EN | CAT | ES

Entrevistat el 1 de septembre de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

fins el 0:28 ha parlat en castellà i ara començara a parlar en català) El Flamenco és motiu de polèmica sempre. A la resta de l’estat però també a Catalunya, sobretot Catalunya .

Per mi el flamenco és canto, música i danza. O sigui és un compendi de tres arts que es van anar machembrant (?) i es van anar ajuntant i han format una música, un canto i una danza de les més emocionants que hi ha al món.

Per tant, hi ha uns codics, unes maneres, unes entrades, unes improvitzacions però que no ho són tant. Però lo més important és que és molt emocionant i es molt apassionant i molt difícil.

i molt complex. Tan complex com la música clàssica o la dansa clàssica o como el canto lírico. Per tant molt de respecte i no parlar massa d’un art que molta gent en parla i no sap. No en sap perquè no s’ha preocupat d’estudiar-ho.

D’estudiar-ho com a canto, com a dansa i com a música. Només s’han quedat amb aquesta emoció que transmet però clar també s’ha d’analitzar, des d’un punt de vista musical i compositiu. És molt ric, molt. Riquíssim.

Pregunta

Sí. La qüestió de l’independentisme aqui a Catalunya. Jo com que vinc de la lluita antifranquista i vaig estar empressonat l’any 72 i vaig estar amb molta lluita social a lo que avui es coneix com el districte de Nou Barris:

el barri de Verdun, de Roquetes, de Trinitat Vella, de Trinitat Nova, de Prospertitat, etc., Guineueta.

És clar, en temps del Dictador Franco i quan dic dictador vull dir també tota la xarxa de gent de poders econòmics i eclesiàstics i de gent tambe del poble que el recolçava. Doncs ell perseguia a rojos i separatistas, sobretot

Per ell rojos eren els comunistes, i llavors jo com que venia del camp llibertari, diguessim, anarcoide per entedrens, doncs vaig pensar que jo era separatista. Més que rojo, separatista.

Perquè em persegueix també, per aquesta cosa d’Anar a la contra sempre també. És aquesta cosa que tenim la gent que venim del camp llibertari que és no creure en jerarquies, no exercitar l’autoritarisme, sinó el lliure pensament, la llibertat individual.

Que aquesta llibertat col·lectiva abstracte no contamini ni imposi a l’individu que vol tirar per un cantó per un un altre, etc. La llibertat sense adjectius no? La llibertat no té adjectius. O hi ha llibertat o no hi ha llibertat

Per tant separatista en aquest sentit diguèssim. De considerar que en aquests moments encara hi ha residus franquistes i que possiblement amb aquest procés que s’està produïnt a catalunya, possiblement no estic segur però possiblement,

poguem deixar de banda ja tot aquest passat franquista o neofranquista dins del que han sigut aquest 40 anys de democràcia amb cert sentit bastant segrestada

En alguns aspectes segrestada. És una democràcia formal però no hem arribat a les democràcies europes. Perque la mateixa socialdemocràcia aquí a Espanya no ha esta mai una democràcia, una social democràcia que tingues molt en compte els interessos de les classes populars

Més aviat ha sigut una barreja entre centrisme i liberalisme.

Pregunta

Sí. Des del desenllaç de lo que s’ha dit guerra civil o bé la revolució espanyola trucada. Doncs el cop d’estat triomfa i s’estableix una dictadura de tall feixista i per tant la vida a Catalunya sota la dictadura franquista és una vida gris, una vida del temps del còlera, del temps del plom, que jo dic.

Però és extensiu a la resta d’Espanya. És a dir en tot cas a tota Espanya tot aquell que no deia res ni s’enfrentava a traves del moviments i dels partits clandestins contra la dictadura, vivia tranquil. A Espanya i a Catalunya

Per tant hem de deixar clar que, ara matitzare una mica, però hem de deixar clar que el desenllaç de la guerra civil, la guerra civil és, per resumir-ho molt, surten guanyadors els propietaris de la terra a les zones més agrícoles i el propietaris de producció a les zones més industrials.

És a dir, això és molt clar. Les classes mitjanes queden destroçades i la classe obrera feta caldo. Però a tot arreu. Que passa a Catalunya? Que a més a més el Dictador i les seves complicitats a Espanya i les seves complicitats a la mateixa Catalunya persegueixen la llengua catalana.

I per tant com que persegueixen la llengua catalana hi ha com un valor afegit de persecusió aqui a Catalunya.

Però si tu eres antifranquista i anaves a una manifestació que evidentment en aquella època era ilegal, a Segovia i t’enxampava la policia, anaves possiblement, bueno estaves tres dies a comisaria i despres el jutge a la presso.

Però això passava a Barcelona a Segovia, a Jaen i no parlem ja del País Vasc. El País Vasc era un asumpte ja que és molt més complex, complicat, el País Vasc i Euskadi i Navarra.

A catalunya el fet diferencial i el matis està en aquesta persecusió, aquesta mania persecutòria de la dictadura en contra de la llengua catala. I això va crear un moviment transversal a Catalunya que els constituia el catalanisme (?), el catalanisme polític.

Que tenia la llengua catala com a primer pilar de defença antifranquista per entendrens. Llavors a això s’hi va enganxar molta gent diguessim perquè clar la llengua és la teva màxima expressió del que tu ets, de la teva identitat.

Si et persegueixen per parlar català crees persones de totes les classes socials que tenien com a la seva llengua primera i pròpia el català, doncs un rebuig en contra de Franco.

Això és el matis i és la part que queda per mostrar la diferència, en tot cas que hi havia a Catalunya. Però també passa al País Vasc amb l’Euskera i passa a Galicia amb el Galleg.

Espanya mai ha sigut una perque com a mínim hi han quatre nacions integrades dins del que és l’estat. Galicia, Euskadi i Navarra, Catalunya i la resta d’espanya. Per tant mai ha sigut una.

Grande’… No hem sigut massa grans tampoc. Quan teniem les colonies, Cuba, Filipines, Nord d’Àfrica, etc. Però el 1898 tot això queda. Filipines i Cuba s’independitza i per tant ja no som tan grans.

I lliure. Una grande i libre. Libre, vaya, sota una dictadura que està durant 40 anys fotent gent a la pressó , maltractat i executant penes de mort i signant penes de mort. Home poc lliure era. Per tant tot això ho va patir tothom, tot el que es coneix com a estat espanyol.

I Catalunya, a més a més, doncs és va perseguir. Bueno Catalunya, Euskadi, Navarra i Galicia com que tenen tres idiomes diferenciats del castella també per fer que espanya fos una, no es podia parlar més que una llengua.

Gran error per altre part. Un error afegit per part de la dictadura. Perquè es podria ser, dic eh, franquista i parlar català. I això per una persona diguessim també pràgmatica i es pot ser perfectament franquista i parlar català. No se perquè.

De fet moltes persones que parlaven catala estaven en els fronts de guerra ?? nacionals, que eren els fronts de guerra on ja havia pres possesió els franquistes. Però aquesta és, per mi, la qüestió diferencial.

Pregunta

El regim era franquista. Era un regim no democràtic. Autoritari, que perseguia, que maltractava, empressonava, matava etc. Ja després del desenllaç de la Guerra Civil. Però no podem dir que la gent dels ddiferents llocs que formen l’Estat, tothom fos franquista.

No. Perquè hi havia gent antifranquista que se la jugava. Hi havia hagut un milió d’exiliats que s’havien anat i a més a més tots els morts de la guerra civil d’un bando i d’un altre. Una guerrra civil de tres anys és una desfeta. Un caos. És un gran desastre.

Per tant el que va succeir és que les zones indutrials, desenvolupades com Madrid, el país vasc i Catalunya i moltes ciutats d’europa; la gent del sud, la gent andalusa gent extremenya murciana, tambe gent d’arago, de castella, diguesim que eren treballadors, que es diuen jornalers del camp

Com que aquestes zones poc desenvolupades encara hi havien relacions de producció feudals, és a dir tu treballves un dia segant el blat i et pagaven un duro, i treballaves 15 hores. Sóc d’andalusia i conec perfectament tot aixo.

Doncs va haver-hi gent que es va veure evocada a emigrar. La majoria de gent que vam arribar a catalunya en els anys 50,60 i 70, vam ser gent de families perdedores de la guerra civil en un gran porcentatge.

Que vam passar o van passar, jo no perque era un nen, pero per exemple mun pare va passar de ser una setmana jornaler del camp a ser obrer d’una metalurgica no qualificat, un obrer no qualificat treballant en una metalúrgica, en una industria. Això va ser la immensa majoria.

Ara bé, hi ha una part que també es trasllada a catalunya al pais vasc i a madrid, per dirigir i ajudar a montar el sindicat vertical franquista, que eran policies o es van fer policies o guardies civils, o persones de la falnge o mestres d’escola que aqui havien estat depurats i necessitaven que vinguessin.

Va haver-hi tambe una part molt petita d’immigració, d’aquesta mena. Però la gran majoria vam ser persones perdedores de la Guerra civil. Si la guerra civil o la revolució trucada espanyola no va ser una guerra espanya contra catalunya, no.

