EN | CAT | ES

Entrevistat el 20 de maig de 2018 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Jo no… No estic a favor de la independència de Catalunya perquè està basat en un sentiment nacionalista català… [tall]

No, no estic a favor de la independència de Catalunya perquè està basat en un sentiment nacionalista català i jo no estic d’acord amb el nacionalisme, en general. Amb cap tipus de nacionalisme.

Per a mi, el nacionalisme significa que un grup de persones nacionalistes està convençut que són superiors a un altre grup de persones que ha nascut a un altre lloc.

I així no anem enlloc perquè, si ho pensem, hi ha nacionalistes a tots el països…

A tots els països hi ha un grup de gent que pensa que és superior als del pais veï i llavors, algú s’ha d’estar equivocant, no?

No pot ser que tots siguin superiors a la resta. És matemàticament impossible.

Després…

El moviment nacionalista català ve d’això, d’una idea de que els catalans són superiors als espanyols.

Jo no estic d’acord amb això però si que els hi compro la idea de que és veritat que Espanya té un gran trauma social degut a la guerra civil i a la dictadura franquista.

El que passa és que, clar, molts catalans diuen que… Perdó, torno a començar.

Molts catalans diuen que són superiors als espanyols perquè estan en contra d’en Franco, no? I això no és cert.

L’aristocràcia catalana va ajudar a en Franco a aconseguir el poder, va ajudar-lo a guanyar la guerra civil.

Llavors, aquest argument per part dels independentistes catalans no em serveix. No és vàlid perquè tota la comunitat és catalana.

Llavors, si tu penses que els catalans són millors i que faran les coses millor que els espanyols, no pot ser que hi hagi gent entre els catalans que hagi ajudat a en Franco. I això és una mica paradoxal.

Darrerament he estat tenint debats amb amics meus que abans votaven a Podemos i ara s’han passat a l’independentisme.

Aquestes persones, aquests amics meus m’han dit que el problema… és a dir,

Aquestes persones m’han dit que s’han tornat independentistes perquè creuen que Espanya és incapaç d’un canvi polític significatiu.

Jo crec que el partit polític Podemos va irrompre a l’escena política espanyola amb un objectiu clar que era el canvi profund, el canvi pel benefici social comú.

És a dir, per a tots els espanyols.

Jo crec que l’independentisme català s’ha carregat a Podemos. És a dir, ha destruit el momentum que tenia, ja havia agafat empenta i, de cop i volta, arriba l’independentisme i fa que Podemos deixi de crèixer amb la força que ho feia abans.

I em sembla una mica irònic perquè que els independentistes diguin que Espanya és incapaç d’un canvi i que desprès, el que estan fent és destruir la única via de canvi possible que hi havia, que era Podemos.

Llavors, em resulta irònic, per no dir altres coses.

Després… He tingut debats amb més amics, sobretot, un d’ells que abans era votant de Podemos i ara és independentista, em deia que ell no s’havia tornat independentista per la part nacionalista del moviment, sino per la part d’esquerres.

És a dir, ell creia en la república catalana, estava a favor d’un canvi, en aquest sentit, perquè creu que seria més fàcil administrar una comunitat més petita, amb menys persones. I bé, que Catalunya tenia un potencial pel canvi que la resta d’Espanya no tenia.

Jo crec que el que ha canviat a la meva visió és que si, estic d’acord en que és més fàcil administrar zones més petites, amb menys població. És més fàcil.

Però jo no podria estar a favor de cap tipus d’independentisme que estigués lligat a un sentiment nacionalista per les raons que ja he explicat.

Ningú no és superior a ningú.

En realitat, som tots iguals.

Podem seguir inventant-nos títols nobiliaris, títols governamentals, títols artístics, però, en el fons, tots som humans, tots necessitem el mateix i aquesta és la veritat.

[English]

Llavors, el problema d’Espanya és, una mica, que ja és un estat vell i estic comptant només des de la transició.

És a dir, Espanya necessita un canvi de territori, de model de govern. Això està clar perquè, clarament, ara és decadent.

Al Pais Basc va haver problemes durant molts anys, ara hi ha problemes a Catalunya, fins i tot al centre de Madrid hi ha problemes perquè, ara mateix, tenim un govern que és incompetent en absolutament tots els àmbits del govern.

Que la gent segueixi votant-los és un problema que segueix alimentant l’independentisme.

