EN | CAT | ES

Entrevistat el 11 de juliol de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Ens podries dir el teu nom?

El meu nom es Erika Rubio… Tornem a començar, esta pregunta no ha valgut.

Quin es el teu nom? On i quan vas néixer?

El meu nom es Erika Rubio, vaig néixer a Barcelona i vaig néixer l’any 78, una miqueta abans… bueno, el març del 78, que crec que en aquest cas es important.

Quina es la teva profesió?

Soc advocada fiscalista i em dedico a asesorar el contribuent amb relació als impostos i a asesorar una mica a l’hora de fer inversións i buscar sempre la millor fiscalitat per el ciutadà.

Parlarem una mica de les finances tant a nivell regional com a nivell estatal, perque hi ha molt poc consenso entre el que es Catalunya i Espanya, i busquem que ens contes un poc els dos costats d’aquesta història.

Que es el que diries que ha causat la crisi econòmica que va començar el 2008 i que encara continua?

Bé, si parlem en termes generals, a nivell espanyol, va coincidir també amb una crisi a nivell mundial, aquí a Espanya hi havia factors adicionals. Un molt conegut per tots es el tema immobiliari.

En aquest país hi ha hagut molta tendencia a basar l’economia molt en la coneguda ‘economía del totxo’, a invertir en temes immobiliaris. En aquests moments es va començar, sobre tot els ajuntaments, a cedir terrenys per fer construccions i es van fer construccions desmesurades.

Va haver-hi com una… junt amb el tema de finançament bancari, que van començar a otorgar uns prestecs bastant elevats sense chequeig de si les persones podien pagar, sense informació.

Tot va generar com una falsa sensació de bonança económica, perquè tothom podria comprarse un pis, tothom podía fer un viatge, tothom podía fer de tot. Gent que tenía uns sous molt baixos va començar a guanyar molts diners de cop i semblava que tot era perfecte y magnífic.

Això va començar no sé si el 2007 ja hi havia indicis de tot això i el 2008 es va fer molt latent. Pero el govern que teníem en aquells moments, que era el de Rodríguez Zapatero, si no recordo malament, deia que no, que aquí tot anava molt bé i que bueno, que això tot era perfecte fins que es van començar a caure grans immobiliaries i entitas bancaries fins i tot fora d’Espanya, que va ser molt el detonant.

Això es el que sabem que va començar la crisi a nivell estatal. Junt amb el tema financer a nivell mundial i les borses mundials.

Que es el que va fer Catalunya per intentar resoldre la crisi?

Aquí a Catalunya la crisi s’enten o es pot entendre doblement, perque sempre hi ha hagut una sensació desde el govern català, sense posicionarme en cap sentit i parlant objectivament el que diu el govern, que nosaltres no s’ens retorna tot el que contribuim.

Llavors, clar, a les epoques que la crisi també es va notar a Catalunya i el govern català es veia en problemes per pagar els propis sous dels funcionaris.

Que va fer? Tampoc el govern català te moltes competencies normatives, sobre tot a l’hora d’obtenir ingresos que son els impostos.

Va intentar poder fer retallades, les famoses retallades de les quals hi ha hagut moltes manifestacions.

Aquestes retallades, bueno, que moltes venien marcades per el govern estatal, que es el que te la competencia, i tu tens la gestió i l’execució d’aquestes retallades.

Va retallar amb els seus funcionaris publics, va retallar les pagues extres, salaris, congelar salaris, dels alts carrecs també, al igual que el govern central.

I tema de despesa, educació, sanitat, marcada també per el govern estatal. Es va intentar, de les competencies que tenim d’impostos, generar un impost propi, com va ser el de les entitats bancàries si no recordo malament.

Però el govern central va dir que no hi estava d’acord, ho va portar al tribunal suprem i ens el van, diguessim, dir que no procedia i el va fer l’estat, que es qui tenia les competencies, i va fer un impost més elaborat que el nostre.

