EN | CAT | ES

Entrevistat el 15 de desembre de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Sóc Josep Maria Figuera, he nascut a Catalunya al 1951.

I ens pots comentar breument quin estat el teu camp de… o sea, a què t’has dedicat?

Des del 1981,que vaig publicar el meu primer llibre d’investigació, m’he dedicat a la història del periodisme.

La meva especialització per tant és la comunicació entesa específicament en l’àmbit cultural, també història de la cultura i de la política però subsidiàriament

Bàsicament, doncs, sóc especialista, podríem dir-ne, en la història de la premsa catalana

Començarem amb el tema de la Mancomunitat, si nos pots contar qui va ser Prat de la Riba…?

Prat de la Riba va ser un advocat, polític, periodista hisendat, neix a Castelltersol i mor a Castelltersol, al mateix llit

És, per tant, una persona amb una gran dosi de tradicionalitat, amb una gran dosi de la continuitat

Prat de la Riba es troba amb una Catalunya que té l’herència de Valentí Almirall. Ell anomena a en Valentí Almirall ‘el mesíes’, per tant Prat de la Riba ja s’identifica.

I, ah… I treballa en la construcció de grans eines.

Un diari, ‘La Veu de Catalunya’, un corpus doctrinari, ‘La Nacionalitat Catalana’, i també la creació d’un partit, La Lliga de Catalunya, desprès, La Lliga Catalana a la Segona República.

I la elaboració, a través d’articles, a través de reflexions, amb tres volums de gairebé mil pàgines cada un, editat per aquest Institut d’Estudis Catalans, tres mil pàgines de pensament

És, per tant, un home d’acció, és, per tant, un polític, i és, per tant, també un teòric

Aquesta personalitat, ràpidament, té l’adhesió de un conjunt de persones que el fan secretari de les diverses entitats, Centre Escolar Catalanista, etcètera, etcètera…

I passarà a ocupar la presidència de la Diputació de Barcelona

I passarà a impulsar la unió de les quatre… En un procès complex administrativament, li facilitarà la unió de les quatre Diputacions Provincials

La Diputació és un organisme de gestió provincial, Catalunya estava dividida en quatre parts, quatre províncies, i cada provincia tenia el seu governador civil, etcètera

No hi havia cap organisme fora de l’autoritat militar que tinguès tot Catalunya com un sol centre d’administració, eren les provincies el que s’entenia amb el govern central, que tenia tots els recursos i totes les diposicions amb un Congrès, també, Estatal

Prat de la Riba lluita per la unió de les quatre províncies, que no és que estiguessin separades, sino que hi havia una divisió política feta pel conjunt de l’Estat Espanyol, desde la divisió que es va produir per tota la separació de provincies, com va fer França amb els departaments

En aquest sentit, Les províncies no són com els estats a Estats Units, que tenen la seva autoritat política, el seu Parlament, la seves lleis, etcètera

Sino que la provincia era una part del tot, i el tot era Espanya, Catalunya no existia.

El treball de la Lliga, el treball de ‘La Veu de Catalunya’ diari, el treball de Prat de la Riba consisteix en crear els elements per poder mantenir aquesta Mancomunitat, és a dir, unió de les províncies

Això s’aconsegueix i, a través d’un emprèstit, i a través dels pressupostos de les Diputacions, i a través de petites, escasses, petites transferències, fan una transformació absoluta del païs

Prat de la Riba desenvolupa el front de la Mancomunitat, una obra en la qual hi haurà creació de camins i la voluntat de fer arribar la modernitat a totes les poblacions de Catalunya a través d’un ideal

Que cada poble tinguès telèfon, la xarxa telefònica, que desprès la dictadura de Primo de Ribera l’absorbirà i se la quedarà quan suspengui la Mancomunitat deu anys desprès, del 1914 al 1924, són deu anys d’activitats

Per tant, Prat de la Riba desenvolupa el front de la Mancomunitat, guanya les diverses el·leccions que hi ha, en aquest sentit, provincials, i pot assumir aquesta direcció

Camins, telèfons, biblioteques i una obra en molts camps, des de la protecció dels ocells, perquè menjen insectes, fins al que seria la acció a la agricultura

La creació d’instruments de recerca, des de la metodologia fins al que seria els concursos, exposicions per millorar les races de vacú, etcètera

Una acció, per tant, mmm… De govern, sense disposar dels recursos, no podia gestionar, fora d’aquests elements que hem dit, una gran acció econòmica

I, ah… elabora també un impuls al que seria la incorporació de la dona, des de una perspectiva no obrera fabril

Escoles de bibliotecàries, ah… Suport a l’apartat administratiu, taquimecanografia, etcètera, i també a formació, que era la gran preocupació d’aquesta generació, oferir formació

