EN | CAT | ES

Entrevistat el 6 de juny de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Com et dius?

Manel, Manel Nadal.

Hi han històries del passat que t’hagin explicat amics o parents sobre la segona república?

Sí, sobre la segona Republica he sentit històries relacionades més aviat amb la meva família, amb els meus avis. Son històries que queden molt lluny.

De fet es una mica com nostàlgia d’una época. Abans del franquisme, que tot era com un país més lliure, hi havia la cultura Catalana era normal, hi havia una societat més democrática. El que jo sé m’arriba de molt lluny, diguem.

Sobre l’anarco-sindicalisme y la CNT?

Bueno, de la CNT y de l’anarcosindicalisme se coses que he llegit. Se que a Barcelona va haver-hi un moviment molt important durant la guerra, que va ser, practicament em sembla que va ser govern anarquista durant un període.

Sobre l’anarco-sindicalisme y la CNT?

Sobre l’anarquisme i sindicalisme si que he sentit coses que he llegit o que m’han explicat. Sé que a Barcelona va haver-hi un gran moviment anarquista durant la guerra. Y per cuestions familiars se que va haver-hi persecucions de capellans y de burgesos o de gent que tenia… Sí, alguna cosa em sona, sí.

Els bombardejos de Barcelona per part de l’Itàlia feixista?

Dels bombardejos dels feixistes tinc una anècdota de la casa on vivía abans al barri gòtic. Un senyor gran, un veí que ara te noranta anys em va explicar que va caure una ràfaga de bombes just en l’edifici i el barri. Una de les bombes va caure també a la plaça Sant Felip Nèri, on hi havien nens, hi havia un orfanat i van morir no sé si quaranta nens o… Em sembla que van fer un documental sobre aquesta història.

Se també documentals, llibres que he llegit. Que eren bombardejos continues, morts com a qualsevol guerra imagino, sí.

La guerra civil?

Sí, es un trencament brutal. El que m’ha arribat, diguessem que totes les famílies estan plenes d’històries, y la meva també.

Per part de la meva mare, El meu avi va estar perseguit per els dos costats. Perquè per una banda éll era, diguem, burgés entre cometes i va protegir alguns capellans que volíen matar. Y per altra banda era catalanista y els franquistes també el van perseguir, llavors va tenir que marxar a burdeus dos anys, després va tornar y no va passar res.

La vida sota el règim de Franco?

Bueno, jo el que sé es una época molt fosca. El que m’explicaven els meus pares es que, clar, molta repressió, el català, la nostra llengua, només es podia parlar en l’àmbit privat. Y després es una época d’una gran repressió cultural, d’una… tristesa, falta de llibertat, repressió de tot tipus, sexual, religiosa, en fí, de tot.

Tota la generació dels meus pares van estar tota la vida lluitant en contra d’aquest règim franquista.

Has experimentat una infantesa sobre un període de gran transició. Quan vas néixer Franco encara era al poder. Va morir quan tenies deu anys. Y per el temps que eres un adolescent, la constitució es va firmar. Quins records tens d’aquells moments històrics tan importants.

De quan es va morir Franco, sí, jo ho recordo quan va morir i soc plenament conscient de quan va morir. Molta alegría quan va morir, molta alegría perque haviem viscut molts anys de…

Llavors aquest període el recordo com que va ser de molta llibertat, o sigui, la meva mare militava al partit socialista, ella pintava, llavors féiem murals al carrer, jo sortía amb ella. Y després anavem a manifestacions continuament, hi havía molta vida, molta alegría.

Després de 40 anys era com una espècie de olla a pressió, la gent necessitava expressar-se. Va ser una época maca, la recordo molt… molt bonica. El que passa que tampoc no en soc massa conscient, tenía deu… fa molts anys d’això, però sí, maca.

Com va canviar l’escola en aquell temps?

En el meu cas, l’escola, jo anava a una escola catalana desde molt petit perquè els meus pares es van preocupar de portar-nos a una escola on, diguessim, el català era la llengua…

Era una escola d’aquestes que van començar en els anys seixanta en el català y per tant jo no vaig notar molts canvis, perque jo vaig continuar estudiant en català.

Y diguessim que el régim, al final, els últims anys 60 i 70 ja no controlava tant, no teníen un control… Y bueno, ho vaig viure amb naturalitat, per mi no va ser un canvi gaire gran.

Us van enseñar de cop català y història a l’escola? Y si es així com va ser?

Com ja t’he dit, com jo vaig estudiar en una escol·la catalana i catalanista a més, vaig aprendre el català molt petit i després la història de Catalunya també.

