Ateneu President Jordi Casassas discusses the history of the venerable Barcelona institution known as the Ateneu with the Catalunya Barcelona team.
EN: The Ateneus are a response to a liberal movement in Europe. That’s how it started. They’re clubs which allow people to finally offer their opinions within society. Once they’re no longer subjects, they gather for just that purpose. This is the general movement. In Barcelona, the public was very much on edge, owing to political and social unrest. As a result, despite Barcelona’s progressivism, Ateneus didn’t arrive until the 1850s and 1860s. At the time, this space is occupied by the Bourgeoisie. Not the aristocracy, the bourgeoisie. A bourgeoisie focused, primarily on economic matters. There is a limited cultural focus. They’re gathering, at first, to play cards, hold balls for carnival, or prior to going to the opera. Then, little by little, it’s a space occupied by liberal professionals: Lawyers, doctors, etc. Liberal professionals. It’s these liberal professionals who will bring to it a cultural component. Newspapers, though not the local sort, and, slowly, the library. That’s how the first two important Ateneus got their start. The Reus Reading Club, in Reus, and right after, the Ateneu Barcelonès, where we are now. The Ateneu Barcelonès, for example, also offered fencing classes, billiards, hosted card games, etc, and adding culture. Then, in the 1870s, popular Ateneus begin to appear. The popular Ateneus are a reaction to those of the Bourgeoisie, But with the goal of providing the working class with cultural enrichment. Often, even, it brought literacy to the working class. At it’s core, it’s a place to read newspapers together, To house a library, and offer the chance to purchase products, like a company store. Not every Ateneu, but in some. So it serves as a hub for the people in the neighborhood to gravitate towards, It imbues them with a vigorous social life. I believe they’re regaining importance. Gaining importance because there is a will among the people to take back the Ateneus, to direct their services, make them centers of cultural organization. For the people, the neighborhoods, the city of Barcelona, everything. So I think this desire to recover, the sense of community organization so integral to Catalan history, to rediscover something that existed from the mid-19th century to the Civil War.
CAT: Els ateneus responen a un moviment liberal europeu. L’origen inicial es aquest. Son clubs en els quals la gent, quan ja pot opinar en societat, quan deixen de ser súbdits i poden opinar en societat, es reuneixen per això. Aquest es el moviment general. A Barcelona, aquest espai públic era un espai molt crispat per la conflictivitat política i social. Això va fer que a Barcelona, curiosament tot i ser una area molt avançada, no es constituissin aquests ateneus fins els anys 50-60 del segle XIX. Aleshores, aquesta constitució d’aquests espais representen, fonamentalment, la trobada de la burgesia. No de l’aristocràcia, si no de la burgesía. Una burgesía que, fonamentalment, es econòmica, té interessos econòmics. Amb un nivell baixet, ambu un nivell cultural baix, i que, en principi, es reuneixen per jugar a cartes o es reuneixen per balls per el carnaval, per anar després cap a a la òpera conjuntament, etcètera. Això, mica en mica, ve ocupat no només per aquesta gent si no també per els professionals liberals: advocats, metges, etcétera, aquests profesionals liberals. Son aquests profesionals liberals els que introduiran l’aspecte cultural, l’aspecte de la hemeroteca, es a dir, diaris -no els locals, si no generals- per poder lleigr i, mica en mica, la biblioteca. Això es l’origen del primer Ateneu, importat… dels dos primers, el de Reus, el centre de lectura de Reus, i, inmediatament, l’Ateneu Barcelonés, aquest ateneu on ens trobem. Aleshores, apart d’aquest moviment, d’aquests ateneus, que teníen, l’ateneu barcelonès per exemple tenía classes d’esgrima, tenía billar, tenía diferents, evidentment el joc de cartes, etcètera, i va afegint la cultura. A part d’això, començaràn a apareixer, cap als anys 70 del segle [XIX] els ateneus populars. Aquests ateneus populars son, podríem dir, el reflex d’aquells altres burgesos però el que tenen com a orientació es l’aprofundiment cultural de la classe obrera. En moltes ocasions, fins i tot l’alfabetització de la classe obrera. Però fonamentalment es poder llegir diaris col·lectivament, de tenir una biblioteca, de tenir uns serveis, un economat on poder comprar productes, de tenir la part lúdica, potser també la possibilitat de tenir algun excurisonisme – no tots els ateneus, però sí alguns. O sigui, fer aquesta funció i fer de pol d’atracció de la gent del barri, de la gent propera. Per tant, un element de dinamització social extraordinària. Jo penso que torna a ser important. Torna a ser important perquè hi ha una voluntat per part de tota la gent que va veure incautats els ateneus de recuperar-los. I de convertir aquests ateneus en uns centres culturals i associatius de poble, de barri, de la ciutat de Barcelona, el que sigui. Per tant, jo penso que es torna a recuperar el teixit associatiu que va caracteritzar la història de Catalunya de mitjan segle XIX en endavant fins la guerra civil, evidentment.
ES: N/A