Es una série de circumstàncies que jo crec que si que podíem fer més coses però tampoc teniem moltes eines per poder-les executar.

I que es el que va fer el govern central per combatir la crisi?

Bueno, el govern central basicament es el mateix però apretant molt a les comunitats autònomes, perquè un dels fets que va fer es dir, ‘escolteu que a mi a Bruseles em diuen que em de fer aquests limits de despesa, tenim que baixar el dèficit i tot això i vosaltres ho heu de fer, i si no ho feu no tindreu les transferències de diners que us corresponen.

Era una mica difícil d’entendre perque tu no estas fent retallades en el que ho hauries de fer, et centres, com abans, en educació, sanitat que el que perjudica es al ciutadà que te menys recursos, i veus com hi ha institucions que hi ha duplicades, que son innecessarias i després saps que podrien ser retallades ajustades.

El govern va fer això, congelar salaris de funcionaris, pagas extra, i si que va fer les corresponents pujades d’impostos.

El tema que va afectar bastant va ser l’impost de l’IVA, perque aquest impost es un impost del consum que pateix el ciutadà, perque una cosa que un dia et val x, quan el dia següent et val x més nosequant, es un daltabaix important.

Hem de pensar que el tema impostos es un tema complexe perque som comunitats i hi ha impostos estatals, impostos cedits, impostos propis… però la majoria de la recaptació la fa el propi estat central i després es reparteix a cada una de les comunitats autònomes.

Avui en dia, el PIB esta doblant nivells d’abans de la crisi. Pero l’atur encara esta molt alt, els sous encara estan molt baixos i podem veure, almenys aquí a barcelona, gent de clase treballadora que li costa simplement pagarse una vivenda. Quina es la diferència si esta tornant aquests nivells?

Son temes molt complexos, perquè a part per fer aquest calcul del PIB, els economistes, depén del economista, t’agafa uns termes o uns altres, el fet que estigue tornant, en la meua humil opinió, que jo soc advocada fiscal, no economista, que estigui retornant a valors previs de la crisi pot ser real, perque realment es la riquesa que genera un país, però no esta tenint en compte, potser, el deute que te aquest país.

Es a dir, tenim uns nivells d’endeutament molt grans, i per molt que creixi la riquesa no va en proporció.

El creixement s’esta fent, moltes vegades, en detriment de sous baixos o precaris o sense estar regularitzat, d’aquesta manera els ingresos d’un estat poden augmentar però la sensació que te el ciutadà es que no te feina o que si la té es molt precaria.

Llavors tot unit amb un grau molt alt d’endeutament es molt complicat de que s’asenti. Si que es veritat que, tot i que l’atur es molt elevat, si que es veu molt més moviment en els últims tres – quatre mesos.

Però també em dona que estem tornant una altra vegada al mateix error que vam cometre, perquè feia cosa de cinc anys van tancar totes les immobiliaries i ara dones tres pases i et trobes una immobiliaria, estem tornant a caure als mateixos erros.

Estem basant una economia, una altra vegada, en l’edificació, la construcció y la compra-venda de immobles.

Que es el concert econòmic del país basc?

Això suposo que per la gent de fora es complexe d’entendre, però el concert econòmic del país basc es una mena d’acord entre l’estat central i el país basc, que es de finals del segle dinou, 1870, i es un acord que es va acordar per anexar totes les provincies del país basc en el regne central.

I que Consisteix, al día d’avui que es l’interesant, ells tenen un sistema on regulen els seus propis impostos, recapten els impostos. Aquests impostos si que han de ser molt similars als de la resta de l’estat, tenen les seves hisendes pròpies, recapten, i després paguen un cupo al govern.

Aquest cupo es en funció dels serveis que el govern central presta al país basc. Llavors, cada vint anys es regula el marc d’això i cada cinc anys quin es el cupo que s’ha d’afegir.

Tenen la ventaja que els diners els tenen ells i els reparteixen ells i no han d’esperar la transferència de l’estat com pot pasar, per exemple, en el cas de Catalunya.