Diguessim que d’alguna manera, no es que ens l’expliquessin molt extensament però si que més o menys era una versió diferent de la que tenia el régim.

Y clar, diguessim que es una visió com minoritària de el que va… de fet avui en dia encara passa, que aquesta visió de la història només la veiem aquí, al reste d’Espanya no… pensen que es una manipulació que ens hem inventat una història feta a mida per poguer justificar que volem la independència o coses d’aquestes, però a mí em sembla que més aviat… bastant rigurós el que ens han ensenyat.

Així on vivies?

Jo vivía al carrer Mandri.

El que passa que la meva història es curiosa. Jo venía d’una família burgesa però els meus pares no ho eren, però ara sería un altre tema.

[back to former question]

A la meva escola el català era la llengua habitual y a més a més es feien els jocs florals, y es feien totes les festes catalanes, era una escola molt catalanista de fet. Un dels motius de ser de l’escola era el motiu aquest.

Y la història… la veritat es que no recordo que m’ensenyessin història de Catalunya, era història universal i… Potser es que jo també era un estudiant… No ho recordo excessivament bé.

El régim de Franco es parlava a l’escola?

El régim de Franco a l’escola… Tampoc ho recordo com algo que… era com la cosa que hi havia… era la realitat que hi havia, pero d’alguna manera feien com si no hi sigués.

A l’escola on jo hi anava ens educaven per el futur més aviat, no pensaven tant en… en el franquisme, perque el franquisme era una realitat que estava allà però que d’alguna manera, psicològicament tots sabiem que allò es superaría, que allò es passaria. No estaven molt condicionats per el franquisme. En aquells anys, els anys setanta més o menys.

Com vau veure tú i la teva família la amnistía del 77, el famós pacto del olvido.

L’amnistía del 77… L’amnistía de qui, dels anarquistes…? Es que ara no sé a que et refereixes.

Bueno, la meva família estaven molt compromesos amb la democràcia y amb la esquerra. Y ho vaig viure com algo positiu, molt positiu. Si va ser suficient o no no t’ho sabria dir. No en parlavem tampoc fins a quin punt…

Segurament va quedar gent que no va poder tornar en aquell moment i va tornar més endavant, no ho sé.

Però jo recordo quan van legalitzar el partit comunista y tot això era una alegría… formava part d’aquesta normalització. Diguessem que tot va ser bastant natural, no? No recordo que hi hagués cap sorpresa, es van anar recuperant poc a poc les coses y…

El que pasa es que clar, es mantenia un equilibri complicat entre el règim… entre el franquisme i tota aquella societat post-franquista amb la nova… es va barrejar tot y va ser complicat. Pero clar, no sabria dir si va ser suficient o no, no ho sé.

Tens cap membre de la teva família que fos empresonat per raons polítiques sota Franco?

Sota el régim de Franco, el meu avi, que havia estat militant d’un partit polític, va ser perseguit perque era un partit catalanista. A l’any trenta, no, em sembla que va ser quaranta, em sembla que va tenir que marxar a Burdeus.

S’en va anar i va tornar al cap de dos anys quan va acabar la guerra, el quaranta-dos o així. Estava a les llistes de persones, diguem, que el régim perseguía.

[answer again]

El meu avi va ser perseguit durant la guerra perquè ell va militar en un partit polític catalanista. Va ser perseguit, llavors ell va decidir marxar a l’any quaranta, em sembla que va marxar a l’any quaranta, y va tornar, va estar a Burdeus dos anys i va tornar després de la guerra, cap al quaranta-dos o així.

Com era la Barcelona dels 80?

La Barcelona dels 80 era una societat que encara estava, jo crec que estava a mitges entre… Diguessim que haviem superat el franquisme, haviem recuperat la llibertat, una certa…

Però jo recordo com una época… Clar, jo debia tenir vint-i-pocs, una época… de molta llibertat, de molta juerga, clar, jo parlo personalment del que vaig viure.

Recordo que era una societat que encara no era la plena llibertat que hi ha ara, sinó era com un… suposo que el fet que encara convisquessin gent que havia viscut molt de prop el franquisme i… no sé, jo ho recordo com una ciutat una mica gris. Era una ciutat que encara no…

Diguessim encara tenia … la platja de Barcelona era un abocador, la ciutat era bastant gris, el centre era cutre, molt perillós, era diferent, molt diferent encara.

Quina va ser la teva reacció a l’intent de cop d’estat de l’any 81?

