EN | CAT | ES

Entrevistat el 16 de agost de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Nos podríes dir el teu nom i quan i on vas nèixer, per favor?

Em dic Jordi Pablo Grau i vaig nèixer el 13 d’abril del 1950 aquí, a Barcelona, a Gràcia.

Nos podríes dir quina és la teva feina?

Bé, tinc… Jo em dedico a activitats culturals desde que tinc ús de raó

Bàsicament, amb dos camps, eh… Com a artista, dins de lo que s’entèn art conceptual, art objectual, art subrealista, com vulguis dir-li

Tinc una producció, i bueno, mai he volgut entrar dins els circuits però sempre hi he estat, hi he tingut uns, un paper bastant… mogut als anys 70

A la fundació Joan Miró i tot això.

Eh… I desprès… eh… m’he dedicat, que és una cosa complementària per a mi, a… l’estudi, la recerca, i… l’anàlisi de… eh… de la cultura popular

O sigui, però no la cultura popular folklòrica, en el sentit de folklorista

Sino els rituals, les creences, els jocs i les festes

No amb el sentit de recuperació, sino el sentit d’origen

Tenim entès que vens ara, pos de l’opertura de… de les festes de Gràcia

Sí

Eh… què… què és lo, què és tan important de les festes de Gràcia, per què són tan úniques i especials?

Ah… Bé, eh… la característica bàsica és la… la capacitat que tenen els veïns de guarnir els carrers d’una manera imaginativa

I ademés, amb un nivell de detall que no es troba en altres llocs, el nivell de detall vol dir la capacitat d’agafar una ampolla de plàstic i transformar-la en… en un… en un peix o en un gat, o el que sigui

O sigui, fer totes les… els jocs aquests que volgueu, i ademés això transf-, transformar el carrer en… a, a partir de tots aquests elements

Aviam, és una festa que… en aquests moments, no és, no… per a mi no és el millor moment perquè està… ah… sobredimensionada, sobre explotada

Hi ha massa públic

I… s’ha perdut aquest sentit de… de barri, diguèssim

N’hi ha massa… massa població que ve a veure-ho només

Però bé, continua mantenint-se i… jo el que he… he publicat bastantes coses sobre la festa major, sobre la història de la festa major

I cada any lo que tinc com a hàbit, és el primer dia, que és avui, que és el dia 15

Eh… de fer un reportatge desde les 7 del matí fins a les 12, ah… de tots els carrers, és a dir, fotografies, porto 300 o així aquest matí, no? Bueno, normal amb les càmeres aquestes és una tonteria

Però més que res, lo que m’interessa són les tipologies de guarnits, el… eh, si… va a més o va a menys

Jo diria que l’any passat era millor que aquest, en general

Eh… Malgrat de que aquest any se li ha volgut donar molt… molt ènfasi

En fi, eccètera, vull dir, n’hi ha, tot lo que volgueu… aha, que expliqui d’això perquè això en tinc un sac, que diuen.

Bueno, anem a parlar una miqueta de… de una cosa que és, a totes les entrevistes que hem fet, i n’hem fet unes quantes, sempre, mmm… sempre preguntem i sempre nos solen contestar lo mateix

Aviam

El canvi que va passar amb l’arribada de les olimpiades a Barcelona, que sempre mos diuen que antes era una ciutat gris i les olimpiades ho van canviar completament. Tu què nos podríes dir d’este tema?

Home, jo no seria tan optimista, evidentment la… la… Aquí va haver-hi un personatge absolutament fonamental, que és el Pascual Maragall que va sapiguer fer un projecte de ciutat importantíssim, però no…

Les olimpiades va ser la… diguèssim, la cirereta, diguèssim, no?

Però la cosa és tota la gestió política del Pascual Maragall

I… les olimpiades en sí mateixes, ah… per mi tenen també un certs clarobscurs, diguèssim, tampoc està tan clar

La jugada de la vila olímpica, per descomptat que és interesantíssima, desde un punt de vista arquitectònic, evidentment, va ser obrir la ciutat al mar

Però bé, Barcelona tenia una gran tradició de contacte amb el mar també, o sigui…

Em… si, van ser, va ser important però, jo diria que… és més el… el llegat de l’alcalde Pascual Maragall que no les olimpiades en si mateix.

Ara te vaig a fer unes preguntes sobre la història de… de la llengua catalana…

Hmm…

Per exemple, eh… de quina manera han influit, eh… estos períodes on ha estat prohibit el català, com ara recentment la dict-, bueno, recentment en la dictadura, com ha influit això a… al desenvolupament del llenguatge i a la importància del llenguatge per a la g-, per a la gent?

Mmm… jo et diré com m’ha influit a mi, justament ho estavem comentant abans de… de la entrevista

Eh… a… quan jo… vaig nèixer estava prohibit, el català, a l’escola no… es parlava tot en castellà

I… i a casa meva parlaven en català, sempre han parlat en català, que hi ha molts cosins que es parlava en castellà perquè feia fi, diguèssim, no?

O perquè era… amb un sen-… amb un discutible sentit de la modernitat, deien que… era millor parlar castellà

Eh… nosaltres sempre vam parlar cast-, català, però jo, de fet, per exemple, escriure català em va costar molt perquè no vaig tenir professor mai

Com m’he dedicat més al camp de les arts plàstiques i no he tingut una gran necessitat de… d’escriure, doncs eh… ho he après de… de parlar i d’escriure malament i d’equivocar-me, diguèssim

Però jo no he tingut escola on m’ensenyessin el català escrit

Ara, més o menys, em defenso bé, però no crec que el meu sigui un cas excepcional, és a dir, hi ha companys meus que… encara tenen moltes…

El meu germà, per exemple, que té 10 anys més, i que va patir més la… la postguerra, el meu germà té greus dificultats encara i té, té… 77 anys, té greus dificultats en escriure en catala

I jo… no és el meu cas, diguèssim, no?

Hi ha… hi ha companys de col·legi que, que han… que no, que només ho fan… un cosí meu, eh… només escriu en castellà

No… no per cap convinció, perquè ell té una mentalitat catalanista, diguèssim, no?

Però és la… realment, va ser molt dur, lo de la dictadura va ser duríssim… sí, sí.

De quina manera ha siguit la tradició oral important a l’hora de desarrollar el llenguatge català?

Ah… Per lo que jo he viscut, ha… ha sigut fonamental…. És clar

Abans, abans també, eh… és clar, si es… si es mira abans de la Reneixença, que és una època, el segle XIX l’he estudiat bastant, l’he estudiat desde un punt de vista de les festes que es feien al segle XIX, no?

I, i… i… abans de la Reneixença, ah… el, el, el català era residual, totalment

Eh… hi ha algunes excepcions, com a… un personatge absolutament increíble, que és el baró de Maldà, que va escriure un diari durant tota la seva vida, que són… mmm… 30 volums, que estan editats i que s-, és un llenguatge interesantíssim de català, però hi han poques referències més

És a dir, tot lo altre són, alomillor, Hi va haver una època en que el català només s’escribia com a poesia, com a llenguatge poètic.

Però a partir de la Reneixença, a finals del segle XIX, es va consolidar com a llengua escrita. Com a llengua de coneixement.

Quina és la importància de la llengua catalana a la hora de definir què és una persona catalana?

Home, eh… em sembla bastant bàsic, eh… no ho sé, a mi, la imatge que em surt quan fas aquesta pregunta és els immigrants

Que els immigrants són els primers que tenen interès en… els immigrants que es volen integrar tenen interès en parlar català

I acaben sent més catalanistes que els que hem nascut aquí de vegades, moltes vegades, diguèssim, no?

Perquè tenen una… un sentiment molt de… d’apropiació del, de l’idioma, lo que és fantàstic, diguèssim, no?

Eh… i per tant, està vinculadíssim.

Als Estats Units, eh… no n’hi ha cap concepte de lo que és el català, o la gent catalana, això no… no es té una idea d’això, perquè lo que… la idea d’Espanya és com Mèxico però aquí a Europa però con los sombrerets, los tacos i tot.

La nostra idea en aquest documental no és només fer la història catalana sino també les tradicions i costums i voldria, voldríem saber si nos podríes explicar una miqueta los orígens i què és el que representen, si nos poguèssis comentar una miqueta, per damunt, en paraules eh… les tradicions i costums catalanes.

Buff… això són tres volums de llibre, eh… haha

Aviam… am… les tradicions catalanes… bon tema

Eh… jo, normalment, em… això ho enfoco com fan els antropòlegs, normalm-… habitualment, i com s’ha fet aquí

Eh… Desde el punt de vista de lo que és el… curs de la vida i el curs de l’any, que són dos, com dos eixos, no?

