Francesc Cambó

Historians Josep Maria Figueres and Joan Culla Clarà discusses the seminal Catalanist politician with the Catalunya Barcelona team.

EN:

“He was a highly cultured man of great talent. And though relatively unacknowledged, an intellectual. His body of work attests to it. Ten volumes of essays, articles, books and insights. He quickly rises to the rank of senior leader of Economic Operations for CHADE, an electric company in Argentina. This makes him a great fortune. With [Enric] Prat de la Riba’s death in 1917, he becomes the leader of League of Catalunya. They’d previously divided their work. Prat de la Riba oversaw Catalunya. Cambó, parliamentary activities in Madrid. But Cambó was capable of much. In his correspondences, the word “immediately” was used to great effect, indicating that he was a man of action. His politics are in line with those of Prat de la Riba. Very fixed. Conservative, Catholic, pro-monarchy. This earns him the post of secretary within central and centralist governments, but also make him a populist enemy within the polarization of the ’20s and ‘30s.”  “I woudn’t say that he lent support for Primo de Rivera’s dictatorship. It’s an explanation that requires great detail over a longer period of time, time that we don’t have. Let’s say that he didn’t oppose the dictatorship. Giving it support…he was shrewd enough not to do so. He was so shrewd and well-informed that, in 1923, when Primo de Rivera’s coup was being hatched, he was organized and prepared. He had a huge yacht, so on September 13, 1923, he was with friends visiting ruins in Turkey. Disconnected from the world. Long before cell phones. So if someone brought it up, he was able to say, “No, I found out about Primo de Rivera’s coup a week late.”

CAT: Era una persona d’un notable talent, d’una gran i una sòlida cultura, un intel·lectual poc conegut, la seva obra completa de deu volums d’assaig, articles, de llibres, de reflexió, etcètera, ho avala, ho demostra. I, ràpidament, es situa com a alt dirigent, obté per unes operacions econòmiques, una fortuna important amb la CHADE, que era una companyia elèctrica argentina, i aleshores, obté, per tant, amb aquestes operacions econòmiques, una gran fortuna Tot plegat, el configura quan mor Prat de la Riba al 1917, a la pràctica com el dirigent, per essència, de la Lliga de Catalunya. I, políticament, tindrà un pensament igual que Prat de la Riba, molt delimitat, conservador, catòlic, suporta la monarquia. Això farà que pugui ser ministre amb els governs centrals i centralistes, però també farà que en una societat tan polaritzada com és la societat dels anys 20 i 30, sigui l’enemic a batre, sigui la persona en la qual les capes populars el vegin com l’enemic de clàssic. Jo no diría va donar suport a la dictadura de primo de Rivera amb aquesta frase. Jo crec que s’hauría d’explicar amb més matisos i de manera més llarga, però tampoc… no tenim temps. Diguem que ell no es va oposar a la dictadura de Primo de Rivera. Donar-li suport, ell era prou astut com per no donar-li suport. Mira si ho era d’astut i informat, que es preparava el cop de Primo de Rivera a l’any 23, ell va organitzar les coses de manera que aquell día, el 13 de septembre 1923, ell estava…tenía un barco, un yacht de collons. Doncs, amb uns amics, estaven visitant ruines a Turquía, vale? En fi, desconectats del món, no hi havía movils ni hi havía res. Per tant, després ell va poder dir, quan algú li va dir, escolti vosté, va dir, no, perdoni, jo em vaig enterar del cop de Primo de Rivera al cap d’una setmana.

ES: Era una persona con mucho talento, de una gran y sólida cultura, un intelectual poco conocido. Su obra completa son diez volúmenes de ensayo, artículos, libros de reflexión, etc. Todo esto lo avala, lo demuestra. Rápidamente, se sitúa como alto dirigente, gracias a unas operaciones económicas obtiene una fortuna importante con la CHADE, una compañía eléctrica argentina y así, obtiene una gran fortuna. Asimismo, cuando Prat de la Riba muere en 1917, se convierte en dirigente de la Lliga de Catalunya. Y, políticamente, tiene un pensamiento igual al de Prat de la Riba, muy delimitado, conservador, católico, apoya la monarquía. Esto hará que pueda ser ministro con los gobiernos centrales y centralistas pero también que, en una sociedad tan polarizada como lo es la de los años veinte y trenta, hace que sea el enemigo a abatir, la persona que las clases populares ven como el enemigo clásico. Yo no diría que apoyó la dictadura de Primo de Rivera con así. Yo creo que se tendría que explicar con más matices y de manera más larga, pero tampoco tenemos tiempo. Digamos que él no se opuso a la dictadura de Primo de Rivera. Darle apoyo, él era lo bastante astuto para no darle apoyo. Mira si era astuto e informado de que preparaba el golpe de Primo de Rivera el año 23, que organizó las cosas de manera que aquel día, el 13 de septiembre de 1923, estaba…tenía un barco, un yate de cojones. Entonces, estaba con unos amigos visitando ruinas en Turquía, ¿no? Bueno, desconectado del mundo, no había móviles ni nada. Entonces, después cuando alguien le preguntó, él pudo decir, no, perdone, yo me enteré del golpe de Primo de Rivera al cabo de una semana.