Que la gent voti al PP a Espanya segueix alimentant l’independentisme. Segueixen creixent persones independentistes a Catalunya per aquest problema.

Llavors, Espanya necessita o bé ser una federació, un estat federal, és a dir, que totes les regions d’Espanya que componguin el país federat tinguin una autonomia superior que la que tenen ara. Això podria ser una solució.

O bé… Ha de passar alguna cosa. O una separació de territoris d’alguna manera… Totes les regions necessiten més autonomia, això està molt clar.

Alguna cosa ha de canviar a Espanya perquè tal i com està ara mateix és insostenible.

[English]

Would you descibe Spain as a democracy and, if it isn’t, why isn’t it a democracy?

Jo crec que les persones que diuen que Espanya no és un estat democràtic tenen part de raó.

I això lliga amb el que deia abans que el sistema espanyol està caduc i necessita un canvi profund tant en les seves lleis territorials com autonómiques. Bé, en tot. Tot necessita un canvi.

Jo crec que les lleis, les constitucions es creen per en un moment en concret perquè tenen sentit, més o menys, en el moment en que es creen.

Però després, si passan 40 o 50 anys, s’han de revisar.

S’han de revisar i s’han d’acomodar al moment actual.

Jo crec que la transició espanyola va aconseguir que no esclatés una altra guerra civil i això s’ha d’apreciar pel seu valor.

Però també és veritat que la transició va deixar al poder a les persones que ja ho estaven durant Franco.

És a dir, quan estava la dictadura franquista hi havia gent al poder, gent amb molt poder económic, que havia estat…

Aquesta gent es va fer rica a base de treure els diners a la gent que va perdre la guerra. Per tant, aquesta riquesa és il·lícita.

I aquestes persones segueixen tenint el poder a Espanya.

Llavors és clar, tenen un nivell d’infuència a la política que no haurien de tenir. Crec que no hauria de estar.

I jo crec que per això molta gent diu que no hi ha una democràcia a Espanya.

A més, aquests últims anys, amb el PP al govern hi ha hagut violacions dels drets democràtics moltes vegades.

Tenim una nova llei que es diu Llei Mordassa que bé, està empresonant a gent que fa un acudit al Twitter o a Facebook.

Gent que fa un acudit amb Jesucrist, gent que fa un acudit amb el rei, amb ETA estan sent empresonats.

Després estan tots els presos catalans que abans formaven govern a Catalunya i ara estan a la presió per idees que han fet públiques. És gairebé paral·lel a publicar alguna cosa al Twitter.

No, no. És una mica més greu però no deixa de ser que estan a la presó per les seves idees.

I també per haver transgredit lleis que havien posat al seu..

Per haver transgredit lleis que ja estaven assentades a tot el poder polític que ha estat regnant a Espanya des de fa molts anys.

Per tant, a mi m’agradaria dir que Espanya és una democràcia però he d’admetre que hi ha moltes coses que estan passant avui en dia que posen en dubte aquest desitg democràtic que té la societat espanyola.

Jo crec que a ningú li fa cap gràcia veure cantants, rapers a la presó, a gent que fa acudits al Twitter a la presó. Crec que a ningú no li fa gràcia, això.

Després, que l’antiga cúpula governamental catalana estigui a la presó ara, això ja pot fer més gràcia a alguns a Espanya, aquí fa menys gràcia…

Aquí es consideren presos polítics i jo crec que, en certa mesura, ho són.

I això fa més fort al moviment independentista.

Fixa’t, hi ha gent que abans votava a Podemos i ara s’està passant a l’independentisme. És un independentisme molt reaccionari, molt de “ens vas pegar l’1 d’octubre, llavors, em torno contra tu, contra l’estat espanyol”. Com si la policia mai hagués pegat manifestants.

No ho se, ha passat moltes vegades i ningu no ha va dir “me’n vaig d’Espanya, vull deixar de ser espanyol”, no?

Però si que penso que els independentistes tenen part de raó. És a dir, tenen raó en això i això…

Amb tots els debats que he tingut amb gent sobre això, els hi he de cedir això, que Espanya, ara mateix, és una democràcia ferida.

Però és una democràcia danyada pel govern que està al poder ara mateix.

I penso que, quan el PP deixi de estar al poder, les coses milloraran.

És a dir, no es pot identificar… Perquè això és un problema d’identitats, al cap i a la fi. No pots identificar Espanya sencera amb el PP.