Va ser una lluita de classes molt potent fins l’enfrontament armat i uns defensaven un cop d’estat autoritari perquè pensaven que el front popular havia portat a espanya un caos

a les elccions de febrer del 1936. I li deixen des de febrer del 36, Març, abril, maig, juny i juliol. Cinc messos de vida a un govern totalment legitim i democràtic. De centre esquerra, no eren més que això. Per tant clar vam perdre els més febles, vam perdre la gent humil, catalana i andalusa,

extremenya i catalana, madrilenya i catalana. Vull dir és clar aqui van sortit guanyadors també. Elements de la burgesia catalana, rics. Però que parlaven català i a vegades com que parlaven català va haver-hi un moment en que van pensar “ostres igual hem recolçat un cop d’estat

i ara aquest senyor amb el poder absolut ens prohibeix a nosaltres mateixos, que hem recolçat el cop d’estat, a parlar la nostra llengua”. Clar això no podia succeir a andalusia ni a extremadura ni a murcia ni a castella, i aqui succeia això.

Pregunta

Per mi la definició de qui és català o que es català, es molt sencilla. Nose si igual alguns riuran, pero és tot aquell que està empadronat a catalunya. Si tu aribes a catalunya i estas de pas, i tornes o ten vas, o lo que sigui bueno doncs estas un temps.

Però si tu vens aqui i vens a treballar perquè la majoria venim a això o hem vingut a això. Ara estem al segle XXI i les coses són més ràpides i hi ha més mobilitat. Però a l’època meva, quan jo era un nen, a l’any 64 que vaig arribar aquí Barcelona,

doncs, sempre he tingut clar que si jo estava empadronat aquí, que si em donava d’alta aquí, era català. Per què? Perquè podria, durant la dictadura no podia exigir les meves llibertats no podia exigirles, però des que va fer aquetsa transició/transacció pactada

i aquetsa història que vamos podies parlar i no t’empresonaven, podies manifestar i no t’empresonaven, et podies reunir i no t’empresonaven, doncs ja podies exigir els teus drets polítics, socials, d’assosició, de pensament etc.

Estas aqui i per tant votes aquí. Votes des de catalunya i en catalunya. Per tant aquest ja és català per mi. Una altre cosa és la nostalgia, el sentiment, que parlis altres llengües, que no t’agradi el futbol o sí t’agradi el futbol, que si los toros no són catalanes los toros sí son catalanes.

Tot això ja entra en una qüestió que es diu llengua, identitat i cultura. Que són els tres lemes que han estat capdals en el catalisme polític. Que si desprès voleu entrarem a discutir sobre aquests conceptes.

Cultura, identitat i llengua. Per mi Catlanuya ha de ser un país digne, en llibertat i políticament democratis de veritat. I les altres tres excepcions per mi no són tan importants, com molta gent de catalnuya els hi dona aquesta gran rellevància,

Habitatge, educació i treball. Clar aquesta i llavons és català. Si ni tens treball, ni tens habitatge, ni reps una bona educació que fas amb la teva vida. Tu que ets com a ésser humà, que ets? Per tant la base és aquesta.

Estan valorant aqui i poguer estar en un pais en el qual l’educació sigui una injecció important per tota la població, que hagin possibilitats per que tothom pugui desenvolupar el seu talent, habitatge en condicions i treball.

En aquests moments doncs aquestes tres potes fallen. Fallen, per mi, segons el meu punt de vista, fallen. I tot això ara està barrejat amb el moviment independentista, amb el moviment catalanista,

amb la part d’espanya que ara, fa temps, que se li ha vist aquests tics franquistes encara. Perque son nets, fills i bisnets dels que van fer la guerra i que van guanyar.

Esque es aquesta la realitat. Per això a espanya no ha aflorart una extrema detra com a altres paisos europeus. Perquè està dins del porpi PP. Però ja aflorarà quan les contadiccions encara siguin mes tenses, alforarà perquè existeix. Com a la resta d’europa. I això és un gran debat

Perque aqui els comunitstes tenen molt a veure. Molt. Perque no s’enten que els votants de Marie Le Pen, el seu pare, a frança eren antics votants del partit comunista frances. Aqui l’esquerra oficial tant comunista com socialsita hauria de fer una autocritica del seu passat.

Molt gran. I no crec que estiguin dispossats a fer-la. Perquè un obrer no es revolucionari per fet de ser obrer solament. Que això és el que deien els llibertaris o els anarquises. Per això tenien els ateneus llibertaris.

Que eren escoles autèntiques de formació obrera, de la cultura que s’havien d’interessar els obrers. Els anarquistes deien: s’han d’interessar pel teatre, per la música, s’han d’interessar per la literatura, han de saber d’història.

I el que no els hi ensenyin a l’escola els hi ensenyarem aquí a l’ateneu.Tot això evidentment va quedar absolutament arrassat, matxacat despres de la guerra i durant la guerra.

I això les classes podents saben perfectament que la gent amb cultura, la gent amb educació, la gent legida, és crítica. I si ets crítica no et creus lo que t’expliquin. Ni els diaris ni les televisions ni les xarxes socials, ara que estan tan de moda. Aquest és l’autèntic pilar de la humanitat.

Éssers individuals lliures que s’ajunten amb essers individuals també lliures però no un ramat d’ovelles que necesiten un gos que els porti per una determinada linia i un pastor que els hi digui el que han de fer.

Això són els partits politics. En que no pot haver més que un lider que impossa el seu persament i el que és crític davant d’això, o se’n va. el foten fora.I els altres s’acoplen per viure de la política. Que em sembla molt respectable. Fan un servei public. Ho respecto molt. Però no son lliures.

I els mateixos partits polítics que volen salvar a les classes febles, a les classes humils, ja estan organitzats d’aquesta manera com els salvaran. I aquest model piramidal tambe hi ha tots els partits de dretes i de centre que també han adaptat aquest partit que és un invent de Lenin i d’Stalin.

Es asi esto. Es brutal pero és així la realitat. Aquesta és la realitat

Pregunta

Sí. A partir de los principios de los años sesenta. Claro el régimen a pesar de todas las trabas i de todos los problemas de falta de libertades, cuando la dictadura firma el plan Marshall con los Estados Unidos, hay un cierto desarrollo.

Hay una inyección de dinero hacia españa a canvio de que estados unidos tenga aqui unas bases, aqui entramos ya en lo de la guerra fria. Perdona en català.

A partir dels anys 60, A principis dels anys 60, que ja s’havien signat els acords espanya amb estats units, o lo que alguns diuen plan Marshall.

Doncs hi ha una injecció molt forta de diners que venen d’estats units cap a espanya per desenvolupar la industria i que hi hagi cert consum.

Aqui és on comença la qüestió del consum. Que és el gran que del capitalisme. Perquè casi deixem de ser treballador o de ser emprenendors o de tenir una professió liberal, o se funcionari

a se consumidors. Llavons a canvi d’aquesta entrada de diners d’estats units cap a espanya per aquest desenvolupament i que hi hagi un cert consum,

i la gent comenci a estar més contenta, que comenci a viure una mica millor, és quan hi han en aquesta època també el grans moviments migratoris del sud d’espanya cap aquí.

Cap a madrid i cap el pais vasc i cap a europa també. Perquè molta gent del sud d’espanya també s’anaven a treballar de temporeros a diferents paisos europeus.

Estalviaven i després tornàven. O no, es quedaven allà. Llavons la cosa és que a barcelona.

Bueno a canvi d’això, estats units estableix unes bases militars a diferents llocs d’espanya estratègics. Morón de la frontera, a sevilla, a zaragoza. Vull dir hi ha una serie de.

I això és la guerra freda. I el repartiment del mon entre les forces aliades, democràtiques per entendrens. Perquè també russia va ser una força aliada

Però no era una que llavros al desenllaç de la segona guerra mundial. Que la meva teoria és que el laboratori d’experimentació de la segona guerra mundial va ser la guerra civil espanyola 29:31

Quan acaba la segona guerra mundial, aquí hi havia una esperaça gran de que s’alliberés la dictadura, osigui que la dictadura acabés

Però el pacte que van fer els estats units, inglaterra i frança i la URSS, ja Russia per altre cantó, era la divisió en blocs d’europa

i per això en el sud d’europa deixen tres dictadures como tres catedrales. Grècia, Espanya i Portugal.

Malgrat Estats Units era i és un pais que recolça la llibertat, permet fer un pacte d’injecció econòmica i tenir unes bases militars aqui espanya per poder controlar el mediterrani,

per poder estar a la defensiva de l’altre bloc. El bloc sovietic ja. Perque rusia despres comença a invair, inveeix una cantitat de paisos que per aixo es fa la URSS.

Després s’ha vist despres de la caiguda del mur, despres de l’any 1989, tot això queda dissolt. Perque era una union de republica socialista soviètica no natural.

No era natural. I com que no era natural, desapareix.

I aqui comença un cert comsum. Al haver-hi un cert consum comencem a obrir-nos a la música. A la música americana, anglosajona, el rock and roll, el jazz.

El fet de que barcelona tingués port de mar facilita el fet que vinguessin soldats americans aqui a barcelona, que alguns eren musics que comencen a tocar en el Jamboree

Comença a haver-hi una certa revifalla del que és la música, el teatre. El teatre també comencen els actors, les actrius i comencen a organitzar-se volguent fer un teatre

i els músics volguent fer una música el compositors més avançada que no tant carrinclona. Tenir que passar la censura etc. etc.