Em… I el curs de la vida vol dir el, el naixement, el creixement el… les eh, els casaments i la mort

El curs de l’any vol dir el calendari festiu, que és un tema que… aparco i que desp-… explicaré més perquè, probablement és el que més em toca

I desprès n’hi ha un altre gran capítol que els engloba tots, que és el treball, eh… els oficis

Però que aquest no és de un domini exactament català… sino… és a dir, volguer-li donar un accent català amb un ofici és una mica absurd

Perquè s’han d’entendre els oficis a partir d’una tradició més àmplia, que no és ni molt menys dolenta, és una tradició occidental.

És a dir, per exemple, els llauners, eh… els que adoben eh… la llauna, els que feien aquells pots primets o embuts, o coses d’aquestes

Els llauners són de tradició centro-europea.

La llauna eh… s’inventa, em sembla que és, al segle XVII a Suïssa, i llavors es difón per tota Europa, i llavors hi ha l’ofici de llauner, que ara figura que sembla que sigui una tradició molt mostrada catalana

Això no s’aguanta… haha

Vull dir, que és més eh… aviam, s’ha de tenir aquest concepte ampli que jo crec que eh… a vegades s’obvia

Em… de… de catalanitat, diguèssim, eh… el idioma no marca els oficis…

Marca el vocabulari dels oficis, cosa interesantíssima… eh?

Però no els oficis en si, les tecnologíes dels oficis o la… la tradició dels oficis és diferent, és, eh, és més àmplia, en general… bé

Ah… Per tant, hem, hem fet el curs de la vida, que si vols en parlem més, més… Els oficis que també en, en, en… podríem parlar tot lo que volguessis

Perquè un… vaig estar… una de les coses que vaig publicar amb… Edicions 62, va ser un llibre que era ‘El Gran Llibre dels Oficis Perduts’ i m’hi vaig dedicar una bona estona, un any i pico amb això, a part de que ja tenia documentació

I a part de que, de fet, jo sóc fill de un taller de pintor decorador, i per tant és una cosa que he viscut desde naixement

Aleshores, l’altre gran paquet importantíssim és el curs de l’any i el curs de l’any, eh… és l’expressió, al meu entendre, dels rituals, les creences i els jocs

A Catalunya, com en general en tota Europa, però en graus molt diferents, jo diria tota Espanya

Perquè per exemple, França, a partir de la Revolució Francesa, canvia tot el sistema festiu, val?

I, en canvi, a Espanya es manté. Es manté… què és lo que es manté?

Es manté l’orígen religiós, vale? L’orígen religiós de les festes, que és, eh… És omnipresent, diguèssim, i que és el 80% de les festes…

Em… És així fins els anys 70, fins la… la… democràcia, eh… Als anys 70 canvia tot això, llavors…

No és que es dessacralitzin, perquè sempre, a totes les festes majors hi ha patronatge, diguèssim, no?

Sino que la… la… la part religiosa de la festa es queda reduïda als creients, cosa que em sembla molt prudent, diguèssim, no?

I la part festiva, és a dir, la manifestació, eh… més ritual, em… ah… s’aparta

El cas més clar d’això seria el corpus. El corpus cristi, eh… No se si a Estats Units, eh… suposo que es deu sapiguer, però és un…

Aviam, és una festa importantíssima a tota Europa que… es feia am… desprès de Pascua, 40 díes desprès de Pascua

Era una festa mòbil, que tenia a veure amb les llunes, i per tant cada any era diferent, i la característica a tota Europa, ah… era que hi havia una processió, ah… a on sortia, on es volia explicar, didàcticament, la Bíblia

I llavorens, era… sortia l’infern, eh… l’entremés de l’infern, l’entremes de… dels reis del món, que eren els gegants

Am… Acompanyats d’uns sers inferiors, que eren els nans… val? Eh… Però això dins de una… diguèssim, d’una ceremònia religiosa

Perquè al final… o sigui, el moment culminant de la processió del corpus, que normalment es feia sobre una catifa de flors, eh… era la sortida de la custòdia, diguèssim… val?

Això, eh… en les primeres revolucions laiques del segle XIX, i especialment totes les revolucions obreres, es van suprimir

I en alguns llocs, va quedar només les representacions, eh… eh… parateatrals, que es diu, no? És a dir, les que sortien unes figures que representaven coses

Per exemple, el drac de l’infern eh… amb els diables

Per exemple, els gegants

Clar, que es van anar quedant, a alguns llocs encara sortíen com una processió, eh… sencera i en altres llocs es van anar quedant atomitzant

Sortíen per corpus, i sortíen, normalment, van començar a sortir per festes majors, cosa que, eh… originàriament, és impròpia

Perquè, de fet, les comparses festives només surten per la… pel… pel corpus, no?

Ara és al revés, o sigui, ara lo raro és que hi hagi algún corpus que surtin figures d’aquestes, n’hi ha alguns casos excepcionals i… importantíssims, com a València

O com a la Patum de Berga, diguèssim, no?

Però… La majoria de llocs, eh… a Barcelona es fa un corpus però recuperat de fa deu anys, que no… està molt descafeinat

Perquè Barcelona va ser una de les ciutats més laiques… és a dir, que primer va suprimir el corpus perquè hi havia molta base obrera, anticlerical, diguèssim, no?

Bé, d’aquí ens podríem extendre… Em quedo amb el corpus només, perquè hi ha les altres, no?

N’hi ha, algunes, han coses que les has comentat però algunes que no, si nos pots parlar una miqueta de los castellers?

Bé, els castellers era un element més d’aquesta processió del corpus, eh… El, alguns diuen que l’original ve dels valencians, però jo diria que és, ah…

Aviam, és una tradició que ha agafat una extraordinària importància en els últims 30 anys com a signe de catalanitat

És molt curiós perquè hi ha dos, ah… dos elements festius que han anat acumulant la màxima… el màxim sentit patriòtic

Ah… Abans dels castellers eren les sardanes, però les sardanes van patir, de les sardanes a començament del segle XX eren importantíssimes com a signe de catalanitat

Però, a… A la guerra, desprès de la guerra, la postguerra, ah… les va assumir, el, la… la Falange, o sigui, els franquistes van assumir el, les sardanes com a element ‘folklorista’, val?

I aleshores, clar, van perdre aquesta… aquest sentit que tenien

I ara han quedat entre mig, evidentment s’ha recuperat, continuen haven-t’hi sardanes però no tenen aquell sentit importantíssim

En canvi, els castellers, que sempre ha sig-, havia sigut una cosa marginal, bàsicament, de la zona del Camp de Tarragona, ara han assolit una importància brutal

perquè ton… ja… diguèssim, la competència, la competència gimnàstica i física… i llavors això s’ha, bueno, ha generat tota una… una constel·lació de, de noves entitats

Per mi es un, una neofesta casi el… els castellers

Nos podríes parlar de les falcones?

Els falcons? És una variant del… d’això

Això jo, jo ja et diria que menys, ah… et podria parlar, perquè, com hi ha tants savis d’això, ja… és a dir, eh…

Probablement, diria coses que són més que discutibles, no?

O sigui que no…per mi és una… és un conjunt, és a dir, lo que són, ah… figures gimnàstiques, ah… que s’acumulen, de persones que s’acumulen de diferents maneres

Els falcons serien uns i els… els castellers uns altres. Els castellers molt més importants, eh… és part de un, d’un conjunt de imatgeria festiva, o de patrimoni cultural festiu

Els correfocs…?

Això és una altra guerra

Aviam… què vols que t’expliqui dels correfocs…? Haha…

No, els correfocts, aviam, jo he tingut una participació bastant directa amb lo que és la invenció del, de… o sigui, li dieu correfocs, però per què li dieu correfocs, ara? Jo faria la pregunta a la càm-, als que em fan la pregunta a mi per què… d’on ho treieu això del correfoc?

És clar, i si, si rasqueu una mica, es veu que a… comprovareu que abans del 1980, no existien els correfocs… vale?

O sigui, que és una tradició, ah… moderna basada en una de les comparses festives més importants del.. De l’en.. Del corpus, que era l’entremés de l’infern

Una cosa són els diables, una altra cosa són els dracs, i una altra cosa és el correfoc, són coses diferents, no?

O sigui, els diables és la representació de l’infern, que surten una sèrie de personatges amb màscares i em… treuen foc per les banyes i van amb unes masses també tirant foc

A vegades acompanyen, o no, a uns pers-, amb unes, eh… comparses, ah… absolutament imaginatives de sers de, que són… no només dracs, sino que hi ha vívries, bous, mulasses, eh… hi ha tota una sèrie d’iconografia festiva ah…

Que cada poble en tenia un o dos, o que se’n va cada un o dos, i que si vas tirant enrederre, en el corpus més primitiu, sortien moltes d’aquestes

O sigui, en el corpus de Barcelona del segle… de començaments del segle XIX, o sigui, al 1850-60, sortien pràcticament totes les comparses

Ara, clar, el que passa que les han recuperat, les han recuperat de va 20 anys, i aviam, ‘se non è vero, è ben trovato’ que es diu, en… en… en italià, diguèssim, no?