Bueno, l’intent de cop d’estat del 81 El recordo perque vaig arribar a casa y vaig sentir, el meu pare estava escoltant la radio, y recordo com va anar. Recordo els crits, la meva mare va arribar, es va posar molt nerviosa, semblava que estaven matant a tots els polítics.

Ho vam viure bastant… molt dramatisme, semblava com que de repent tornava, no, el franquisme. Hi va haver un susto, una espècie de shock gran.

Pero bueno, de seguida es va veure que no… que no pasava res, que no triunfaria, que no funcionaria. Pero si que recordo que els meus pares es van espantar molt, sí, ells es van espantar molt.

Quina va ser la teva reacció amb la bomba que es va posar a Hipercor a l’any 87?

La meva reacció a la bomba d’Hipercor… Doncs la veritat, no et sabria dir… De tristesa i de no sé, d’incredulitat, perque era una cosa tan abusrda, no? El terrorisme és una cosa absurda, pero en aquest cas era encara més, perque matar gent que no tenia res a veure amb tot allò, no sé. Va ser una cosa molt extranya. Una sensació d’incomprensió, jo crec. Incomprensió, sí.

Com adolescent, que feies y on anaves per divertirte?

D’adolescent… Doncs… no sé, jugavem amb els amics del col·legi, del barri, anavem a jugar a. No sé, no recordo. Sí, d’agafar la pilota, anar a jugar a futbol pel barri, bastant vida familiar amb els meus cosins y els meus germans.

Els estius els passavem a… bueno, vam anar cambiant de llocs, però bueno, bastant normal, no sé, entre amics y familia.

Com va canviar Barcelona després dels Jocs Olímpics del 92?

Bueno, dels Jocs Olímpics del 92 sí que, crec que sí que hi va haver un canvi, no? Perque diguessim de ser una ciutat gris va passar a ser una ciutat més atractiva fisicament, la van millorar moltíssim. Y diria que també la gent va canviar una mica d’actitud, orgullosa, de repent, de la ciutat, y jo crec que va ser un canvi important el 92, un canvi que encara l’estém vivint, o sigui, ara…. La ciutat va canviar molt al 92, va ser un canvi importantíssim, no sé.

Quins records tens de les olimpíades?

De les olimpiades… Bueno, doncs jo recordo que vaig estar treballant a una cosa que es deia olimpiada cultural, hi vaig treballar en un parell d’exposicións que es féien amb motiu de les olimpiades. Y bueno, jo en aquella época sortía molt, y era molt de… molt juerguista, diguem. O sigui, ho recordo vagament, més que res potser recordo la ilusió que la gent tenía, la gent estava molt ilusionada.

Jo personalment no gaire, però la gent si que estava molt de subidón, molt contents y tal. M’en he donat conte després, perquè en aquell moment jo no estava massa per el tema.

Com pots identificar un català de seguida, al contrari que fas amb un turista.

Bueno, fisicament no el puc identificar, perquè jo crec que no tenim cap tret característic els catalans.

Pero per l’actitud, sí… perquè diguessim que quan vas per el carrer el turista normalment va com despistat, y normalment la persona que viu aquí té una altra actitud, més practica, més… anar a per feina.

El turista, clar, hi ha molt tipus de turista però generalment van aborregats en grups, o sinó van dispersos y bueno.

Si puguessis recomanar un parell de restaurants d’autèntica cuina catalana, quins recomanaries?

Ostia, restaurants d’autèntica cuina catalana… Home, per exemple, no sé, hi ha un restaurant que esta al gòtic que està bastant bé, que es diu Agut, que està al carrer Gignàs, que es un restaurant com de tota la vida, que està molt bé, que fan com la cuina catalana típica, molt bona.

Després un altre, que també es baixant per el carrer Avignó, allà al costat també, el carrer Avignó, el Pitarra, que es un que esta a Avignó arribant a ample, també hi ha un restaurant que també deu de ser d’abans de la guerra, es un restaurant molt bó.

Dels pocs que queden, perque queden molts pocs.

Com es la actual generació dels catalans (milenials) different de la teva generació?

Jo crec que la generació dels millennials aquests son menys conscients, jo crec que nosaltres potser tenim més història, més anys, tenim la perspectiva més… potser som més conscients d’on venim.

Jo crec que la gent més jove, potser per les tecnologies, per la cantitat d’informació que hi ha, estan com… son una mica més… menys conscients jo crec.

No et sabria dir qunies son les diferències pero hi deu de haver de tot, suposo que hi ha gent per tot, però en general jo crec que són més superficials, diguessim, o basicament que hi ha tanta informació que d’alguna manera… jo sento, quan estic conversant amb una persona jove, te menys interés diguem, en general.

