Barcelona artist Carme Solé Vendrell discusses Joan Miró with the Catalunya Barcelona team, and explains how he became an inspiration for her.
EN: With art, I think the painter who speaks most to me is Joan Miró. Joan Miró can be difficult to understand at first. I didn’t. It took me a while. But then it clicks. And you start seeing his work, his sculptures, everything he’s done. I think there is a strong spiritual side to him. Spiritual, meaning spirit, as opposed to Christianity, for example. When you find that connection it gives you a sense of well-being. Joan Miró, for me, is the painter, par excellence. There are many contemporary artists. I like Miquel Barceló a lot, and paintings of others, as well. But if I had to choose one, for me, Miró is able to express his world in a singular manner. And now, when someone paints that way, it looks like a copy. He knows how to put himself out there. Picasso said, “I paint what I see, but you paint your world.” Which is different, right? I see him as a fantastic painter. He was like a kid, right? This child-like side told him what to put on those sculptures. And when you look at them, it makes you laugh. Because there’s a sense of humor in it. In Miró, you see all of that.
CAT: En art, per exemple, crec que el pintor que per mí és el que em diu més coses es Joan Miró. Joan Miró té… costa potser entendre’l primer, jo em va costar, primer no l’entenia. Però quan fas el clac, i comences a veure la seva obra, l’escultura, tot el que ha fet. Té una part crec que espiritual molt important. Però espiritual d’esperi, no de cristianisme ni de res, eh. Que quan hi connectes et dona un gran… un gran benestar. Per mi Joan Miró és el pintor per excelència. Després clar, hi ha molts artistes actuals. Per exemple a mi m’agrada molt Miquel Barceló, m’agrada la pintura de molta gent. Però si em fessis dir algú, per mi Miró ha tingut la capacitat d’expressar el seu món d’una manera que només ho ha pogut fer ell. I ara si algú pinta així sembla que s’ho copïi, no? O sigui, a sapigut treure d’ell mateix… Picasso li deia, jo pinto el que veig, tu pintes el teu món. És diferent, no? Crec que es un gradíssim pintor, va ser. Era com un nen també, no? Aquesta part de nen crec que és la que ell sabía posar en les escultures, i que quan les mires sempre acabes somrient perquè hi ha molt sentit de l’humor. Té tot això, no, Miró.
ES: En art, per exemple, crec que el pintor que per mí és el que em diu més coses es Joan Miró. Joan Miró té… costa potser entendre’l primer, jo em va costar, primer no l’entenia. Però quan fas el clac, i comences a veure la seva obra, l’escultura, tot el que ha fet. Té una part crec que espiritual molt important. Però espiritual d’esperi, no de cristianisme ni de res, eh. Que quan hi connectes et dona un gran… un gran benestar. Per mi Joan Miró és el pintor per excelència. Després clar, hi ha molts artistes actuals. Per exemple a mi m’agrada molt Miquel Barceló, m’agrada la pintura de molta gent. Però si em fessis dir algú, per mi Miró ha tingut la capacitat d’expressar el seu món d’una manera que només ho ha pogut fer ell. I ara si algú pinta així sembla que s’ho copïi, no? O sigui, a sapigut treure d’ell mateix… Picasso li deia, jo pinto el que veig, tu pintes el teu món. És diferent, no? Crec que es un gradíssim pintor, va ser. Era com un nen també, no? Aquesta part de nen crec que és la que ell sabía posar en les escultures, i que quan les mires sempre acabes somrient perquè hi ha molt sentit de l’humor. Té tot això, no, Miró.