Hi ha de tot, diguèssim, perquè és una recuperació folklorista, diguèssim, no?

I… i… el correfoc, concretament, mmm… aquí n’hi ha vàries teories, però jo, mmm… m’hi poso bastant de peus perquè per això deia que ho vaig viure perquè quan es va recuperar les festes de la Mercè…

les festes de la Mercè no es que es recuperessin, sino que estaven en un moment de decadència absoluta perquè eren unes festes franquistes, que sortien unes bandes de música i poca cosa més

I quan, eh… amb… l’aveniment de la democràcia a l’any 75-76, va començar a… es va considerar, i jo vaig participar com assessor dins de l’ajuntament a… a refer tot lo que és aquest, eh… la cel·lebració i aquesta tradició, no?

I fer-la com una festa moderna.

Vale, llavorens d’aquí, va haver-hi un any que es va fer… es va dir va, pues portarem, a… que havien vingut, però… es tindria que buscar referències del 1870, hi havia vingut, alguna vegada, alguna comparsa de diables a Barcelona… no, no havien vingut desprès

Van dir ‘va, portarem alguns diables de Tarragona’, i clar, va causar una estupefacció brutal perquè primer es va anunciar poc, perquè de fet, era una cosa molt embrionària

I, ah… I la gent no sabia lo que era, la gent de Barcelona

I… i passaven per carrers estrets i… i la, bueno, es van espantar moltíssim perquè la gent deia ‘corre, corre, foc, foc, hi ha foc allí!’ i sortien pitant tots corrents, diguèssim, no?

I aquesta paraula va tenir una gran fortuna, diguèssim, no? Perquè aquest ‘corre, corre, foc, correfoc, correfoc’, això, que va ser lo que, lo que es deia allí

Desprès va haver-hi un, un poeta, amic meu que es… es… es deia Joan Brossa, que ja, malauradament, ha desaparegut, que aquest va fer un cartell a l’any 80, que es deia ‘oh, correfoc’

Ah… fent ironia de… d’aquest crit popular, diguèssim, no?

I a partir d’aquí, bueno, a partir d’aquí lo que vulgueu, perquè ara hi ha correfocs a cada cantonada, diguèssim, no?

Bueno, m’hi he estès aquí una mica, però… és lo que hi ha.

Nos pots parlar de la calçotada?

La calçotada de Valls

Ai… La calçotada és una altra festa reinventada de, que té un orígen popular, ah… la veritat és que els de Valls, si ho veu algú, em mataran i degollaran, perquè ells això són molt saberuts

i jo sóc del barri de Gràcia que és… està lluny de Valls, no?

Però… si que hi he anat, conec gent d’allí i… i… de fet m’encanten els calçots

Aviam, els calçots, perquè la gent ho entengui, és un… és una ceba grillada, és a dir, una ceba de un determinat tipus que, eh… per estar emmagatzemada en llocs d’humitats o el que sigui, es grilla

I aleshores, algú molt intel·ligent, ah… ah… pues suposo que debia ser al segle XIX, perquè això és recent, o començaments del XX, va dir bueno, doncs ho tornarem a plantar per veure aviam què passa

I d’aquí en va sortir una ceba que tenia, en comptes de tenir el bulb rodó, tenia el bulb allargat, vale?

Llavors de un, de un… de una ceba, en sortien pues set o vuit calçots, diguèssim, no?

Bé, això es va convertir en una tradició purament, ah… diguèssim, agrícola, ah… i local a la zona de Valls i poca cosa més

I… i el que passa que els anys 70 va començar a… a… exportar-se com element turístic i, a part de que alimentàriament n’és extraordinàriament bo, doncs ara és una cosa massiva

Només, eh… us donaré un detall, fa deu anys, als mercats normals de fruites i verdures de Barcelona, era dificilíssim trobar calçots, trobar un manat de calçots…

Els tenies que encarregar, els tenien que portar, bueno, era una cosa qua-, i que sortien caríssims, i ara és una cosa massiva, és a dir, a qualsevol supermercat, i qualsevol, ah… lloc que hi hagi verdures, hi ha calçots, diguèssim, no?

Però això ha succeït a Barcelona, eh, en 10 anys, lo que és la calçotada com a festa, ah… que continua sent el nucli central, continua sent, eh… Valls fins a, fins lo que és la costa, diguèssim, no?

Ah… Això és més antic, evidentment, però tampoc és tan antic, eh, jo diria que és del anys, ah… 60, 70… no més enllà.

La fèria de Abril

Ah! Gran tema. Un altre dels temes que jo he tingut que tractar molt

Aviam, la fèria de Abril… la feria de Abril és una festa sevillana, eh… que es fa, justament, ah… aviam, ara últimament estavem amb uns amics buscant els orígens sevillans de… de perquè es feia la feria a Sevilla

I… era una fira ramadera que va tenir molt èxit i que just, curiosament, va fundar un català que era… que era… fabricant de màquines tèxtils i… varios negocis a… allí, no?

I aleshores, allí, va dir ‘bueno, això s’ha de modernitzar i va fer, va montar la primera fèria de Abril que era una fira ramadera, va tenir un gran èxit i es va anar desenvolupant amb una característica fonamental que és la de Sevilla i que aquí s’imita d’una manera diferent, que és que hi han casetes

Casetes vol dir que cada entitat o grup d’amics té un, un local petit a on convida els altres amics… val.

Aleshores, eh… aquí, a Catalunya, això és una festa, una neofesta, clarament, em… impulsada per la immigració que està ja consolidadíssima aquí i que hi ha alguns, diguèssim, molt, així, catalanistes entre cometes que diuen doncs que mai serà una festa catalana

Però d’altres que som més, molt més flexibles, que estem encantadíssims que hi hagi una festa catalana que es diu feria de Abril… val?

Perquè és una festa que ja està consolidadíssima aquí i que… i que té, aviam, té defectes greus perquè està massa folkloritzada i ja fa anys que diem que tindria que tenir un caràcter més, ah… més transversal, més de músiques transversals, no tant de faralaes, no?

Però això es fa malament perquè els que ho organitzen és només un sector d’aquesta immigració, en canvi n’hi ha d’altres

i per exemple, aquí poso el cas d’un, d’un bon amic, que són els de el taller de músics que, que… justament ensenyen, són els grans especialistes en flamenc modern, que… no només aquest, sino molts grups, ah… al costat d’aquests, estan en contra d’aquest model tan folkloritzat de la feria de Abril.

En qualsevol cas, és una festa interessant a revisar, diguèssim

La nit de Sant Joan?

La nit de Sant Joan… fan fogueres. Ah… la nit de Sant Joan és un altre puntal… aviam, la nit de Sant Joan està vinculada a tots els rituals del solstici d’estiu, és a dir, el moment en que hi ha més insolació, que és el 21 de juny i el Sant Joan és el 23… el 24 és Sant Joan, la revetlla, que és l’element més característic, és el 23

Ah… la… la formalització més important d’això són les fogueres, que les fogueres, és curiòs perquè tenen un sentit primigeni antiquíssim,

i fogueres de Sant Joan se’n fan a tota la península i a part d’Europa, a Europa diria que no tant, però a Portugal pots trobar fogueres de Sant Joan i a tot, a tot a… a tota la península n’hi ha

Però, curiosament, aquí, a… en el primers moviments catalanistes, es va significar com un element d’identitat nacional

I aleshores té aquesta doble façana, eh… vull dir, la, la popular, que està vinculada a cremar els mals esperits, a… a saltar sobre el foc per purificar-se, a tota aquesta mena de rituals

I la més, ah… diguèssim, catalanista, que és significar que hi ha una flama que ve del Pirineu del Canigó i que llavors, aquesta flama – perdó, que una mica més i em carrego el… – una flama que… que… que baixa del, del Canigó i es va dividint, i subdividint i subdividint, i va encenent totes les fogueres de tot Catalunya

amb una idea, jo diria, un… al meu entendre, i al meu… d’això, mireu… agafeu-ho amb pinces o com vulgueu,

una mica, ah… pf… integrista, diguèssim, no?

aquesta idea de la flama és casi com una flama ol·límpica però portada al catalanisme, diguèssim, és una mena de cosa extranya, és a dir

Jo, per exemple, els últims anys que he estat, he tingut ocasió, de fogueres he fet, n’he fet i n’hi se de moltíssimes, cada any, normalment, hi ha una foguera davant per Sant Joan, no?

I els últims anys estava a Portbou, i a Portbou passava un fenòmen curiosíssim

Ah… allí no n’hi ha tradició de… una gran tradició de fogueres, però es fa una foguera magnífica que és una gran festa, a la platja, val?

