EN | CAT | ES

Entrevistat el 8 de juliol de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Pregunta

Em dic Jordi Peñarroja.

Pregunta

Doncs vaig néixer el 17 de gener de 1944

Pregunta

Doncs en aquests moment a fer llibres.

Pregunta

Les meves professions han estat bàsicament fer cine, a nivell de documentals industrials. Després fer fotografia, sobretot fotografia documental

Una temporada donar classes de fotografia i després escriure i fer fotos.

Pregunta

L’exposició del 88, per una banda es va presentar com el gran èxit, com una gran transformació de Barcelona, però no tothom hi estava d’acord

Osigui per exemple, l’Almirall no hi estava d’acord. I per què no hi estaven d’acord? Per l’ús espanyolista que se’n feia des del govern de Madrid. Llavors

això es veu ja en el fris escultòric que hi ha a dalt de l’arc de triomf de Barcelona, que era la porta principal d’entrada a l’exposició, doncs hi ha

una Barcelona amb una figura femenina molt bonica, i a més a més, molt alegre, i al costat té la senyora Castella Espanyola agafant-la pel braç a lo: ets meva i no te’n vas

va haver-hi molta gent que se’n va donar compte, i llavors un dels que se’n va donar compte, va ser un que llavors era un jove escriptor, Emili Vilanova

que va escriure un relat molt divertit que es deia Falòrnies, que l’ambientava a 1950 i explicava l’arribada a Barcelona de l’ambaixador del regne de Castella

O sigui, evidentment, a una Catalunya independent, al 1950. O sigui portem una mica de retard.

Pregunta

Bé, la febre d’or és anterior, durant i després. La febre d’or va lligada amb l’exposició, amb l’embrenzida del ferrocarril, amb la febre constructora de ferrocarrils

que es creia que allò era un negoci que no s’acabaria mai i després, evidentment, amb l’enderrocament de muralles, no només la de Barcelona si no a tot arreu

doncs anava lligat amb l’expansió urbanística i l’especulació immobiliària, que això no és d’ara, això és…

Pregunta

El que va canviar va ser que a l’exposició s’inicia el modernisme i evidentment si avui hi ha tot el que hi ha a Barcelona a nivell d’arquitectura, i no només a l’eixample

doncs és a partir de l’exposició. O sigui, a més a més, va haver-hi tot un canvi tecnològic de manera de construïr. O sigui, el gran hotel de l’exposició

que es va al moll de la fusta, és un hotel amb 1000 habitacions que es construeix en 3 mesos. O sigui que Déu n’hi do per l’època

Pregunta

Domènech i Montaner. És el que va fer l’hotel aquest, el que va fer l’edifiici del restaurant de l’exposició, el que ara es diu el Castell dels 3 dragons

i que ha estat un home que ha fet doncs l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música, obres molt importants.

Pregunta

Doncs amb unes condicions pròpies de la classe obrera de l’època, molt malament. Gairebé misèria i companyia

Pregunta

El moviment llibertàri arrenca de molt abans, vull dir, o sigui, per exemple, tens els icarians, els icarians que arriben a marxar a Amèrica i que a més a més ha quedat el nom de l’avinguda Icària

que ara passa per on passa, i té el barri que té al voltant. A l’època doncs era gent que venia del poble nou i alguns d’aquests icarians doncs, el mateix Montoriol

el polític, inventor etc, ell era un icarià. Llavors això va anar evolucionant, va haver-hi la necessitat d’engegar sindicats o societats d’aquestes d’ajuda mutua

tot això vull dir, va anar. Com hi havia repressió, doncs la gent responia. De fet, que Barcelona fos la Rosa de Foc

doncs va ser una reacció motivada per la repressió que hi havia, si no no hi hauria hagut bombes.

Pregunta

La bomba del Liceu doncs mira. La bomba del Liceu va ser un acudit, jo crec que desafortunat, Perquè aquella gent no mesurava

els efectes propagandístics que podia tenir una determinada acció. Una acció com aquella va generar molt rebuig a la societat en general. Per què? Perquè realment era una animalada

era molt poc selectiu.