Perquè tota Espanya som més de 40 milions de persones. No pots dir que 40 milions de persones són votants del PP perquè no és veritat.

El fet que guanyin les eleccions té més a veure amb les lleis electorals. Compten més el vots d’uns llocs que d’altres.

Llavors, aquí hi ha el problema de que la llei política no és gaire representativa, jo crec i també, que hauria de… És una de les coses que s’han de canviar a Espanya.

[English]

Who was Francisco Franco?

Aviam, Francisco Franco no era James Franco.

Francisco Franco va ser una persona, un home gallec que va provocar i guanyar la guerra civil espanyola per a defensar uns valor que es poden resumir en tres paraules.

Bé, la pàtria… Bé, es poden definir en dos valors, la pàtria i Déu.

Déu i la pàtria.

Així, tu mors per la pàtria i creus en Déu. I bé, aquests són els valors en que estava basada la seva dictadura.

El que passa és que la seva dictadura… És a dir, la part religiosa és hipòcrita.

No pots estar a favor de Déu i enviar milions de persones al paredó. És a dir, Déu et ficarà un tret al cap?

I això es pot aplicar a qualsevol dictador que vagi dient que Déu l’ha enviat. Aviam, vinga, si us plau. És que també és un insult a la intel·ligència de les persones.

Bé, Franco va guanyar la guerra i es va quedar amb els diners i les propietats de totes les persones que van perdre la guerra.

I així, què passa? Que totes aquestes propietats i riquesa de la gent que va perdre la guerra van passar a mans de gent que havia recolçat a Franco durant la guerra i la dictadura.

I per això dic que això és el que no ha canviat amb la transició.

És a dir, la gent que tenia aquestes prebendes socials, totes aquestes propietats adquirides de gent que havia perdut la guerra, avui segueix tenint poder.

I et posaré un exemple. La família Daurella encara és la que porta la fàbrica d’embotellament de Coca-Cola a Catalunya.

I això va ser en Franco, que va donar la fàbrica a aquesta família per a que l’administrés i, avui en dia, la família Daurella encara està al front d’aquesta companyia.

I no és només això, a sobre, un membre d’aquesta família va ser enxampat perquè no estava pagant impostos a Espanya.

Perquè és clar, al règim franquista hi havia molta corrupció.

A la dona de Franco li deien “la collares”, saps per què?

Li deien “la collares” perquè ella entrava a una joieria, o això és el que m’han explicat, agafava el collaret que li agradava, se’l posava i deia “d’acord, moltes gràcies” i marxava sense pagar.

Això és corrupció perquè és clar, al joier li estàs destrossant una mica el negoci. T’has emportat un collaret molt car sense pagar, oi?

Però això és un exemple del que existia a gran escala.

Tots els casos de corrupció que veiem ara a política són fills de la dictadura de Franco perquè, durant la dictadura, era així com es feien les coses, de manera corrupta.

Una persona adquiria béns, renom, poder gràcies a estar sempre a favor de Franco.

Llavors… Bé, a favor de Franco i a favor de matar a molta gent innocent.

I no només a molta gent innocent, sino a grans pensadors, grans poetes, grans escriptors.

Franco és el pitjor que li ha passat a Espanya.

I seguim amb un trauma col·lectiu per culpa seva i per culpa de la gent que li va donar suport.

Jo crec que Espanya necessita alguna cosa semblant als judicis de Nuremberg d’Alemanya.

Els judicis de Nurembers a Alemanya es van donar després de la Segona Guerra Mundial i bé, es va jutjar molts nazis que havien participat al nazisme alemany.

I això mai ha passat a Espanya i ha de passar.

D’alguna manera el que està passant a Catalunya és… És a dir, és una demostració de que hi ha un trauma col·lectiu i que no s’ha esmenat de cap manera i cada vegada s’està fent més gran.

Jo crec que això s’ha de solucionar. Per això, jo estic a favor d’un referendum pactat amb l’Estat.

Perquè hem de passar pàgina d’una vegada.

Jo crec que si hagués un referendum pactat amb l’Estat, a Catalunya, no guanyaria el “si” a la independència.

Potser ara si. Però, al seu moment, no hagués guanyat.

Potser ara si perquè molta gent ja s’ha fet independentista gràcies a totes les coses que ha anat fent el PP en reacció a la creació de la república catalana.