Per tant, la vinculació dels intel·lectuals, la complicitat dels partits polítics que operaven a Catalunya i la voluntat de la població demostrada amb l’èxit de les votacions municipals o l’èxit de les votacions per les cambres de les diputacions, fa que hi hagi, doncs, una situació molt positiva de balanç de la Mancomunitat

Aquest procès s’atura amb el cop d’estat militar del General Primo de Ribera al setembre del 1923 i la Mancomunitat serà dissolta

Això provocarà una situació ignota al 1917, el nou president és [Josep] Puig i Cadafalch, l’arquitecte, el polític també del mateix partit, de la Lliga de Catalunya, i aleshores, la Mancomunitat no pot actuar

[Pause]

Si ara nos pots comentar qui va ser Francesc Cambó?

Cambó va ser un jove advocat que neix a l’Empordà, a Roses, i baixa a Barcelona, i aleshores, a Barcelona desenvolupa una carrera, primer de periodista, participà a ‘La Veu de Catalunya’ amb en Prat de la Riba

Ràpidament s’integra a la Lliga de Catalunya, és advocat amb en [Narcís] Verdaguer i està també a l’Ajuntament de Barcelona com a regidor

Era una persona d’un notable talent, d’una gran i una sòlida cultura, un intel·lectual poc conegut, la seva obra completa de deu volums d’assaig, articles, de llibres, de reflexió, etcètera, ho avala, ho demostra

I, ràpidament, es situa com a alt dirigent, obté per unes operacions econòmiques, una fortuna important amb la CHADE, que era una companyia elèctrica argentina, i aleshores, obté, per tant, amb aquestes operacions econòmiques, una gran fortuna

Tot plegat, el configura quan mor Prat de la Riba al 1917, a la pràctica com el dirigent, per essència, de la Lliga de Catalunya

S’havien repartit els papers, Prat de la Riba, Catalunya, Cambó, l’acció parlamentària a Madrid, però Cambó tenia una gran capacitat, a la seva correspondència utilitza una paraula, diu sempre ‘immediatament’, era home d’acció

Però també era una persona reflexiva i als seus articles, als seus llibres, etcètera, practica una política d’ajut a la identitat catalana amb una gran intensitat

La seva acció benefactora de mecenatge és, durant molts anys, important, no només per la cultura catalana, ell dóna quadres al Museo del Prado perquè diu ‘no tenen’, etcètera

I, políticament, tindrà un pensament igual que Prat de la Riba, molt delimitat, conservador, catòlic, suporta la monarquia

Això farà que pugui ser ministre amb els governs centrals i centralistes, però també farà que en una societat tan polaritzada com és la societat dels anys 20 i 30, sigui l’enemic a batre, sigui la persona en la qual les capes populars el vegin com l’enemic de clàssic

Una societat polaritzada, pensem només que al 1917, la Revolució Russa era vigent i aleshores es produeixen situacions de gran conflictivitat

Als anys 20, a Barcelona, hi ha pistolerisme, es mata la gent pel carrer amb atemptats, hi ha sindicats de diverses tipologíes, hi ha bandes armades de pistolers a sou de la Patronal, hi ha auto defensa de grups de la FAI d’acció directa, una societat violenta

Afegim’hi El conflicte insoluble de la guerra del Marroc, una guerra col·lonial en la que l’exèrcit corrupte no aplica solucions específiques

Per exemple, no aplica mètodes, diguem-ne racionals, de resolució, provoca només una espiral de repressió

Això fa que la població del Marroc activi els mecanismes… El Marroc no existeix, el Riff, mecanismes de lluita

Aquests mecanismes provocarà que hi hagi una situació desastrossa amb el que és conegut com, ah… Anual, amb tants morts que no saben ni els que hi va haver-hi, 10.000, 12.000, 13.000?

Fins i tot el General en cap, el General Silvestre és capturat, mort, etcètera

La població, per tant, té, malgrat la censura de premsa, té una possició d’hostilitat, ja a la setmana tràgica, al 1909, havia provocat rebel·lions a Barcelona, revoltes de persones, de famílies que veien com els pares de família amb fills petits s’havien d’anar al conflicte

No era per un motiu ideològic, era per la incapacitat manifesta de l’exèrcit de portar operacions específiques

Per exemple, distribueixen a la tropa en blocaus, amb petites guarnicions, i els hi porten amb mules, al dessert pràcticament, a l’estiu, a Àfrica, els hi porten aigua

Són blanc dels franc-tiradors, és una situació desastrossa

Per tant, aquesta guerra és complicada, només es podrà resoldre quan França intervingui i, aleshores, al 1924, amb una dictadura militar

Molt bé, aquesta situació, diguem-ne, tan complexa provoca que s’exigeixin responsabilitats als militars, serà l’informe Picasso que investiga aquesta situació

Els militars tanquen files i aquesta és una de les causes, n’hi ha d’altres, és una de les causes principals per la que es produeix una revolta militar

Una revolta militar que portarà una situació d’involució política a l’Espanya de 1923, pràcticament fins a la proclamació de la República al 1931.

