va substituir el Jordi Sanchez i també, a veure, una persona amb una gran preparació sociològica, perque era…

estava treballant amb el Síndic de Greuges. Per tant son dos persones que han acabat de fer grans tant l’ANC com l’Òmnium Cultural.

Malauradament empresonats, jo crec que l’estat espanyol els ha empresonat perquè no creguis pas que la justícia sigui justícia.

O sigui, en aquest país la separació de poders tenim clar que no existeix.

I que els jutges fan el que els hi diu que han de fer el senyor Rajoy.

De la mateixa manera que ho fa el cap de l’estat. O sigui,

el monarca també fa, absolutament, el que li diu el govern de l’estat en lloc de fer d’arbit

o fer de consens, que es realment el seu paper constitucional.

Però aquí, desde que hi ha el senyor Rajoy, tots es passen per el forro la pròpia constitució.

De tal manera que acudeixen al tribunal constitucional per anar contra Catalunya, però després, quan el tribunal constitucional hi ha alguna de les lleis que va a favor de Catalunya, senzillament no ho compleixen.

Perquè son 34 les sentències del tribunal constitucional

que el govern del senyor Rajoy no compleix.

Aleshores, jo crec que lo que ha passat es que per el lideratge que tenen aquestes persones, el govern espanyol els hi te por i per això les te presoneres.

Com va ser la teva experiència al votar l’1 d’Octubre?

Molt maca. M’en recordaré tota la vida, mira.

Jo, com a voluntària de l’ANC,

el 9 d’Octubre a la consulta, jo estava empadronada a Barcelona, val?

Però aquest 1 d’Octubre…

El 9 de Novembre passat, jo estava empadronada a Barcelona i per tant,

com a voluntària vaig actuar a Barcelona, ajudant a rebre la premsa internacional.

Molt bé. Per contra, aquest cop jo estava empadronada a Reus,

que es d’on jo soc filla, es el meu poble, hi tinc propietats,

i estava empadronada a Reus. Per tant, a mí s’em va cridar desde Reus, perquè l’ANC això sí que es molt respectuosa:

allà on estàs empadronat, conten amb tú.

Aleshores, jo ja vaig anar a les reunions anteriors a l’Assemblea a Reus.

I aleshores, em van dir si volía ser apoderada.

Al col·legi on jo havía d’anar a votar. Vaig dir que sí i jo vaig actuar com a apoderada.

Mira, en el moment…

Jo vaig anar al col·legi meu a les quatre de la nit.

Perquè van dir que hi anessim aviat perquè no hi anés la policía, per reservar totes les paperetes, les urnes i tot.

Jo hi vaig anar a les quatre de la matinada perquè el tinc molt aprop de casa.

I a les 4 estava tot fosc i no hi havía ningú. Es veia llum a dintre, i com que ja m’havien dit que hi havía gent que s’hi quedava a dintre, jo vaig tornar cap a casa.

I a tres cuarts de cinc i vaig tornar. I a tres quarts de cinc ja hi havía un fotimer de gent.

I, evidentment, la gent es va anar augmentant.

I a les sis, erem milers de persones allí en aquella porta, val?

I allavorens a les sis van obrir. Els que s’havíen quedat a dormir, a les sis van obrir.

I aleshores ens van cridar als que ja portavem l’acreditació. Vam entrar.

L’altra gent doncs es va quedar a la porta preservant l’entrada.

I automàticament, en aquell moment, el meu telèfono va formar part d’un xat, d’un xat de whatsapp.

Que era un xat de la ANC justament per apoderats.

Aleshores A mí s’em va assignar el paper de coordinadora dels informàtics de la taula, perquè com que hi havía una central

i a cada taula hi havía tres persones, no?

Una, la del mig, que era la que es cuidava de la urna, i era la que t’agafava el DNI i que et posava el sobre a dintre de la urna.

La de l’altre costat, que era la que t’apuntava el nom en un altre llistat, i com si diguessim, fer un inventari de la gent que votava a mà.

