10 Episodis. 50 Entrevistes. 300 Anys. 1 Ciutat. Comença a mirar.
Catalunya Barcelona és una sèrie documental de 10 episodis que explica la història de Barcelona, des de la pèrdua de la seva independència el 1714 fins a la crisi constitucional que va escalar fins a l’escena mundial el 2017. Es va produir per a omplir un buit. Per molt que tothom als Estats Units vulgui o desitgi visitar Barcelona, ningú als Estats Units no sap res de la ciutat, més enllà dels típics llocs trets de vídeos de viatges.
Catalunya Barcelona ens explica la història de la ciutat a través d’entrevistes a ciutadanes i ciutadans catalans, gent de tota mena. Historiadors i advocats. Metges i Drag Queens. Estudiants i arquitectes. Artistes i banquers. Periodistes i polítics. Es van dirigir més de 60 entrevistes durant la producció i la sèrie està plena de centenars d’imatges i vídeos mai vists abans. És una sèrie produïda pel món anglosaxó, i reforçada amb la narració de Jenny Beacraft, el passat turbulent i complex de la ciutat s’il·lumina a través de relats històrics i anècdotes personals.
Episodis
1. Derroquem la Muralla (1714 - 1905)
En el segle XVIII, la Guerra de Successió Espanyola va fer que tota Espanya caigués sota el govern d’una sola corona, la família reial Borbònica. Va néixer el país que es coneix avui dia. L’Episodi 1 se centra, principalment, en l’expansió industrial de Barcelona del segle XIX, la dificultat dels i les treballadores de la ciutat i l’ascens de la burgesia de la ciutat. Esdeveniments significatius inclouen la imposició de la Llei Marcial sobre Barcelona, la destrucció de la muralla medieval que constrenyia la ciutat, la fi de l’imperi colonial d’Espanya, l’emergència de partits polítics catalans i republicans, el naixement del Modernisme Català i el devessall de bombardejos anarquistes. Figures representatives –Valentí Almirall, Enric Prat de la Riba, el Rei Alfons XII i Francesc Macià– es presenten, i l’episodi finalitza amb els militars tancant files després de la publicació d’una vinyeta suposadament innòcua en una revista de Barcelona; una vinyeta que, per si sola, va posar en marxa una sèrie d’esdeveniments que canviarien la història de Barcelona, d’Espanya i, de fet, de tota Europa.
2. La Rosa de Foc (1905 - 1931)
Barcelona, a principis del segle XX, a causa de la seva reputació com la “Manchester Catalana”, experimenta un creixement sense precedents, annexionant els pobles confrontants, construint més fàbriques i inspirant una onada d’immigració dins d’Espanya. A mesura que els polítics catalans i els amos de les fàbriques s’esforcen a exercir més control sobre la ciutat i la regió, un nou sindicat, la CNT, es forma per a lluitar pels drets de les persones treballadores. Esdeveniments significatius inclouen la Setmana Tràgica, l’ascens de l’anarcosindicalisme, la creació de la Mancomunitat de Catalunya, els assassinats establerts per l’Estat sota el sobrenom de “pistolerisme”, i un cop militar que va resultar en la primera dictadura espanyola del segle XX. Presentant a figures històriques com Lluís Companys i Miguel Primo de Rivera, l’episodi conclou amb les eleccions municipals de 1931, les quals van donar lloc a un període de govern democràtic per a l’Estat conegut com a Segona República Espanyola.
