EN | CAT | ES

Ramón Alberch

Entrevistat el 17 de agost de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Ens podries parlar de per què avui en dia encara hi ha joves que són fatxes, o pro-Franco?

Bueno, jo això crec que és més un assumpte social que una altra cosa.

N’hi ha molta joventut sobretot de barris marginals, de… de… pues un extracte social més baix, diguéssim, que…

No tenen, pràcticament, eh… cap manera de sortir endavant en la vida, i entonces, estos són els que agafen los que ja són,

Tenen més edat i, d’alguna manera, lis renten el cervell, los convencen de què, eh…

La doctrina, diguéssim, feixista té les respostes de per què no tenen diners,

Pues per els immigrants, pels homosexuals… I això, una mica això.

Después també estan els casos de gent de fam- de xavals de família adinerada que ho han tingut tot en la vida i…

Acaben aquí una mica, hm… em, pot ser per buscar noves emocions

Per exemple, em… fa temps, vaig veure que a un caixer li havien pegat palo i li havien pegat foc a un… a un…

A un home sense casa i… i va resultar que van ser dos xavals que no tenien cap tipo de problemes de diners ni res.

Eren dos xavals de família de molt de diners que simplement pues estaven de festa, s’avorrien i van dir ‘pues vamos a pegarle a este’.

I… jo crec que això és un problema social, o sea… ademés també el fet de que, eh…

El franquisme no se va acabar de llevar mai, van fer una transició que va ser, em…

Modernitzar el franquisme, fic-, fer en forma de una democràcia una miqueta de chichinabo.

I… i també això, això ha fet que n’hi hagués molts elements del franquisme encara a la nostra societat.

Per exemple Fraga, que va ser ministre del franquisme, i…

I… desprès quan va vindre la transició, en la democràcia, va seguir sent ministre.

I això una mica crec que és lo que ha, lo que provoca això que, que encara estigue el franquisme, inclús en la gent jove.

Ens podries parlar del cas de la intocable?

Eh… sí. Eh, la intocable va ser una noia, crec que va ser a Murcia, que…

Que, per, lo… lo que va sortir a la tele, va ser que a una noia una mica de dretes, eh…

Els antifeixistes l’havien pegat una pallissa.

La història, eh, si busques una miqueta més, resulta que la intocable esta era, no era una mica de dretes, era part d’uns grups feixistes de Murcia que es dedicaven a,

A pegar-li als, als immigrants, als homosexuals, a tots els col·lectius minoritaris.

N’hi havia inclús, eh, gent que a l’escola tenia que sortir amb gent més gran que l’acompanyés i, i no vull dir xiquetes, vull dir xavals de…

Pues a lo millor 15 anys, que tenien que vindre xavals de 30 anys a la sortida de l’escola perquè no lis fotin palos por la intocable i los amigos.

I es veu que una nit, una colla de, de antifeixistes se la van trobar, i… pues van acabar a les mans

Però… els mitjans van fer una versió molt, eh… de ‘ay, pobrecita’, van fer una campanya de pena, de la violència de l’extrema esquerra, de les radicales, de… i això, va ser una miqueta això el tema.

Ens podries parlar de què fan els estudiants universitaris a Barcelona per passar l’estona?

Bueno, eh… lo que jo faig, al menos, és, durant la setmana, pos eh…de vez en quand, vaig a fer una cerveseta amb els amics,

A vegades, alguna pel·lícula al cine però molt poc perquè està caríssim, és més el dia este del espectador que fan una vegada a l’any que l’entrada al cine te val tres euros i això, pues normalment sempre anem.

I també pues veure pel·lícules, veure sèries, algun vídeo joc i tal.

Después los findes ja són pues de sortir per la nit, pues quedes amb los amics a casa, te fas unes cerveses, a lo millor sopes, depèn de com estigue el pressupost,

I después doncs te’n vas de discoteques.

Eh… Bueno, de bars i después de discoteques, al menos jo.