I després, un tercer que era el que tenía, amb el seu propi telèfon, entrava a una web i allí es votava a través de la web.

Que va passar? Que a primera hora una de les taules hi va puguer entrar a la web preparada, que ja me l’havíen donat a mí,

i jo la passava a les taules.

Una de les taules hi va entrar de seguida, i va poguer fer els primers dos o tres votacions digitals.

Automàticament, en aquella web va sortir l’icono de la guardia civil, error, i ja no hi podíes entrar.

Aleshores, evidentment l’informàtic m’ho va dir a mi, jo ho vaig transmetre al chat, al chat me van dir

doncs, que era normal, que ens esperessim un moment que inmediatament ens donaríen la còpia on havíem d’anar.

Immediatament em van donar la còpia, jo vaig passar la còpia a les taules.

I les dues taules que encara no havíen entrat, van puguer funcionar perfecte amb la còpia.

Què passa? Que la taula que ja havía entrar, quan va entrar a la còpia li deia que no

perquè ja estava vigent, ja havía entrat a l’altra.

Aleshores, clar, jo vaig haver-ho de dir, escolteu, que hi ha una taula que no pot entrar que es la que havía entrat abans.

I em van dir, sí, perquè fa un rebuig el propi sistema perquè ja havía entrat en un altre lloc.

Esperat que vertem tota la informació a la còpia i llavors hi podrà entrar.

I van vertir tota la informació a la còpia i llavors hi va poguer entrar.

Vull dir, que jo vaig fer aquest paper, de coordinadora entre la central informàtica i les taules.

Evidentment la experiència no pot ser més guapa, no? Desde la prespectiva subjectiva i personal…

i bueno, hi vaig estar treballant tot el día com una ximpleta, no vaig poguer anar a casa ni res.

Jo, pensa que son intolerant al gluten i a la lactosa, i clar, jo no em podía agafar a

als croissants que hi havía per allí ni als bocates que hi havía per allí.

I la meva germana em va portar un plàtano, em va portar fruits secs, i així vaig passar jo el día, perquè no podía marxar a casa.

Perquè, es que, en un moment que vaig intentar marxar,

llavors al xat no sé que em deien i vaig dir, no els puc deixar penjats.

Es a dir, que vaig estar tot el día allí.

Ara, evidentment la gran tasca la van fer també els del CDR, eh?

Els comités que ara son de defensa de la república però llavors eren de defensa del referèndum, però es diuen igual,

CDR. Allà hi havía gent molt maca, del CDR, que també estaven d’apoderats i van fer una feina exquisita.

Vull dir que, a veure, els de la CUP, allà tots erem uns. Tots erem uns, vull dir que no…

Ara, també t’haig d’explicar el perquè hi havíem apoderats de la ANC.

Hi havíem apoderats de la ANC perquè faltaven partits.

Perquè aquest cop que les eleccions del 21 de Desembre van ser convocades il·legalment per el senyor Rajoy, després si vols en parlem,

no n’hi havía d’apoderats de l’ANC. Perquè hi havía tots els partits, i la feina d’apoderats es dels partits.

Ara bé, l’1 d’Octubre, com que hi havía partits com el PSC, i el PP i tots aquests que no actuaven,

perquè consideraven, doncs, que el referèndum no s’havía de fer,

doncs, evidentment, hi havía necessitat de suplir aquests apoderats amb gent de l’ANC.

El que ha fet sempre l’ANC es estar al servei de la societat.

Suplir les mancances que han sigut necessaries a través dels voluntaris.

Però mai agafar el paper que no li correspón. Amb això son molt curosos.

Nos pots contar alguna anècdota o història que t’hagi contat algún amic que participés aquí a Barcelona?

Sí. Mira, la meva filla i la meva neta es van passar el día al col·legi de la meva neta.

Bueno, la meva neta ara té 22 anys i ja podía votar,

però era el seu col·legi d’infantesa, que era col·legi electoral.

Que es, ai… el d’aixòs del cargol.

Cap a gràcia, a dal de tot de gràcia tocant amb el Parc Güell.