3. La Segona República espanyola (1931 - 1936)
La Segona República Espanyola comença amb grans esperances, a Barcelona i en tota Espanya. Per primera vegada en la memòria col·lectiva, els tres pilars del poder, la corona, el clergat i l’aristocràcia, trontollen. Les classes baixes i treballadores a la fi tenen veu i l’oportunitat d’un futur pròsper. Però les reformes socials i les maniobres polítiques necessàries per a portar aquests somnis a la realitat són elevades, i la paciència, entre el proletariat, té límits. Esdeveniments significatius inclouen l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia de Catalunya, la construcció de milers d’escoles modernes, el constant creixement de la CNT, la mort de Francesc Macià, l’empresonament de Lluís Companys i el seu govern i l’adopció d’un devessall de noves reformes que converteixen a Espanya, de cop, en el país més progressista de tota Europa. Amb la introducció de figures històriques com Francisco Franco, José María Gil-Robles i Alejandro Lerroux, aquest episodi culmina en la tragèdia, ja que la persistència a portar polítiques arriscades donarà pas a un cop militar que portarà fins a la Guerra Civil Espanyola.
4. Guerra Civil (1936 - 1939)
En l’estiu de 1936, l’experiment democràtic conegut com la Segona República Espanyola es troba en caiguda lliure, ja que un quadre de generals militars llança un cop, buscant el retorn a una Espanya tradicional. A Barcelona, el cop és combatut amb l’ajuda de persones treballadores i anarquistes armats. La guerra, enfrontant a rebels nacionalistes amb republicans, es propagarà durant tres anys, partint la península i escalant fins a un nombre de víctimes que, avui dia, continua sent desconegut, però que les estimacions assenyalen entre 250.000 i 2 milions. Esdeveniments significatius inclouen la revolució dels treballadors a Barcelona, la “guerra civil dins de la guerra civil” de la ciutat, els bombardejos de Barcelona i l’escalada de Francisco Franco fins al poder. Presentant a figures històriques com Vladimir Antonov-Ovseyenko, Joan García Oliver, Emilio Mola o José Sanjurjo, l’episodi conclou amb la victòria dels organitzadors del cop i amb la marxa nacionalista a Barcelona.
5. Dictadura (1939 - 1959)
La Barcelona de la postguerra és un lloc fosc i amenaçador. La fam abunda. Les presons estan desbordades. La llengua catalana, la seva bandera i els seus símbols culturals es prohibeixen. Fins i tot es força a l’equip de futbol de la ciutat, al Barça, a canviar el seu nom. Membres del bàndol perdedor de la guerra civil, els republicans, són ara considerats enemics de l’Estat i afronten la tempesta de represàlies sota el nou règim. Esdeveniments significatius inclouen l’execució de Lluís Companys, la Segona Guerra Mundial, el boicot al tramvia a Barcelona, l’ascens dels tecnòcrates i el retorn a una Espanya impregnada en catolicisme. “Dictadura” abasta els primers vint anys de la dictadura franquista, un període gris en la història de la ciutat, il·lustrat a través d’innombrables entrevistes a persones que la van viure. L’episodi conclou amb la imatge del dictador espanyol abraçant a un president estatunidenc, confirmant la por que la fi del franquisme no es trobava en un futur pròxim.
6. Dictablanda (1960 - 1975)
La segona meitat de l’època franquista va adquirir el sobrenom de “Dictablanda” pel fet que es percebia com més tova, menys dura que els primers vint anys. No obstant això, quan donen principi els anys seixanta, Barcelona i, de fet, tota Espanya semblen congelades en el temps. Franco continua sent dictador. El pluralisme polític i la llengua catalana continuen estant prohibits. Tot i això, la gent comença a impacientar-se per un canvi. Hi ha moviments de resistència que comencen a fer soroll i, a mesura que la salut del dictador comença a esvair-se, la fi de la dictadura i del règim comença a estar a la vista. Esdeveniments significatius inclouen les protestes universitàries i la “Caputxinada”, el miracle espanyol, el renaixement del Front Nacional de Catalunya i l’assassinat del successor de Franco en mans de separatistes bascos. Presentant a figures com Jordi Pujol, Luis Carrero Blanco, Carlos Arias Navarro i el rei Joan Carles I, aquest episodi conclou amb la mort de Franco en 1975 i amb la pregunta recurrent, “I ara, què?”