Ho ha fet tot malament. Tot al revés. Ho ha fet tot d’una manera que l’únic que fa és crear més independentistes.

[Pause]

Do you have any recollections from September 20th, 2017?

El 20 de septembre és l’aniversari de la meva mare, llavors, evidentment, me’n recordo.

El 20 de septembre jo estava treballant, de fet… No puc entrar en gaires detalls però la meva feina consisteix en escriure perfils de persones i polítics que hagin comés algún crim financer.

Llavors, a mi em va tocar cobrir a bastantes persones que van ser arrestades aquell dia i díes posteriors.

És a dir, gairebé tota la cúpula catalana.

És a dir, que vaig seguir el cas amb bastant d’interés, també laboral.

I em va preocupar una mica perquè hi havia un enfrontament o una resistència a la autoritat una mica preocupant.

Jo no diria… És a dir, per a mi, genial. A mi m’encanta criticar o tenir una ment crítica.

Però aquell enfrontament era una mica violent.

Però penso que no podem culpar als polítics, per exemple, que són a presó o fins i tot a polítics que han fugit fora d’Espanya, no podem culpar aquestes persones del que la gent feia al carrer.

La gent al carrer va destrossar cotxes de policia… Va haver molta gent, una manifestació molt gran fora d’un dels edificis governamentals catalans perquè la policia espanyola havia anat allà a arrestar alguns polítics catalans i també a confiscar documentació per a la investigació judicial.

I fora de l’edifici, es van reunir centenars de persones que van bloquejar el pas dels policies espanyols fora de l’edifici.

És a dir, la gent no els deixava sortir. La gent no els deixava, als policies.

I, a més, es van pujar amb tot el cos a sobre dels cotxes de policia i els van destrossar completament.

Per tant, això és una mica… Era una mica preocupant.

Jo, quan ho estava cobrint a la feina pensava “bé, hi haurà conseqüències” perquè aquestes coses mai no passen sense conseqüències, oi?

Va haver conseqüències i no ens van agradar. Efectivament, no només per això sino per tot el moviment independentista, ara tenim el 155, que és un article de la constitució espanyola que diu que quan hi ha una regió que desobeeixi la llei del govern central i sobretot si hi ha violència, doncs que el govern central prendrà el poder d’aquesta regió.

És el que està passant ara, el 155. El PP té el control de Catalunya.

Va ser un dia molt… El 20 de septembre va ser un dia molt mogut i si, ho recordaré sempre perquè va ser una demostració també de rebel·lia de la població.

De dir “escolta, que abans, a les manifestacions, rodaven caps. Poden tornar a fer-ho.”

Did you vote on october 1st and, if so, what was your voting experience?

Jo estic a favor d’un referendum pactat. El referendum de l’1 d’octubre no va ser un referendum pactat i, per tant, per a mi, no tenia cap sentit anar a votar.

No tenia sentit perquè no anava a tenir cap consideració.

Per tant, aviam… Jo tenia dubtes, no sabia què fer. Podia anar a votar perquè jo volia que hi hagués un referendum. Al meu cas, hagués votat que no, però al final no vaig anar.

No vaig anar, crec que per raons que moltes persones a Catalunya que haguessin votat que no poden compartir.

No vaig anar a votar, primer perquè bé, vaig anar seguint als mitjans de comunicació com s’anava desenvolupant la jornada i clar, bé, també és veritat que els mitjans es van limitar a retransmetre els moments o instants violents que va haver a la votació.

I és clar, jo ara sóc una mare d’un nen de dos anys i, sincerament, no em volia arriscar a que em passes qualsevol cosa, que fos arrestada o no se què em podia passar.

La veritat és que no va ser tant per por… Sino per la responsabilitat materna.

És a dir, jo no puc ficar-me en aquest tipus de lio ara mateix.

A més, no és la meva lluita. No ho es.

Jo vull justicia social, no vull nacionalisme.

Per tant, no tenia cap raó de pes per a arriscar-me a que em passés alguna cosa per anar a votar.

I, a sobre, es va posar a ploure. Que es una cosa molt superficial i molt tonta però no, al final no vaig anar perquè no vaig voler arriscar la meva integritat física pel fet de ser mare.

Mai, mai se m’hagués acudit portar el meu fill a la votació. Veig que va haver mares que van portar els seus fills, em sembla súper irresponsable perquè ja sabien que podia haver violència.