Si nos pots comentar ara una mica la importància de la Mancomunitat en lo que respecta a l’independentisme català?

Bé, l’independentisme no existeix, durant tot el segle XX, Catalunya el que vol és el respecte a la seva identitat, el respecte a la seva llengua, que pugui usar la seva llengua amb naturalitat i normalitat com es feia abans de la conquesta militar de Catalunya al 1714

Que pugui actuar com qualsevol païs amb la població, la tradició, la història, l’art, l’arquitectura, etcètera, qualsevol païs

A ningú se li diu ‘vosté ha d’utilitzar aquesta llengua’ i substituïr la que hi té, els catalans pensen en català perquè a la família i la seva tradició els hi ha posat, en aquest sentit

Per tant, no es que vulguin la hostilitat de la cultura espanyola, el que hi ha és la hostilitat a unes formes de govern

Govern que d’altra banda, ha provocat l’harmonia

Valentí Almirall posava com exemple a Estats Units, posava a exemple a Estats Units d’una constitució que ell estudia molt bé i li dedica un llibre d’estudis, en la que hi ha el respecte

no només als drets individuals, hi ha el respecte a l’estat federal, un estat federal en el qual hi ha lleis

Quan tu expliques que un estat d’Estats Units té unes lleis i, uns kilómetres més enllà, no hi ha aquestes lleis, i la policia s’atura, diguem-ho així, vol dir que aquest país és un país federal.

Espanya no ho ha estat mai, Espanya ha volgut una llengua imposada a totes i unes normatives imposades a totes.

Això afegit a una situació complexa en el món social, fa que l’Espanya del segle XIX sigui una Espanya amb guerres civils, i que pràcticament tot el segle sigui de guerres

Comença amb la guerra del Francès per la invasió francesa, acaba amb la guerra de la independència de Cuba, Puerto Rico, etcètera, Filipines, Estats Units

I, entre mig, tres guerres civils carlines, i revoltes proletàries, obreres, etcètera, i camperoles

[Mobile phone rings]

La voluntat de Catalunya és el respecte de la identitat, tots, això fa que la Mancomunitat gestioni el que és millores productives en agricultura, en indústria, en comerç, i en identitat, afavoreix en l’ensenyament, etcètera

El model d’Estats Units, el model de Suïssa, en respecte als idiomes, amb un sistema federal o confederal no s’aplica en l’estat Espanyol

Aleshores, Catalunya fa una aposta en la creació de partits polítics, la Lliga, que guanya les eleccions al 1901, i l’aposta que fa és la de influir a l’Estat espanyol

Aquesta aposta és vigent, malgrat la situació de duressa, tot el segle XX

Per exemple, Prat de la Riba, director del diari ‘La Veu de Catalunya’, té un problema legal quan publiquen una nota que per les autoritats militars té un consell de guerra al 1902, és considerada subversiva, és tancat a la presó

Prat de la Riba en aquest consell de guerra no es declara independentista i ‘La Veu de Catalunya’ no es declara independentista

Volen la transformació d’Espanya, és més, Prat de la Riba reb premis i ordres, medalles, el gran or d’Isabel la Catòlica, i la Lliga dóna suport als governs conservadors monàrquics de Madrid

Tot plegat, per tant, configura una situació en la que els matissos són molt importants. Respecte a la diferència, respecte a la llengua, respecte a la identitat, no a les prohibicions però no a la independència, no a marxar de l’Estat

Hi ha relacions econòmiques, hi ha relacions de molt tipus, però el catalanisme polític, fora de petits grupúsculs, que seran els de Estat Català, els que encarnen a Macià, etcètera, no volen la separació

I la Mancomunitat, evidentment, no participa d’aquesta acció ni la afavoreix

La premsa separatista és pràcticament insignificant, residual

Fins a quin punt la Mancomunitat va ser capaç de desfer les restriccions que es van aplicar a Catalunya a partir de la conquesta militar del 1714?