7. La Transició (1975 - 1980)
Francisco Franco ha mort, però tots els anys que va estar en el poder li van permetre el temps més que suficient per a assegurar que el seu sistema únic de govern continués. No obstant això, el camí a seguir comporta incerteses. Per a molts, en tota Espanya i en nuclis comercials com Barcelona, en particular, la democràcia sembla inevitable. Esdeveniments clau inclouen el retorn de partits socialistes i comunistes, l’aprovació de la nova Constitució Espanyola, la inclusió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, concentracions anarquistes massives en Montjuïc, la massacre d’Atocha, el Cas Scala i les primeres eleccions des de l’any 1936. Presentant a figures com Manuel Fraga Iribarne, Adolfo Suárez, Felipe González i Santiago Carrillo, aquest episodi conclou amb un retorn triomfant a la democràcia a Espanya i amb un altre cop militar en l’horitzó.
8. Democràcia (1981 - 1999)
La transició a la democràcia va ser, segons tots els relats, un èxit i Espanya es troba, de nou, anant cap a un període de govern democràtic i pluralisme polític. No obstant això, els membres de l’antic règim franquista mai van ser trets dels seus llocs de poder. No és sorprenent que aquest episodi comenci amb la posada en escena d’un altre cop militar. Esdeveniments significants inclouen la legalització de la llengua catalana, celebracions i festivitats, l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, el sorgiment del “Cafè per a tots”, els bombardejos terroristes en el centre comercial Hipercor, i l’alliberament sexual del “destape”. Presentant a figures com Antonio Tejero i Pasqual Maragall, aquest episodi conclou amb la reeixida actuació de Barcelona en les Olimpíades d’estiu de 1992, marcant un nou episodi per a Barcelona, que va deixar orgull, oportunitats i, en molts sentits, una nova ciutat amb el seu despertar.
9. Un Nou Mil·lenni (2000 - 2016)
Gràcies a l’èxit de les Olimpíades de l’estiu de 1992, Barcelona aconsegueix arribar a l’escenari mundial. Els guanys en el turisme, en la indústria i en la construcció ressalten una prosperitat sense precedents per a la regió. Tot i això, roman l’ardent desig d’exercir més control social i polític i la ciutat és el caldo de cultiu d’acció política i social. Esdeveniments significatius inclouen el moviment Take the Square, l’aprovació de la Llei Mordassa, el rebuig a revisar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Presentant a figures com Mariano Rajoy, Ada Colau, Artur Mas i Carles Puigdemont, l’episodi conclou amb el nomenament d’un nou president de Catalunya i el seu compromís per a convocar un referèndum d’independència respecte a Espanya a la fi de l’any 2017.
10. 2017
A causa d’un escàndol de corrupció, el president de Catalunya, Artur Mas, és destituït i reemplaçat per Carles Puigdemont. Quan pren possessió del càrrec, es compromet a dur a terme un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. Esdeveniments significatius inclouen l’atac terrorista del 17 d’agost, el referèndum de l’1 d’octubre, la suspensió de l’autonomia catalana i les detencions a càrrecs del govern. Presentant a figures com el rei Felip VI, Oriol Junqueras i Soraya Saénz de Santamaría, aquest episodi, i tota la sèrie Catalunya Barcelona, conclou amb incerteses i esperances. Barcelona té una posició ferma a la part alta de destinacions turístiques però el conflicte és omnipresent. La majoria independentista en el Parlament de Catalunya promet continuar lluitant pel dret a l’autodeterminació, mentre Espanya continua insistint que això mai no ocorrerà.
Teasers. Trailers. Promos.
Durant la producció, vam entrevistar a més de 50 persones, acumulant prop de 100 hores de contingut! Com tractem de limitar-nos a 10 episodis, moltes d’aquestes coses es van quedar, malauradament, fora de la sèrie. Com a resultat d’això, nombrosos tràilers, teasers i segments d’entrevistes estan ara disponibles per a visualitzar-les en línia.