I el conveni amb Navarra?

El conveni de Navarra es molt semblant i sempre s’ha parlat una mica menys d’ells, més del del país Basc, però es previ al del País Basc i es un conveni que sempre ha estat vigent a diferència del del País Basc que, durant l’época del Franquisme, va estar congelat. Només va estar, crec, per la provincia d’Àlava, això no sé si es cert del tot.

Però el de navarra ha estat sempre vigent, desde el 1800 aproximadament. Es molt semblant, ells recapten els impostos, legislen els seus propis imposton corresponents, recapten, i en contes de cupo es la cuota i es diu conveni.

Es molt semblant perquè el del País Basc es va copiar del de Navarra. Molta gent tenim la idea que el concert Basc es el primer y el de Navarra es va copiar. Tot es perque eren terres que no formaven propiament part i es van fer una mena d’acords, que van ser respectats fins el día d’avui, per exemple, el de Navarra.

Catalunya es considera que es una regió bastant rica, perquè està en aquest dèficit fiscal?

El tema del deficit fiscal es complexe. Hem de pensar que el deficit fiscal es quants diners aporto jo a l’estat i quins diners em donen a canvi?

El que no esta clar en aquest cas, i es un tema molt controvertit, es les quanties de cada banda, perque depén com ho calculi un o ho calculi l’altre et dona xifres diferents. Però que pasa? Segons el govern català, nosaltres paguem x impostos i rebem x menys deu.

Llavors no es just. Es un tema de la forma de finançament de les comunitats autònomes i el fet que nosaltres aportem i ells després ens retornen en funció de les nostres, diguessim, necessitats.

Moltes vegades aquestes transferències no son automàtiques. Jo, quan estic recaptant un impost, no directament m’el quedo jo, millor fem un anticipo i després ja farem el calcul exacte.

També esta el tema d’infraestructures, que es una competencia propia del govern central. Hi ha promeses antigues que s’estan arrosegant desde fa molt de temps i fa que tinguem la sensació que aquest deficit fiscal es major del que sembla.

Perque dius, mirem el propi any. Jo he pagat, m’ho invento, 10.000 mil·lions d’euros i en mi només s’han invertit 6 mil·lions d’euros, que ha passat aquí?

Es un tema que pasa a la majoria de les comunitats autonomes, en algunes es completament a l’inversa, pero en les grans passa això: fas una aportació més gran del que reps.

El que passa es que, com no tenim números clars, tampoc es realment cert que no sabem, realment, quines son les balances fiscals ni d’una banda ni de l’altra.

Acabes de mencionar antigues promeses que encara s’arrosseguen, podries explicar una mica més?

Bueno, el tema d’infraestructura sempre, a l’estatut d’autonomía s’havia fet que s’hauria de fer una aportació equivalent al PIB d’en torn al 9% per infraestructures de Catalunya i això, realment, després el govern ha dit que això era orientatiu, que bueno, si un any era un 10% i l’altre un 8% era en funció de com estaven els presupostos.

Això s’ha sentit molt en relació al corredor del mediterrani, que es una infraestructura molt demandada per part de Catalunya i inclús el País Basc perque es el que ens obre la porta desde Àfrica fins a França i sempre hi ha hagut motius diversos per dir que no es podien acometre aquestes inversions, inclús el tribunal suprem ha defensat o ha donat la raó a l’estat moltes vegades en aquestes controversies.

Perquè el dèficit segueix creixent?

A veure, jo suposo… El dèficit a nivell estatal o a nivell català?

Ambdós.

Ambdós. El deficit entenc jo que continua perque l’economía no acaba de despuntar, no acaba de creixer, i hi ha molta restructuració que s’hauria de fer a nivell… hem tingut moltes estructures que han caigut, el sistema bancari espanyol ha caigut, s’han tingut que fer moltes injeccions de diners.