És a un lloc que no hi ha perill de cap incendi i ademés, clar, la platja com està en un atalaia així, tota la població està al voltant, menys a les coques

perquè no només és menjar coca, ai, no només la foguera sino que és menjar coca, és una sèrie de coses

I… i… curiosament, ve la flama del Canigó amb tota la parafernàlia, amb un… amb una… amb un cotxe amb bufles, flama del Canigó amb sardanes i tot això

Bueno, encenen la foguera però desprès hi ha la festa, que la festa és una altra cosa

I aleshores, allí, com hi ha una tradició, com és un poble de frontera, hi ha un, una… una… població consolidada que és d’orígen andalús,

Ah… fan una rotllana, els nens i les nenes, uns vestits de catalans i altres d’andalusos, cosa que em sembla magnífic

Perquè transgredeix una mica aquesta idea unitària, tan unitària, diguèssim, no?

Has comentat una miqueta antes la festa de la Mercè, vols afegir algo més, o…?

Buf… No, de la festa de la Mercè pues jo la he… he publicat, eh… he publicat dos o tres llibres sobre la història de la festa de la Mercè

I què vols que t’expliqui, no ho se, eh… és a dir, aviam,

La festa de la Mercè té varies etapes, eh…

L’orígen és a… mmm… finals del segle XIX, al 1875, si no recordo malament

Ah… que és la primera festa cívica, festes, o sigui, la festa religiosa és molt més antiga perquè és una festa de iglèsia,

Però com a festa fís-, cívica, justament en el moment en que hi havia, ah… s’eliminaven les festes més de caràcter religiós com el corpus, va nèixer aquesta festa, que tenia un caràcter religiós cívic, vale?

És a dir, que hi havia, sortíen totes les entitats cíviques amb faroles i tot això

Però va ser una festa intermitent, que no va tenir una ma-… n’hi havíen anys que es celebrava, segons el color de l’alcalde, diguèssim, no?

El… un alcalde molt recordat aquí és el Rius i Taulet, va ser un dels màxims impulsors

I ah… als anys de la pre-guerra, als anys 30, no es celebrava festa de la Mercè

Vale, aleshores, a la post-guerra, ah… es va volguer consolidar com una festa ciutadana amb un cert caràcter, mmm… ah…

No massa dogmàtic, diguèssim, no? Que era un… era l’alcalde Porcioles

L’alcalde Porcioles estava afiliat a la Lliga, que era un partit catalanista però de fet ells van, va ser els primers col·laboradors amb el franquisme

Però que és aquest franquisme no tan ideològic sino funcional, i jo entenc, eh, vull dir, això m’ho pot discutir tothom, no?

Eh… i aleshores va fer, van muntar aquesta festa, que va haver-hi uns anys molt importants, que es feia una cavalcada de la Mercè, que volia imitar els carnavals, les rues de carnaval d’abans de la guerra

Abans de la guerra, una de les festes claus de Barcelona era el carnaval

Desprès de la guerra, absolutament prohibit, però com una cosa així de transició, d’entremig, la rua de carnaval pues es feia per la Mercè, més o menys dissimulada

La gent es disfressava i sortíen moltes carrosses, i això va durar, jo recordo la meva infància, als anys, eh… 1960-70, va durar 20 anys ben bons

Fins que va anar decaient per ell mateix, perquè la gent es divertia d’una altra manera

El carnaval no es veia de la mateixa manera, amb carrosses

I el 1975 quan va arribar la primera democràcia, pràcticament, era una festa testimonial, vull dir que sortia una banda de música a… desfilant pels carrers i poca cosa més

Va ser amb la democràcia, que vam col·laborar en fer un model festiu diferent, modern

Es on va aparèixer el correfoc, és on va aparèixer el ball de gegants, que també era una festa que… els gegants sortíen… eren de les poques coses que van sortir fins al final

Però dir-n’hi ball de gegants i que fos una festa més consolidada, això és de la democràcia, ja

Els primers anys, jo m’enrecordo que la festa de la Mercè era un esclat absolut de ganes de disfrutar de la gent, n’hi havia… a cada plaça i placetes feien coses, diguèssim, no? Improvitzades o no, no?

I desprès, bueno, ha passat de tot, ha passat de tot vol dir que ha crescut, ha crescut, ha crescut… jo diria que ha crescut massa

I ara està sobre dimensionada, és a dir, s’ha menjat lo que són les festes populars dels barris

Té una… una mena de recolçament institucional i econòmic que no correspon a lo que és tota l’altre calendari festiu que hi ha a Barcelona

Ah… aquesta és una opinió, diguèssim, no?

La Diada?

La Diada… La Diada d’avui… la Diada de demà, i la Diada de l’11 de setembre, que suposo que és a la que et refereixes, no?

Ah… Pf… Aquesta és també una festa interesantíssima, jo diria que la característica principal és que és, pràcticament, la festa laica més antiga, vale?

Perquè no té cap orígen religiós, sino simplement, és l’exaltació de… de una derrota, eh?

De quan els catalanistes van, bueno, van perdre la guerra, diguèssim, per dir-ho sencill, eh… la part d’històrica ja la farà un historiador millor que jo

Em… La part festiva és que, abans de la guerra, havia sigut una celebració reivindicativa, a on el anar a posar flors a l’estàtua del Rafael de Casanova, que primer estava al passeig de Sant Joan i desprès va estar on està ara,

Ah… Compartia… comportava risc, és a dir, que et podien detenir i era freqüent que ho fessin, no?

Mmm… i a la postguerra molt pitjor, diguèssim, no? Eh… era una festa totalment reivindicativa, que qui celebrava l’11 de setembre, tenia garrotada segura, diguèssim, no?

Això als anys 70 fins a la democràcia, que diguèssim, no?

Desprès ha sigut un esclat que ha anat creixent, creixent, creixent en unes dimensions còsmiques, diguèssim, diriem ara, perquè ara s’ha convertit en la festa més, eh… implantada per excel·lència, no se

Jo, la veritat, m’ho miro amb un cert, eh… per dir una paraula catalana, esglai, en el sentit de que, eh… tot és excessiu, eh… tot és tan simbòlic, ah… hi ha tanta coreografia, m’explico?

És a dir, quin porvenir té això? És a dir, a mi m’agradaria que fos molt més atomitzada, m’explico?

Aviam, s’ha de reconèixer que hi ha un grau de imaginació en el projecte, eh… important, diguèssim, lo de la, lo de les rutes aquestes que es feien els primers anys d’encerclar Catalunya amb un d’això, les formes que es fan posant gent a la ciutat, té… plàsticament, és impressionant, diguèssim

I la vivència del que hi van és impressionant, diguèssim, és una vivència col·lectiva única

Ara, veurem què passarà… aquest any, per exemple

El Tió de Nadal?

El Tió de… El Tió. Me les fas dir casi totes, eh

Aviam, el Tió de Nadal, em… jo he escrit algunes coses sobre això i me’n vaig bastant al redere

És a dir, aviam, és una tradició catalana però és una tradició europea perquè de fet, no és tan llunyà la relació que hi ha entre l’arbre de nadal de llums i el Tió de Nadal, de fet és el culte a l’arbre

Una cosa és l’arbre mort, que treu xispes i l’altre és l’arbre il·luminat, bé, d’acord, són coses diferents però tenen un orígen semblant

Al Pais Basc, per exemple, fan una ceremònia que és portar un tronc amb processió que es diu Olentzero, no se si ho he pronunciat bé, que és l’esperit del bosc també

És a dir, que no es únicament una festa catalana

Aquí també s’ha consolidat com una de les tradicions més mostrades, però a mi, mmm… em grinyola aquest sentit tan, que se li va donar, tan nacionalista

Per a mi, és més àmplia, és més de tot lo que és la cultura occidental

El caganer?

Bueno, el caganer està relacionat amb el, amb el Tió, de fet és, eh…

Ara hi ha una empresa gloriosa d’aquestes d’objectes turístics, que a mi em tenen absolutament fascinat, que han fet un Tió caganer, cosa que ja és ajuntar-ho tot, diguèssim, no? I a mi em sembla fantàstic.

Eh… Aviam, em… torno al mateix, per a mi és una tradició que és més genèrica, ah…

Les serps de nadal, la serp, de fet, té la forma d’un excrement, diguèssim, no?

I aquí, encara, a la fira de nadal, com una broma de les de nadal que es dona als nens, hi ha lo que se’n diu tiferades de pà de figa, lo que és una asquerositat segons uns, i segons altres els hi encanta

Però en el fons és la mateixa tradició del caganer

Aquesta idea de… de… de retorn a la natura que se li vol donar i tot això, ja és, jo diria, per mi, ciència ficció

Però, de fet, com a element mitològic, té interès, té molt interès, més que res, per com s’ha desenvolupat i per com s’utilitza

Les festes de la Barceloneta?