Comença el moviment aquí de la nova cançó. Que de fet la nova cançó és unca continuitat del que és la cançó diguessim que ara es diu espanyol

però que és la cançó andalusa diguèssim. Ja hi havia a espanya. Hi havia també el flamenco. De fet no deixen de ser textos tradicionals que tu cantes

però que tenies un autor, un autor no declarat. I el cantautor que fa la canço catalana diguessim el que fa és que es fa els seus textes o musica poetes en catala

i a la resta d’espanya el que fan és música, poetes en castellà. Pero en realitat el moviement de la cantautoria es general, no és només de catalunya.

Però aquí està l’afegit de la llengua també. Vull dir sempre és aquesta la qüestió. I és evident que hi ha una certa aperturai la gent sent que hi han possibilitats de que el règim s’obris, malgrat des del 60 i fins a la mort de franco i depres hi han moltes morts,

hi han signatures de penes de mort, hi han assessinats, los abogados de atocha, els fets de vitoria, i a montejurra, hi ha els fets d’almeria a andalusia etc. etc.

Però bueno és cert que la gent comença a teir televisió, a comprar televisió perquè hi ha un cert poder adquisitiu. La gent es compra el 600, famoso coche de la seat, que li diem el 600.

I clar comença el que ja he dit abans. Fa que la gent s’alliberi una mica i que sigui en certa manera més lliure en qüestions que tenen a veure amb la teva vida personal.

Ara bé et manifestaves amb 50 o 60 més o un centenar perquè al teu barri els carrers s’esfaltessin o tingues una sanitat millor o que es poses un colegi perque ja no hi havia places vigents, la policia arribava i et cascava.

Osigui era aquesta doble dicotomia. Benestar economic una mica millor i per altra banda doncs la dictadura funcionant en tot aquell que s’enfrontava, que eren pocs eh, eren molt pocs els que vam arribar a enfrentar-nos.

Cosa que ara tothom ha sigut antifranquista. Osigui si tothom hagues sigut antifranquista franco no hagues mort al llit. No hagues mort al lit. En tot cas la gent podia ser afranquista.

No es el mateix ser afranqista que antifranquista. Antinfranquista vol dir implicar-se a moviments clandestins, lluitar etc. etc. (34:37)

Pregunta (37:48)

El Taller de músics va néixer l’any 1979, va ser conseqüència d’un grup de gent que ens vam trobar a la peña flamenca de Enrique Morente, del qual jo vaig ser un dels fundados al 1970 i també conseqüència de lo que és (38:05)

lo que es coneix ara com a Ateneu popular Nou Barris, que anteriorment havia sigut una planta asfàltica, amb lo cual molts veïns de la zona nord de Barcelona vam lluitar contra el fum que sortia d’aquella planta esfàltica que servia per esfaltar el cinturó de ronda que ara és bueno (38:26)

la ronda de dalt o la ronda litoral. Aquella fàbrica estava allà i va ser una lluita ecològica allà, i a més a més va ser la primera lluita ecològica que va haver-hi a Catalunya o a l’Estat suposo. Vam enderrocar la planta asfàltica directament un escamot

un diumenge de gener del 77, i vam reivindicar cultura, i sobretot vam reivindicar l’Ateneu. I allà, gent de la peña Enrique Morente(revisar) i altres associacions de veïns de la zona etc, allà a mi em van encarregar muntar 30h de música popular l’assamblea pro-ateneu

i vaig connectar amb molts músics, i aquells músics van ser els primers professors del que és avui en dia, o del que ha sigut, el taller de músics del raval, i que també estem a Sant Andreu, una història que osigui neix de lalluita social i de una gent conscienciada

diguessim políticament, si es vol dir d’aquesta manera.

Pregunta

Bueno, la història de la música a Catalunya hauria de venir un musicòleg, musicòlegs, perquè això és molt… Jo podria parlar del que a Catalunya s’enten que no és música d’aquí, i això jo crec que és un dels errors que el catalanisme polític

aquest transversal, diguessim, ha tingut al llarg de la seva història i actualment també. Per exemple, es nega que el flamenco, no es nega, s’afirma que el flamenco va ser una imposició de la dictadura franquista i que la vam portar les persones nascudes a Andalusia, aquí

en els anys 50, 60, 70, això és fals. Totalment fals. Hem fet un estudi musicològic des del taller de músics precisament l’any passat, o fa dos anys. ens van donar el premi Puig Porret a Vic al mercat de la Música Viva de Vic per fer-ho

a on es demostra que families gitanes d’Hostafranc, la familia Clota concretament ens remonta fins el 1880 i ja cantaven pals flamencos exactament igual que en Andausia però en català. Per tant, tota aquesta història

diguessim d’aquesta imposició… Una altra qüestió que ja he parlat abans, i ara diré més, és la utilització folklòrica que fa la dictadura de lo més suau de la cultura Andalusa per entendre’ns. Però el cante jondo, el flamenco, el baile flamenco, la guitarra flamenca, això és art de grandes quilates

és impssoible possar-li preu. Els textos no de la cançó espanyola, que en realitat no era cançó espanyola, era cançó andalusa, això sí que va estar certament manipulat però textos populars i tradicionals del flamenco són protesta pura i dura, són

textos socials, i la música és suficientment elaborada com per no ser manipulable. Jo crec que aquí Catalunya, i diguessim els grans pensadors catalans, intel·lectuals, polítics, no s’han donat compte de que han barrejat tot

i han posat noms folklòrics al costat de noms autèntics, el arte de la danza y la guitarra, al mateix sac i això jo crec que ha perjudicat a la cultura catalana. Ha perjudicat molt, i ha perjudicat a la música i després hi ha un altre assumpte que a mi m’estanya molt molt molt molt

que és que la música culta espanyola, els grans compositors i els grans intèrprets són catalans i si més no són del país valencià. Aquí tenim, no sé, tenim a Granados, Albeniz, Llobet, Tarrega, ?, Tarragó. Tàrrega per exemple conecta amb Miguel Borrull, que és un guitarrista que és un dels primers nascuts a Castelló però que va estar visquent a Barcelona tota la vida

un dels primers guitarristes que posa les bases del que és la guitarra flamenca actual i moderna. I conecta amb Tàrrega, o sigui, la guitarra clàsica conecta també amb el flamenco, no hi ha res que estigui separat, tot està conectat. Ara molt més ràpid, però abans també

Per tant, per què no s’estrenen obres suficientment, no vull dir que no s’estrenin, de Granados, de Albeniz, que eren pianistes i compositors de renom, Miquel Llobet, Francisco Tarrega. Tot això, tot aquest moviment ve d’un pare que és Felip Pedrell

mestre de Manuel de Falla. Per tant, com pot ser que, ni que sigui per raons de veinatge neguem a Catalunya, aquests compositors. Per què? Perquè la música que fan tenen arrels que conecten al flamenco, arrels que conecten amb lo hispànic, negant que no solament Espanya va tenir relacions amb Cuba i Latinoamèrica, Catalunya va tenir relacions a Cuba, bueno

es que… La Habanera de dónde viene? Los tangos flamencos de dónde vienen? Son cubanos, de los negros cubanos. Tot això, està barrejat. El flamenco, el flamenco no rítmic, una mica més lliure diguessim ve del folklore que hi ha a tot l’estat, també a Catalunya, que és la jota, els romanços, els cants de Batre, els cants del treball

los fandangos, vull dir, per raons de veinatge tot això està interconectat. Només per raons de veinatge. Altres qüestions són la política, i la qüestio que ja m’he referit abans de la dictadura, el tall que hi ha durant la dictadura, el desenllaç de la guerra civil o de la república espanyola etc

això és un altre assumpte. Però la cultura és balsàmica, la cultura no pots descifrar que és o no cultura catalana en un món global, ara i abans. Jo per mi, això seria la part que a mi em dol. Perquè crec que aquí hem perdut, els catalans aquí hem perdut

Jo sóc català, he nascut a Andalusia però i com he dit abans, he parlat abans també, de que català per mi és molt senzill, és tot aquell que està empadronat aquí. No li dono més voltes, la voluntat de ser, la voluntat de no sé què, la voluntat de no sé quantos

el que treballa i viu. I el mort no és? No sé, vull dir, la majoria de gent que vam arribar de la resta de l’Estat aquí a Catalunya, el dol dels nostres avantpassats l’hem fet aquí i estan enterrats aquí, o incinerats aquí. Què més arrelament es vol?

Estem sempre amb això de l’arrelament, la integració, és molt pesat, és molt pesat, perquè jo et tinc que integrar a tu o tu a mi? És que això és el tema, qui té dret? No, jo sóc anterior a tu, però anterior a mi està l’homo sapiens també. Copito de nieve estava molt més arrelat a la terra catalana que molts que tenien cognoms, no?

Perquè els mirava quan la gent anava a veure’l allà, i els mirava així com dien: però què feu aquí? Burros. Sí o no? I a més a més, copito de nieve, que tan l’hem estimat, floquet de neu en català. Era albino, era una raresa. I Catalunya té una verge que és negre, no? Vull dir, si ja som diversos i plurals per què estem sempre donant-li voltes a qüestions que ja haurien d’estar superades?