La Mancomunitat tenia un marge molt petit de maniobra, per la part econòmica, però té un marge altíssim en simbolisme perquè té la complicitat absoluta de la població, té la vinculació d’una gran habilitat política cercant aliats i suports de Prat de la Riba i també amb en Puig i Cadafalch

I, per tant, la Mancomunitat no pot transformar el païs, diferent haguès estat el cas que haguès disposat de molts recursos que si que haguès influït, però les grans accions d’infraestructura de tot tipus, desde el port de Barcelona fins a Universitat, segueixen en mans de l’Estat central

Però, la Mancomunitat pot crear noves iniciatives de modernitat, per exemple, fa un catàleg de uns núbols, estudia meteorologia, un institut d’estadística, un servei d’ensenyament per correspondència a distància

És a dir, té una capacitat de creació, d’innovació fantàstica, en aquest sentit, hi ha la il·lusió d’un païs nou i això es demostra, doncs, desde la salvació de les pintures romàniques que hi ha en el Pirineu, fins a la creació de mil i un organismes, dels quals avui encara en perduren molts

Tota aquesta obra serà desfeta per un Estat, que al segle XVIII pràcticament, sembla que només tingui tres preocupacions: el cobrament d’impostos, l’exepció d’homes pel servei militar obligatori i la creació d’unes normatives vàlides per tot l’Estat

Ara anem a passar a la Segona República, què ens pots contar sobre les eleccions del 1931?

Bé, aquestes eleccions, com és ben sabut, vàren ser municipals però surten d’una dictadura

Per primera vegada, la població… Vot partidista, perquè només poden votar els homes, les dones no podran fer-ho fins tres anys desprès, quan la República ho autoritzi,

Però aquestes votacions tenen una particularitat, que és que Hi ha una voluntat de superar el règim dictatorial, en el qual hi ha la complicitat de la monarquia i en el qual hi ha també complicitat de les capes dirigents

Tindrem que els grans problemes de l’Estat Espanyol, que són l’articulació territorial, el problema de Catalunya, la situació específica d’una Catalunya que no està satisfeta perquè té repressió, discriminació, no només econòmica sino idiomàtica, simbólica, etcètera

Tindrem un problema social gravíssim en el qual les posicions de conflicte estan a l’ordre del dia amb una repressió militar que apaivaga el problema però que no el resol

I desprès també amb altres conflictes específics, un és la necessitat d’una reforma agrària, un altre és la necessitat d’una reforma, modernització del militar i de l’exèrcit, i un altre és la qüestió religiosa

Tot plegat, per tant, configura que la dictadura no ha resolt, sino que ha ajornat, en aquesta situació, La proclamació de la República és la multitut exaltant, és la multitut que surt al carrer jubilosa per expressar el dessig d’un món millor,

Que pugui haver-hi igualtat social, que pugui haver-hi ensenyament generalitzat als seus fills, que pugui haver-hi unes millors condicions de vida, d’higiene, etcètera

Per tant, unes votacions municipals esdevenen el senyal, el toc de sortida del que és una transformació del païs

Certament, els vots ho manen però eren unes votacions, diguem-ne, municipals, no eren unes votacions per dotar-se al païs d’una nova situació

Les tensions internes de la dictadura entre militars amb el monarca que no havia mostrat una separació i fa la vinculació absoluta amb el cop d’estat militar, etcètera, configura que les forces d’ordre públic no vulguin enfrontar-se a la població i Aleshores, el rei haurà de marxar.

Marxa amb un destructor cap a l’exili a Roma i es configura un nou règim automàticament.

Com que hi havia hagut el Pacte de San Sebastià que creava la coordinació, l’acord, que no està escrit, la possibilitat de que forces republicanes, forces que avui en dia diem democràtiques, resolguin els grans problemes que puguin ser els drets individuals i la qüestió de Catalunya.

Automàticament, Catalunya té el reconeixement sense cap el·lecció prèvia d’un sistema d’autogovern, té la Generalitat provisional

I és que la República es proclama a Barcelona abans que a Madrid, es proclama també la Generalitat i Companys i Macià, desde dues posicions diferents, encara que siguin amb una vinculació republicana i catalanista, tenen matissos que són molt importants

I en aquest sentit, la creació, per tant, de la Generalitat, impulsa que automàticament, es crea un embrió d’estructura d’Estat

Macià ha de cedir davant la visita de tres ministres espanyols, dels quals dos són catalans, que li diuen, Marcelí Domingo, entre d’altres, li diuen que és necessari que faci el sacrifici de dissoldre la República Catalana, que té una vida de tres díes, però que hi havia pres acords

Acords, Volent dir que anava seriosament, no a la independència, anava al reconeixement de un estat federal dins de l’estat espanyol però amb legislació específica, etcètera

Per tant, ja havia convocat alcaldes, enviat cartes, desenvolupat, fins i tot l’autoritat militar es posa a la seva disposició i accepta el nou ordre i Macià és, en aquest sentit, el president de la Generalitat

I aleshores s’enceten els anys de la segona república marcada per una voluntat, un anhel, una esperança d’una aurora millor per la població però amb una quantitat enorme de problemes que no són resolts amb habilitat

I això porta a que s’hagi de produïr el desenllaç de la violència com a última ratio, el desenllaç de la força per solventar aquests problemes

I els anys de la República seran uns anys, doncs, d’il·lusió i d’esperança amb aquesta alegria que expressa les multituts al carrer a Madrid, a Barcelona i a la majoria de ciutats importants de Catalunya, de Manresa a Tarragona,

però també la dificultat d’articular unes respostes que tranquil·litzin al conjunt de la població, que no facin dos blocs enfrontats

Qui va escriure la Constitució del 1931 i per què va ser tan important?