Les festes de la Barceloneta… ai, quina, és que no se, clar, de festes de la Barceloneta hi ha dos o tres que són importants, si no em concretes…

És a dir, si clar, vols que jo les concreti, vale, gràcies, haha

Am… Aviam, per mi, hi ha dos festes fonamentals, eh… una que està en decadència i jo diria que és la festa major, ah, perquè… que és al mes de setembre, és desprès de la festa major de Gràcia

És a dir, això de guarnir els carrers que, ara en aquests moments, és característic del barri de Gràcia i del barri de Sants, antigament, era més genèric, hi havia molts barris que tenien…

Guarnir un carrer com una mena de palau o com un fons submarí era una cosa bastant genèrica a molts llocs

I les festes de la Barceloneta era un dels llocs

Allí hi ha un element interesant que és el canó de la Barceloneta, que tira caramels i que és una crida de… és un element, jo diria, no se si folklòric o què, però distintiu de la festa major de la Barceloneta

Però jo crec que la festa més interesant i que s’ha tractat molt poc i s’ha estudiat menys i que s’ha cuidat menys és els corus, els corus humorístics

Aquesta és una festa que es fa a la segona Pàscua, i que n’hi diuen corus perquè, abans de la guerra, eren entitats corals derivades de l’Amselm Clavé, que bueno, per a qui no ho sàpiga, era un personatge obrer, és a dir, mobilitzador de les masses obreres, que volia, ah… civilitzar, és a dir, que la gent no anés als bars a emborratxar-se només

Sino que fessin altres coses, per exemple, els va ensenyar a cantar en coral, vale?

Els gran moviment coral de Catalunya comença amb l’Amselm Clavé a mitjans-finals del segle XIX, i es consolida durant tot el segle XX.

Al costat d’aquests corus claverians que acostumen a ser seriosos, en el sentit de cançons molt mostrades o patriòtiques, o el que sigui

Ah… Van aparèixer unes societats corals humorístiques, vol dir que era, que feien, ah… escarni d’ells mateixos o de les cançons, o parlaven d’elements, eh… allò de, d’elements de pit i cuixa que en diem nosaltres, no?

De senyores o de la noia que anava al riu i que li va passar, no se, el que sigui, diguèssim, no?

Bé, aquestes, aquestes societats corals humorístiques van tenir una gran difusió a la Barceloneta, a Gràcia també, abans de la guerra, desprès de la guerra, com amb tot, es va prohibir

I es va prohibir de tal manera, que els hi posaven tals multes i els perseguien de tal manera a la Barceloneta, que van continuar fent la ceremònia sense cantar

Per això, algú a la Barceloneta li diu corus muts, vol dir que surten amb una banda de música però sense cantar… i ara no saben cantar ja.

Llavors l’únic que fan és una gran festa que consisteix en una excursió que van amb uns estris, com si anessin d’excursió amb una destral per tallar llenya, que és falsa perquè és una destral mostruosa, feta de vidre, per exemple

I tots els estris, unes grans graelles, això era els originals i desprès, porten a l’esquena tots aquests elements que se’n van d’excursió, se’n van dos dies fent de les seves, en principi, només eren homes, per tant, fent de les seves, i tornen carregats d’obsequis per les famílies

Que és un moment extraordinari perquè tornen carregats de galls, de pollastres vius, de conills, de bombons, del que sigui, però com si fos un vestit

I aleshores, desfilen pels carrers tant a l’anada com, per tots els carrers tant per l’anada com la tornada i bueno, és una mena de festival increíble, és orgiastic diguèssim, no?

Jo, per a mi, és una de les festes més extraordinàries que es fan, per això quan has dit festes de la Barceloneta, no sabia a quines et referies

Què és el Patufet?

El Patufet. El Patufet és un personatge de un conte, vale?

Eh… no se… si em feu explicar el conte, suposo que ho faria bastant malament, però eh… esquemàticament, és que era un nen tan petit, tan petit, tan petit, que la seva mare li va donar un dineret per anar a buscar, un dineret de safrà, i el dineret pesava casi tant com ell, i ell anava amb el dineret

Però resulta que va ploure, es va amagar sota una col i se’l va menjar la col, una vaca.

Bueno, llavors aquí comença una història fantàstica… i aquest personatge Patufet, que és un conte no se, suposo que és un conte antic i no et sabria dir si és popular o si és d’autor, té 200 mil versions

Però lo important del Patufet és que va generar una revista, ah… feta per, ah… impulsada pel Josep Maria Folch i Torres, ah… que va ser una revista importantíssima de una divulgació extraordinària, eh, desde el 1900… em sembla que és a començaments, 1908, 1909, 1910… fins el 1938

Perquè ara justament, ha sortit un llibre, perdó, és un catàleg d’una exposició que en aquests moments hi ha en el Memorial Democràtic del Patufet durant la guerra.

Que és bastant dramàtic i molt interesant, és una exposició petiteta, però tant l’exposició, jo diria més el catàleg, és interesantíssim.

Aleshores, per tant, és una fenòmen mediàtic, abans de que existís la televisió, i que ha quedat com a… és a dir, com un personatge arquetípic de la catalanitat

El Patufet sempre va amb barretina, amb esclops, amb faixa, és a dir, amb tots els tòpics del catalanisme rural, diguèssim, no?

Però aquest és el personatge posterior, que encara dura diguèssim, perquè de patufets hi ha de tot tipus de… és una iconografia de les més extenses.

Ara, el orígen important, jo diria la revista Patufet.

Qui va ser Francesc Maspons i Labrós?

Un folklorista, ara si em fas dir, ara, aquesta és de nota, diguèssim, no?

Perquè jo he llegit moltes coses d’en Francesc Maspons i Labrós, am… però, eh… mmm… no et sabria dir, no te’l sabria situar ni a nivell geogràfic

És d’aquests folkloristes importants que… dels anys, eh… dels anys de començament de segle, dels anys 20-30, i… que té una producció…

Per exemple, es que em surt la imatge d’un altre folklorista important que és el Rossend Serra i Pagès, que aquest era de… del barri de Gràcia i que a aquest si que li he seguit més la pista

I que, en canvi, al… al Francesc Maspons i Labrós, eh… en aquests moments… ja dic, és un folklorista important.

Nos podríes parlar una mica dels seus ‘Cuentos Populars Catalans’?

Bueno, era un dels rondallaires, però jo no sóc especialista en rondalles, això, eh.. Us puc adreçar a qui sap molt més que jo

Les rondalles es que és un camp, eh… de literatura popular, eh… interesantíssim però que té els seus… els seus seguidors

No és una cosa que jo hagi estudiat, eh… particularment.

Què és la barretina?

La barretina. La barretina era el títol d’una revista que es deia ‘La Barretina’

La barretina és un… una… una forma de barret, ah… que és un sac vermell

Aviam, ho dic pels que no… clar, és lo més característic i tòpic dels catalanistes així del folklore català perquè la gent es posa barretina

Bueno, d’on surt la barretina i per què surt la barretina?

La barretina era un, una… un… una mena de cofa per protegir-se i per portar el tabac, vale?

Perquè, eh… com és una bossa, que queda ajaguda, aquí es portava la picadura, amb el, amb el paper per fer-se els cigarrets, diguèssim, i l’esca per d’això,

I, per tant, la barretina, als, als gravats antics es veu que té com una bossa plena aquí, és per això perquè s’utilitzava, diguèssim, no?

Hi ha moltes maneres, les formes de posar-se la barretina, per exemple es pot posar enrotllada, com fent un fris, es pot posar… engantxada dins de lo que és la pròpia visera, és a dir, n’hi ha moltes formes

Cada forma té un significat, n’hi ha de colors diferents, al Camp de Tarragona són barretines musques, que en diuen, violetes

I a la resta vermelles, diguèssim, no?

I, de fet, pel que fa als orígens, hi ha qui diu que té que veure amb el, amb un… tipo de cofament dels grecs, eh…

I hi ha balls grecs on surt gens que sembla que porti una barretina, diguèssim, no?

Però bueno, això és arqueologia, ficció… més que altra cosa.

Què és Montserrat i quina és la seva connexió amb la ciutat?

Si… Aviam, ah… perdona, deixe’m fer-te un afegit de la barretina, que el podeu enganxar com us vingui de gust, que eh… bueno, té que veure perquè de fet, estem parlant de tots aquests elements aquests folklòrics

Eh… El moment que es popularitza la barretina és perquè hi ha, ah… alguns autors de la Renaixença, com el… Mosén Jacinto Verdaguer, que quan fan discursos en el jocs florals, porten barretina

I porten barretina d’una manera ornamental perquè ells no la porten normalment per Barcelona, però per fer acte de fe de catalanisme, porten una barretina

En aquell moment és quan es consolida, amb aquest sentit, que és el que encara, actualment té.