Pregunta

Va ser un compositor i un pianista dels més interessants que hi ha hagut en la seva època diguessim. Perquè tot aquest llistat de compositors, pianistes, guitarristes, tots tenen una vida molt curta, tots moren entre els 50 i 60 anys. Però són personatges que a nivell mundial van tenir una influència enorme en la música, la culta, entre cometes

però que tenen aquesta visió, no? Com Felip Pedrell, no? El gran Manuel de Falla va ser deixeble de Felip Pedrell, osigui la música entre Pedrell, Granados y Albeniz, per posar aquests tres, doncs van ser com compositors que en el món reconeguts més que aquí

i aquí no són reconeguts perquè conecten amb aquesta vena hispànica, de sons i de músiques que conecten amb la part hispànica que té Catalunya. Catalunya no pot negar que no estigui impregnada d’una part espanyola, igual que la cultura espanyola no pot negar la influència que ha tingut la cultura catalana, vull dir, la cultura per mi és balsàmica, la política és un altre assumpte

I jo la sé separar. Jo crec que la sé, això no ho sé. S’ha de separar, no podem estar negant. No es pot negar a Enrique Morente o a Camarón, ni es pot negar a Granados. Ni es pot negar a Albeniz o Tàrrega, Sorts, Tarragó, Miquel Llobet. Per què neguen? On, en quins auditoris programen música amb aquests compositors?

Per què la Zarzuela ha desaparegut de Catalunya? Si els autors de les millors zarzueles són d’aquí. Es que Carmen Amaia era d’aquí, vull dir, és la gitana més mundial, és la gran revolucionària del flamenco i de la dansa en si. Són dubtes que jo tinc que

crec que ha estat un error per part del que es coneix com el catalanisme polític, de no adonar-se a l’hora, al temps de que tota aquesta cultura, aquesta música, aquests compositors diguessim no eren, perquè a més a més són anteriors, van morir aquests que hem anomenat

van morir abans de la Guerra Civil. Que tenen a veure amb el franquisme diguessim? Ara, si tot tot el que conecta amb lo espanyol o lo hispànic és un virus que ens han injectat per destruïr la cultura catalana això és una altra cosa. Haurem de trobar uns laboratoris i els virus evidentment que l’estat espanyol és, jo ja sé el que és

Ho sé perfectament. Però una cosa és l’estat espanyol que té, Espanya no ha sapigut mai muntar un estat. La constitució de 1812 que va ser l’últim intent, la pepa, la constitució de cadiz no ho va arreglar diguessim. Això és l’últim intent. França és un estat jacobí, centralista etc però és un estat

Alemania federal i tenen unes, no?. Pero aqui no s’ha sapigut mai. L’estat evidentment que té aquesta facultat de jacobina i aquesta. Ja ho se això, però jo et parlo de nosaltres. I no m’agrada, mai, mai, fa anys d’això, que he suat molt

Això d’ells i nosaltres. Ells i nosaltres, que som? Qui som ells? Nosaltres estem aqui ara? Tu ets nosaltres, jo soc ells? Jo dic: som diferents perquè som iguals. I som iguals perquè som diferents.

A partir d’aquí podem destreure les conclusions que vulguin, o que cadascu vulgui. Jo ho veig tot bastant més senzill i no tan complicat.

Pregunta

La rumba catalana és pròpia, autoctona i té molt a veure amb Cuba també, evidentment. Neix a barcelona, neix a barcelona, a altres. Els gitanos de girona dirien que ojo perque aqui entre la rotina i la rumba nosaltres som els que noseque.

El Peret, el Pescailla que va ser marit de Lola Flores. La rumba catala és cosina germana de la rumba flamenca malgrat Peret deia que no. Peret deia que ell s’havia inventat tot. Doncs clar els grans mites.

També Tete Montoliu, l’unic que s’havia tocar jazz era ell. Perquè deia que era negre, com que era cec. Doncs clar, ho veia tot negre, doncs és clar, fas així. I és un ritme propi que té molt a veure amb tot lo que és la música cubana.

Conecta amb el flamenco a través de la rumba flamenca. I no ha estat considerada tampoc en la seva propia terra com una música, una danza, perquè es balla, també es pot ballar. És que hi ha un sector, jo penso que hi ha un secor a catallunya, penso que és minoritari però que és molt actiu.

Que tot lo que sigui desinhibir-se, que tot lo que sigui passió, emoció, mostrar-te, abraçar-te. Clar la rumba catalana és festa, és festiva, balles. Potser els catalans sóm, jo m’incloc, massa serios.

Ens perd l’ètica estètica a vegades. I jo penso que estaria bé ser més natural. Dic que no tots eh. Que aqui és imporant desxifrar les coses perquè sinó sembla que estic fent tot un revolutun?? que no. Jo penso que aquests sectors són residuals i minoritaris

però que va tenir que venir Gato Perez que era argentí a revifar la rumba catalana. Que també és com. És una sorpresa, agradable per altre banda no? Però clar és una música popular. Hauria de ser la música popular per excelència de catalunya

I la danza perquè la gent pot ballar i es mou. Menear la cintura és muy bueno. Jo crec vull dir. Nosaltres som molt eixuts a vegades. Ara sembla que la rumba catalana ha anta. L’època del Peret es va disparar d’una manera bàrbara. Anar com el Guadiana no?

Surt. veus l’aigua i després la deixes de veure. I està bé. És interessant també perquè la rumba catalana és com el Guadiana, apareix i desapareix. I ara hi ha una quantitat de gent jove que esta entre rumba catalana i pop-rock.

Que fan los tan criticats per aquests sectors, que jo també critico, los estopa, que fan? Lo que fan és pop-rock barrejat amb rumba catalana. Per això han tingut tant d’èxit. Amb un toque així flamenquito i de barrio de l’area metropolitana i de un poco canalla i unes lletres punyents.

La raja de tu falda i noseque nosecuantos i tot això. Si és que. Osties i que ja està han fet això. I cantat en castellà clar. Bueno aquest és el pecat que han tingut és veu.Per mi no és cap pecat. Però ja esta és que és tant això.

Estopa fan d’arrel música catalana perquè la rumba catalana és part de la cultura catalana. Sense dubte. D’altres músiques podem dubtar, podem discutir. Però això no és discuteix. Ja ningu discuteix.

I ells i altres, no solament ells. Dic ells com a exponent màxim de l’èxit. També quan comparo amb l’èxit, el Peret que feia, cantava rumba catalana en castellà i a vegades cantava, havia fet discos en català.

Però estopa és això. És una conseqüència d’això. Per això tenen tant d’èxit a latinoamèrica. Claro perquè la gent de latinoamèrica li agrada ballar. Menear la cintura i hacer el amor, i jo que sé. A nosaltres suposu que també, espero i desitjo, sinó no ens reproduiriem.

I ens hem de reproduir perquè sino no vegis, quedariem en minoria. Ja som minoria al nostre propi pais. Alguns ja ho diuen i es queixen per mi és una riquessa. No és cap anomalia, cap ni una. Malgrat tot

Pregunta

Importantíssima. Però això ens hauriem de remunar a 1400. Els gitanos fa 600 anys, tots els gitanos que entren a espanya entren per frança. La primera zona a on se asientan, l’asentament gitano, és Catalunya. I baixen cap abaix, i andalusia etc, però el primer territori peninsular o iberic, digali co vulguis, és Catalunya.

Per tant han influit molt en totes les músiques popular que s’han arrelat aquí, també en el flamenco evidentment, com he dit abans de la família Clota, en aquest cas com flamenco més tradicional han influït molt en totes les músiques populars que s’han anat(?) aquí, també amb el flamenco evidentment, com he dit abans de la familia Clota

i en aquest cas com flamenco més tradicional i amb la rumba catalana i també amb altres. Home, hi ha grans músics gitanos a Catalunya de la música popular. Però si ens remuntem al 1800 i pico, no fa molt, ? Paneja, ? Fernando, ?? los reyes catlólicos. Aquí ve la gran esclitxada, o sigui allà machaquen a gitanos, àrabs, àrabs o musulmans suposo que es pot dir, no sé, però vaja, i jueus

tres cultures super avançades i venen aquells reis i se’ls carreguen. És una cosa. Els expulsen, els maten, hi ha la gran escabetxina. O bé et converteixes, et fas cristiano apostólico católico diguessim per entendre’ns no? Clar, es que la Santa Inquisición existió, eh?