Bé, La Constitució és redactada i és important perquè es dota d’uns principis en el qual hi hagi un reconeixement, per primera vegada, d’uns drets individuals i que puguin articular unes respostes amb aquests problemes

La Constitució té unes característiques específiques però no dóna resposta, que hauran de ser noves lleis, per exemple, la de l’estatut

La Constitució és aprovada amb una relativa facilitat però no serà el mateix amb les lleis específiques, la llei de reforma agrària, la llei de recontractes de conrreu, la llei de reforma militar, les noves legislacions no seran resoltes d’una forma fàcil

Serà exemple la creació de posicions antagòniques a l’estatut de 1932 en un estiu terrible en el qual la premsa de Barcelona i la premsa de Madrid s’enfronten, lluiten dialècticament amb unes argumentacions tradicionals com podíen ser la del diari l’ABC, que tradicionalment, era un diari representant de la monarquia, conservador, catòlic, hostil a les reivindicacions de respecte de Catalunya

però que s’hi afegeixen tots els altres periòdics, fins i tot premsa que podia ser considerada més lliberal, com seria el cas del Sol o amb publicacions que segueixen amb la línia que ja denunciava Prat de la Riba i Valentí Almirall de finals del segle XIX amb periòdics com La Correspondencia de España

Amb periòdics en els quals hi havia la incomprensió cap a la diferència perquè Catalunya no volia marxar d’Espanya però si volia que s’entenguès i s’acceptès la seva diferència

El gran debat de l’Estatut del 1932 provoca que hi hagi una reacció d’hostilitat altíssima cap a la posició catalana

Arriba a l’extrem que els diaris, pràcticament, cada dia hi ha articles d’opinió, editorials, entrevistes, fins i tot als acudits sobre aquesta situació, pràcticament cada dia

Conec el cas d’un diari, l’ABC, en el que durant aquests dos anys ’31, ’32, hi ha mil textos llargs signats a la pàgina editorial sobre la qüestió catalana, desde els corresponsals, Adolfo Marsillach, el Pedro Pujol, etcètera, fins als col·laboradors, pràcticament tots tenen aquesta hostilitat

Serà el mateix amb altres diaris, Per exemple, el diari El Imparcial farà un número monogràfic íntegre dedicat a la qüestió catalana i mostrant aquesta incomprensió, dient que no cal que hi hagi aquesta situació

Què és el que volia Catalunya? Un rang de respecte per la seva llengua, que tinguès no una tolerància en l’àmbit privat, sino a l’àmbit públic

I pensem que la dictadura de Primo de Rivera, per exemple, porta al desterrament i a la presó a persones simplement per haver fet la guia, una entitat privada, Col·legi d’Advocats, la guia, que eren noms i cognoms i adreçes, la guia dels col·legiats amb la primera pàgina en català, quan les adreçes, tot és en la seva llengua

És a dir, era una voluntat d’imposició de la llengua, d’imposició d’una mentalitat diversa

En aquesta perspectiva, per tant, la lluita en l’Estatut és feta des de dues posicions antagòniques, des de Catalunya, la nova premsa que ha sortit, els diaris ‘Republicà’, ‘l’Opinió’, el diari republicà ‘La Humanitat’, el diari republicà i també catalanista com els anteriors ‘La Publicitat’, tindrà el suport de la premsa republicana

Per excel·lència, ‘El Diluvio’, etcètera, i aleshores la premsa de Madrid i la premsa de Barcelona tindran aquest enfrontament

Això provocarà que hi hagi una situació de difícil resolució, Només ho salvarà que el 10 d’agost del ’32, el general Sanjurjo intenta fer un cop d’estat i aleshores, la reacció d’aquest cop d’estat que es pot aturar és de que s’ha de resoldre la situació catalana

Catalunya és el baluarte de la república, precisa d’un reconeixement, i efectivament, al cap de un mes el viatge d’Azaña, plors de Macià, abraçades i un estatut

Un estatut rebaixat, un estatut que no és el que havia dessitjat ni la població ni el Parlament de Catalunya, però esteses les circumstàncies, estatut viable, estatut operatiu i que ràpidament comença a aplicar-se

Què va ser Falange i quines van ser les circumstàncies de la seva creació al 1933?