Els nens no tenen per què veure aquestes coses, crec que no és bo que… No és bo perquè encara no ho entenen.

Això se’ls hi ha d’explicar després, quan ja sàpiguen raonar una mica més profundament.

[English]

Jo crec que això li va passar també a molta gent que no va anar a votar perquè hi havia un boicot al referendum…

És a dir, la gran majoria de la gent que hagués votat que no no va anar a votar.

Per tant… No va anar a votar, per què? Perquè pensaven i tenien raó, que no era un referendum legal i perquè no era la seva lluita.

Per a què anaven a anar sota la pluja a que un policia els hi fotés cops al cap per una lluita que no anava amb ells? Perquè ells no estaven a favor de la independència.

És a dir, només aquells a favor de la independència van anar a votar, a més, amb ganes. Plogués, o contra vent i marea. Ells van anar perquè era la seva lluita.

Però els del “no”, no.

Jo crec que això va afectar el resultat. A sobre que no era legal, que no hi havia garantíes, va haver aquest problema.

Que els del “no”, van boicotejar, bàsicament, aquest referendum. Aquest en concret.

No haguessin boicotejat un altre que hagués sigut legal.

[English]

Quim Torra és el nou president de Catalunya. Fa res que va ser investit.

I, per a mi, és un problema que el senyor Torra estigui com a màxim representant del poder de Catalunya perquè és un senyor molt racista, és un senyor que ha fet molts comentaris al Twitter, fa anys… de to racista contra els espanyols, dient-los això, lo altre…

No entraré en detalls, simplement, quedar-nos amb la idea que és un senyor molt racista en aquest sentit, que pensa que és, obviament, superior a la resta d’Espanya.

Creu que els catalans són superiors i també una mica… Jo ara em sento una ciutadana de segones per ser una catalana castellanoparlant.

Que també parlo català, eh? Però la meva llengua materna és el castellà i és un gran problema tenir un president racista, suposo que els americans coneixen això molt bé ara.

Jo crec que tot el procés independentista ha provocat que ambdós costats, els independentistes i el govern central del PP es treguin les màscares i mostrin els seus veritables colors.

És a dir, el govern central del PP és obvi que és pro-franquista i que és feixista fins a certs nivells.

No a nivells que pugui ser censurat per la Unió Europea però més o menys, molt al límit.

I després també ha desenmascarat al moviment independentista que també és molt racista.

Perdona, és a dir, vols un canvi, vols una república, em sembla genial. Però només nosaltres. Vosaltres, no.

És a dir, em sembla infantil i immadur.

About the declaration of independence

Bé, jo crec que hi ha molta controvèrsia respecte el que va passar el 27 d’octubre.

És a dir, va haver tanta controvèrsia que fins i tot el govern central va haver de preguntar als polítics catalans que què havia passar, que si havien declarat la independència o no, perquè no estava gaire clar.

És a dir, heu declarat la independència o no? Perquè a mi, no… A ningú no li va quedar gaire clar què havia passat realment.

Jo crec que, efectivamente, es va declarar la república catalana independent aquell dia i que, després, quan tots els polítics involucrats es van ficar en lios judicials, o quan es van veure pressionats pel govern abans del problemes judicials, que els preguntava “pero, realment, què ha passat, aquí? Sou independents o no?”

Jo crec que van donar un pas enrere i van dir “no, no, el que hem fet és una declaració d’intencions”.

És la declaració d’intencions, la intenció de crear una república independent catalana.

A veure com es fa, això. És a dir, aixó no té ni cap ni peus.

El que realment volen els independentistes és aconseguir una independència ja.

I llavors, ho van fer però va haver de quedar-se en una qüestió simbólica. Com una declaració simbólica de la república catalana.

I diriem “això és absurd, no té cap sentit” però jo crec que si que té sentit.

Té el sentit de que ara hi ha milions de catalans que porten aquesta república al cor, la porten a la ment.

De fet, bé, un amic meu m’ha dit que, al Raval, estaven posant cartells a sota del nom dels carrers, per exemple, al carrer Mallorca, doncs a sota posaven “de la república independent catalana”.

Com marcant això, ja.

Llavors, jo penso que és clar, això els dóna una inèrcia… Més força de la que potser tenien abans.

Mira, fixa’t, s’han atrevit a arribar al parlament català i dir “ei, que estem declarant la república independent de Catalunya”.