I clar. Un territori, per 1400 i pico eren tot reinos, el reino de Castilla, el reino de Aragón, el reino de, no? El reino de Granada, que estava dominat pels musulmans. I dius ostia, pero cómo matas y echas a las culturas más avanzadas que había. Claro, aquí cayeron muchos

Van morir molts. Van ser expulsats molts. I els que no es van voler convertir doncs fora, ??. Clar, imagina’t. Ara pensa tu en tot això, en la història i en el que està succeint. S’han comès molts errors i els gitanos de per si, de per si, com que són nòmades, són una cultura nòmada

doncs per raons històriques tenen molta oïda per la música, o sigui, son autodidactes la majoria, i saben, perquè a les families es practica. I si a la familia es practica tu aprens. Segur. Osigui segur que aprens. No dic que arribis a ser professional, però que aprens en els batejos, en els casaments

en les festes, no? Les families gitanes canten i ballen i no sé, llavors això ho tenen molt interioritzat, és com Cuba, no? Com a Mexic. Com a Brassil. I nosaltres en certa manera podriem haver sigut així, però no sé perquè ho hem perdut. Ens ha agradat més modes diferents, modes que han vingut

del món anglosaxó o del món, encara que el rock n’ roll és anglosaxó i és un gran que. I el jazz és un gran que també. Vull dir que no, aquí estem, en mig d’un maresme? complicat i complex

Pregunta

Bueno sobretot la censura, no? La censura i el tenir que sortir a l’escenari molt recatat i molt clar, amb lletres molt de pamplina, es que sobretot els textos, i sobretot que la cultura no era, la cultura s’havia de borrar

ja ho va dir Millar Astraiz?: muere antes la inteligencia que el jefe de la legión. Muere la inteligencia, muere la cultura. Se han de quemar los libros? I clar, una dictadura el primer que li interessa és que la gent sigui inculta

i la música com a part de la cultura no interessava, llavors tot el que fos. Va començar a revifar una mica a partir del 60 quan, també he parlat abans d’aquest assumpte, com ja ho saps, a partir de la tele, a partir del cert consum, de l’arribada del turisme

les persones que venien cap aquí, a les platges, al hotels etc ja eren més lliberals. Llavors bueno, a partir d’aleshores doncs, hi havia molta gent que s’havia d’anar a Perpinyà a comprar discos. I sobretot si eren discos, evidentment discos cantats en català, la nova cançó, comença a obrir-nse una mica

evidentment també hi ha una repressió, o sigui la dictadura va tenir aquesta cosa a més a més. A Catalunya reprimir la llengua, la primera llengua d’aquí, la llengua pròpia d’aquí. Clar, això va ser un desastre, un error, per mi, un gran error per part de la dictadura

Pregunta

Cara al sol? Osti noia a mi això m’ho feien cantar. Jo tinc 63 i a mi això m’ho feien cantar. Clar això. Jo vaig neixer al 54. Vaig començar el cole amb al meu poble, armonia(?), la Sierra Magina en Jaen amb 6 anys, tenia 6 anys, l’any 60.

Allà faig fer 4 anys i 4 més aqui. Cartilla de escolaridad. Tan allà com aquí, els mestres que vaig tenir eren falangistes. I cada dia, doncs cara al sol con la camisa nueva i era el martiri. I el concepte d’espanyolitat que abans he dit la diferència entre

m’agrada la paraula separatista, m’agrada molt més. Té una connotació més rupturista que no pas independentista. Doncs A mi em ve també en part perquè jo el concepte de espanyolitat el vaig aprendre al col·legi amb mestres falangistes.

I era el lema de la ‘una, grande y libre’. Llavors aquest concepte que encara perdura. no m’interessa, diguessim. Perquè és un concepte massa tancat, massa homogeni, no es divers. Per tant, és un concepte de la espanyolidad motl basat en la represió i els records que jo tinc son aquests

I el cara al sol era l’exponent màxim del que vam patir els nois i les noies de le època aquella que anavem a col·lesgis que se’n deien colegios del estado. Que eren els col·legis públics.

Hi havien acadèmies privades, evidentment. Academies privades i col·legis privats, sobretot aquí catalunya. Però pel meu cas era impossible. Pel barri on vivia ?? m’era impossible assolir aquell nivell d’estaus. Per tant el cole del barri a barellar-me allà amb aquells professors.

Cantava poc eh jo, i aixecar el braç. Intentava fer altres coses, em feia el boig. Ja de natural una mica revoltoso. Però que nefast, nefas totes aquestes cançons i la fromación del espítitu nacional i las mujeres que les feien modistillas i aixo.

Clar els nois estavem separats de les noies. Això per vosaltres ara és. Però això ho he viscut jo. Sóc gran però no tinc tants anys. Pues era asi. Ara, això et creava cert morbo també. No dic que fos bo eh, cuidado.

Bueno encara hi han coles que estan concertats amb els governs d’autonomies i aqui en el govern de la generalitat que separan i segregan als nois i les noies.

Pregunta

Bueno el llibre aquest “els altres andalusos” vam neixer al 2004 i vam durar fins el 2011. Vam fer tres llibres. El primer “Els altres andalusos. La qüestió nacional a catalunya”, doncs un grup de gent nascuda a andalusia que ens reflexionem sobre la qüestió nacional aqui a catalunya i en realció a espanya.

Cadascú explica. Som sis en aquella època i cadascu explica la seva història. Desprès vam fer “fàbrica d’immigrant”, la manipulació política per part dels dirigents de la nostalgia i del fet de no haver nascut aquí. I s’analitza el periode 1977-2007.

I aquest va sortir al 2009. Aquest és molt interessant perquè el relat i el llenguatge de tots els liders polítics respecte la gent no catalana és paternalista. I això, el paternalisme i el racisme estan que es toquen perquè és classisme ??.

Aqui hi ha un error gravíssim perquè aquests polítics segons a quins barris anaven no parlaven català. I jo sempre he defençat que el qui té com a llengua primera el català, que parli català d’allà on vulgui i que faci el que consideri que ha de fer.

Però anar a segons quins barris i canviar la teva llengua és gràvissim. I això es va viure molt al sotrac que va haver-hi del Carmelo, quan es va ensorrar. Això es va veure allà. Per mi va ser denigrant. Molt denigrant el que va succeir.

A part de tota l’ensorrada evidentment el que va provocar als veins. Pero a l’anada allà dels polítics parlamentaris etc. van parlar en castellà perque allà o ningu, perque hemos de ser como ellos. Ellos? Ellos y nosotros, ho veus.

Aquestas separació de l’ells i nosaltres que ara això, després del que ha passat, s’està discutint molt, moltíssim. I nose perquè aquesta dicotomia no ho acabo de comprendre aquesta dicotomia. No t’he respos al que m’has preguntat.

Pregunta (li repeteixes l’anterior perquè no recordava, (1:06:31)

I el tercer llibre ja no el vam fer en grup. Els anteriors sí però aquest era ja més del mateix grup nostre “d’altres andalusus” ja va crear certa discordia. I llavors el vaig escriure jo sol. I vaig dir: bueno jo tinc necessitat d’escriure-ho, serà un llibre curt però jo cerec que ho haig fe fer.

I el nom “catalunya serà impura o no serà” està contraposat a Torres i Bages que deia Catlunya serà cristiana o no sera. Aquesta és una provocació primera. L’experiència de presentar els altres dos llibres, ens vam dividir el grup dels andalusos, ens vam diseminar,

per un munt de pobles, perquè era novedos lo de altres andalusos, altres catalans, Francisco Paco Candel??. I ens cridaven i tot això a molt llocs a fer conferències sobre els anteriors llibres. I jo va fer moltes vaig fer unes 60. M’he recorregut Catalunya jo

Presentant aquells dos llibres. I despres presentant el de catlaunya sera impura o no sera. L’expreiència personal meva de trepitxar terreny i de trobar-me amb les reticencies de les persones que asistien en aquelles conferènceis presentat “fàbrica d’immigrant” i presentant “Els altres andalusos. La qüestió nacional a catalunya”,

és el que em provoca. Són experiències viscudes per mi que em provoquen que jo tingues necessitaat de treure aquest. Evidentment es parla de cultures però es parla de moltes coses.

I continuo dient que la cultura ha de ser balsàmica, que al cultura no ha de ser una qüestió, com l’educació, com l’habitatge, com la part social, no han de ser coyuntuals. Han de ser estructutals. Això és el que un país fa. Un pais es fa així, amb uns pilars.

I el futur és un dels pilars fonamlentals. Llavors la utilització política de la cultura, distingir cultura catalana, cultura no catalana, identidad catalana, identidad no catalana, amb un mon global i en un mon tan complex, i amb tantes onades migratòries, provoca que parlem de l’ells i el nosaltres

nosaltres i ells. I això jo sempre ho he denunciat. I en aquest llibre denuncio més coses. I jo aquí estic proposant, i per això va haver-hi discordia en el mateix grup, que despres aquest llibre de catalunya sera impura o no sera, el vam editar al 2010 2011

ens vam desfer ja perquè no calia més. Era perquè jo defenso que el català és la llengua, pot ser propia, podem dir pròpia o la llengua principal, de Catalunya. Cert. És cert. Català eh. I el castellà que és? Clar perquè jo ara estic parlant la llengua pròpia de catalunya?

Si yo ahora cambio y hablo castellano ya no soy catalan? Eso es un lio que tenemos eh. Interno. Això no és un lio provocat per l’estat. Es un tinglado que tenim aqui que ??? aqui. Jo el que proposo al llibre és que el castellà sigui la llengua que de bona fe, i de bona entesa, adopta catalunya

com el fill natural i el fill adoptat. Perquè si tu adoptes un fill no és fill teu? I tens un fill perquè l’has montat entre tu i la teva companya, sí. Però si la mateixa parella adopta un fill.