Pregunta

Doncs tres quarts del mateix. Entra dintre del mateix esquema mental

Pregunta

Els processos de Montjuïc són uns processos diguessim fets amb les mateixes garanties que tindria ara un procès al TC.

Pregunta

Bueno, de fet l’Eixample ve d’abans. O sigui, la primera casa de l’Eixample és al carrer Urgell cantonada amb Floridablanca.

Que és l’edifici aquell que va estar ocupat i amb la carbonera i tal, aquell va ser el primer edifici aixecat a l’Eixample. I fins llavors, hem de pensar en com era l’Eixample.

L’Eixample eren camps de blat, pràcticament. I a on ara hi ha Paral·lel i tot això, allà hi havia els horts de Sant Bertran, d’una ermita que hi havia per allà.

però eren això, eren camps i per la banda del clot, que era el clot de la mel i es deia el clot de la mel perquè en allà hi plantaven ruscs per fer mel

de portal nou fins al clot hi havia horts també. O sigui fins i tot a la guerra de successió, hi havia dues companyies de la coronela(?) que eren hortolans, els hortolants de poble nou i els de sant antoni

osigui els del paral·lel i els del clot.

Pregunta

És un tema molt molt llarg i jo no sóc especialista, però el que sí és divertit és que volen enderrocar un edifici, que són els jutjats nous, que es van fer als anys 60, finals del 50, començament dels 60

després d’haver enderrocat el Palau de Belles Arts de l’exposició de 1888. Després de l’exposició, aquest edifici es llogava per varies coses. Tenia una sala molt gran que es llogava

I aquesta sala la van llogar els anarquistes per montar la CNT l’any 1910.

Pregunta

El sindicat dels socialistes, la competència

Pregunta

La solidaritat obrera, doncs, un diari de la CNT que a l’última etapa s’imprimia a un edifici, que està molt a la vora d’aquí, al carrer consell de cent cantonada villarroel

que es un local propietat de la parròquia de Sant Josep Oriol.

Pregunta

La setmana tràgica, doncs mira que va ser una animalada montada des de la dirección general de seguridad i que en allí van haver-hi quatre passarells que van picar

Però allò va ser una tragèdia orquestrada des de Madrid per afablir el catalanisme, per enfrontrar classe obrera amb catalanisme etc

Pregunta

Bé, de qui parlem? Del Noi del Sucre assassinat pel Martínez Dario(?) i companyia? O d’Escaso, Durruti i companyia importats des de Leon i tal i que hi ha qui diu que estaven finançats per la dirección general de seguridad?

De qui parlem? Perquè clar, als anys 20, o sigui, a començament dels anys 20 finals del 18, quan hi ha una proposta per part dels diputats catalans al parlamento de Madrid de plantejar un estatut a Catalunya l’any 18

que a Madrid el tomben, doncs al meteix temps després ve curiosament el pistolerisme blanc, que decapita la cúpula catalana de la CNT amb perverses intencions

i facilitar l’arribada després de la dictadura de Primo de Rivera.

Pregunta

La FAI va ser un grup dins de la CNT que aquell periodista, que ara no em surt el nom, de Manresa, que van assassinar el 18/19 de juliol del 36

els de la FAI, doncs aquell havia tingut accès a informació que mostrava que els faistes estaven finançats per la dirección general de seguridad de Madrid

Pregunta

Home, la vaga general de 1917 té una causa molt clara, i és que amb la Primera Guerra Mundial, la industria aquí es forra venent a França, venent a Anglaterra i venent als Imperis Centrals

Perquè en allà estaven en guerra i els hi faltava tot i llavors les industries s’enriqueixen a base de bé i els preus aquí també pujen però els sous no pujen a la mateixa proporció

I ja està. Ja tens les causes. La gent es belluga per la panxa

Pregunta

Perquè Espanya era una merda. Vull dir, Espanya acabava de perdre la Guerra de Cuba. Es va quedar sense marina, tenia un exèrcit antiquadissim, vull dir, no podia anar en lloc. Llavors

El millor que podien fer era quedar-se a casa. I és el que van fer. Tot i que el senyor rei era favorable als imperis centrals perquè li agradava molt presumir i llavors amb això s’entenia molt bé amb en Guillem II d’Alemanya

Però és que Espanya no podia anar en lloc. No podia. De la primera bufetada els haurien tumbat.