Jo que sóc aixina més del rollo heavy i tal, pues vaig a Marina, que pos allí pos és tot el rollo de música metal i tal, però bueno, és una miqueta això.

També per exemple, les meves companyes de pis fan coses molt diferents a mi,

No, no sortim casi mai junts perquè no tenen aixina gustos de sortir.

Per exemple, n’hi ha una que va molt a exposicions de art, també ha anat alguna vegada a conferències sobre dansa, perquè ella és ballarina…

Tinc una altra que li agrada més pues el reggaeton, i pues va a l’Apolo, va a… a la Otto Zutz esta, a la Razz-, bueno, a la Razzmatazz no sol anar molt, però quan va, de vez en quan va.

I desprès tinc una altra, que no és molt de sortir, però si que sol sortir així alguna vegada, a… a, los bars de micrófono obert que pos canten i… i la verdad que aviam,

jo he anat alguna vegada i si que són sempre los quatre mateixos que ja se coneixen. I es una mica aixo lo que fem los xavals.

I ens podries parlar de com esta el mon laboral pels recent graduats?

El món laboral… sobretot per la gent jove esta molt fotut…

Eh… Si que és veritat que en alguns camps, per exemple, la informàtica, que.. esta gent si que te mes sortida,

però molta gent se’n té que anar fora a buscar feina.

Inclús gent que no té estudis, gent que busca faena de cambrer, de lo que sigue, de aixina feines que no necessiten cap tipo de… d’estudis, se’n tenen que anar fora perque es que aquí, eh… no n’hi ha feina.

I aixo crec que és perquè, bueno, en la meva opinió, que no tinc ni puta idea, crec que és perquè, perquè en el asunto de la burbuja inmobiliaria, molta gent se va deixar els estudis i se va ficar a treballar d’aixo perque se cobrava molt be i se vivía molt be.

Què ha passat, aquesta gent no té estudis, i ara ja té una edat, i esta gent està ocupant treballs que a lo millor, antes ocupaven los xavals que no tenien estudis i que buscaven una feina aixi més per l’estiu i tal.

I ara és gent més gran que té que sostindre una família en esta classe de feina que no paguen un carajo ni res, ja per no mencionar tota la gent que te gent sense contractes i treballen en condicions que son casi esclavitut.

Per què creus que és tan difícil pels graduats d’alguns camps, com per exemple filologia anglesa, trobar feina un cop acabar la universitat?

Crec que és perquè aquí no n’hi ha oferta, vull dir… Eh… Espera, torno a començar.

Crec que és perquè aquí no n’hi ha oferta, n’hi ha molt poca inversión per part de l’estat i del govern que ajuda a la gent a montar empreses i tal.

I perquè si jo ara volgués montar una empresa, probablement necessitaria uns diners ja per començar, uns diners que si acabo de sortir de la carrera, obviament no tinc.

I… l’estat no ajuda en això, llavors la gent que fa? Se’n ten que anar fora.

Aixina que, si damunt la gent que hi ha se’n va fora, pos, al haver poca ofer-, poca demanda, no s’intenta millorar la… la oferta que n’hi ha…

Ho he dit bé o m’he fet un lio? Vale…

Entonses jo crec que és això, eh… no n’hi ha inversio en estos camps, aixina que… a més Espanya no es un país que sigue molt culturalment… aixi… eh…

Si que està Barcelona, està Madrid, que pot haver més activitat, però fora de les capitals, eh… no n’hi ha practicament res.

Damunt, l’anglès aquí esta molt poc valorat, vull dir, ja per començar, el que t’ensenyen a l’escola es un nivel molt baix, que no… no… quan acabes l’educacio obligatoria, no tens nivel de… de fer res.

I… I jo crec que és un idioma que està molt poc valorat.

Per exemple també està el fet que les pel.licules no… eh… sempre se doblen, eh…

Tot està sempre una miqueta molt adaptat a… al castellà, i això pot ser, fa que no n’hi hague tant de mercat.