I a més a més proposo que le sintitucions catalanes, amb boca ben ample, i no per una qüestió coyuntural, de una vegada diguin que la immigracio de la resta d’espanya que va arribar a catalunya en els anys 50, 60, 70 han estat fonamentals per a la construcció d’aquest pais.

Ha fet creixer el número de parlants del català ha fet creixer l’economia. Hem treballat, per tant hem trebllat. Que allà en adalusia no els hi agrada treballar. No, perdona. Si te pagan un duro por estar 12 horas segando trigo o recogiendo garbanzos hombre.

Vens aqui i almenys tens una semanada, una mensualitat. Doncs aquest reconeixement el parlamnet de catalunya encara no l’ha fet. S’ha fet fa poc lo dels represaliats franquistes però sobre la immigració hi ha un tabú a catalunya i ara més.

I hi haura més cacao amb tot això. Perquè no s’ha resolt. No s’ha resolt perquè el temps en que el psc i el psoe i convergencia i unió es disputaven el poder, uns a les generalitats i els altres a les diputacions, ajuntaments improtans. Lluitaven per fer-se amb els vots dels colectius concrets.

I potenciaven col·lectius concrets. I ara ho estan fent amb col·lectius que no són d’arrel espanyol sinó que son llatinoamericans, pakistanis, xinesos etc. Busquen intelocutors, associats, gent associada. Però el que s’associa per nostalgia sempre és minoria.

Per tant interactuen, (interlocutuen, bueno no se si està ben dit però és igual, m’entens,) amb personatges que cobren subvencions per tenir una associació i que es fan propietaris del que pensa el colectiu total, quan el colectiu total no està asssociat. Nose si m’has entes.

Això em sembla que ha sigut un dels errors polítics. I això es denuncia als tres llibres dels andalusus. És un error. És normal tu vens aqui i t’associes amb els teus paisanos del teu poble. Sí, tassocies, quedes per dinar etc. Però això quan ho institucionalitzes, i des de les administracions públiques es potencia,

crees un perill. Estas creant lerrouxisme en el tu propi pais. Estas creant amarillisme, populisme. Que la gent de forma natural s’assocï pel que sigui, collonut, perquè no. Yo me asocio con quien quiero, para comer carnerete ??? que es un menjar que aqui no es fa.

Y yo me reuno con mis paisanos de Arbuniel y como carnelete. Ara, yo monto la casa andaluza de santa coloma, la casa arbunaliera de santa coloma del gramanet. Ja tinc un local que me’l donen, ja em donen subvenció per fer una procesión. Quan yo procesiones yo en mi pueblo nunca.

Y aqui tampoco, vull dir. Clar, llavons clar. Ja comença a liar-se. I després has d’anar a la feria d’abril a bailar. Com si la feria d’abril fos, como si todos los andaluces bailáramos. Els catalans tots ballem sardanes? Escolta doncs balla qui vol. Ni tothom fa casteller i que està molt bé eh.

Que és una de les figures més interessants que hi ha a l’arribar aqui. Veure un castell, fer un castell. Perquè osti potser jo algun dia sere com l’enxeneta no? Poder anar, a nivell social parlo, home és xulo això.

Les sadanes també són xules perquè la gent està en corro i és una cosa cooperativista. Està molt bé no? Però ni tothom fa això aquí, ni tothom en andalusia balla sevillanas.

Aquests errors s’estan pagant i és pagaran encara més. I això és la classe política. Tota han caigut en aquest parany. Tots. A tots els polítics catalans els hi espanta la gent amb cognom no català. La z els posa molt nerviosos.

Per això posaven a vegades alguna z aquí en aquest llibre de ???. Una z en su candidatura. Ponla una z en u candidatura perquè quedes bé no? Ara poden alguns que són latinoamericans, alguns que són… Això no es pot fer pensant. Això ha de ser natural. Si no és natural no nem bé.

Pregunta

Sí . La dictadura, no sé per quin motiu, siguent gallec aquest senyor, aquest barbar i salvatge dictador, sense escrupuls. Siguent gallec nose perquè no ens coloca a tots una gaita i ja ens va tocar prou la gaita no? Que ens hagués ensenyat a tocar la gaita no?

No. Aprofita una part del folclore andalus per fer la cultura espanyola. Clar aqui catalunya això xoca. Pais vasc xoca i a la propia galicia xoca. Perquè tenen, també aporten material propi per montar culturas. Claro llavors hem tingut la mala sort, els que hem nascut a andalusia,

de que la dictadura considera que el folclore més banal i superficial podia servir per unificar totes les cultures d’espanya, o les cultures de l’estat. I això ho pagarem tota la vida clar perque és així. Van ser mots anys de machaque.

Molts anys, molts anys. I clar quan només hi havia una tele, la uno, sempre estava allà les grans figures d’aquest tipus de folclore. Que és un folclore que com tot folclore és amateur i té poca rellevància.

És el professional que xucla d’aquest folclore per després muntar art. Del folclore andalus i del folclore de tot arreu d’espanya, de los fandangos, de los romances, de las tonas, de los ??? etc. etc part del flamenco ve d’aqui.

Però si et quedes només amb això i deixes de banda el arte doncs montas el cacao que es va muntar i això andalusia ho pagarà tota la vida. Perque a més a més ja s’ha procurat que tota aquesta qüestió s’associï nomes a andalusia.

Igual que els acudits. Andaluz gracioso. El vasco levanta piedras. Això era del movimiento nacional. AIxò era del movimiento nacional. Catalan, tacaño. El gallego, desconfiado. I los únicos que eran cojonudos eran los castellanos.

Los castellanos somos fantásticos, no? Que és el poder diguessim de castella. És així.

Pregunta

No. Comnunista no. Els comunistes han fet tantes barbaritats com va fer hitler, diguessim. Això està demostrat. Els comunistes aquí a espanya eren minoria quan va començar la guerra civil i aqui tenim els fets de maig del 37 a barcelona,

que es trenca totalment la unió que hi havia entre anarcos i marxistes per entendrens. I comencen a trets i comencen a liquidar a gent de la CNT etc, etc. I per tant.

Anticapitalista en els sentit. A veure avui dia al segle XXI, considerarte anticapitalista és molt complex. És a dir, capitalista en el sentit dels grans monopolis i oligopolis, dels poderosos, de loq ue significa la corrupció que poden fer aquests poderosos etc. etc.

Pero evidentment no és pot considerar amb una persona que té una petita empresa o una empresa mitjana o una botiga o un bar o un restaurant. Li treurem això? No. Això ja hi ha molt de lio, els anarquistes en aquest sentit, jo sóc proper al pensament llibertari,

però aqui la FAI es va equivocar molt. No? L’armada de lo que va ser l’anarquisme. Per això jo prefereixo dir que sóc llibertari perquè la part anarquista també està molt estigmatitzada.

Quan van haver-hi assessinats que els feia la falange i li carregaven a la FAI. I això un tema també tabú. ENcara s’hauria d’entrar a fons. Hi ha una coincidencia extranya aqui que entre anarquistes i falange les banderes són casi iguals.

Són negres i vermelles. A mi això. A mi sempre m’ha preocupat i a mi banderes no m’han interessat mai. Ni banderas, ni himnos, ni militares, ni religiones. Tot això jo ja m’espavilo pel meu compte si vull parlar amb algun èsser superior.

Truco amb el movil, i conectto. Quan no hi havia movil, parlava. Però un no necessito intermediaris. Perquè Déu. Osigui els estats han sempre han necessitat un déu per consolidar-se. Un deu com a diví és el que mana al món.

Per tant l’home i la dona no poden fer res, no podem fer res. Tot ho designa un esser, és digui com es digui, que no està aquí amb nosaltres. Llavors perquè hem de fer res? No cal fer res. No cal lluitar, no cal. Perquè tot depen de lo que diga Dios.

Yo me moriré cuando Dios disponga. SI estas malalt doncs no vagis al metge no? Aquesta és la qüestió. Anticapitalista en el sentit aquest de que no hi hagin arancels. Per exemple la gent no pot viatjar lliurament pel món i el capital si, no?

Ara estem nosaltres estem aqui fent aquesta entrevista i des de qualsevol lloc del mon s’estan fent inversions del bloc on estem i a lo millor el bloc, l’edifici aquesta ja ha canviat de propietat. Per exemple, vull dir, d’aquestes coses.

Això a mi em costa molt entendre. Que no hi hagin unes normatives, que no hi hagin unes maneres de controlar el capital. Capital especualtiu, inproductiu, pelotazo, saps? I sobretot la corrupció. Els personatges aquests que dius però estcolta que és això?

Vull dir, molt bestia. Osigui és en aquest sentit que s’ha de ser, per mi, anticapitalista.

Pregunta

Bueno a veure si comencem a pensar que la primera llei de l’aborto la va porta a terme Federica Montseny que era una dirigent de la CNT que va ser ministra de sanitat poc temps però ja… Si considerem que el naturisme, que el nudisme, que el vegetarianisme, que l’ecologisme etc etc.

venen de l’ideari anarquista, ara és molt vigent. Ara bé com a moviment organitzat social, va haver-hi un fet l’any 78 que va ser el Cas Scala, que va tallar d’arrel la possibilitat de tenir una CNT adaptada a finals del segle XX i segle XXI.