Quina era la teva festa catalana mentre creixies? Pots contar alguna història preferida d’aquestes festivitats?

De les festes catalanes així típiques, potser la festa de Sant Joan és de les més maques perque hi ha la foguera, és una festa popular, és maca, és molt alegre, no? Es al principi de l’estiu, jo crec que es una festa molt maca, del foc i la recordo com sempre molt alegre.

De petit recordo que era el moment que s’havia acabat el cole, son moltes coses, no? Després el nadal també es un moment molt familiar, molt típic. Després el dia de Sant Jordi, també es un dia maco. Día bonic, perque es una festa que te un punt així d’amor, sembla que tothom s’estimi, els llibres, i la no sé, és maca, és una festa especial.

Barcelona ha sigut un destí turístic per extrangers desde fa decades. Avui en dia es un origen de frustracions i malestars per Barcelona. Quins son els teus sentiments per el turisme? Particularment, com algú que porta un negoci de turisme sostenible.

Jo vaig començar fa… a principis del 2001, 2002, a treballar amb turisme i ara ja fa catorze, catorze quinze anys que ho faig. I la veritat es que ha sigut una avalancha, no, de…

Vam començar que érem poca gent, i era una cosa… I amb els anys cada cop més gent, més gent, i llavors això s’ha convertit en una… s’ha massificat, diguem, no? S’ha massificat a lo bestia i llavors per mí es un, clar, ha sigut un… lo que abans rollo diguessim… Jo traballo igual ara que fa quinze anys, llogo apartaments, em dedico a l’allotjament, i ho faig en petita escala, en plan artesanal practicament.

Però he vist com han crescut empreses, i hotels, transatlàntics, i tot de tour operadors, i clar, tot això ha anat creant una invasió que clar, jo entec que la gent esta fins el monyo. I jo mateix també, perque vivint aquí al barri et sents com molt invadit, jo crec que es un problema d’excés.

Jo crec que es una ciutat que ha tingut molt d’exit i aquest exit es dificil de gestionar perque clar, tothom vol venir a Barcelona, llavors el negoci esta servit, llavors es crea… Es molt complicat d’aturar tot això.

I bueno, jo continuo amb el meu negoci petit i vaig tirant, però… ja no es el mateix que al principi, es diferent.

Que en penses de l’Ada Colau en relació al turisme i dels seus objectius?

Aviam, de l’Ada Colau, del turisme… Jo crec que, diguessim, que en general ella te bona intenció, el que vol es aturar aquests creixement desmesurat, que jo aquí hi estaria d’acord. El que passa es que crec que no afinen, estan matant mosques a canyonassos.

Ells son d’esquerres i acaben perseguint els petits empresaris que tenim petits negocis, en canvi deixen que les grans empreses campin, que es comprin edificis, que es montin hotels, que de forma encoberta s’estiguen montant apartaments per tot arreu, i que vinguen transatlantics amb cinc mil persones que no se quant, i vinguen tour operadors i omplin els carrers de cantitats… això es legal. En canvi, tenir un negociet amb tres apartaments això es… O sigui, no acabo d’entendre com aborden un tema que… diguessim… estan intentant negar una realitat que la realitat supera les seves…

I llavors, diguessim… prohibir l’activitat turística es inútil, perque es una realitat que… Llavors crec que no estan afinant gens amb el diagnòstic de la situació i com fer-ho, no? Jo penso que tindrien que perseguir els grans empresaris i deixar que els petits puguessin funcionar, no?

Però no, es curiós perque ells son d’esquerres i estan fent el contrari, estan perseguint els petits i deixen que els grans vagin creixent, no? Llavors es contradictori, molt contradictori.

Pots parlar-nos dels barris de barraques? Que eren i que va passar?

Dels barris de barraques… Bueno, jo el que recordo era la Barceloneta que hi havia el Somorrostro, que era la platja plena de barraques. Després a Montjuïc també recordo que hi havia com… diguessim tota la montanya estava plena de barraques.

I bueno, era com barris, barris que s’havien creat durant els anys 50, 60 i 70, i bueno, era una reminiscencia d’una societat encara molt pobre i havia molta misèria, no? I diguessim que tot això, després amb el temps s’ha anat, es va anar reksk… urbanitzan totes aquelles zones i tal.

Ho recordo vagament eh, perque jo era petit i no vaig conviure amb aquesta realitat, simplement ho vaig veure, però no… Segurament era tot generacions de gent que van viure en misèria, misèria absoluta.

Pero bueno, també he conegut algú que va viure en aquestes d’allò i mexplicaven que eren molt feliços allà, o sigui que de vegades les coses són una mica extranyes.