Pregunta

Ai, la Guerra del Riff… Un negoci. O sigui, va ser una guerra muntada per les mines de ferro que hi havia a les muntanyes del Riff. Llavors, els riffenys

que no eren moros, són una altra cosa, s’hi van oposar. I els hi va costar molt. O sigui, en la guerra del Riff, l’exèrcit espanyol va demostrar una vegada més la seva incompetència i era molt superior en homes i canyons i tot això i no valia per res

Pregunta

Els solidarios, els aguiluchos? tot això, grupets dels anarquistes.

Pregunta

Que com es va fer amb el poder d’Espanya? Vull dir, perquè Espanya era un desastre i després el rei aquell, l’Alfons XIII, cametes, doncs era un tio que li agradava molt figurar? i tal i si algú li inflava el cap doncs de seguida s’hi apuntava

I de fet, el Primo de Rivera fa el seu famós pronunciamiento d’acord amb el rei.

Pregunta

Per accident. Ningú volia la República. O sigui, la gent va anar a votar unes eleccions municipals i a les ciutats van guanyar els partits republicans. I llavors van guanyar els partits republicans i amb la típica improvització de l’època

doncs van proclamar la República des de els ajuntaments. Llavors, el govern de Madrid tenia dues opcions: llençar l’exèrcit i la guàrdia civil al carrer i fer un bany de sang

que hauria estat fatal a la llarga, o a mig termini i llavors l’exèrcit i la guàrdia civil van dir que no, que no jugaven i el rei va plegar i se’n va anar i per això va arribar la República

Pregunta

Oh, sí, una república de trabajadores, què maco! Bé, una constitució centralista. Una república que quan es va discutir l’estatut per Catalunya

el van retallar tant com van voler. O sigui que… Si fa no fot, com ara.

Pregunta

Nominalment, li va treure poder, nominalment. La segona república es va declarar aconfessional, això no està malament. Però el que no està bé és fer una politica antireligiosa

Per què? Perquè amb això atemptes contra el sentiment de molta gent. O sigui, s’ha de diferenciar entre la institució església, i la religió. La institució pot ser molt discutible, amb la religió toquem sentiments i creences

i això és respectable. Llavors, a la república això ho van barrejar tot. La van cagar.

Pregunta

Alejandro Lerroux era un malparit, i ho he suavitzat, que estava a sou de la dirección general de seguridad i va ser un agitador que van enviar a Barcelona. Després a la segona república

va fer carrera polítca. I a més a més, ha quedat com, ha donat nom al Lerrouxisme, com una activitat, una manera de fer contraria a l’afirmació de Catalunya.

Pregunta

La segona república no va donar peu a la guerra civil. Van ser els militars els que van engegar la guerra i de civil res, més aviat incivil

Llavors es parla molt de guerra civil espanyola, però en realitat allò va ser una guerra d’Espanya contra Catalunya. Perquè els que els molestava era l’autonomia de Catalunya, i això que una merdeta

Pregunta

El POUM era un partit d’aquests marxistes. No era trotskista, tot i que se l’ha acusat d’això i va juntar una sèrie de partits amb aquestes sigles.