Tens amics o coneguts que hagin hagut de marxar de Catalunya per trobar feina?

Si, la veritat es que tinc com un colega al poble que farà, què deu fer, farà un parell d’anys o aixina, se’n va anar amb un altre colega del poble, se’n van anar a Londres, perquè aquí no trobava feina ni a agarrotades, i allí van estar un parell d’anys crec i…

Ells… o sea, no tenien aixina… osea, tenien la ESO i potser el batxillerat, crec que no, i aquí no trobaven feina i allí la van trobar crec que als dos mesos d’arribar, bueno no, ni aixo, al primer mes ja la tenien.

I… era feina que si l’haguessis fet aquí, haguessis cobrat eh… la meitat no, una quarta part.

Vale, que el nivell… el cost de la vida també és més gran allí però li sortia mes a compte.

Al final van tornar perquè anyoraven o jo què sé, no ho tinc molt clar per què van tornar.

I després també conec a un altre, que aquest no és tan colega, però este ja si que està vivint a Anglaterra d’una manera més… d’una manera més fixa.

Ve de ves en quan per vacances i tot això, però ell estava fent la seva vida allí perquè és l’unic puesto que ha trobat feina de… de lo seu.

Ens podries explicar per què els joves marxen avui en dia tan tard de casa?

Això… eh… és… jo crec que és bàsicament perquè no es poden permitir pagar-se una casa, la hipoteca, i sobretot, aquí a Barcelona els alquilers estàn massa alts com perquè una persona sola es pugui permitir viure independentment.

Per això, eh… la gent normalment se’n va a viure amb companys però, si no es per una necessitat, normalment no t’acaba interessant

Perquè, vull dir, es que no estàs vivint a soles, no, ja tens que viure en condicions de una gent i tampoc avances tant de viure amb els teus pares de viure amb companys de pis.

Eh.. això també.. eh… se nota molt el canvi.. perquè eh… en la.. eh.. en la… eh… en la burbuja esta inmobiliaria la gent se podia anar super pronte perquè et donaven la hipoteca pràcticament sense mirar ni si cobraves, pràcticament.

I te donaven una hipoteca que tu deies, ‘vinga va, pues fícame en 50 mil mes i així faré reformes i em compro el cotxe’.

Claro, desprès ha passat el que ha passat, mos han pegat l’hòstia i molta gent ha tingut que tornar a casa sense un duro, bueno, sense un duro no…

se han quedat sense la casa i encara tenen que seguir pagant la hipoteca, que és lo més heavy de tot.

Ara crec que estaven posant la dación en pago que es, que tu quan tornes la casa, encara que s’hagi desvaloritzat, pegant-se en la hipoteca, però hi ha molta gent que està pagant la hipoteca d’una casa que ja no té.

I parlant sobre la tele d’Espanya, podries parlar dels Canals centralistes, els independentistes, i com va una mica la cosa?

La televisió aquí a Espanya és una miqueta eh… pel meu gust, una miqueta ruina.

Osea, estan, així la televisió a nivel nacional, estan la primera, i la dos, que va al costat.

Eh… Antena 3, Telecinco, Cuatro i La Sexta, que són los més joves, diguéssim.

La primera, eh… va a lo que digue el govern, si el govern diu… ves per aquí, va per aquí, si diu ves per allà, va per allà.

Ara aquí esta el PP per exemple, eh… segur que tenien ja preparada una sèrie sobre la República i tal, i aixo ho tinc sentit, no ho tinc clar, però segur que lis van dir ‘esto no lo saqueis’ i pues s’ha quedat la serie esta al calaix i au.

Despues Antena 3 sempre ha sigut una miqueta més… pues de… una miqueta més cap a la dreta, vull dir. Es una miqueta mes conservadora i tal… eh….