Aleshores, s’hi van passar tot el día allí.

I sempre amb la por de que ara ve la policía, que estan quatre col·legis més avall.

La gent allí apilotonada, i es van, el company de la meva filla els hi va anara buscar un bocata a casa

i van menjar el bocata tots tres allí dalt i no es van moure del col·legi.

Vull dir que, a veure. I, per cert, que nosaltres a casa som tots independentistes, però el meu gendre no.

I en canvi, l’1 d’Octubre va actuar com si ho fós. Perquè? Doncs perquè ja no es tractava de defensar

l’independència o no, es tractava de defensar la democràcia.

I això tothom ho ha tingut molt clar.

Quina va ser la teva reacció al discurs de Puigdemont davant del parlament el 10 d’Octubre?

El 10 d’Octubre? Mira, el 10 d’Octubre jo vaig anar al passeig de Sant Joan, com ahir.

Ahir també vaig anar al passeig de Sant Joan, a la manifestació que hi va haver per demanar la llibertat dels pressos polítics.

No es mèrit, perquè ho tinc tocant a casa, eh. Jo estic a Sicília – Gran Vía, i per tant el passeig de Sant Joan

està tocant a casa. Doncs el día 10 d’Octubre jo vaig anar al passeig de Sant Joan, a la part de baix de l’arc de triomf s’havíen instal·lat

unes pantalles amb connexió amb el parlament per…

I estava ple de gom a gom de gent, també gent de tot tipus, gent de tot tipus. Lo que deiem de la transversalitat del procés, no?

I esperavem, realment, que el president Puigdemont declarés la independència.

Hi va haver-hi un desencís tremendo.

Primer, perquè es va retardar un munt de temps el fet de que sortís. Perquè es clar, tenía moltes presions.

Lo que et deia, estaven en converses internacionals, en converses amb el govern. I el govern espanyol, l’únic que ha fet sempre es amenaçar.

Amenaçar i amenaçar. Que, per cert, van dir, van negar, que

els militars estessin preparats per, si calía, venir a Catalunya,

i fa quatre díes la ministra de defensa, que primer ja ens havía amenaçat, ens va tornar a amenaçar.

I, en canvi, sents declaracions de militars demòcrates com el Martínez Inglés,

que et diuen, i a més a més avalats per la legislació internacional,

que… l’exercit espanyol pertany a la…. ara se m’he n’ha anat.

Ajudeu-me.

La OTAN?

De la OTAN, vale. Això ho tallaràs, no?

O sigui, el Martínez Inglés i la majoría de assessors legals,

diuen que es impossible que l’exèrcit espanyol envaeixi catalunya o vagi contra el poble català, perquè l’exercit espanyol pertany a la OTAN

i la OTAN te una llei molt clara que prohibeix que exèrcits de la OTAN vagin contra paísos de la OTAN.

Això no s’ha fet específicament per catalunya, si no que es molt normal que, per exemple, doncs,

Alemanya no pugui anar contra Espanya o els Estats Units no puguin anar contra Anglaterra.

Això, per tant, es una de les lleis bàsiques.

I, justament tot el que es va preparar del procés tenía en compte les legislació internacional però també la de la OTAN.

I després va resultar que a l’últim moment, com que el govern espanyol es passa les lleis per el sobaco i fa exactament lo que li convé,

doncs, evidenmtent, van amenaçar catalunya.

I, a partir d’aquí, justament per evitar una guerra sagnant, es per lo que es va declarar i es va suspendre primer,

i després es va tornar a declarar però van marxar el president i consellers i uns altres…

Es a dir, ells ja es van repartir i sabíen que uns anaven a la presó i que els altres…

Perquè evidentment l’estat espanyol la democràcia se la passa per on li convé.

El 27 d’Octubre, la declaració d’independència es va passar per el parlament. Ens pots parlar d’això i de la reacció del govern espanyol?

Sí. A partir d’aquesta declaració es quan comencen a empresonar els polítics que hi havien participat.