Bé, Falange és un petit grup en el qual doncs hi ha des de el que seria grupúsculs de Onésimo Falange Española Tradicionalista de la FET i de la JONS en el que hi ha diversos grupúsculs però que no tenen una gran implantació a Catalunya com s’ha estudiat

Tindran un valor simbòlic per la importància posterior a resulta del decret d’unificació que farà el general Franco i per tant tindrà aquesta força amb delegats arreu de totes les poblacions durant el Franquisme

Però ni ideològicament ni socialment i menys políticament té representativitat, serà a posteriori que tindrà aquesta força

Falange encarna un de tants moviments que hi ha en una Europa polaritzada, una Europa en la que hi ha dues concepcions de lluita, una concepció totalitària, autoritària, el que seria Hitler, Mussolini, però també a Àutria, etcètera, etcètera,

i una altra concepció que serien les que les democràcies a Anglaterra, França, etcètera,

Per tant, en aquest context d’una Europa dividida, és quan apareix un grup que a Catalunya tindrà molt poca implantació

De fet, en el cop d’estat, si fins i tot sabem el nom de les persones civils que van a un dels quartels de la tropa revoltada no arriben a 300 en una ciutat de 300.000 habitants, és a dir, és un nombre molt petit

Té més força altres moviments, com podria ser el Carlisme, té més força altres moviments com podrien ser la Confederación Española de Derechas Autónomas, la CEDA, que agrupa diversos partits amb el Gil Robles

i que tindrà, fins i tot, una col·laboració puntual en determinats casos, com pugui ser en la llei de contractes de conreu, que provocarà un terrible episodi, que serà practicament la dissolució de la Generalitat al 1934 en un episodi conegut com els Fets d’Octubre

Què ens pots contar de les el·leccions del 1933?

Bé, aquestes són unes el·leccions en les que guanya la dreta, hi ha diverses particularitats, des de el vot de la dona fins a la posició de que la República no dóna resposta a diverses problemàtiques que hem esbossat anteriorment

Habrá un juicio por el mismo Tribunal de Garantías Constitucionales y Companys será condenado a reclusión mayor, le llevarán al Penal de Puerto de Santa María con otros miembros del gobierno, y El resultado de las elecciones de febrero de 1936 es un estallido.

I un govern de dretes en el qual hi haurà la implicació d’un personatge que havia tingut la representativitat del moviment obrer a Catalunya, com era el partit republicà de l’Alejandro Lerroux

Aquesta situació comportarà les espasses en bal

La Generalitat, que ja havia cedit amb l’Estatut, té davant un govern que no vol cap marge de col·laboració, i és que tot es redueix a una frase, el que per a uns era el camí de sortida, per uns altres era el punt d’arribada

[Mobile phone rings]

Bé, les eleccions del 1933 representen la cristalització del que per a uns és un punt de sortida i pels altres, un punt d’arribada

Per Catalunya, l’Estatut és un punt de sortida per un desplegament, per l’Estat Espanyol, amb aquesta concepció més autoritària, és fins aquí, per tant, el conflicte està servit

I apareix una llei, que aprova el Parlament de Catalunya, que és la llei de contractes de conreu, una llei en la qual, és simplement una llei reformista, no és una llei que expropii la terra i que dongui el poder al soviet de camperols i treballadors

és una llei reformista en la qual el món rabassaire de molta força queda aliats, la unió rabassaires de Catalunya era aliat d’Esquerra Republicana de Catalunya, la força que guanya les eleccions del ’31, dos anys abans, i Aleshores, l’ambient social era tens, hi ha revoltes, diguem-ne, de caràcter anarquista, hi ha revoltes de caràcter trobarista, l’Alt Llobregat, el Gener del ’33, hi ha una situació de tensió,

La república que es diu ‘República de Trabajadores’, no dona resposta i a les exigències que s’esperen, hi ha, per tant, una certa pressa, i la República va amb un altre ritme

En aquest context, el Parlament de Catalunya aprova una llei, la llei de contractes de conreu, una llei diguem-ne, reformista, i el Tribunal Constitucional, que es diu aleshores, Tribunal de Garantíes Constitucionals la tomba, la prohibeix

El Parlament de Catalunya la torna a votar íntegra, sense modificar ni una coma, diuen, sense modificar ni una coma, íntegra, i aleshores es produeix l’acció del Tribunal de Garantíes Constitucionals i del govern d’un enfrontament

Entre mig, manifestacions, in crescendo, de campanya periodística… Hostilitat, en definitiva

En aquesta situació, un partit important de Catalunya que es la Lliga de Cambó, aquesta Lliga de Prat de la Riba, aquesta Lliga conservadora, s’alia amb les forces dretanes conservadores espanyoles fins a l’extrem que El Be Negre, un gran setmanari d’humor intel·lectual polític del moment,

El Be Negre publica una caricatura en la que es veu anant de braçet, anant junts a l’aligot, que era el signe del diari ‘La Veu de Catalunya’ i l’ABC, anant de braçet, i és la cristalització, l’encarnació, la visualització de una aliança