Vull dir que es molt dificil, per molt que vagi bé l’economia tapar, per entendren’s vulgarment, jo puc, si no tingués tot el meu històric, totes les deutes que tinc que ferme càrrec, potser podría l’economía, tant espanyola com catalana tirar endavant. Però tenim un històric que s’ha de recuperar i per molt que nosaltres comencem a veure l’economia que va bé, no es veu reflectit perquè es impossible fer net.

Ara es pot veure que, per exemple, Valencia te un PIB lleugerament per baix de la mitja nacional, mentre que els diners que rep de l’estat estan per damunt de la mitja. Això com s’explica?

Bueno, això es una mica difícil, per mí, d’entendre, perque jo també m’ho qüestiono i m’ho pregunto.

Pensa que les regles de retorn no son tan senzilles de delimitar. Es un tema que es fa en funció de la població, en funció del nivell de recaptació d’impostos.

Llavors, es un país que esta creixent en el seu PIB, perque esta fent avanços a nivell economic, pero no te una recaptació d’impostos proporcional i necessita més injecció de l’estat. Perque son unes regles de calcul tan complexes.

Les regles les tenim clares, pero d’on venen els números d’on partim es complicat.

Ojala pugués donarte una resposta, perque jo també me la pregunto moltes vegades.

Se sol dir que el govern català ha estat, d’una manera sistematica, sotsfinancat. Es això comú entre altres regions?

A veure, es molt notori el tema de Catalunya perque Catalunya no deixa de ser un dels motors económics de l’estat espanyol.

Y tant es així que es un dels llocs on l’atur no es tan elevat com a la resta, on hi ha a més empreses que fan molta emprenedoria. On hi ha moltes empreses de fora que venen i s’estableixen aquí.

Llavors, aquí necessitem molts més recursos, tenim molta més població, necessitem més necessitats, que no pas a lo millor una altra comunitat que es més pobre, amb el que se li dona no te tantes necessitats per cobrir.

Llavors, si que es veritat que tens la sensació com a ciutadà o per el que t’arriba que hi ha hagut un tema de no estar a l’alçada. Es el que et deia abans, del que es retorna, jo poso tant d’impostos, quant em retorna a mí d’impostos.

Es com el tema de la RENFE. Les rodalies ens van cedir la recaptació o la gestió pero no les infraestructures. Per el qual no podíem fer les reformes corresponents perque eren competencies de l’estat. I si l’estat no vol invertir en això, jo no tinc potestats.

Jo crec que sí, pot tenir aquesta sensació el govern. Pero també es cert que, vivint aquí a Catalunya, tens l’informació del govern d’on estas tú. Potser no es tant com diu el govern pero jo crec que objectivament si que succeeix.

De quina manera va canviar el sistema de finançament regional el 2009?

Al 2009 hi va haver una reforma de finançament autonòmic i va ser una mica quan, per afavorir o per que les comunitats autònomes tinguessin més ingressos, el que es va fer basicament en aquesta reforma va ser, hi ha una serie d’impostos, si vols després et faig cinc cèntims, hi ha una serie d’impostos que estan cedits a les comunitats autònomes i elles tenen una part de recaptació.

Donc aquesta recaptació, per exemple, en el IVA va passar del 25 al 50%, l’IRPF va passar molt semblant, tot el que son impostos especials de l’alcohol, la benzina, va passar del 58%.

Amb això que consegueix la comunitat autònoma? No tenir que esperar que el govern et doni els diners i tu recaptes directament.

A la mateixa vegada també els hi va donar més competencia normativa. Per exemple, a Catalunya li va donar de l’Impost de la Renta de les Persones Físiques li va donar competencia per regular els trams autonòmics més ampliament, aplicar reduccions pròpies, així com conseguir d’aquesta manera ajustar, perque va ser una de les mesures que m’havies preguntat abans, es a dir, el govern català que va fer? Va pujar el tram autonòmic de tributació de la renta de les persones físiques perque es un que recapta ell mateix per poder fer front a totes les despeses que tenia que fer.