A la pregunta que em feies de Montserrat

Aviam, Montserrat és el símbol, el símbol de la catalanitat de tots els colors, això és important

I hi ha hagut, eh… episodis de la història del Monestir de Montserrat a on es veu que segons manessin els elements més religiosos o elements més, ah… més laics, tots volien tenir com a patrona la verge de Montserrat

És a dir, que en això si que hi ha una certa unanimitat i és molt curiós que en períodes anticlericals, es vindiqués també la Mare de Déu de Montserrat

Eh… Per tant, eh… evidentment, Montserrat, ademés durant la època de la dictadura, eh… van tenir una mena d’abats, abats eren els qui manaven dins de la ordre de Montserrat, que van tenir un paper importantíssim dins el catalanisme resistent, diguèssim, no?

I que s’enfrontaven a… amb… dels pocs que es podien enfrontar amb lo que era el règim franquista, diguèssim, no?

I, per tant, això recorda i es té com un element important.

A part de que té, és un símbol religiós, és un símbol de, ademés d’una religiositat moderna, jo diria que els monjos de Montserrat sempre han estat considerats com a molt moderns respecte lo que era, altres, eh… ordres de la iglèsia.

I, per tant, té tot el… aquesta mena de pedigrí molt estimat, diguèssim, no?

Nos podríes comentar una mica sobre els rumors de que el Sant Grial està a Montserrat?

Bueno… Aviam, ah… pf… Això és de… Això, els americans esteu molt… molt aficionats, i vull dir, jo veig un…

Estic ah… afiliat amb un programa que es diu, eh… El Canal Història del Canal+, que és horrorós perquè als vespres, tot el dia estan parlant del Sant Grial i a mi em posa els pels de punta ja, vull dir…

Perquè és que ja, hi ha tantes versions, i és una cosa tan mediàtica que fa por, casi.

Aleshores, ah… ah… la relació aquesta és, jo diria que en aquests moments, dins de lo que és, culturalment i en l’imaginari col·lectiu català, és totalment irrellevant, si el Sant Grial estava a Montserrat o no, no interessa, diguèssim

De tota manera, aviam, lo que és cert és que hi ha, va haver-hi uns nazis que van venir a Montserrat buscant el Sant Grial, potser és perquè té que veure amb això, diguèssim, no ho se

I… i que també, aviam, el calze de Crist, allí hi ha reproduccions, com hi ha a dos mil llocs reproduccions del calze de Crist, i hi ha qui diu, quin és l’autèntic?

Aviam, és un tema, que jo crec que dins de la mateixa iglèsia, no crec que preocupi massa, només preocupa amb un cert tipo de programa sensacionalista ah… que, ah… bueno, que es dedica a alimentar-se d’això, diguèssim, d’aquesta mena d’esoterisme barato, diguèssim

Nos podríes parlar de la verge de Montserrat?

La verge? La verge de Montserrat que no és moreneta, diguèssim, que resulta que han rascat i resulta que… que… és, era… és morena del ciri, diguèssim, no?

Em… Aviam, eh… la verge de Montserrat forma part d’una cosa que si que és molt important dins de la tradició religiosa catalana, que són les Marededéu trobades

És a dir, en època, que això ve de l’época dels moros, és a dir, quan va haver les invasions dels moros, doncs les esglèsies van tenir que fer desaparèixer, els creients van tenir que fer desaparèixer les imatges

I, normalment, les van enterrar, o les van ficar dins de coves o van foradar on sigui

Què passa? Que al cap de dos o tres segles, quan van marxar els moros, començaven a aparèixer imatges

Clar, totes envoltades de un cert aire de miracle perquè era miraculós que un pagès que sabia molt poc d’imatgeria veiés una imatge que apareixia allí al fons, i clar, veia llums i veia…

S’imaginava tot, diguèssim, no?

A partir d’aquesta cosa, que és totalment raonable, no? Dins de la psicologia col·lectiva dels… dels segles XVI, XVII, XVIII, doncs és quan es forma tota aquesta gran tradició de… de Marededéu trobades, entre les quals hi ha la de… la de Montserrat, diguèssim, no?

Que té que veure amb un personatge que és freguerí, bueno, que té una llegenda molt… molt curiosa, molt mitjeval, diguèssim, no?

Però que no explicaré, perquè bueno, és llarga.

Què és l’ase català?

L’ase català… és un símbol que es posa darrere els cotxes.

No, aviam, és una raça, una raça de… una raça d’aquí que… que estava en perill d’extinció, i que va haver-hi una gent, d’allò, amb intel·ligència i amb visió que la va escollir com a símbol de catalanitat també

I ara ja l’ase o el burro català apareix a tot arreu com a símbol, però bé, es que és… a part, diria d’aquesta recuperació o d’aquesta ritualització d’elements, ah… de l’agricultura o la ramaderia que estan obsolets

I que aleshores, eh… perviuen com a símbol.

Em… Nos podríes parlar de Gifré el Pilós?

No. No perquè aquest és un tema molt d’història, jo de fet, sóc del… aviam, també té una mitologia, suposo, al redera i unes llegendes, que aquest els hi tocaria més als de les llegendes

Però jo de fet, lo que m’he dedicat és al, als rituals, creences i jocs moderns, és a dir, segle XIX – XX, pregunteu-me bastantes coses perquè suposo que les podré contestar

Però, en canvi, Gifré el Pilós, a mi se m’escapa, vull dir, perquè ja és… és massa antic, jo no hi era, i…

Això igual és precisament això, de quina manera va ser Snoopy un símbol polític dels anys 60 – 70?

Un símbol polític… Bueno… Jo diria que, no ho se, no, no… tampoc sóc especialista en còmic, aquesta és una altra secta ben especial

Però jo diria que l’Snoopy, ah… ah… va ser un símbol de juventut i de modernitat

No, no… per exemple, de catalanisme gens, vull dir, va ser un signe de modernitat, eh… molt mediàtic i amb una gran difusió, ah…

Al costat d’altres, jo què se, vull dir, el Superman també, diguèssim, no ho se, no?

Què és el seny?

I la rauxa. Eh… són dos de les característiques que ens atribueixen a… als catalans com a tesis i antítesis, no? El seny i la rauxa, no?

Eh… i el seny pues… suposo que vol dir aquell, no se, suposo que és questió de mirar i al diccionari què vol dir, ah… seny en català

Que vol dir, pues aquell sentit, eh… ponderat, eh… rigorós de les coses, eh… amb previsió de futur, i… i que és l’antítesis de la rauxa, que vol dir, eh… tirar pel dret i fer les coses per intuició, equivocar-te i tot això

Llavors, estem en aquesta simbiosi tots, tots plegats, diguèssim, no? Jo crec que no només els catalans, però bueno, aquí han dit que només eren els catalans, bueno.

De quina manera ha afectat a la cultura catalana la proximitat amb França?

Ah…! És un tema molt bonic. Ah… La proximitat amb França, bueno es que no és només la proximitat, és a dir, aviam, ah…

A la zona del Rosselló de la Cerdanya i Occitània, si molt m’apures, ah… és una cosa que ells mateixos es vindiquen com a catalans,

És a dir, es que formaven part de la Corona d’Aragó en un certs moments, i ens ho van anar retallant els… els… els d’aixonces, emperadors, o… o els reis, ah… francesos, diguèssim

És més, a la zona del Rosselló, que jo he viscut i que m’estimo extraordinàriament, hi ha encara una vivència, que és minoritària, però que és important, de catalanistes que estan… són més catalanistes que els d’aquí

Estan més pendents de l’11 de setembre que nosaltres mateixos, diguèssim, no?

I venen a la Diada i tot el que faci falta, diguèssim, no?

No ho se, de tota manera, jo, ah… eh… de fet, vaig estudiar el batxillerat en francès, no en anglès, cosa que ja se que és un defecte per alguns, però jo estic molt content

Perquè sempre m’ha agradat i m’he estimat, i continuo estimant moltíssim tot lo que és la cultura francesa i França

No només aquests del sud, que seria més particularment, sino en general, la cultura francesa, en general, la trobo extraordinària,

la política francesa és una altra cosa, no?

Creus que n’hi ha algún filósof, o alguna filosofia occidental que, d’alguna manera, sigui representativa de lo que és l’ànima catalana?

Home, eh… jo sóc un debot, eh… totalment confés, de un personatge que no sé si és filósof, ell s’autotitulava filòsof, que és en Francesc Pujols

Eh… és clar, si tires més enradere, doncs en Ramon Llull i tots aquests pues també, suposo que també

Però el Francesc Pujols era una mena de pensador, humorista, ah… que volia fer una religió que no fos ni catòlica, ni hindú, ni res… que fos una religió catalana només

I ell era el profeta d’aquesta religió.