El cas Scala va ser un montatge policial clarissim que en el judici es va demostrar. Va ser una infiltració d’un ??? que es deia Juaquin Gambín, el Grillo, que li vamenjar l’olla a un grup de joves, amics meus. Vull dir jo era una mica més gran, però poc.

Els coneixia a tots perquè tots venien a la penya flamnca Enrique Morente, nou barris. I els va tornar bojos. En poc temps es van radicalitzar d’una manera terrible i vam fer una barbaritat.

Però al judici també surt que a més a més de coctels, es va tirar napalm. I el napalm és un liquit quimic que només tenen els militars. I en aquella època manava, no si era al 78, manava ministra de governació, ministre d’interior, el señor Rodolfo Martin Villa.

Que és viu i encara mana bastant em sembla que a Repsol o nose a on. I això és un altre tabú com l’execusió de Puig Antich. Puig Antich, el salvador, al 74. Tot el que té a veure amb el moviment llibertari a quedat aqui com arreconat.

I clar aquí arriba Federica Montseny durant la transició i està tot el passeig de Maria Cristina ple. Hi ha les onades llibertaries al parc guell. I a tota la contractultura. Clar la contracultura venen el hipismo. Tot això ve de l’anarquisme.

No ve del comunisme. El comunisme és una ideologia molt tancada, d’ordre, d’autoritat, de jerarquia. Vull dir no tenen res, és tot lo contrari. Clar.

Pregunta

Clar. Era per una banda, diguessim, Joseph Stalin i després de la revolució del 1817, quan mor Lenin i es fa amb el poder, era partidari del socialismo de un solo pais. Para que el socialismo de un solo pais, que era el seu, diguessim per nar invaint paisos i crear el bloque sovièitc,

paisos dels costats de Rusia, necessita que no hi hagin revolucions a altres parts del món. I a partir d’aqui hi ha una cessió, l tercera internacional, que era la internacional comunista. La segona internacional és la socialista. Una escinsió i es fa la tercera internacional que mana Stalin

i té satèlits a tot arreu. Aquí, que el PC durant la guerrra civil era minoritari, en poc temps es va fer com casi majoritari. Per què? Perquè defensaven la república però no volien revolució.

Els anarquistes a més a més de lluitar contra el cop d’estat, contra la barbarie franquista o feixista, doncs volien fer la revolució. I aquí ve un tall en el qual hi ha un enfrotament entre ells. Ja no solament era enfrontar-se a les forces opresores que unien a l’esquerra, a tota l’esquerra

anarca i marxista, per entendrens, marxista comunista. Sino que va haver-hi una divisió dins l’esquerra. Va ser terrible perquè es clar això va fer més feble l’enfrontament amb la gent que recolçava al cop d’estat, amb els militars etc.

I això aqui a barcelona va tenir la demostració palpable. Per altre banda lo del POUM té que veure amb que el POUM era trotskista. Trotski s’enfronta a Stalin també volia ser secretari general del PECUS a la URSS o a Russia però la batalla se la va guanyar Stalin.

Llavons Trotski era partidari de la revolució a tot arreu. Bueno ell deia revolució permanente. Llavors estava més aprop, era comunista també, però estava més aprop dels llibertaris que no pas Stalin. Per això el PSUC es carrega directament aaquí als llibertaris i a Andreu Nin.

I a nivell internacional, Ramon Mercader, l’envien a Mèxic perquè peli a Trotski. És així la història de l’esquerra, és molt negre i molt fosca. I no és, esto no es flors i violes i aqui la gent és pensa que ser d’esquerres és ser un angel. Home no.

No home no. Aquí han hagut moltes barbaritats en nom de l’esquerra. Però molts. Moltíssim i això s’ha quedat com. Pot fer gent d’esquerres ara, ara gent que diu que és d’esquerres, que recolzi al tio aquest, el Maduro este de Venezuela.

Però esto. Qui? Qui? Però que és això. Però que és aquesta cosa? No però igualdad. No hi ha llibertat. Per ser d’esquerres s’ha d’admirar, estimar i abraçar la llibertat. Bàsicament. Després ja veurem. Però lo de Venezuela? Això no té nom

No té nom. Allò és una dictadura com una catedral. Ara, que hi ha gent a l’oposició que és de dretes? Clar. Bueno i que? Però bueno en aquest moment estan a favor de la llibertat. Després ja veurem que passa, no?

Però ostia i jo gent que conec que estan al parlament de Catalunya i jo els conec i quan parlem d’aquest tema és com parlar de Cuba. Fins fa poc fotien a la pressó als homosexuals. Pero tu com pots recolçar això?

Oh yankis. No no yankis no és dels yankis. Oh perquè no tenen possibilitats de comprar i acces a l’alimentació d’acord. El bloqueo, sí. Però perquè han de ficar els homosexuals a la pressó? Explica-m’ho. Perquè? Quina rao hi ha? Com aqui Franco feia.

Jo l’any 72 vaig estar empressonat a la sexta galeria??. I a la sexta galeria estaven a la planta baixa erem els que hi erem i a la segona adalt de tot hi havien homosexuals i transexuals i travestis. Escoltam molt bèstia eh allà eh.

Molt bèstia que jo deia però que han fet? Doncs potser trobaven dos nois fent-se petons a un cine. Això l’any 70. Esque això com es justifica? Que és això? Això no es justifica aqui i es justifica a cuba? No, home no. No podem tenir varas de medir.

Primer hem de ser demòcrates i estimar la llibertat. I a partir d’aqui discutim el que vulguis. I sinó passar de tot que és el que fa la majoria de gent. Ja està. El barça escoltam, i l’espanyol. Els periquitos i culers. Fantàstic.

Pregunta

Franco perseguia els antifranquistes però no els antifranquistes de boquilla, no, a la gent que estavem lluitant i organitzadament en la clandestinitat, perseguia. Però si no es ficava en política hi havia treball i la dictadura donava una seguretat.

A tot aquell que no tenia contactes amb el moviment clandestí, doncs la gent deia aqui hay trabajo, mis hijos van al colegio, me he comprado un coche, me he comprado una tele, això és fantàstic. Per que? Perquè aqui està un altre dels erros del marxisme, no per ser fill de la classe obrera

o ser obrer, ets revolucionari, no. Això és mentida. Això qui s’ho ha inventat? Qui s’ha inventat aquesta mentida? Això com ha cuallat? No, no. La gent treballadora no és revolucionaria de per si. Has de tenir una consciència, adquirir una consciència.

Que pot venir de la família, que pot venir de la lectura, que pot venir de l’entorn, del barri, del lloc de treball, no sé, de diferents llocs. I aquesta consciència les la que fa reverlar-te contra la injusticia o contra les desigualtats o contra el poder etc. etc.

Però no està escrit en lloc que la gent del poble, la gent més feble del poble no fos revolucionaria i fos demòcrata. No. Hi havia molta gent que si no era franquista per lo menos era afranquista. Però no antifranquista, que comença per a però no és el mateix

No és lo mateix.Evidentment hi va haver-hi molta gent que es va posar trista i perque? Perquè també tenien por que pogués montar-se altre pollastre com la guerra civil. Que va ser un record terrible per tots. Perquè clar una cosa és un cop d’estat, que dura una setmana,

que no estic d’acord eh, que això no es justificable. Però una altre cosa és el enconamiento a las classes sociales en aquella època armadas. Cada una tirando de un lado. Vull dir que clar que tres anys així és molt bèstia eh.

Clar, ellos van cometre en la retaguardias, es van cometre moltes barbaritats per part de tothom eh. Per part dels dos bàndols. Una altre cosa és el front de guerra que allò ja o matas o et maten. Però en la retaguarda de molt pobles van haver-hi venjances a tutiplen.

Per part de tothom eh. Per part dels dos bandos. Venjances, l’odi. Clar és un enconamiento massa bèstia. I això tres anys, casi tres anys, això ésque va ser un caos, un caos. I la desunió és una desunió ideològica.

Com sempre al final el relat, les paraules, la construcció d’aquest relat, és lo que determina el moviment social i moviment de la mateixa gent. Vull dir és clar, és el relat. Però les paraules i el relat hem d’anar amb molta cura.

Que diem? Que no diem? QUe callem? Los silencios. Quien calla, otorga? O es mejor callarse que no meter la pata?

Pregunta

Bueno la CEDA lo que fa l’any em sembla que va ser a l’any 1931, no al 1933 o 1934, Les eleccions les guanya la CEDA. I era la Confederacion Espanyola de Derechas Autónomas. I va ser Gil-Robles que va aglotinar tots aquests sectors.

Tota la gent dretana van fer unes candidatures sota el nom de la CEDA que van guanyar les eleccions. Nose quin. Em sembla. Li deien el bienio negro, 34-36. I febrer del 36 és quan guanya el frente popular. Que dura des de febrer fins el juliol que és el cop d’estat i ja ve la guerra.

De fet despres de la guera civil els carlistes es divideixen. Hi han carlistes que no estan a favor de franco però al principi requetè, falangistes, carlistes, van recolçar el cop d’estat, el van recolçar. Alguns despres es van tirar enrere perque van veure que potser era massa, diguessim.