I después està Telecinco… que Telecinco pues és… eh… realidad de esta, televisión de esta de realidad, no se com se diu, programes de cotilleo, el Sálvame, toda estas coses, que no aporten res a la televisió, són simplement perquè la gent les mire, les mire i se pensin que están fent algo quan en realitat, simplement están pues, plenant el buit de les seves vides amb les vides en les grans vides que tenen los famosetes estos.

Desprès estan Cuatro i La Sexta, que són una mica més noves.

Cuatro si que era una miqueta més aixina pues alomillor més de qualitat, però quan la va comprar el grup de Telecinco, allo va ser pos…

Desde que sen va anar l’Iñaki Gabilondo, que va deixar de presentar el telediari quan el va comprar Telecinco, allo ha sigut una baixada, ara ja es exactament el mateix que Telecinco, els programes que no poden ficar a Telecinco, los fiquen a Cuatro.

I La Sexta que si que és diguéssim el… el canal més aixina, més progressista, més d’esquerres, el problema que n’hi ha és que també lo va comprar el grup d’Antena 3.

I mentres que a este grup l’interessa per motius d’audiència tindre un canal aixina mitjanament d’esquerres, també s’han tingut pos que… retallar una mica el no ser tan d’esquerres per poder aixina eh..

Perquè no esta en els seus interessos polítics però si que lo tenen una miqueta l’esquerra pos per tindre audiencia majorment, que és lo que en el fondo, lo que les interessa.

Després les televisions aixina més, la televisió catalana, que majorment és TV3 i pos, el Súper 3 i el 324 este, que són notícies les 24 hores, pues una miqueta lo mateix.

Són televisions del govern que van a lo que le marque el govern, ara mateix el govern marca una línia més independentista, TV3 marca una línia més independentista.

I jo crec que és una miqueta tot lo mateix, perquè en el fons la tele aquí a Espanya, inclús la… la… la pública del govern no està per fer uns continguts culturals ni de qualitat.

Està simplement per obtindre uns objectius ja sigui guanyar diners o fer campanya política.

Un exemple d’això és per exemple eh… la, la 2, que a la 2 retransmeten tots els matins la missa i tal, em.. se va… se va… se va negar a… retransmitir el desfile de l’orgullo perquè deien que no, això no era un aconteciment d’interès públic.

Que en un estat laic, la missa si que ho sigui, i una.. un.. un desfile que.. busca manifestar-se per los drets d’una minoria no ho sigui, pues es una miqueta raro, però bueno, és aixina, i crec que això és una mica el tema de la tele.

Ens podries parlar del masclisme existent sobretot a les cases espanyoles, del tipo mujer-cocina?

Si… això la veritat eh… tristment, encara està molt integrat a la societat, si… ja nomes tens que mirar una sèrie espanyola, la típica, pues el ‘Aquí no hay quien viva’, ‘Aída’ el…

Eh.. El… El típic model de dona d’una certa edat inclús també més jove, és una dona que busca o que ja té fills, i que és una ama de casa, o sigue, ella se dedica a limpiar, cuinar, pero no té cap ambició més enllà de la casa i…

Això la veritat és que eh… Tristment se refleja molt en la realitat perquè inclús, els… els fills, això m’ho ha contat mi abuela,

Per exemple, mi abuela va tenir 7 o 8 fills, una barbaritat, i una xiqueta, i los xiquets no la van ajudar mai a limpiar, a posar la taula, a fer el dinar… i però això ho feia tot ella.

Això va ser después, claro, después esta chica no ha tingut una faena, esta chica se ha dedicat a sus labores que se diu, i de la resta de fills, la majoria s’han casat amb dones que estan a casa encarregant-se de tot i tal,

Perquè, i això, ara, potser no passa tan exagerat però jo crec que segueix passant.

Els xiquets se’ls acostuma que no facin res i estan pues a mesa puesta que se diu.

Entonses claro, esperen seguir igual, passen d’estar vivint amb els pares a mesa puesta a estar vivint amb la dona a mesa puesta.

És una mica com aquell que deia ‘mama, has estado trabajando para mí, ahora ya es hora que trabajes para ti’ quan ja té als xiquets grans que poden treballar per ell.