Després, amb aquesta normativa, aquesta reforma, es va fer el fons de suficiencia, crec que es diu.

Que consisteix en un fons que en teoria l’estat, els teus interessos quins son? Son aquests, els serveis que tu necessites de l’estat es tant, doncs a la part que tu no arrives, la diferència entre aquestes coses doncs te la garanteix d’alguna manera l’estat.

Llavors, clar, aquest fons, en veritat, molts dels diners que contribuim tots, una comunitat autònoma que te aquest fons més negatiu tindrà més aportació que una altra que no el tingui.

S’ha conseguit fer una mica… Per Catalunya no son grans canvis, perque l’únic que ha aconseguit es que recaptem una mica més i una mica més de competència a l’hora de legislar i de determinar els impostos.

El fons de suficiencia que has mencionat ara crec que es diu fons d’equitat.

Sí, potser, sí.

Diuen que tenia que reduir la deuda regional…

En teoría sí.

… pero aquí a Catalunya pareix que no ha acabat de funcionar. Això, perquè creus que ha sigut?

A veure, el tema es el mateix. La forma dels calculs, la forma de determinar aquests paràmetres, son en funció de números del propi estat.

Llavors l’estat es el que agafa això i diu, mira, tu tens tants habitants, tens tants metres, tens tants serveis, i et correspon això o lo altre.

Llavors, es pot donar la situació que tot i que sigui un fons de tancament del sistema, perque totes les comunitats autònomes estiguen igual i tots els ciutadans tinguem els mateixos beneficis, potser que no acabi de funcionar.

El que passa es que son temes força complexos perque ni ells mateixos tampoc saben dirte ni com funciona ni, evidentment, perquè no funciona.

Hi ha gent que diu que si aquesta equalització es produís això seria un risc per a l’estat perque podria provocar que més regions busquessin l’independència. Ens podries dir algo d’això?

Jo crec que si realment s’igualessin totes les comunitats, però que totes estiguessin bé, no crec que portés més tema d’independència perque la gent estaría bé.

Una cosa esta molt clara, el tema de Catalunya, a part de ser un tema econòmic, també hi ha uns temes culturals, ideològics i de llengua.

Però a la resta de l’estat, si el ciutadà veu que te cobertes les seves necessitats, no crec que hi hagi aquest esperit de ser algo més autònom, de no ser una simple regió que tens que dependre en moltes coses de l’estat central.

Jo crec que això, desde el meu punt de vista, no donaria lloc a més independència perque no… no ho crec, no tenen altres aspectes que pesen molt aquí a Catalunya que a la resta de l’estat.

Quin sería l’impacte econòmic a espanya si Catalunya fos independent però es mantingues com a membre de la UE, dins de l’euro, les UN…

Aquest es un tema bastant complexe i per la informació que tenim, en principi si hi hagués una separació de Catalunya de l’estat espanyol i fos independent i pogués continuar a la UE, l’impacte no sería tan nefast com es diu.

Perquè? Perque continuaria estant amb la mateixa moneda, tindria la lliure circulació de mercaderies i persones, amb la qual cosa la teva operativa día a día amb l’estat espanyol es mantindria sense cap tipus de recés cap a cap lloc, i tindries accés als fons europeus d’ajudes, els fons bancaris, de garantía, que et dona una mica d’estabilitat.

Llavors, sería molt més fàcil, perque llavors sería com un divorci més de caracter amistós.

Clar, si això no passes, si que es cert que de cop i volta, hem de pensar una cosa. Si Catalunya es separa de l’estat, necessita crear unes infraestructures noves i aquestes infraestructures noves s’han de pagar, s’han de fer de nou.

Tot i que a lo millor, en termes econòmics, catalunya evidentment es una nació rica que podría viure separada de l’estat, inicialment sí que tindria uns anys difícils, perquè es com quan et compres el pis, quan fas la inversió inicial es molt més costosa, després només has de pagar l’hipoteca cada més, però inicialment has de fer front a moltes coses.