Aleshores, amb aquesta mitologia, que en el fons, estava molt a prop del surrealisme, de fet, ell era un gran amic de, de tots els surrealistes catalans, començant amb, pel Salvador Dalí,

Pues, eh… va fer una obra molt dispersa que, realment ha estat, jo crec, poc analitzada, però que és fonamental, és, és absolutament fonamental

És a dir, si vols anar a mirar arrels de la catalanitat, eh… més transversal, diguèssim, has d’anar a en Francesc Pujols

Em, els gitanos, podries comentar una mica què són i de quina manera han impactat a la cultura catalana?

Jo diria que és al revés, que ells s’han empeltat a la cultura nostra i els gitanos catalans formen, són una part magnífica i maravellosa de la cultura catalana en aquests moments, els gitanos catalans, evidentment

La cultura gitana, com sabeu, és una cultura migradora, ah… d’Indo-Europa, o sigui, extensíssima

Em… i… bé, i té tot unes expressions que estan, que han estat al nucli dur de lo que és la catalanitat moderna, o el sentit que té, que tenim, per exemple, especialment amb la música, la rumba catalana, per exemple, que és a mig camí de tot,

Eh… neix amb el fons de gitanos catalans, diguèssim, no?

I… no només la música, sino, en general, eh… jo crec que hi ha un sentit, eh… de, de vida que, eh… que no se, jo ho expressaria, ah… amb una frase que em deia la meva mare quan era petit a mi

Ah… jo, al barri de Gràcia hi havia molt gitanos i no estaven mal considerats, vivien a part, això si, però estaven ben considerats per tothom, diguèssim

Ells es dedicaven a, a… eren, es dedicaven al tràfic de ferros, de ferro… també tenien ramaderia de mules i coses d’aquestes, no?

I… llavores, quan jo feia molt d’entremaliat, és a dir, que feia alguna, allò, bestiesa de criatura de set o vuit anys, ah…

m’agafava la meva mare amb un carinyo molt especial i em deia ‘ai, gitano…’

Eh? Volia dir que els gitanos eren d’aquella gent molt bellugadissa però no… dolents però de dolenteria bona, diguèssim, no?

No se si m’expresso bé…

Com es va guanyar Barcelona el sobrenom ‘la rosa de foc’?

Ah! Això és per unes revoltes, ah… obreres i polítiques, ah… que va haver-hi a… a la ciutat

Em… i tenen que veure amb… no, tampoc t’ho sabria explicar amb molta precissió, però tenen que veure amb els finals del segle XIX, eh… i amb la, els moviments anarquistes, que van ser molt importants aquí, a Barcelona

Aleshores, la rosa de foc era una, un… emblema o una cosa que ha quedat com a representatiu de tota aquella mena de moviment obrer, anti, ah… és a dir, que s’enfrontava amb lo que era els poders polítics i especialment els económics, diguèssim, no?

Encara que Barcelona és metropolitana, els seus habitants catalans i el reste de gent de Catalunya es considera que tenen una afinitat per la terra, i en això, normalment, sol sortir el tema de la granja de Joan Miró.

Nos podríes comentar una miqueta d’on ve això i… com

Com, com? Torne’m a fer la pregunta. Perdona, eh, és que m’he quedat amb lo altre, perdona, ara és en off, ho talleu, és igual, però és interessant, és a dir, que el que clar, això de la rosa de foc, qui en sap més és en Ramon Albert, perquè ho està estudiant.

Llavors, no m’ho pregunteu a mi perquè clar, m’ho estaveu preguntant i deia cony, si ja ho ha explicat ell.

I ara hauré dit la meitat de la meitat i malament, diguèssim, però ell ho ha explicat millor segur.

Perdona, i llavors ja no he sentit la pregunta

Em… Barcelona és una ciutat molt metropolitana però els seus habitants catalans i la resta d’habitants de Catalunya, se considera que tenen una afinitat per la terra, la natura, diguèssim

Em… Quan se parla d’això, moltes vegades, surt el tema de la granja de Joan Miró

Nos podríes comentar una mica per què és això i d’on ve tot això?

No en tinc ni idea, això de la granja de Joan Miró, em… és la primera vegada que sento que el sentit…

Aviam, alomillor em sembla que barrejes coses d’una manera bastant extranya

És a dir, ah… quan es parla de… de la terra, per descomptat, de que la gent que viu al camp té un sentit de, d’arrelament bàsic, però suposo que no deu ser únic dels catalans, és en general de tota la gent que viu al camp

Ah… la idea més aquesta de la natura, quan has dit la paraula natura, això no és de… la gent del camp no parla de la natura

Els que parlen de la natura són la gent de Barcelona que se’n van a depredar, diguèssim, el camp, i se’n van els caps de setmana, sistemàticament, a… a… a emplenar, diguèssim, tot lo que és el, la… la terra, diguèssim, aquesta, no?

Però jo diria que aquest és, ah… aquest és un moviment, eh… bf… genèric de tot el… no se si mundial però, com a mínim, europeu, a tota Europa passa el mateix, diguèssim

Hi ha aquest moviment de sístole i diàstole, de uns moments històrics en que la gent vol estar a la ciutat perquè, ah… pues té treball, té feina, es pot enriquir… una sèrie de coses, i el camp és dur, vale?

Eh… i només es queden els vells al camp i hi ha un moviment de diàstole que és el contrari, diguèssim, de gent de Barcelona que ja no pot viure perquè està engoixada, perquè hi ha pol·lució i tot això i llavors, està dessitjant tornar al camp, vale?

Com a consumidor del camp, no com… I después hi ha un entremig, que són el… els hippies, diguèssim, no? Que se’n van a fer granjes a… jo què se, per les seves coses, o per fer una vida autosuficient, cosa totalment respectable

És un sector, que jo diria que no és majoritari, però que si que és molt simbólic

Entre mig d’això, que posis la granja de Joan Miró, em quedo desconcertat, perquè aviam, la granja de Joan Miró és un quadro

Ell, d’acord que havia viscut allí, però és una anècdota, com tots els pintors o totes les famílies nostres tenim un referent amb una casa de camp de fora

Vull dir, la del Miró perquè és més famós el Miró? Jo no ho se, vull dir… pues… no ho se… Em quedo en blanc

Jo crec que li tindríeu que preguntar a en Woody Allen, que va fer aquella maravellosa pel·lícula de Barcelona on sortia un pintor que agafava la avioneta per anar a veure la seva novia a Navarra

Que vaig trobar fantàstic de… d’incomprensió del senyor Woody Allen de la ciutat de Barcelona

La pregunta era perquè en altres entrevistes que hem fet se’ns ha comentat que els catalans tenen una relació amb la terra més forta que a altres puestos i que este quadre és molt representatiu de esta relació

Em… ara parlaré una miqueta dels periòdics i els diaris, quins diaris…

Això va per llarg, si, si, però va per llarg perquè… jo, com normalment, em deixo anar… vale, vale, tira, tira

Quins periòdics i quins diaris estaven disponibles durant la guerra civil espanyola?

Uff… Aviam, no és que sigui… això jo crec que heu tingut aquí entrevistats que saben infinitament més que jo

Ah… però clar, jo també ho he treballat, eh… les… les hemeroteques, he treballat bastant amb hemeroteques,

I… aquí a… què vols dir? Aquí a Catalunya, hi havia pues els diaris d’esquerres i els diaris de dretes, no?

Eh… pues els d’esquerres, jo què se, suposo que ‘La Publicitat’, ‘La Humanidad’, importantíssim

Eh… ‘El Poble Català’, que ‘El Poble Català’, no se si estaria entremig, però era molt catalanista, clar

Eh… i después hi ha els diaris de dretes, els diaris de dretes pues ‘La Vanguardia’, ‘El Noticiero Universal’, bueno, ‘El Noticiero Universal’ és més modern, va sortir abans de la guerra, però poc

Eh… el… el d’aixonces, el ‘Brusi’, el diari de Barcelona que era importantíssim, el diari de Barcelona perquè era un diari que era així de gruixut, eren 40 pàgines en paper petitet,

i era casi sempre les mateixes notícies i hi havia un text de refregit, però en canvi era una difusió, una, unes ventes brutals, diguèssim, no?

És un fenòmen mediàtic, ah… que, que realment sorprèn ara, en aquests moments

Però com a diaris d’ideologia, hi havia un ventall immens de… de… de premsa

Aquesta, justament, va ser la gran… una de les grans mancances que va haver-hi desprès de la guerra, perquè tot era en castellà, del règim, censurat, eh… és a dir, era horrorós

Fins que va aparèixer els primers Tele/Estels, el Tele/Exprés, que van ser les primeres llumetes de… de modernitat i de catalanisme

Ara has mencionat que durant los anys de Franco n’hi havia, pues que los diaris que hi havia eren tots idèntics, pràcticament

Idèntics no

Bueno, no idèntics, sino…

És a dir, perquè hi havia colors, és a dir, per exemple, ‘El Correu Català’ era un diari important però era un… un diari, ah… mmm… confessional, religiós, tenia un, un… un capital, eh… relacionat amb la iglèsia

I, segons com, era més modern que els altres, vale?