I a més a més alguns, vull dir, que eren el partit aquell que tenia molt arrelament a Lleida dels pagesos que ara no em surt el nom. Era un conglomerat, hi havia l’Andreu Nin

hi havia en Claudín, vull dir, tota una sèrie de gent i el que no era és stalinista. Amb el que no congregava? era amb l’stalinisme. I per això l’any 37, dins de la purga que van ser els fets de maig

se’l van carregar i a més a més van assassinar a l’Andreu Nin, que a banda de politic era un excelent traductor del rus. Havia traduït Dostoievski, Tolstoi

Pregunta

Ai, ERC… Bé, ERC és un partit que durant tota la segona república espanyola, d’independentista, no té res. És un partit que es munta per guanyar, o per participar a les eleccions municipals del 31, que les guanya per sorpresa

Les guanya per sorpresa perquè té un senyor al davant que és en Macià, que té carisma i que ve amb l’aureola de Prats de Molló i que guanya les eleccions.

Dins d’ERC hi havia un altre partit fotut en aquell conglomerat que era Estat Català. Que aquests sí que eren independentistes, però ERC, no. I durant tots els anys 30

Pregunta

El PSUC? Bé, els stalinistes. I ja està. Vull dir, has de mirar qui estava casat amb el López Raimondo(?), i com parlava, a banda d’escriure malament

Pregunta

A veure, podriem dir que el POUM no tenia el dogmatisme que tenia el PSUC, perquè jo vaig conèixer un senyor, un pagès que es deia Josep Paner que surt al llibre amb el nom de Benjamí, al llibre l’Homenatge a Catalunya de l’Orwell

I aquest senyor va ser el cap de centuria de l’Orwell a les milicies de la columna de Lenin. No sé per què li van fotre aquest nom, però bueno. Gent del POUM al front d’Aragó

I aquest home no era gens dogmàtic, ni ho havia estat mai i evidentment, gens stalinista. O sigui que això ho tenien molt clar,vull dir

eren gent molt d’esquerres, però no eren sectaris i a més a més eren gent que s’hi podien arreglar les coses parlant, evidentment amb els feixistes no es podia. Però amb l’altre gent no tenien problemes.

I en canvi el PSUC era un partit stalinista. Pur i dur

Pregunta

Ai, què maco… L’Olimpiada Popular va ser un intent frustrat per l’aixecament militar de Franco i companyia, un intent de fer unes Olimpiades alternatives a les que es feien a Berlín l’any 1936

a honor i glòria del règim nazi. Llavors La gent d’esquerres de tota Europa, es va posar d’acord per fer a Barcelona l’Olimpiada Popular

I per exemple, l’Orwell, de qui parlavem abans, va venir a Barcelona com periodista per cobrir l’Olimpiada Popular. Què passa? Que quan es va trobar amb el sideral del 36, doncs l’home es va entusiasmar i

ell que era un socialista d’esquerres, doncs d’un partit minoritari anglès a l’esquerra dels laboristes, doncs es va apuntar a les milicies. Per lluitar(?) contra els fatxes. I ja està.

Pregunta

el 18 de juliol? Molt marro, molt marro. A plaça Catalunya, amb Telefònica, a la Rambla, a les Drassanes, a un convent que hi ha a la diagonal

cantonada Bailén, em sembla que és Beilén. A molts llocs de la ciutat va haver-hi sidral. La vigilia, que ja s’ho veien venir als de la CNT, van concentrar tot de camions que van requisar i gent armada

el camp de futbol del Júpiter, al Poblenou. I bé. I al final doncs qui va decidir la jornada va ser la guàrdia civil

Va ser la guàrdia civil que van pujar a una caserna que tenien per allà al poble nou i van pujar per la Laietana, van arribar a la plaça Sant Jaume, es van quadrar i van posar les roses del president Companys

I aquells sabien tirar més que els altres, tenien més punteria i van ser els que van acabar de decidir la jornada.

Amb el general ?? al davant, que és un general de la guàrdia civil, injustament oblidat.