Tinc un amic que va viure en una barraca a Montjuïc i m’explicava que bueno, que ell va passar una infància super feliç allà. Bueno, en fin.

El nostre objectiu amb aquest documental, es documentar la cultura catalana i els seus costums tant com la història catalana. Ens podries ajudar a explicar el següent a tot el món? Els castellers.

Els castellers? Els Castellers es una activitat que es molt emotiva, es una construcció d’una torre humana i requereix de la col·laboració de moltíssima gent i es una activitat que es molt emotiva, la veritat es que jo com a espectador m’emociono cada cop que ho veig perque realment te… es molt… es diguessim crear una cosa amb l’esforç de molta gent que no te… no es ni comp… Te una part molt humana, de superació, trobo que es una de les coses maques nostres d’aquí.

Falcones?

Això em sembla que es un tipo de castell, no?

[Nobody really knows, so let’s go with his guess]

Es un tipo de castell que en ves de ser una torre es com un…

Gegants?

Gegants, si, també es una cosa típica d’aquí. Sí, ho recordo sobre tot per les meves filles, tinc dues filles que quan eren petites anavem a veure els gegants. Els hi encantava veure els gegants, sí, esta bé.

El correfoc?

El correfoc també és una cosa que te molt a veure amb la cultura nostra, del foc, de la nit, te una cosa com ancestral, es una cosa que ve de… Encara que no sé si es un invent modern o no, però amb la música, el ball, el foc, es una cosa molt mediterrània, molt d’aquí.

Els capgrossos?

Bueno, els capgrossos es com els gegants, no, que son com una espècie de burla de… suposo que els capgrossos son personatges típics o així especials dels llocs, i llavors fan… es una manera de popularitzar personatges i tal, sí, divertit, está bé.

La calçotada?

La calçotada es una de les coses que s’han posat molt de moda els últims anys, i que està bé perquè es una manera de trobar-se amb els amics, i es una forma molt informal de menjar, et menges el calçot, es una trobada… S’ha convertit en algo molt popular, que fem tots i que tothom te alguna calçotada amb la família, amb els amics, amb els amics de nosequé, esta bé, molt xulo.

La feria de Abril?

La feria d’Abril? També es una de les coses típiques, no? La feria d’Abril es perque a Catalunya hi han moltíssims Andaluços i llavors es una de les festes de sempre, no? El que passa es que un… Jo crec que ha anat a menos. No sé, la veritat es que tampoc ho se si ha anat a menos, però, bueno, jo recordo d’haver-hi anat de jovenet a la feria d’Abril i després no hi he anat mai més, o sigui que no et sabria dir…

La festa de la mercè?

La festa de la mercè… Bueno, també es una de les festes típiques de Barcelona, que més aviat em sembla més un montatge que més aviat… es una festa que s’han inventat no fa gaires anys i l’han inflat i fan moltes coses i tal, però bueno, no ho sé, està bé però no em sembla que sigui res especial.

Les festes de Gràcia?

Les festes de Gràcia, aquestes si que son més populars, perquè això si que te mes història i… crec que en el cas de gràcia la gent del barri s’implica, ells mateixos s’organitzen, engalanenen els carrers, hi ha una cosa com tradicional, que esta bé. I després d’això també s’ha fet molt popular, s’ha massificat perque al ser l’agost esta ple de turistes i tal, pero bueno, normal i corrent.

La festa de la Barceloneta?

La festa de la Barceloneta es també una de les més salvatges, crec, que hi han a Barcelona perquè la Barceloneta es un barri que crec té una idiosincràcia especial. Es un barri que no se perque, suposo que es per el fet que queden una mica com apartats, allà al costat de la platja, i es un barri molt… la gent tothom es coneix, i hi ha un ambient bastant de juerga i… les festes de la Barceloneta son bastant potents, de tal de alcohol, i juerga, i si.

Sant Jordi?

Les festes de Sant Jordi jo crec que es una de les festes més maques que es fan aquí, perque es l’inici de la primavera, es regalen roses, tothom es regala roses, llibres, i es molt xulo, passetjar-se per els carrers de Barcelona durant el dia de Sant Jordi es de les coses molt maques, sí, molt bonic.

Anar a buscar bolets.

També, clar, tot això son activitats típiques que fem els catalans. Jo no soc gaire d’anar a buscar bolets, no vaig perque m’aburreix. Però tinc amics que els encanta, es una cosa… De fet trobo que esta be, fas una excursió agafes bolets y després tels menges, lo qual es molt, diguessim es una activitat que te premi, está molt bé.