EN: Relative to the Correfoc, there are numerous theories. I witnessed it because it arrived with the recovery of the Mercè festival. “Recovered,” is the wrong word. During the Franco regime they were stripped down. Music bands and little else. With the turn to democracy in 1975 to 1976, it caught the attention of city council, and I was an advisor on the celebration and tradition. On modernizing the festival. There was a moment in which a troupe of devils came to Barcelona. This wasn’t unprecedented. It had happened in 1870, but they didn’t return. And they said, “We’ll bring some devils from Tarragona,” And since it was not widely publicized–it was so embryonic–people were, naturally, shocked. People in Barcelona didn’t understand what they were seeing. They marched through the narrow alleyways and people, frightened, said, “Run! Run! Fire! Fire! There’s a fire!” And they’d run away. The wording was a stroke of luck. “Run, run, fire, fire,” was what they shouted, and it grew into “Runfire.” [correfoc] After that, poet and friend, Joan Brossa, who sadly is no longer among us, created, in 1980, a poster which said “Oh, correfoc.” He was being ironic about this popular exclamation. And from that moment on, the Correfoc was everywhere.

CAT: I… i… el correfoc, concretament, mmm… aquí n’hi ha vàries teories, però jo, mmm… m’hi poso bastant de peus perquè per això deia que ho vaig viure perquè quan es va recuperar les festes de la Mercè…les festes de la Mercè no es que es recuperessin, sino que estaven en un moment de decadència absoluta perquè eren unes festes franquistes, que sortien unes bandes de música i poca cosa més I quan, eh… amb… l’aveniment de la democràcia a l’any 75-76, va començar a… es va considerar, i jo vaig participar com assessor dins de l’ajuntament a… a refer tot lo que és aquest, eh… la cel·lebració i aquesta tradició, no? I fer-la com una festa moderna. Vale, llavorens d’aquí, va haver-hi un any que es va fer… es va dir va, pues portarem, a… que havien vingut, però… es tindria que buscar referències del 1870, hi havia vingut, alguna vegada, alguna comparsa de diables a Barcelona… no, no havien vingut desprès Van dir ‘va, portarem alguns diables de Tarragona’, i clar, va causar una estupefacció brutal perquè primer es va anunciar poc, perquè de fet, era una cosa molt embrionària I, ah… I la gent no sabia lo que era, la gent de Barcelona I… i passaven per carrers estrets i… i la, bueno, es van espantar moltíssim perquè la gent deia ‘corre, corre, foc, foc, hi ha foc allí!’ i sortien pitant tots corrents, diguèssim, no? I aquesta paraula va tenir una gran fortuna, diguèssim, no? Perquè aquest ‘corre, corre, foc, correfoc, correfoc’, això, que va ser lo que, lo que es deia allí Desprès va haver-hi un, un poeta, amic meu que es… es… es deia Joan Brossa, que ja, malauradament, ha desaparegut, que aquest va fer un cartell a l’any 80, que es deia ‘oh, correfoc’ Ah… fent ironia de… d’aquest crit popular, diguèssim, no? I a partir d’aquí, bueno, a partir d’aquí lo que vulgueu, perquè ara hi ha correfocs a cada cantonada, diguèssim, no?

ES: n/a