Pregunta

Home, vull dir, Barcelona no és que fos una ciutat sense classes, vull dir, el que passa és que a Barcelona les classes són allà(?), i a molts altres llocs de Catalunya

Les classes, llavors i ara, no estan tan marcades, no hi ha tanta diferència. No està, no són uns esglaons molt marcats. En canvi, te’n vas a Madrid i això es nota més

I a més la gent intenta aparentar el que no és. I en aquí no. Aquí la gent, o sigui, fins i tot la burgesia és més discreta. Perquè vull dir, clar

Com pot ser tant diferent una gent que viu a la fàbrica, que té el seu habitatge al mateix edifici que la fàbrica, i que moltes vegades al voltant ha construït cases pels obrers

Aquesta gent sí, són els burgesos, però no necessites fer tanta ostentació. Evidentment no porten la roba tant apedeçada, d’acord. Però penquen molt

penquen molt, vull dir, és el tòpic aquest doncs que l’amo aixeca la persiana i la tanca. És el primer en arribar a la feina i l’últim, allò no és cap tonteria. Vull dir, i això també

t’explica el fet de que moltes vegades anava gent a buscar l’amo a la fàbrica, al taller a l’oficina i tot això, i el servidor digui: Ep! Aquest no es toca.

I llavors li requisaven la propietat. O sigui, la col·lectivitzaven, però el deixaven de director. Això passava. O sigui, i amb aquest aspecte

és una manera de funcionar que a Barcelona es donava més que, per exemple, a Terrassa. A Terrassa van matar a molts empresaris

però en allà marcaven molt. Aquí no, aquí la societat estava més… I els que eren diguessim proclius a Franco ja havien fotut el camp de seguida

Pregunta

Home, jo de fet conec a gent que en sap més que jo, però o sigui, hi ha una cosa, vull dir, es que hi havien col·lectivitzacions molt serioses. Amb una comptabilitat molt ben portada des del primer moment

i que fins i tot durant la guerra van aconseguir importar maquinària i renovar maquinària durant el procés. O sigui que quan van tornar els propietaris en acabar la guerra

es van trobar l’empresa modernitzada. I això va passar en més d’un lloc.

Pregunta

Dificil. Dificil, sobretot al primer moment. Després, com que va haver-hi molts anarquistes que es van passar de voltes, això els va fer impopulars

I per exemple les patrulles de control es van disoldre i la Generalitat va anar recuperant el control de l’ordre públic que havia perdut. El problema és que llavors van venir els fets de Maig

I amb els fets de maig va ser l’excusa perquè el govern de la república, que s’havia establert a València, doncs li va prendre el control de la república a la Generalitat

per evitar que es repetissin aldarulls com aquells. Que de fet van estar provocats pel PSUC.

Pregunta

Bé, hi va haver molts. N’hi va haver molts. El primer bomardeig a Barcelona va ser naval, no va ser aèri i el va fer un creuer italià a ??

I buscaven la fàbrica Lizarte(?) de Gràcia, que fabricava motors d’aviació. El que passa és que van disparar de molt lluny i amb l’artilleria que tenien, les bales, els projectils, arribaven molt a poc a poc

i jo vaig conèixer a una senyora que a casa seva sentien el soroll dels projectils que arribaven i que amb el buit que feia el projectil quan passava, anava trencant les branques dels arbres

i al final van petar. Però aquell va ser un bombardeig naval. Després venen els bombardejos aèris. I de bombardejos àeris van haver-hi de tota mena. Practicament tots fets per avions italians

que sortien de Mallorca. I en aquí també hi ha una cosa que hem d’agraïr al govern de la república espanyola, perquè l’any 36, hi ha una expedició per guanyar Mallorca per

la banda republicana, amb voluntaris del principat i de València. A les ordres del comandant Majo(?). I llavors desembarquen, estableixen un camp de pont, comencen a tenir èxit

i quan es va començar a tenir èxit, el govern de la republica espanyola retira la cobertura aèrea i retira el suport de la marina a la guerra, amb la qual cosa han d’evacuar

perquè queden aïllants i els haguessin pelat a tots i tot així queden ferits. Són massacrats pels fatxes, queden infermeres que són vidues i assassinades pels fatxes

d’això fa uns anys va sortir un documental per TV3. I bé, vull dir, després Mallorca era el gran portaavions des del qual es bombardeja des del cap de creus

fins a Murcia. Això, aquests bombardejos els hem d’agraïr a Franco i als seus aliats italians però, sobretot, al govern de la república espanyola.