I si a sobre et quedes fora de l’unió europea, et quedes sense poder tenir accés a una serie de fons que ho passariem malament inicialment sense poder accedir a totes aquestes fonts d’ingressos o garantíes.

Els peatges de les autopistes son una cosa que hi ha molta gent que esta emprenyada, explica-ho un poc.

El tema de les autopistes es un tema molt controvertit, i més tenint en compte que catalunya en comparació a la resta de l’estat, que sempre ens hem de comparar amb algú, ens trobem que es on tenim més autopistes de pago.

Les autopistes, perque s’entengui, et donen una concessió per explotarla durant un determinat temps perque tu has fet part de les despeses per construir aquesta autopista.

Que passa aquí a Catalunya? Aquestes autopistes porten molts anys en funcionament i ja estan més que amortitzades. I no només amortitzades, perque es lògic que la empresa que ho va fer no només vol amortitzar les obres, també vol guanyar uns diners perque ha fet una inversió.

Llavors, el que no es proporcional es que a la resta de l’estat es facin carreteres que no estan condicionades al pagament d’autopistes i aquí a Catalunya, sí que tinguem autopistes cares que ni tan sols estan en bon estat.

Incús et troves que a vegades dius, es que he pagat l’autopista i he fet una caravana enorme perque, clar, esta totalment colapsat.

Llavors, aquest tema ha costat, va haver-hi inclús una campanya aquí a Catalunya de no pagar i tothom pitava i s’aixecaven les barreres i ningú volia… ahí hi havia gent que deia que no, jo no vull pagar.

No m’en recordo com era l’eslogan d’aquesta campanya, pero tot i el soroll que s’ha arribat a fer, mai s’ha aconseguit res de… bueno, algunes multes que alguns contribuents han rebut per no haver fet pagament de l’autopista.

I’ve heard people asking about where is the money to become an independent nation going to come from, and I’ve heard talk of making Barcelona the entry port for china. Have you heard any of this?

No, el que penso es que s’ha parlat molt de Barcelona perque Barcelona sempre ha sigut un port d’entrada i de comunicació i Barcelona sempre ha sigut molt oberta.

Potser es això el que has sentit parlar, Barcelona sempre ha rebut a molts comerciants, a la gent de fora, es molt oberta de ment i si que es cert que en una separació sense limitacions de l’estat es podria fer un tipus de política que tot i que ja de fet Barcelona de per sí es una ciutat coneguda mundialment, tant per fer negocis com per altres coses, i que ho ha aconseguit, tenim el congres dels movils a nivell mundial, es volia aconseguir que ara, amb tot el tema del Brexit, que la agència del medicament europeu, que esta a Anglaterra, estigui aquí a Barcelona, perque a Barcelona l’empresa farmacèutica es molt i molt forta.

Llavors suposo que tot això, tenim el port, tenim el tren, tenim l’aeroport, tenim una ubicació excepcional, podriem creixer molt perque a nivell europeu o mundial som una ciutat i un país bastant atractiu per les empreses i per les persones per viure.

There’s a lot of talk and people worried about tourism. What’s the economic impact of tourism?

A Barcelona, l’impacte del turisme es molt gran. No només per Catalunya, si no per la resta de l’estat, perque les empreses augmenten facturació i paguen molts més impostos. Llavors això va en favor de tothom.

El que passa que si que es veritat que la gent que vivim a Barcelona, tot i que tingui un gran impacte econòmic, perque a més tenim creuers que venen, paren allà, baixen moltes persones, compren i tornen a marxar.

Els establiments, la restauració, es una força molt forta de l’economia.

Però si que s’hauria de estar més regulat el tema del turisme però en comparació d’altres poblacions europees es molt difícil, molt complicat, com regules l’entrada i sortida de turistes en una ciutat com Barcelona.