No és una cosa… Sí, és una cosa simbólica, o va ser una declaració simbólica però que té conseqüències a la ment col·lectiva, crec.

I per aquesta declaració de la independència de Catalunya s’han ficat en lios judicials, alguns d’aquests polítics són a la presó per aquest problema.

Perquè el govern central va decidir que allò era il·legal, que anava en contra de la constitució, la qual cosa també és molt irònica perquè els polítics que estan al poder del govern central a Espanya són els més corruptes que et pots trobar a Espanya.

Llavors, no deixa de ser un tema molt polémic.

[English]

What do you think will happen in the next 5 years?

Mira, és una pregunta molt difícil perquè, és clar, no tinc una bola de cristall aquí que em digui què passarà…

La veritat és que he de reconèixer que estem vivint en un moment de futur incert.

No tinc gaire clar què passarà, ni en quin tipus de Barcelona creixerà el meu fill.

Jo, sincerament, espero que hi hagi un canvi de govern central perquè, realment, aquest bloqueig polític pugui seguir endavant d’una manera pacífica.

Jo crec que sí que és cert que els catalans no dessitgen arribar a aquesta república independent de manera violenta.

Per tant, seria interessant que hagués diàleg però, clar, no pot ser amb el govern del PP, està clar.

No se, jo crec que Barcelona seguirà rebent molt de turisme, crec que seguirà sent multicultural i, per això, també penso que és una mica estrany, avui en dia, parlar de pobles, no?

De fer el poble català independent perquè, de quin poble estas parlant? Si… si aquí hi ha gent americana, sudamericana, de la resta d’Europa, hi ha gent africana, d’Àsia…

De quin poble estàs parlant? Estem parlant d’una societat, jo sempre prefereixo la paraula “societat” abans que la paraula “poble”.

Espero que, en aquests cinc anys, es vagi solucionant el problema, d’alguna manera. O bé, que el moviment independentista es torni, progressivament, menys racista i es centri més en les coses importants, que és el tema de la república, el tema de com fer una societat més justa.

I espero que això si que s’aconsegueixi.

Barcelona té una alcaldessa, que és l’Ada Colau que, sincerament, espero que segueixi al poder molt de temps perquè aquesta dona està fent moltes coses bé per aquesta ciutat.

Està creant moltes solucions a problemes col·lectius, com pot ser el tema de l’habitatge, els preus dels lloguers…

Ella diu que no pot arribar a canviar cap llei que afecti el preus dels lloguers perquè això és un tema que porta el govern central.

Per tant, jo espero que Catalunya tingui més autonomia per a poder gestionar aquests problemes col·lectius i que no es deixin solucions individuals a problemes col·lectius.

Sincerament, espero que si. Sobretot, el gran problema a Barcelona penso que és el problema de l’habitatge, el preu dels lloguers, s’han disparat a nivells insostenibles i passa el mateix gairebé amb les cases en venda.

Jo espero que aquest problema es solucioni amb l’ajuda de persones com l’Ada Colau.

[English]

Bé, perquè si, el problema a l’hora de parlar de pobles. Perquè els independentistes catalans parlen molt del poble català.

De que a la constitució espanyola parlen de certs drets que tenen els pobles espanyols i fan servir la paraula “pobles” però que jo, sempre preferiré la paraula “societat”.

Perquè jo crec que, avui en dia, la paraula “pobles”, és que no… no té gaire sentit perquè és clar, a Catalunya no hi ha només catalans, és que no només hi ha catalans, és la pura realitat.

Hi ha gent americana, gent d’Àsia, gent d’Àfrica, hi ha molts immigrants de moltes parts del mon i també de la resta d’Espanya.

És clar, si tu parles d’un poble, estàs parlant d’una fracció de tota aquesta societat, de totes aquestes persones, milions de persones que viuen a Catalunya.

Per tant, per a mi, sempre serà de pensament més avançat parlar de societats. Que els pobles, els guardes en formol i es queden igual…

És com dir que no canvien, els pobles sempre tenen les mateixes tradicions, la mateixa llengua, els mateixos valors, és a dir…

Jo prefereixo una societat dinàmica, que es vagi ajustant a nous descobriments, al nou temps que vivim, que tant la constitució d’un país, les lleis i els valors d’una societat han de revisar-se periódicament.

I està clar que ho anem fent igualment però aniria millor d’una manera una mica més metòdica.