Pregunta

Doncs mira el meu pare se’n va anar… se’n va anar, el van reclutar i va estar a la batalla de l’Ebre

I en allà ho va passar millor que altres perquè ni el van matar ni el van ferir. Per això estic aquí. I ara, a la retirada el van agafar pressoner. El van agafar pressoner i el van portar a un camp de concentració a Asturies

I allà el mes de gener fot un fred que pela i en allà es morien de fred i de gana. El que passa és que quan van haver neteja dels elements més significats contraris al règim

doncs els que quedaven els hi van oferir la possibilitat d’enrolar-se a la legió per campanya i el meu pare s’hi va apuntar perquè estava convençut de que no l’enviarien al front. Per què? Perquè no era un tropa segura

i una tropa insegura pot disparar per l’esquena a l’oficial. Llavors els van enviar tots a l’Àfrica i en allà doncs mira, ell es va allistar per campanya que volia dir

que en acabar la guerra tornava cap a casa, allò li servia de mili, seria caballero ex-combatiente i moltes coses més. I a més va fer bones amistats. I bones amistats vol dir gitanos i altra gent curiosa d’aquest tipus

Que després va venir bé a la guerra civil tenir aquestes amistats, però això és una altra història

Preguntes

[Durruti] Era leonés. I li agradava anar ben vestit.Tots aquells eren molt presumits, però això era cosa de l’època

Pregunta

En Joan Garcia Oliver és un home de l’Ebre i un personatge molt curiós. És un personatge molt curiós. Té un llibre de memòries perquè ell va arribar a ser ministre

de la república, o conseller de la generalitat, ara no recordo. I era un home molt intel·ligent. Hi ha una anècdota d’ell i és que en una ocasió, el van convidar a un sopar quan ell era ministre

o conseller, el van enviar en un sopar i algú li va fer el comentari de que per ser anarquista, sabia portar molt bé un esmoquin. “Oh clar, sóc l’únic que era cambrer abans de la guerra”. I els cambrers anaven amb esmoquin

Pregunta

La vida sota el règim de Franco. Per començar, Barcelona era una ciutat gris. Osigui el tret característic de la ciutat, tu sorties al carrer i era un món gris, la gent, osigui ho veies tot de color gris, el gris ho emmerava tot. I a més a més, l’única cosa que destacava

eren els tranvies que a banda de que feien molt soroll, eren d’un color vermell i per segons quins carrers, corrien com dimonis. I després hi ha una altra cosa, vull dir, i és que la gent passava gana

La gent passava gana, o sigui hi havia poca teca. Llavors, què passa? Que als balcons no, però a les galeries, les galeries són els balcons que donen a la part interior, la gent criava conills

criava coloms, fins i tot alguns tenien gallines i bé, la gent sobrevivia com podia. I després hi ha una altra cosa, que jo recordo, són records d’infantesa. Osigui jo vivia en una taberna, que era el negoci dels pares

I viviem al mateix lloc. I llavors jo com que era el nen de la casa doncs corria per allà i com que era un nano, la gent xerrava, no? I a mi hi ha una paraula que m’ha quedat gravada

d’aquella època, i és la famosa crisi, la crisi, que ara es parla de crisi, que està acabant la crisi que estem sortint de la crisi, la cris és eterna. Sempre estem en crisi

Vull dir, i a més a més és evident que sense crisi no hi ha progrés

Pregunta

A nivell quotidià, vull dir, a veure. Osigui Amb mi s’ha ficat La policia s’ha ficat amb mi per estar assegut en un banc amb una noia i estar així, però vull dir, no així, no no no, així, vull dir, i la noia allà

I a més a més dir-me: Por lo menos podria disimular cuando pasamos nosotros. És allò que dius, i a veure, jo què estic fent? Què he de disimular? I llavors això és una tonteria però

passava continuament. Osigui, una, hi havia la sensació de ser un pais ocupat, osigui per exemple vull dir els meus pares

no tenien una militància política massa marcada, ni havien estat especialment vinculats amb els moviments catalanistes, osigui tot això no, simplement eren gent d’aquí

i se sentien d’aquí. I evidentment, tot allò(?) ho veien com una cosa estranjera. Osigui no havien fet el pas de sentir-se ocupats, però sí que se sentien que ells eren una altra cosa