Hi ha una primera declaració que se suspén el 10 d’Octubre perquè es la que demana la llei del referèndum, que es la que diu que si ha guanyat s’ha d’aplicar. Aquesta es la del 10 d’Octubre.

I se suspèn en funció d’obrir un diàleg.

Però quan es veu que el diàleg espanyol no existeix i que no el volen,

a llavorens, el 27, es declara ja formalment.

Se sap que evidentment el govern espanyol ho suspendrà i empresonarà als polítics que l’han declarada, i a llavorens es quan ells ja es reparteixen

en funció de que els que parlen més llengues van a Bélgica, per poguer actuar a nivell internacional,

i els altres es queden aquí. Excepte el Romeva.

Que el Romeva parla moltes llengües i en canvi es dels que es van quedar aquí.

Va ser empresonat però després va ser posat en llibertat, igual que el Turull i el Rull.

A veure, que tots estàn pendents de judici. Que lo que es més greu es que el Barcenas, que ja te el judici, estigui suelto i vagi a esquiar,

que el Urdangarín ja tingui judici i estigui tranquilet a Suissa, i en canvi a aquests senyors s’els hi dictamini presó preventiva,

quan a més a més son senyors que s’ha demostrat que no son violents.

I que no hi ha cap risc de fuga.

Però, evidentment, tornaríem a insistir en el fals valor de la justícia espanyola,

en la qual no hi ha… els poders executius i de justícia no son pas separats,

si no que estan jutges totalment polititzats. A mes a més…

Lo que jo considero més greu d’aquest país es que no tenim oposició.

A veure, un país normalitzat tindría un govern que pot fer les malifetes que vulguis, però després te una oposició en contra.

I aquest no es el cas d’Espanya. Perquè?

No et preguntes perquè el PSOE no fa oposició al PP? T’ho contestaré jo.

No la fa perquè son polítics que no fan política.

S’han partit els jutges igual que la canalleta es parteix els cromos. Pito, pito, colorito.

I aleshores s’han repartit els jutges afins.

Tú aquests perquè no vagin contra tú, contra l’ERES,

els EREs, que son milers de milions de la junta d’Andalucía,

que va desviar de la formació profesional, mira si es gros.

Un país com andalusia, que esta vivint del PER, i els diners que li venen d’Europa,

de la formació professional, resulta que encara els deriven per lo que els hi convé.

Mantenint… Mantenint mansions, i la junta pagant el lloguer de polítics.

Quan aquests diners es necessiten realment per la formació professional.

Doncs bé, ara resulta que el jutge que ja han triat, perquè van treure a la Jueza Alaya. T’en recordes de la jueza Alaya?

Que era la que portava el judici dels ERES. Se la van escombrar perquè els hi feia mal

i el jutge que ara han agafat resulta que exonera a la junta d’Andalusia. Com se menja això?

Quan aquest tema va costar el lloc a Chàves, que era president de la junta d’Andalusia,

i al Griñán que era el que el va seguir.

Els hi costa el lloc i ara resulta que el jutge els exonera? Com se menja això?

Alguna cosa hi ha.

I, evidentment, han posat a la jutgessa afí al PP portant el tema del Gurtel.

Què es això?

Aleshores, per això no tenim oposició.

Recorda’t que el Pedro Sanchez defensava

el que volíen les bases. I això li va costar que el PSOE fes una plataforma,

que el van fer fora, eh.

Perquè en aquesta plataforma hi havía la Susanita Díez, que estava a favor del Rajoy i votar en tot lo del Rajoy.

Evidentment, per protegir la Junta de Andalucía com ha aconseguit. Ja ho ha aconseguit. Perquè el jutge ja l’ha exonerada.

Ja ho han aconseguit. I ara resulta que el Pedro Sanchez, quan les bases el van tornar a recolocar al seu lloc,

ara les ha donat pel sac.

Perquè ara està agafant el paper de la plataforma i de la Susanita Díez per conservar el seu lloc.

Es a dir, que estem en un país on l’oposició està totalment venuda al govern.

Evidentment, venuda a canvi d’unes prebendes.