És a dir, als anys 60, els primers, eh… les primeres espurnes de… de notícies que no es deien als altres diaris, era al Correu Català

Después al ‘Ciero’, també va ser un altre diari que va fer un canvi, El Noticiero Universal, que primer era molt falangista i tot això, despuès va ser més modern, no?

La Vanguardia amb els condes al redere era una cosa molt diferent, especialment a… eh… especialment dura, diguèssim, especialment del règim, si… aquestes, aquests si

Però, en canvi, per exemple, sempre deien que, culturament, La Vanguardia era un diari… estic parlant de la postguerra, eh… abans de la guerra era una altra història, eh

Ah… a la postguerra, La Vanguardia tenia, eh… de política era molt de dretes, d’economia era de dretes, i de cultura era de centre

O sigui que, de cultura hi havia més marge, diguèssim

Bueno, això és lo que deien, jo, de fet, era petit en aquella època, no?

Abans de la guerra, La Vanguardia va tenir una època gloriosa, que és la època que el director era el… Agustí Calvet Gaziel, un gran escriptor i personatge imprescindible, diguèssim, no?

Però li van fer la vida impossible i al final el van treure el mateix, la mateixa empresa, això, eh… abans de la guerra ja el van treure

Però clar, eren uns moments que La Vanguardia estava bé, potser tenia a veure amb el seu nom, una mica

Desprès, era… dir-n’hi ‘La Vanguardia’ a una cosa que era totalment lo contrari… eh… sempre… és un xiste, diguèssim, no? Sempre ho he trobat divertit, diguèssim, no?

La rereguarda s’haguès tingut que dir, no? Hehe

N’hi havia alguna organització específica que s’encarreguès de la censura als periòdics?

Oh, clar, eh… els senyors de la censura, això hi ha molts llibres, jo el que passa que no sóc tan gran… he nascut al 1950, per tant, la meva activitat era als 70

De fet, no… he col·laborat amb articles a premsa però no, no he sigut mai redactor

I per tant, això qui més, eh… ho ha patit, són els que s’han dedicat a l’escriptura, diguèssim, és amb ells que s’els hi ha d’explicar

Jo, lo que he llegit, és com, hi ha molt llibres que expliquen això, com els hi passaven la censura i la… les anècdotes perquè n’hi ha de tots colors

N’hi ha coses absurdes, i bueno, de manies que tenia un censor i un altre que ho deixava passar tot, vull dir, no ho se, era un règim realment bastant especial, si

Nos podríes comentar alguna d’aquestes anècdotes?

De què, del…?

Si, de la censura…

No, no perquè sempre seria a través de tercers, no he viscut jo res, i tampoc ho he estudiat tan a fons, diguèssim, no?

Eh… mmm… no, no, no… és a dir, si vols, una altra història, que la tinc molt fresca, amb una cosa que m’heu preguntat abans del Patufet… és curiós això

Perquè, ah… és clar, el Patufet era un, un, un… un diari per a nens, infantil, molt de dretes

Els valors eren casi d’iglèsia, de moral, eh? El que passa que tenia dibuixants molt bons, i les historietes eren molt divertides, perquè eren contes, llegendes, no?

No tenien ni un color ni l’altre, no?

Què va passar? Que, ah… durant la guerra, és clar, es va col·lectivitzar, aquest sentit més moral, per exemple, vides de sants, que era una cosa que sortia com un capítol, això va desaparèixer, evidentment

I, ah… mmm… podien parlar i no podien parlar, perquè clar, durant la… durant els quatre o cinc anys de guerra civil, ah… hi havia una altra censura, que era la censura del, de… diguèssim, de… del règim

No tant de la Generalitat sino de, dels poders que estaven al redere de les empreses editorials

I, aleshores, me’n recordo que tot eren segones paraules, clar, no es podia parlar de que hi havia gana

Però aleshores, la majoria de xistes eren de gent prima i que estaven prims, i llavors deien ‘oh, que t’has aprimat?’, ‘Si, mira, m’he aprimat, estic més prim…’

I llavors tot era… les talles tot, ara els vestits em van grans… és clar, feien conya d’una cosa que no era gens de conya, diguèssim que… perquè la gent es moria de gana, diguèssim, bàsicament, no?

I… i hi havia dos o tres tòpics que sortien constantment en aquests anys, que és curiós, que és una censura desde l’altre punt de vista, no?

La censura del franquisme, que aquesta és molt més llarga i bastant més dura.

Ah… things like folklore, folklore tradition, how… how will they survive in this world where everything is now recorded?

Em… Ara estem en un món que tot està emmagatzemat digitalment, està gravat, com sobreviurà el folklore i la tradició aquí?

Molt bona pregunta. Últimament estic llegint, ah… alguns assajos que s’han traduït al castellà sobre els parcs temàtics americans, val?

I… clar, no, no, el món és global, més que mai, no?

I allí, no se si van més avançats, però hi ha més negoci, a radere del folklor, val?

Ah… a nosaltres ens horroritza el model americà del gust del folklor, vale? Com un element de comercialització pura i dura

Amb tots els matissos, eh? Perquè hi ha festes recreades, o hi ha barris, on es recrea la història amb una gran intel·ligència, també, també és veritat això

Però lo que és la massa crítica de parcs temàtics d’Estats Units, és de péls de punta, és a dir, jo una de les… he assistit a Miami a la festa de la Hispanitat, això era amb motiu de que estava allí amb un, ah…

Quan s’estava organitzant la expo de Sevilla, que jo participava amb els comediants a fer la cavalcada, que es tenia que fer a Sevilla, i anavem allí amb un congrés de gent que es dedicava a fer desfilades, ‘parades’ que en diuen allí, no?

Bé, aleshores, eh… allí em, em… em vaig enterar de, en viu, de com funciona això i és, em vaig quedar, realment, és un país de marcianos, diguèssim, és molt, ah…

Aviam, és diferent, la diferència fonamental que jo diria d’Europa i Amèrica és que el sentit festiu americà té que veure amb la vida familiar i té que veure amb esdeveniments polítics, cosa que està bé fins aquí, diguèssim, no? Amb tots els seus matissos, no?

Hi ha una base popular i hi ha un neofolklore interesant, vale?

Aquí és diferent, aquí encara estem en la fase de recuperar aquelles esències i tot això, cosa que a mi cada vegada més em posa els péls de punta, perquè ja ho hem recuperat tot, ja està tot recuperat

Ara, lo que cal, jo crec que s’ha de distingir, aviam si contesto la pregunta que em feies tu, que és complexa, entre folklor i folklorisme… val?

Llavors, el folklor és una ciència que estudia les tradicions, els rituals i les creences, que és al que jo em vull dedicar, o una de les facetes a les que em dedico

I el folklorisme, que és l’ús, i moltes vegades, l’abús d’aquests elements per fer-ne altres coses, per fer-ne elements de reclam, o per fer-ne un parc temàtic

I ara aquí, tots els diaris, suposo que vosaltres esteu al dia, aquí a Barcelona, concretament, però a Catalunya i a Espanya, estan, ah… amb, amb molt bon criteri, ah… dient que hi ha un excès de turisme, hi ha un procès de… de transformar lo que és barris sencers en parcs temàtics, diguèssim, no?

Que, en el fons, seria un model americà perquè Amèrica funciona bastant així, això… per lo que jo he llegit, eh… tampoc és que ho hagi estudiat tant, m’ho miro desde fora

Jo crec que si hi ha una vàlua que tenim a Europa, és justament, aquesta relació entre espai, ah… espai i persones, que, eh… conviden als altres, no que en fan un negoci d’aquest convit, val?

Em… aquesta és la gran diferència i aquest és el conflicte que en aquests moments hi ha a la festa major de Gràcia, per exemple, diguèssim, no?

Perquè clar, hi ha, ah… encara hi ha un… una base d’una vida associativa importantíssima que fa festa per ells mateixos i que poden convidar a gent

Però això té uns límits, és que, és una qüestió que té que veure amb els ecosistemes, és com un ecosistema això, no?

És a dir, un ecosistema pot permetre que hi vingui a gents exteriors i és positiu això perquè fa que creixi la festa

Però no pot ser que hi hagi més gent que els que ho monten que venen de espectadors o de consumidors perquè simplement, lo que fan és destrossar el ecosistema, m’explico?

I això és el que està passant i jo crec que aquest és l’element important de reflexió en aquests moments a Barcelona i, en general, a Catalunya, i et diria a Europa potser també

M’he explicat més o menys bé en això? T’he contestat a la pregunta?

Si, crec que si