Christmas Tradition: The Caga-Tió

Catalunya Barcelona interview subject Daniel Anglada discusses a Christmas tradition unique to the Catalan region.

EN: The ‘caga-tió’… The ‘caga-tió’ would be… we have this tradition here, I know outside of Catalonia it’s not very extended, more like not at all. I lived it at my place, my grandfather was an ebony worker. We had a log that we had shaped as a sort of piglet. You paint it some eyes, give it the snout shape and put a little hat on it. And for a month you take care of it. You spend a month serving it food every night and tomorrow, when you wake up, there’s no food, the ‘tió’ has eaten it. That’s what makes the ‘tió’ grow and get fat. Why? Because it represents that the better one feels, the more one eats, the more one can give. I’m not talking of eating, but properly eating. So we fatten the ‘caganer’, feed it well so that it can shit well. And the 25th, its day, we sing it its song and hit it with a cane. What those hits with the cane do is activate the nerve and digestive systems of the log and it drops presents. It’s similar to the three wise men, a story from the east, a special magic, then the ‘caganer’ is our own Catalan magic.

CAT:  El caga-tió… El caga-tió seria… nosaltres tenim una tradició aquí, sé que fora de catalunya no hi es massa aquesta tradició, per no dir gens. Es, inclús jo ho vivia a casa, el meu avi era fuster ebanista, i teniem un tronc que li haviem donat forma com si fos una espècie de porquet. Li pintes uns ulls, li dones formes de morro, i li poses un gorret. I durant un més l’estas cuidant. Durant un més tu li poses el menjar cada nit i a l’endemà et lleves i no hi ha el menjar, se l’ha menjat el tió. Això el que fa es que el tió es vagi creixent i engreixant. Perquè? Perquè seria, diguessim, quan més bé està un, quan més menja un, més pot donar de sí. Jo soc marino i això es una prima que tenim en els barcos. Si tú no estas ben alimentat, tu no rendeixes a bord. I realment, la fatiga ve amb el cansament, pero s’accentua molt més o abans per la falta d’una bona alimentació. Ja no parlo d’alimentació, una bona alimentació. Aleshores, el caganer l’engreixem li donem bon menjar, perque ens pugui cagar bé, que es el dia 25 li cantem la seva cançó i li donem cops de bastó. Aquests cops de bastó l’únic que fan es activar tot el sistema nerviós i digestiu d’aquest tronc i deixa anar regals. I es com els reis mags, es una història que ve d’orient, una magia especial, doncs el caganer es la nostra magia catalana creada per nosaltres.

ES: El Cagatió sería… Nosotros, aquí, tenemos una tradición que fuera de Cataluña no está mucho, por no decir que nada. Yo incluso lo vivía en casa, mi abuelo era carpintero ebanista y teníamos un tronco al que habíamos dado forma como si fuera una especie de cerdito. Le pintabas los ojos, le dabas forma de morro, le ponías un gorrito y lo cuidabas durante un mes. Le dasde comer cada noche y, al día siguiente, te levantas y no está la comida, se la ha comido el tió. Esto, lo que hace es que el tió vaya creciendo y engordando. ¿Por qué? Porque sería, digamos, cuando está mejor. Cuando más come, más puede dar de sí. Yo soy marinero y es una prima que tenemos en los barcos. Si no estás bien alimentado, no rindes a bordo. Y realmente, la fatiga viene con el cansancio pero se acentúa mucho más o antes por la falta de una buena alimentación. Ya no hablo de una alimentación, sino de una buena alimentación. Así, engordamos al caganer y le damos buena comida para que pueda cagar bien. El día 25, le cantamos su canción y le damos golpes de bastón. Estos, lo único que hacen es activar todo el sistema nervioso y digestivo de este tronco y deja ir los regalos. Es como los Reyes Magos, es una historia que viene de Oriente, una magia especial. Y el Caganer es nuestra magia catalana, creada por nosotros.