Aleshores, en un país en que no hi ha oposició, doncs, evidentment a Catalunya està passant lo que està passant.

Durant la primera setmana de desembre, molts catalans van fugir a Bruseles. Ens pots contar perquè?

Hi havía un lema. Hi havía un lema molt clar, que era despertat Europa.

Es el que parlavem abans, Europa s’ha portat molt malament amb Catalunya.

Tú tens que pensar que Catalunya es un país, es la regió d’Espanya aportadora nata

Catalunya aporta 859 milions.

A l’any.

Per tant, jo crec que Europa hauría de respectar molt més el poble de Catalunya, i no l’ha respectat en absolut.

Al contrari, s’han inhibit i han dit que el problema entre Catalunya i Espanya era un problema intern.

A partir d’aquí, amb tota la situació de presos polítics, i amb tota la situació

doncs, que s’ha trobat el poble de Catalunya, van fer aquesta manifestació

a Brussel·les que diuen que van anar-hi unes 90.000 persones.

Tot i que

els diaris posaven unes 55.000, que ja son moltes.

Però després s’ha fet el recompte que només la gent…

Ja va haver-hi molta gent que va dormir als cotxes, però hi va haver-hi molta gent que van anar d’hotel.

I havíen de demanar hotel a més de 100 kilòmetres de Burseles.

A més de 100 kilòmetres de Bruseles, perquè estava tot ple.

I, contant això, s’ha dit que hi havía unes 90.000 persones.

Son molta gent. Jo no hi vaig anar perquè la meva economía

de jubilada no m’ho va permetre, però no perquè m’en faltessin ganes.

O sigui, que el lema era desperta’t europa.

Motla gent que hem entrevistat considera que Espanya no es una autèntica democràcia perquè els poders del Franquisme encara estan al poder. No obstant, això volem que sigui un poc més comprensible per als americans, perquè els americans consideren que la democracia americana es una democracia com cal. No obstant, el pare del president Bush, el president Bush sr., el van condenar per vendre armes a l’alemanya nazi. Tú perquè consideres que espanya no es una democracia autèntica?

El dret constitucional admet que la democràcia es el país on hi ha, essencialment, separació de poder.

Poder legistlatiu, el parlament. Poder executiu, el govern. I la justícia, evidentment, es un altre poder entre commetes que te que fer la seva feina

segons les lleis que fan el parlament.

Per tant, si això em demostres que es compleix a Espanya, t’admetré que es una democràcia.

Però com que aixo no m’ho pots demostrar perquè a cada moment es demostra justament el contrari,

del que parlavem abans, doncs de que tant la oposicio com el govern, l’executiu del govern,

s’han canviat els jutges com aquell que canvía cromos.

I tota la legislació… Pensa que el govern espanyol va emetre una ordre de captura internacional contra el Carles Puigdemont, el president de la Generalitat.

I aquesta ordre la va haver de reitrar per vergonya. Perquè no complía en absolut les lleis internacionals.

I tot lo que aquí consideren rebel·lió i sedició, que es l’únic que li poden imputar.

Perquè ja els hi agradaría imputarli que havía robat o que s’havía quedat diners com ells.

Però resulta que amb això no el poden atrapar perquè no es així.

I per contra, doncs el delicte de sedició i de rebel·lió implica, implica,

actes tumultuaris i implica violència.

I de la mateixa manera que no li poden imputar a Carles Puigdemont, tampoc ho poden imputar als que queden presos.

I en canvi els hi tenen, perquè els han agafat en territori espanyol.

Doncs això ja et demostra, això ja et demostra la perversió del govern espanyol.

Perquè ja no es una questió de que no hi hagi democràcia, que també,

es que no hi ha democràcia però a més hi ha perversitat.

Nos pots parlar de les eleccions del 21 de Desembre?

Sí.

Les eleccions del 21 de Desembre, desde qualsevol prespectiva, son totalment il·legals.

Mira. Primer punt.

Sí Catalunya ja era un estat propi, perquè s’havía declarat previament a l’Octubre,

no podía convocar eleccions un govern d’un estat del costat.