D’una part d’aquesta Catalunya representada per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que no accepta el reformisme de les relacions en el camp català i el possicionament dur, tancat, d’aquesta aliança amb la part, diguem-ne, més conservadora des de les instàncies polítiques de Madrid

En aquest context és quan Companys fa una proclama, que no és independentista, sino diu ‘Dins la República Federal Espanyola’, i ho diu clarament, i que aquesta proclama no va acompanyada d’una bona organització ni d’una voluntat d’ocupació del poder

I el General Batet el que farà serà simplement en dotze hores, eliminar-la sense bessament de sang, això farà que el General Franco mai li perdoni, volia que hi haguès hagut una duressa militar, com va passar a Astúries, a on la Legió va arrassar, d’acord que allà hi va haver-hi també una acció d’ocupació de ciutats i d’ocupació de pobles per part dels miners revoltats

però el general Batet pagarà la seva fidelitat a l’ordre constitucional del moment, que és el republicà, amb la vida quan no es vulgui rebel·lar contra la república quan el general Franco ho faci

Per tant, aquella persona que atura el 6 d’octubre serà afussellada pel General Franco, només dos anys desprès

Significa, per tant, una república condemnada amb una greu dificultat perquè no va solventant els problemes, queden aquestes herències, i la qüestió agrària, i la qüestió territorial catalana, com la qüestió religiosa amb la llei de congregació religiosa, etcètera, són simplement més llast, més pesos en aquest globus que no es pot enlairar

La república està ferida

Nos podríes comentar què era la CEDA i com contrastava en ERC?

Bueno, la CEDA és l’encarnació del món tradicional espanyol

El famós lema deia ‘por los 300’, pels 300 diputats, que volia dir no només la majoria absoluta sino la plenitud de les corts que encarna Gil Robles és en una Espanya que està molt polaritzada

que té una bona part de la població encara en el món agrari, una divisió provincial que porta un gran nombre de diputats, hi ha una sola cambra, un gran nombre de diputats i que les zones industrials desde Madrid, Sevilla, Zaragoza, i naturalment, el litoral de Catalunya a València, no tenen aquesta visió

Tenen una visió, podriem dir-ne, més avançada

I en el cas en el que hi hagi aquestes particularitats, com és el Païs Basc, el Partit Nacionalista Basc, o com és Catalunya amb Esquerra Republicana i la Lliga, el sistema de partits, com el sistema comunicacional, com el sistema de les relacions socials a partits polítics, sindicats de classe, etcètera, són absolutament diferents

Per tant, en una situació en la que el govern central té majoria i l’esquerra que representarà el és una concepció des del republicanisme, que vol dir l’herència dels valors de la Revolució Francesa de llibertat, igualtat i fraternitat, que seran els que poden inspirar, d’aquí l’èxit de Lafayette a Estats Units, els que poden inspirar aquesta constitució modèlica des de aquesta perspectiva, farà que hi hagi un antagonisme

I aquest antagonisme esclatarà quan no hi pot haver-hi cap punt de col·laboració

I esclatarà, com ja s’havia fet al 1931, i la única diferència és que al ’34 es perd i al ’31 es guanya

Si al ’34 s’haguès guanyat, Catalunya, és de suposar, haguès seguit dins de l’Estat espanyol però amb una república que haguès acceptat més aquests valors d’esquerra, que és el que es volia

Es volia la república per fer una transformació social

Si nos pots parlar algo més de les eleccions del ’36 i la relació entre la victòria del Front Popular i el cop de Franco…

El bienni negre representa una involució, el govern de la Generalitat és detingut, portat al vaixell ‘Uruguay’, les presons estan plenes, 1500 detinguts, el govern de la Generalitat tancat al costat d’altres persones com el filòleg Pompeu Fabra, etcètera, etcètera, en un vaixell

A altres ciutat succeeix el mateix, que és el vaixell que hi ha a Tarragona, [Manuel] ‘l’Arnús’, etcètera

Per tant, diaris suspesos, partits gairebé clausurats i inoperants, els ajuntaments eliminats políticament, i naturalment, la Generalitat inoperant amb el govern a la presó

Hi haurà un judici, pel mateix Tribunal de Garantíes Constitucionals, i Companys serà condemnat a reclusió major, portat al Penal amb altres membres del govern, al Penal de Puerto de Santa María, i El resultat de les eleccions del febrer del 1936 és esclatant

Companys, que està a la presó, sortirà alliberat i farà un viatge de retorn triumfal, un viatge de retorn multitudinari, un viatge de retorn en el que hi haurà la sortida de la població al carrer

Es calcula, i les fotografíes de l’Agustí Centelles són espectaculars, es calcula que van anar a rebre a Companys 700.000 persones en una Catalunya de 2 milions d’habitants