I això hi havia molta gent així. Clar, tingues en compte que en aquell moment els partits estaven prohibits. No hi havia premsa en català. osigui Jo recordo la meva sorpresa

el dia que jo tenia que tenir 14 anys, i un senyor, un metge em va deixar un llibre d’abans de la guerra en català

Jo no sabia que hi havia llibres en català. No ho sabia. Tenia 14 anys. I no ho sabia. Per mi el català era una cosa que es parlava a casa.

I així. Això és la repressió. Això és l’intent d’esborrar un pais, una cultura, una mentalitat. Perquè la llengua és més important del que sembla

perquè les llengües generen mecanismes mentals. O sigui el català és molt ric en expressions afirmatives, quan el castellà és molt ric en expressions negatives. És allò de no és el mateix: menos mal que sort que, no és el mateix, és una altra mentalitat

et crea un altre mecanisme mental. És com la qüestió de les hores. Di les hores a la catalana és si fa no fa com en anglès. Doncs tu dius: un quart de dues. La noció del temps és de cara al futur. En canvi, al castellà

la una y cuarto, la referència és al passat. Estàs mirant enrere. Per això aquesta societat mentres ha estat important osigui la llengua pròpia ha dominat, el pais malgrat les adversitats ha tirat endevant

perquè amb una cosa tan tonta com el temps, que és una cosa molt quotidiana, això feia mirar endevant. I per això és important la llengua. No per la literatura, per això, per les formes de pensament

Els 80? Home. Als 80 hi ha una cosa molt important. Als 80 hi ha una cosa molt important i és que Barcelona es nominada per fer els Jocs Olimpics

Per què Barcelona guanya, és designada per fer els Jocs Olimpics internacionals? Doncs molt senzill: perquè li dóna la gana al president del COI

que era de Barcelona. I tenia en Samaranc, tenia uns terrenys al Prat que ja havia pensat com l’emplaçament ideal per fer la vil·la olímpica

El que passa és que un cop nominada Barcelona com a vil·la Olímpica ja no es pot tirar enrere, doncs els de l’Ajuntament de Barcelona li xafen el negoci. Per què? Perquè tenen vinculació

amb tota una sèrie d’empreses que l’any 65 havien promocionat el Prat de la Ribera per remodelar tota la façana del litoral de Barcelona, des de la Barceloneta fins el Besòs

Que llavors no poden fer-ho, però al cap de 20 anys troben la gran oportunitat i llavors per això la vi·la olimpica es fa en allà, i allà és on hi ha terrenys de moltes empreses

que ja no estan allà perquè allo des d’un punt de vista industrial ha deixat de ser un bon emplaçament, els terrenys s’han devaluat. Però llavors la mateixa renfe és una d’aquestes empreses que s’aprofita de la situació

tots els que tenen terrenys en allà, el consorci de la zona Franca, Laforet, Motor Ibérica que ara és Nissan. I moltes altres, doncs tenen en allà grans extensions de terreny

que són urbanitzables i aquesta és la gran ocasió. I com que no ho poden fer tot amb els jocs olimpics, després s’inventen el fòrum de les cultures, que és la continuació. I aquesta operació especulativa

que ens porta a la Barcelona d’avui és crec jo, el fet més important de la Barcelona dels anys 80.

Pregunta

Jo no és que estigui a favor de la independència, jo es que visc independentment de fa molt temps. No em sento espanyol

Fa molts anys. Osigui i a més a més, ho tinc molt clar perquè a mi em van reclutar forçosament per l’exèrcit espanyol i en allà vaig acabar de tenir molt clar que allò no era ho meu, que aquell no era el meu exèrcit

no perquè fos franquista, sinó perquè era espanyol.