Si fem aquesta consideració, il·legals del tot.

Fem una altra consideració.

Desd…

Suposem que Catalunya encara era espanyola.

Si suposem això, haurem d’anar a la constitució i haurem d’anar a l’estatut de Catalunya, no?

Segons la constitució i segons l’estatut de Catalunya,

per allò que deiem el catedràtic Perez Rollo del consens i separació de poders autonòmics i del govern l’estat,

l’únic que podía convocar eleccions a Catalunya, des d’aquesta prespectiva,

era el president de la generalitat.

Per tant, t’ho miris com t’ho miris eren eleccions totalment il·legals.

Què van pensar els partits indepedentistes? Van pensar, primer, com la CUP, que no es presentaríen.

Perquè ho va dir, la CUP va dir, nosaltres no ens hi presentem perquè son eleccions il·legals.

I jo vaig estar d’acord amb la CUP. I et vaig a dir una cosa.

Me va convencer tant l’actitut de la CUP que jo vaig estar per votar a la CUP el 21 de Desembre.

El que passa que després, pensant-ho bé, vaig dir, no.

Ja que son eleccions il·legals i els independentistes s’hi presenten perquè no guanyen els unionistes,

aleshores el que hem de fer es restablir el govern que teníem.

I a partir d’aquesta consideracio vaig votar a Junts x Catalunya.

Però de fet, a mi els que em van convencer primer van ser la CUP, perquè son els primers que van declarar il·legals aquestes eleccions.

I desde el meu punt de vista racionalista, ho eren del tot.

Considerant que ja no erem espanyols i considerant que ho erem.

Agafis una consideració o agafis l’altra a nivell racional,

eren eleccions il·legals. I això ho demostrarà la història.

Nos pots comentar els resultats de les eleccions?

Sí.

Els resultats d’aquestes eleccions han posat de manifest, doncs, que guanyaven un altre cop els independentistes.

Què ha passat? Això es molt original de repassar tot el que ha passat, perquè ten dones compte que això ha agafat de sorpresa el govern de l’estat.

Perquè ell estava plenament convençut que guanyaríen els unionistes.

Perquè? Primer per les trampes que feien.

Perquè ja van crear una junta electoral totalment partidista, que no va deixar retransmetre per TV3 el viatge a Bruseles del que parlavem abans,

i en canvi va deixar posar un… un…

a la plaça de Catalunya una… unes pancartes i una, com es diu això? Una tómbola dels Ciutadans, eh.

I es va veure claríssimament, a través de tota la campanya, que

la junta electoral era partidista i anava a favor dels unionistes.

Per la cantitat de coses il·legals que els hi van permetre a Ciutadans.

Fins el punt, fins el punt,

que com que han perdut el PP i ha guanyat Ciutadans, aleshores el mateix PP va denunciar la junta electoral i va denunciar Ciutadans,

perquè la portada del ABC del día de reflexió i havía una entrevista amb l’Arrimadetes. Vale?

Aleshores, que nosaltres a Reus li diem la Barbie Arrimades.

Aleshores, doncs, molt bé. Entre ells es barallen, no?

I tens que pensar que Indra, l’empresa que va contractar el PP o el govern de l’estat, per fer el recompte oficial,

Indra, ja, jo he llegit, que a estats units ja era sospitosa d’haver fet un recompte il·legal.

Al menys ha estat denunciada allà per això.

I en aquí es va confiar en que es podríen fer trampes.

Tot i així, com que hi havía apoderats i hi havía els CDR,

el recompte a mà que han fet els CDR uns quants díes a posteriori del 21-D, perquè això va sortir just la setmana pasada,

s’ha vist que la victoria de Ciutadans era falsa.

Tot i així es la oficial.

I tot i ser l’oficial, a nivell de vots està claríssim que han guanyat els independentistes,

encara que com a partit hagi guanyat Ciutadans.

Per tant, el que tart o d’hora sortirà es el recompte dels CDR fet manual i…

fet al cap del temps amb testimonis de que aquesta victòria de Ciutadans també es falsa.