Per tant, no era només a Barcelona, era tot el camí que fa, en aquest sentit, en tren i desprès en cotxe, i per tant, la població surt al carrer

Aquest resultat torna a posar a les esquerres al davant de la Generalitat, torna a posar a la Generalitat en dinamisme

Però pocs mesos desprès, El juliol, esclata per diverses raons, sobretot per la qüestió del respecte a la identitat, que no és acceptat, de Catalunya, però també per les normatives tant en caràcter social, en caràcter, en relació al camp agrari i a la religió, a l’exèrcit, etcètera, i que tot fa preveure que si han guanyat les esquerres, els anys que vindran seran uns anys d’aplicació d’aquests programes

Per tant, les dretes diuen ara ells faran reforma agrària, etcètera, etcètera

i aleshores, si ho posen, i a capitalistes com el banquer [Juan] March, amb els dignataris eclesiàstics, fora d’alguns, un basc, dos catalans, [Francisco] Asís Vidal i Barraquer, etcètera, donaran suport, donaran carta de legitimitat amb el diner, amb l’esglèsia i amb la política en aquest aixecament

Aquest aixecament tindrà també un caràcter d’aixecament popular a zones com Navarra, no es pot parlar només de militars sols, a Navarra hi haurà un aixecament de la població

Per tant, hi ha molts matissos en aquest sentit, de la mateixa manera que el món demócrata anirà a ajudar la república amb brigades internacionals, etcètera, etcètera,

També aniran voluntaris, pocs, però aniran voluntaris a ajudar a Franco, voluntaris de Portugal o voluntaris d’Irlanda,

És a dir, serà un conflicte internacional perquè és, en el fons, una concepció que aquesta Europa dividida es juga l’autoritat absoluta o el règim parlamentari

I, per aquesta raó, venen escriptors, venen periodistes, venen observadors, fotògrafs, etcètera, de tot el món, perquè en aquell moment Espanya és el centre a on es debat la qüestió de què ha de ser el món

Una Europa dividida, amb l’auge que ha tingut i l’èxit electoral de Hitler, de Mussolini, i amb uns Estats Units que contemplen una posició, podríem dir-ne, de poc intervencionista en aquest sentit

Amb unes simpatíes, com demostrarà el petroli, els crèdits cap al general Franco i també una posició en la que hi aniran voluntaris, desprès s’ho trobaran amb en McCarthy, aniran voluntaris a ajudar a la República

Serà, per tant, una societat molt dividida que anirà prenent partit i la guerra representarà, per tant, la creació d’un nou estat que s’imposarà gairebé quatre dècades

Quin va ser el paper del periodisme a l’hora de que la gent vinguèn en les brigades internacionals?

El periodisme no juga un paper important en la creació de les brigades internacionals

Juga un paper molt important el periodisme especialitzat, més que el periodisme informatiu, l’associacionisme, els partits polítics, com el partit comunista,

Hi ha països en els quals hi ha censura de premsa, i el periodisme no informa de les raons profundes d’aquest conflicte, hi van voluntaris

Per tant, el periodisme no actua en aquest nivell

Però la major part dels corresponsals i dels escriptors aniran a la guerra civil, com ha estudiat [Paul] Preston, els corresponsals de guerra, es troben amb molta censsura

Censura a l’Espanya franquista, censsura a l’Espanya republicana, censsura en els seus mitjans

Tot i així, el periodisme internacional pot desenvolupar una labor professional amb dignitat

I n’és la prova que Guernica, el bombardeig de Guernica, és utilitzat com a element de propaganda però ha de ser un periodista, en aquest cas, que expliqui què és el que ha passat a Guernica

Per tant, el periodisme té aquesta possibilitat de donar informació

El periodisme estarà molt censsurat, la pràctica totalitat dels grans corresponsals faran un llibre de memòries, i allà explicaran el que no han pogut explicar a les seves cròniques

Les cròniques seran costumistes, les cròniques seran del poc que poden contemplar, però la presència de la censura ho tersgiversa, en aquest sentit, a tot

I, per tant, fa que el periodisme no tingui aquesta influència

Però si que és un aspecte, diguem-ne èpic, molt interessant la multitud d’actes que hi ha arreu al mon amb relació amb l’Espanya republicana

En relació al conflicte bèl·lic que s’està produint, conflicte ideològic, un conflicte en el qual hi ha unes parts antagòniques molt marcades, classe obrera, camperols, esglèsia, suport del Vaticà, banca…

Per tant, la societat, els dos models de societat estan a l’escenari bèl·lic i això fa que aquelles persones… El George Orwell, el novelista [Ernest] Hemingway, etcètera, doncs diguin el meu lloc està a l’Espanya

I fotògrafs, coneguts, molts moriran, seran empresonats, etcètera, però la guerra civil serà al centre del món durant aquests dos anys i mig