Si que es cert que hi ha barris de Barcelona que estan molt afectats perquè son barris on viu la gent i es troba a vegades un turisme que no respecta les hores de descans, el mobiliari, etc.

Però jo crec que no es pot donar l’esquena al turisme perque es una font d’ingressos. Som un país amb un clima agradable, amb un ambient bó i un destí atractiu.

Llavors, s’ha d’explotar això pero amb seny i sense limitacions. També pots parlar de l’ajuntament de Barcelona, que també seria un altre tema a parlar.

Another topic regarding tourism is housing, because the prices are increasing and people are forced to live outside the city. On the other hand, there are so many buildings in the city that are empty, abandoned.

Aquí hi ha dos temes. Un que ha fet també, bueno, el que parlavem, un tema de les crisi es també l’augment que hi ha hagut en un any aquí, els pisos a Barcelona han començat a pujar. Un dels motius que també, bueno,

això va ser una mesura del govern, es el tema de la golden Visa.

La golden Visa es una persona de fora, ve aquí, compra un immoble de mig milió d’euros i té un permís de residencia i treball.

Que passa? Doncs molta gent deia, bueno, jo tinc un pis de 400, pero qui em diu que no puga valer 500? Jo agafo un aquí, el típic, xinesos, rusos, japonesos venen aquí i dius, va, ademés aquests no poden comparar, ells saben que tenen que gastar 500.000 euros.

I això que ens ha produit a la resta? Doncs que pisos que valien 300.000 o 350.000 de repent valguin 500.000.

Això ha fet que la gent que vivim a Barcelona sigui molt dificil accedir a la vivenda.

Ja t’has d’anar, passarà com a les grans ciutats. El centre no serà un lloc on viure a les ciutats.

Per altra banda, el tema de els edificis buits. En el centre de Barcelona hi ha molts edificis buits que podrien estar explotats o bé com a lloguers, no parlo de lloguers socials perque estem parlant el centre de Barcelona i no crec que tinguin les característiques, però si que podrien estar explotats a nivell d’apartaments turístics o hotels.

Perquè no? Doncs perquè una de les polítiques que segueix l’ajuntament de Barcelona ha congelat, no dona més llicencies per fer ni apartaments turístics, ni hotels, ni res d’això.

Llavors que passa? Que si tu tens un edifici al centre de Barcelona, et trobes una miqueta que estas molt limitat en el que pots fer, i estas una mica perdent diners.

De la mateixa manera que inclús estan limitant les reformes en els hotels en funcionament. Es a dir, si jo tinc un hotel que esta en funcionament i està trencat, l’ajuntament et posa problemes per donarte llicències perque es pensa, no sé ben bé que es pensa.

El que estas fent es perjudicar llocs de treball i l’economia propia de la ciutat.

For the last six or seven years, I’ve certainly noticed, the small, locally owned stores have turned into big, franchise stores. What happened?

El problema d’això va ser que molts locals de Barcelona pagaven el que es deia renta antiga. Eren contractes de lloguer molt antics que pagaven un lloguer bastant baix.

Va arribar un moment que es va aprobar una normativa que va fer pujar tots aquests lloguers. Que passa? Que es on hi habia tendes o establiments, el típico colmado de Barcelona o ultramarinos, molt típic, amb moltes conserves o de roba o el que sigui.

Si li pujaven el preu de passeig de Gràcia o de Rambla, es que havien de tancar. I que va passar? Que van tenir que tancar molts establiments històrics i emblemàtics del centre de Barcelona-

I que ha anat passant? Doncs que grans cadenes multinacionals han anat comprant-los perque si que poden pagar, tot i que no tenen els ingressos per la tenda aquesta per ells es una forma de publicitat i llavors ells ho veuen com un cost publicitari, no realment en proporció de les vendes que fa aquella tenda.

Que passa? Un establiment d’aquí hauría de vendre molt i molt i molt per pagar lloguers de 5.000, 10.000, 15.000 euros mensuals.