EN | CAT | ES

Entrevistat el 16 de septembre de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Doncs el 17 d’Agost, el día dels atemptats a Barcelona, vam decidir sortir fora de Barcelona, a Vallvidrera.

Vam anar en tren, amb els ferrocarrils catalans, i vam tornar a plaça Catalunya dos o tres minuts abans de l’atemptat.

Nosaltres no teníem ni idea, com ningú tenía ni idea, del que estava a punt de passar.

Vam anar cap a casa. Nosaltres vivim a la diagonal, llavors vam caminar cap amunt i vam parar a fer un café a la Rambla.

No a les Rambles, a la Rambla. Que es un carrer que està més amunt de plaça catalunya.

Mentre estavem fent un café, jo vaig sentir com crits de lluny.

Li vaig comentar al meu marit i el meu marit em va fer una broma, i bueno, no li vaig donar més importància.

Però llavors vam arribar a casa i, mentre estavem esperant l’ascensor, una veïna ens va dir, “Escolta, us heu enterat?” I jo, “Ens hem enterat de què?”.

I em diu, “Us heu enterat que hi ha hagut un atemptat a la Rambla?”, i nosaltres vam dir, “Però si acabem d’estar allà! No hem vist res!”

I diu, “Bueno, es que no se sap si es un atemptat o que es el que ha passat realment”.

Llavors, clar, vam agafar l’ascensor, vam arribar a casa i el primer que vam fer va ser agafar l’iPad i mirar les noticies, a viam que estava passant.

Es va aclarir el tema molt ràpidament, perquè vam veure que efectivament havia sigut un atac terrorista.

Perquè la manera en què havien conduit el vehícle era molt evident que estava fet a propòsit per matar a gent.

Em vaig passar totes les hores després de l’atemptat enganxada a internet, mirant cada cinc minuts les noticies per veure si hi havía més clarificació del que havia passat, perquè en un principi ningú sabía qui estava darrere d’aquests fets, d’aquests atemptats.

La policía tampoc ho sabía.

I clar, doncs vam fer el que suposo que tothom va fer, a facebook dir estem bé, no ens ha passat res. Però estavem a la Rambla pocs minuts abans de l’atemptat, cosa que em va fer molta por.

Quan vam entrar a facebook per dir, “estem bé” s’em va acudir, ostres, i els meus amics de Barcelona com estàn?

Em vaig passar ben bé una altra hora a Facebook mirant a veure com estaven els meus amics, que havien publicat ells, si estaven bé, no estaven bé.

Sobre tot també la meva família, la meva germana, que també viu al centre de Barcelona, bastant a prop de la Rambla.

Les següents hores van ser realment… Jo estava una mica preocupada, perquè la meva germana estava per Barcelona i clar, l’home que conduía la furgoneta estaba sueltu per Barcelona, ningú sabía on era.

Llavors, la preocupació de hi ha un terrorista que està solt per Barcelona, que està lliure, que no sabem on és i la meva germana també està per Barcelona, intentant arribar al bar on estava la seva companya de pis, que s’havia quedat atrapada en un bar on treballava a la Rambla, i no la deixaven sortir.

De fet, no la van deixar sortir fins les onze i mitja de la nit, i la meva germana em va trucar dient, “Escolta, igual hem d’anar a casa teva a dormir perquè no ens deixen anar a casa”, que elles viuen al Raval i el Raval estava tot acordonat i ningú podía passar.

Jo, una mica d’angunia, estava molt preocupada.

Imaginem que es el 2on d’Octubre, de 2017, i bueno, ha guanyat el Sí perquè com el referendum no era legal, només han anat a votar la gent que està a favor de l’independència. La gent que no està a favor de l’independència, en general, no ha anat a votar perquè no se sent representada.

Llavors, tot això esta donant una il·lusió òptica de que l’independetisme es una majoría molt més gran de la que realment és.

Jo crec que el govern espanyol, que ho està fent molt malament i ho ha fet molt malament durant molts anys, no voldrà reconèixer els resultats del referèndum.