Parlant de Ciutadans, nos pots contar una mica qui son?

No soc la persona ideal per ferte aquestes explicacions, segur.

Desde el meu punt de vista, jo et diré que Ciutadans es un partit larrouxista,

que va contra catalunya. I la diferència entre el partit larrouxista del segle passat

i aquest, es que el del segle passat era populista i aquest es del IBEX 35.

Però no deixa de ser un partit creat per una persona nascuda a Catalunya i que va contra Catalunya, una cosa que no s’entén gens. Que no s’enten gens.

Jo no sé aquesta persona, l’Albert Rivera, perquè està tan resentit amb Catalunya, es que no ho puc entendre.

No em cap al cap una persona, doncs, formada a l’escola d’aquí…

No, no….

La meva mentalitat no arriba a poder comprendre perquè te aquest ressentiment.

Puc entendre el de l’Arrimadas.

El de l’Arrimadas sí, perquè es una senyora Jerezana, andalusa, que porta 4 díes aquí.

I a més a més, el que tampoc entenc es la seva mentalitat racional.

Perquè escolta’m, si amb ella anés un català a Andalusia

i li desfés el Rocío, i li desfés totes les cuatre xarolades que tenen de festes,

i la llengua andalusa, i tot li vullguessin destruir,

jo crec que ella també reaccionaría com nosaltres.

Es que no ho puc entendre que fa cuatre díes que ha vingut aqui,

ens vol manar, i ens vol destruir la llengua i la cultura.

Com se pot entendre això a nivell racional?

L’èxit electoral que va tindre Ciutadans en aquestes eleccions, a tu et va sorprendre?

No. De cap manera.

No em va sorprendre per això que et dic, perquè tothom sabíem que el govern de l’estat havía triat a Indra per fer el recompte.

I sabíem la trajectoria de Indra. Indra es una empresa de Gurtel.

No ens enganyem. Indra es una empresa de Gurtel.

Per tant, fa exactament el que li convé al PP.

I a més a més ja sabíem la seva trajectòria, que inclús havía tingut una denúncia, això que et deia, una denuncia a Estats Units

per un recompte electoral. Per tant, ja sabíem on anaven.

Ja sabíem on anaven. El que passa es que no els hi ha sortit bé. Imagínat, el PP ha tret 3 diputats i sumats amb els del PSC, que també ha fracassat, i els del PP, doncs no arriben enlloc.

Doncs molt bé, o sigui, tothom te allò que es mereix, no?

Tot i les trampes.

Qué nos pots contar de Roger Torrent?

No gaire cosa. No es una persona gaire coneguda.

Es una persona d’Esquerra Republicana, que he llegit es llicenciat

en ciències polítiques. Jo suposo que s’ha escollit per això, per la seva formació.

Perquè es un noi molt jove. I bueno, i no te una llarga experiència

política, ni com a diputat. Tot i que sí sembla ser, doncs, que ja fa anys

que es diputat d’Esquerra Republicana, però había passat bastant desapercebut.

Tenint en compte que els partits independentistes han mantingut aquesta majoría parlamentària, que passarà? Què es el pròxim que passarà?

Mira.

Jo soc una persona hipersensible, inquieta, preocupada per el meu país.

I que em posa malalta tota la situació actual. Jo somatitzo de seguida i em poso malalta.

Aleshores, Tinc una petita sortida d’autodefensa.

Que es mirar l’astrología.

No l’astrología dels horoscopos, en aquesta no hi crec.

Però l’astrología científica, sí.

I damunt, com que l’astrología, tot i ser científica, es interpretativa,

i te unes carregues de subjectivitat,

evidentment no he consultat ni la de cap espanyol ni la de cap català.

Me n’he anat a astròlegs brasilers o argentins.

I què diuen? Diuen que això no s’arregla fins el 2020.

I coincideix que hi ha les eleccions generals a Espanya.

Que hi ha les eleccions generals a Espanya.

El 20. El 19 o el 18 hi ha les municipals,

i després el 20 hi ha les eleccions generals.