Una mica això, jo crec que és més que res això, un problema social perquè, em… és una cosa que s’ha anat passant de generació en generació.

I ara pot ser si que està començant a parar una mica però jo crec que eh… que això segueix… segueix aixina.

 

A mi este pentinat la veritat és que me pareix una miqueta feo, a mi me recorda molt al pentinat este que es va posar de moda que era les xiques rapar-se un costat i deixar-se el reste llarg.

Això, per lo que jo tinc vist, això va començar una miqueta més en… pues en los… en los grups diguéssim una mica més pues, més… més antifes… més alomillor de los punkis, també això de la cresta ara que dius, però…

i despues, pues s’ha anat passant, s’ha anat passant i s’ha ficat de moda, i quan una cosa se fica de moda pues perd una mica les arrels.

O sea, la cresta era una mica més la reivindicació de fer-te el monyo aixina, ara això és ser el més guai, ja no és estar reivindicant-te contra lo mainstream que se diu, ara és ser lo mainstream.

Però això passa una miqueta amb tot, si una cosa encara que es comença a les parts més contraculturals se fica de moda, acabarà en mig a lo perfectament cultural.

La contracultura quan se fa cultural se converteix en cultura.

Això resulta que és, això li va passar a una cosina de mi abuela, que resulta que ells eren una miqueta rojillos, i al meu poble va ser just on los… on l’exèrcit nacional va tocar la mar, o sea, quan entraven, va tocar la mar i va separar Catalunya de València.

I pues quan van veure que veníen tots estos pues van dir ‘aquí nos la tindrem que fotre perquè mos pelaran’, van agafar una carretilla, van omplir de coses que teníen, les poques coses que tenien, van agafar el xiquet, van amarrar una cabra a la carretilla per tenir llet pel viatge, i sen van a començar a anar.

Però sabeu que anant anant, que s’anaven cap a França a peu, mira tu… però claro, millor això que no que et pelen, però anant, anant, van trobar tants de cadàvers a les cunetes i… i… la imatge era tan horrorosa, amb una lebre que desde el meu poble se sentien los combats i tot, se van acollonar a meitat de cami i van dir ‘es que millor que nos maten a casa que no que nos maten anant’ i al final se van tornar i mira, no els van enganxar i ja està.

Però, los nacionals van tindre una base… una base militar al meu poble perquè me’n recordo que m’ho contava mi abuela que en frente d’on vivien ells que era una cenya, estaven allí pos los les unitats dels moros que va portar Franco d’Àfrica, i aquells pues cada matí anaven a la cenya de mi abuela i agafaven els que els donava la gana.

A canvi, si que a vegades li donaven una miqueta de tabaco o lis donaven una miqueta de menjar que no tenien, però no era un intercanvi, era ‘nosotros cogemos porque sí y os damos esto si nos da la gana’ i era una mica pos, una mica això.

Ens podries parlar una mica de les diferencies en les taxes universitaries per Catalunya per exemple, amb una universitat a Madrid, País Basc…?

Les diferències de taxes universitàries entre comunitats arriben a ser bastant grans, la veritat es que si.

Bueno, està també el factor este de la experimentalitat que li diuen, que és que una carrera de posem… ingeniería de cohets et costa més, quatre vegades més que una carrera de historia, posem.

Pues això pues es un grau d’experimentalitat perquè segur pues que tens més gastos per estudiar com se fa un cohet que la història.

Però desprès també és verdad que, entre comunitats, les diferències poden arribar a ser del doble.

A lo millor una carrera a Extremadura, posa-li, pos te coste pos alomillor la mitad no, però casi casi de lo que te coste aquí o a Madrid.

Això si que és veritat que hi ha molta diferència.

Jo no te puc posar cap exemple concret, perquè la majoria d’amics que tinc pues estudien aquí a Catalunya, i los que estudien fora no estan a universitat ni res aixina que no te puc dir tampoc molt…