És un referèndum il·legal, va ser un referèndum il·legal, i serà un referèndum il·legal.

Llavors, els resultats, jo crec que no afectaran a l’unitat d’Espanya.

Clar, quan vaig llegir les noticies, les noticies locals i també la premsa internacional, teníem tots la sensació de que tot era molt confús.

Que ningú sabía realment el que estava passant, el que havia passat, qui estava darrera dels atemptats.

Primer van dir que era un noi que es deia Driss Oukabir. Després es van adonar que no, que era el seu germà. Després que no era el seu germà sino que era un altre noi.

Clar, això no es culpa dels periodistes, això es que realment la premsa va anar cobrint el tema a mida que la policía anava descobrint el que va passar.

Però després hi ha més confusió, perquè l’Imam de Ripoll, Es Satty, alguns articles diuen que està mort i altres no ho diuen.

Llavors, el noi està mort o no està mort aquest home?

Jo encara no ho sé.

Sí que hi ha molts artícles que afirmen que sí, però altres afirmen que no.

Clar, es una mica confús.

Clar, que Ara ja sabem que va passar. Els terroristes els van matar, cosa que tampoc crec que sigui una cosa bona.

Els terroristes van matar molta gent i nosaltres els vam matar a ells.

¿No és el mateix? No es el mateix, però els podríen haver disparat a un braç o una cama i portar-los a presó.

Portar-los a presó i que estiguessin allà, perquè no se si està molt justificat això de matar perquè aquestes morts venen de part de l’institució de l’estat. No sé.

També s’hauría de parlar d’això, jo crec.

La reacció dels polítics arreu del món es una mica variada.

Sí que hi ha una tendència, per exemple polítics com Donald Trump o alguns paísos de la unió europea, que s’han tornat com molt islamòfobs, molt racistes, i han tingut una reacció de dificultar l’entrada d’immigrants als seus paísos.

Jo crec que Espanya no ha tingut aquesta reacció. Jo crec que Espanya ha insistit molt en que no caiguessim en aquesta espiral d’islamofòbia i de racisme.

Jo crec que les lleis d’immigració continuen igual i crec que la gent, bueno, si que hi ha hagut reaccions de la població que han sigut islamòfobes, que no ho pots evitar perquè hi ha gent de tot a tot arreu.

Llavors, hi haurà gent que ho interpreti com que ara tots els musulmans son dolents, com que hi ha gent que interpreta que no, que els jihadistes són una excepció al islam, que es el que penso jo.

I bueno, jo crec que en aquest sentit Espanya s’ha comportat bastant bé.

Han tingut una bona organització per agafar a la persona que va cometre els atemptats. Van trigar uns dies, però finalment ho van fer.

Després ja està, tampoc hem cambiat les lleis d’immigració ni res, i això esta molt bé, jo crec.

Després està la reacció polititzada del que va passar. Per exemple, jo vaig veure-ho una mica com Mariano Rajoy i tots els polítics que l’envolten que volíen utilitzar aquest atemptat com per dir, “Ara estem units, ara estem units de cara a l’enemic, un enemic comú”.

Però clar, els catalans no van anar molt en aquesta línea. Bueno, sí, es van presentar a actes junts amb Mariano Rajoy però al cap d’un día o dos, el president de la Generalitat, Puigdemont, ja ho va deixar molt clar que aquest atentats no volíen dir que ara de sobte estem tots units.

Això va quedar bastant clar.

Després, totes les manifestacions – bueno, no totes – però especialment a la que van anar tots els polítics i el rei, va ser una manifestació molt polititzada, i per això jo no hi vaig anar.

Que vols demanar? Als terroristes no els hi pots demanar en una manifestació deixeu de matar.

Si que era, pot ser, un procés de que fem amb aquest dolor que tenim, amb aquesta pena, i potser va tenir un efecte catàrtic per algunes persones, però jo crec que va ser una vergonya que estigués polititzada de la manera en que va estar.