Per tant, ens hem d’armar de paciència, perquè d’aquí al 20 pot passar de tot.

Pot passar de tot. Hem d’esperar les eleccions.

Ara bé, ara bé, jo soc de l’opinió que com que els catalans la única arma que tenim es la economía,

jo soc partidària d’una vaga general monstruosa que faci tremolar la prima de risc Espanyola i el govern de Rajoy.

Que tremoli Europa, que tremoli Europa perquè s’ho mereix, que tremoli Europa.

I aleshores, quan tremolin tots, que s’assentin a la taula a pactar.

Que Catalunya assoleixi el deute que li correspongui. Continuarem treballant, perquè som treballadors de mena, som treballadors de mena.

Continuarem treballant i temps a vindre, no massa lluny, el 21, es consolidarà la nostra independència.

I suposo que a finals dels 25-26, ja podrem aixecar el cap perquè ja haurèm pagat.

Ara queden…

Jo potser no ho veurè. Jo potser no ho veurè.

Queden un parell de preguntes que no estaven. La primera es el que t’he comentat abans, ens pots comentar algo de la Renaixença?

La Renaixença es un moviment cultural més que polític.

Sí que te una base política… A veure, anem per parts.

La renaixença comença en un moment en que hi ha diferents revolucions a Europa.

Hi ha diferentes revolucions a Europa i transmeten una certa energía revolucionaria a Catalunya.

Però Catalunya, que no es revolcionària de naturalesa,

ni es agressiva de naturalesa; si no més aviat, desde el meu punt de vista, encara li falta una bona dosi de tot això.

I és massa pactista. Aleshores transformen aquests moviments revolucionaris d’altres països, ho transformen en moviment cultural.

I en un moment en que, a banda d’aquestes revolucions a Europa també estan passant una sèrie de moviments culturals molt macos,

com el Jugendstil a Alemanya, i a França el corresponent, com es deia, el modernisme francés.

Aquí neix el modernisme. I aquí es consolida perquè hi ha uns grans arquitectes a l’època que assoleixen aquest moviment.

A més, Catalunya, en aquell moment, és un país molt ric.

Hi ha grans famílies amb molta potencialitat econòmica.

I es converteixen en els grans promotors d’aquest moviment cultural.

Evidentment, és l’època de Gaudí, és l’època de Domenech i Montaner,

es l’època d’aquests grans arquitectes que consoliden la Catalunya de la que avui presumim.

Esta ja es l’última. Nos pots contar qui va ser Francesc Macià?

Sí. Un president de la generalitat. No et sabría dir el número de president de la generalitat, però tú pensa que la generalitat…

A veure, la independència de Catalunya existeix desde el compte Borrell II, al 987.

Que dix la seva dependència del rei francés precisament perquè no li donen assitència militar contra Almanzor.

Els moros.

I s’independitza. Les corts catalanes existèixen desde el mil dos-cents crec que es 83.

I, per tant, existeixen. I la generalitat em penso que es…

No, les corts desde el 1257 i la generalitat desde el 1287, algo així. Estem parlant

de fa molts segles. I tot això existeix fins el 1714,

que el Felip V, l’avantpassat del que tenim ara, s’ho carrega.

Per tant, el Francesc Macià es un president de la Generalitat seguint tota aquesta línia, igual que el Mas, igual que el Puigdemont.

Qué passa amb el Francesc Macià?

La història de Catalunya, també es un president que es va haver d’exiliar, es a dir, que te molts paral·lelismes amb la història actual.

El qeu ara…. No m’ho grabis això.

El que passa es que… el que jo ara no.. tinc un lapsus…. es si es el que es afusellat o no. Macià em penso que no.

Va ser un día de Nadal, però…

El que maten…

Companys, no?

es el Companys. El Macià es exiliat, per això. El Macià es exiliat segur.

El que passa es que clar, això…

Tant lo de la Renaixença com això no m’agradaría que ho grabessis perquè no m’ho he preparat. I saps que passa, que a veure….

A vegades… se t’envà una mica el que…