Ells es pensaven que la cosa seria posar ordre però despres no solament era posar ordre és que es va armar la marimorena. I Aquell bieni que va manar la CEDA va ser molt bèstia a tot arreu d’espanya. Va haver-hi molta tensió, molt de cacao.

Li deien el Bienio negro. Perquè van haver-hi morts per aqui, per allà. Es va matar per aqui, per allà i va haver-hi molt de jaleo no? Però despres també els monarquics, que eren partidaris de Juan de Borbon, van estar en contra de franco però no van ser capaços de tirar endevant

una alternativa per tal que Juan de Borbon fos el rei. Franco fa de guadiana i nomena l’any cincuanta i pico, a traves de les cortes franquistas, nomena a Juan Carlos que despres va ser.

Clar aquesta continuitat de règim és lo que tampoc s’ha entes massa. Perquè no hi ha un tall com va haver-hi per exemple a Portugal o a Grècia. Aqui els mateixos policies que et torturaven aquesta setmana, l’endemà eren demòcrates.

Això no s’ha vist enlloc. Els morts de les cunetes, encara estem descobrint-los. Vull dir no hi ha hagut una reconciliació real sino que ha sigut tot més aviat del consum. El ser consumidors d’una societat benestant ens ha fet a tots una mica, eh.

Anem a deixar-ho estar, no vayamos a picar-nos. Aquest moviment franquista que va aglotinar, que ja es va encarregar la CEDA d’aglotinar-lo, despres es dispersa una mica perquè el poder queda més aviat en els militars i tota aquesta gent eren civils.

Bueno de carlistes també hi havien alguns armats i requetè. Que juguen un paper al pais vasc molt important. Clar ésque es collonut lo del pais vasc i navarra. Los fueros forales que és el concert?? econòmic ja el teniem eh. No és una cosa d’ara. Bueno el tenia Àlava i Navarra

I durant la transició d’afegeix Vizcaia i Guipuzcua. I llavors son les diputacions forals que cobren els impostos allà els deixen allà i no aporten res a allò que es diu solidaridad interterritorial. Però és molt curios que franco lo mantiene.

Franco mantiene los fueros en alava y en navarra, los mantiene. Algun pacte hi havia d’haver entre carlistes i requetes d’allà per recolçar el cop d’estat. Potser els carlistes d’aqui catalunya ho podrien haver fet també.

Pero bueno si recolces un cop d’estat dius apoyo a cambio de que? Nombres?? de sangre? Que lio eh. La nostre història és un lio. Un lio muy gordo.

Pregunta

Sí, va haver-hi una cosa. Sí, la falange evidentment era un moviment violent, en certa manera, violent, com la FAI, també era, que venia de l’anarcosindicalisme, era un movimemt violent, no?

Va haver-hi una cosa molt curiosa i és que una vegada acabada la guerra civil, gent de la CNT i gent de la falange, gent que havien sigut de la CNT i gent que havia sigut de la falange, construeixen el sindicat vertical

osigui són los mandamases del sindicat on estaven obrers i patronals junts, una gran omniada diguesim. Pues curiosament, curiosament es va fer d’aquesta manera, o sigui, con que la CNT ja havia tingut experiència, treballadors de la CNT havien tingut experiència en tenir locals dels sindicats i sabiem com anava la sindicació

entren a formar part i refer, o refer no, i crear-se el sindicat vertical. I ho fan juntament amb falangistes. Jo a Nou Barris vaig conèixer alguns, un era falangista i l’altre era anarquista i al final, o cenetista vaja, no sé, i al final, ja era gent gran eh, al final parlaven i jo de cop i volta deia: osti si estan d’acord.

perquè com la CNT deia que era un moviment de lluita social i un moviment antipolític, la falange també ho deia això, que era un moviment antipolític. I a mi tot això em fa una mica de por perquè, saps que vull dir? Antipolític en quin sentit?

S’ha de matissar molt perquè si no caus en un parany… que la diferència és mínima, entre uns i altres. Torno a repetir, tot aquest intringolis de tots aquests assumptes que han passat aquí, en el segle XX a Espanya, són, jo crec, no sé, els experts, els historiadors, jo crec que haurien de, potser ja ho estan fent

jo sóc un descerebrat, llavors parlo per parlar a vegades, però hi ha coses molt rares, molt rares. Jo crec que hi ha gent que es va girar la cara molt, que es va girar la cara directament en acabar la guerra. Se acoplaron rapidamente

crec, i se’n van oblidar del seu passat. Gent que havia sigut de la CNT i van acabar sent guàrdies urbanos, per exemple. No, sí, és cert. Falangistes també però dius. Això en els pobles molt. Clar, era millor ser un guàrdia local en un poble, que no estar recogiendo garbanzos allà con la solanera, no?

El ser humano al final vol viure, vol estar tranquil i vol que els seus fills visquin, tinguin una carrera, encara que sigui una carrera curta però, no li compliquis massa la vida. Pensar és una mica complicat. No complicat. Si penses, arriba un moment que et rebel·les.

Et rebel·les com b, no? De revolución, de revolta con v. Entre la b alta i la v baixa pots fer uns jocs de paraules increïbles. Revolucionario, con v. Però el que se rebela, con b. És aquell que s’emfronta, no? Sí, oi? Doncs imagina’t.

Només amb dues lletres que practicament es prouncien casi igual, la que pots montar amb el llenguatge. És molt important el llenguatge, molt. Més del que pensem. Per això a vegades quan sents a segons qui parlar… Hi ha gent que és incendiària quan parla, eh?

No se’n donen compte i és increible el que poden montar. El llenguatge televisiu dels partits de futbol, és brutal. És brutal, és una cosa que ni en tiempos de Nerón de Roma, eh? Cuando tiraban a los cristianos a los leones, eh? És molt bèstia.

És de guerra dura, directament de guerra. Llenguatge de guerra. Déu meu, si hi haguès Déu.

Pregunta

Això és algo inaudit. És inaudit perquè intentar, intentar aprofitar una situació com la que es va produïr per part de qui sigui eh, no té nom. Això no té nom perquè, voler treure partit i rentabilitzar les morts d’unes víctimes, moltes, o poques, és igual, per mi moltes.

Crits, caos. Just aquell dia jo estava amb la meva familia i uns amics a Cala Honda, una platja de la provincia de Granada perquè jo estava a ??, a la provincia de Jaen i aquell dia vam anar a la platja, i allà.

allà justament radera nostra hi havia una familia parlant en català i són els primers que es van donar compte i vam parlar amb ells. Què ha passat? Ha passat algo? Perquè tenim aquí el mòbil i ens arriben noticies. Aquelles persones ja feia una estona que estaven parlant del tema i vam fer una mica de. Però tot ho posterior

és com… no sé, què és el que hi ha aquí? Què és el que diu El Periódico? Què és el que diu Puigdemont? Què és el que diu Joaquim Forn? Què és el que diu Trapero? Què és el que diu Ada Colau? Què és? Vull dir, que hi ha una maranya, no? Una maranya d’interessos

que realment no saps que. Tenim suficient criteri com per saber qui està dient la veritat? Els temes dels grups aquests d’intel·ligència, el espionaje, el contra espionaje, tot això és un món molt fosc, són clavegueres tot això, tot això és un lio molt gros.

Segur que l’estat… Va haver-hi un tuit de Maragall, el Garcia Margall, l’anterior ministre d’afers exteriors, que jo el vaig veure i em va extranyar. Deia: “A partir de mitjans d’Agost, o a l’Agost, a Barcelona passaran coses”. Ostia, i al ser ministre d’afers exteriors.

I és una persona culta i intel·ligent, que ho és, encara que no congrego amb les seves idees però s’ha de reconèixer, que és intel·ligent i que té dialectica, no? Jo vaig pensar, osti quines coses més rares, no?

Aquest senyor ja en aquell twiter. Clar un twiter és curt, és molt curt, i està dient que a Barcelona passaran coses o a Catalunya passaran coses al mes d’agost no?

Ostia quina cosa ha de passar no? Molt bèstia. I és casi tan bèstia la polèmica que s’ha muntat que ara això es barreja també amb la Vanguardia, que ha acomiadat a Gregorio Moran perquè estava en contra del proces

No? M’entens el que vull dir. I que en canvi estava en un diari que no era proproces. O si? No sé. Periodico ara hi han articles contra Hernandez que és el director perquè deien que era el confidente de Rubalcaba,

quan Rubalcaba era ministre d’interior, quan manava el PSOE.Clar dius, el mon de la prensa, tan podrit està tot això? Tants interessos hi ha? Si al fi i al cap aquests dos diaris viuen de subvencions.

Si es que qui compra allà? Jo es que no se. Les xarxes socials corren bulos per tot arreu. Jo al meu movil rebo cada dia una quantitat d’informació de diguessim que no és una informació que unifiqui sino que és absolutament desvocada.

No se. Això és un tema que m’ha deixat molt sorpres i estic en estat de xoc perquè no m’esperava que la manifestació. La manifestació va ser una manifestació que va anar-hi molta gent. Ara, tampoc sabia que el servei d’odre era de la NC??

No sé perquè. Tampoc és, no entra en el. He col·laborat amb la NC en xarrades, conferències i hi he anat i he col·laborat amb Omnium. Però servei de ordre? Si això és cert, esque no ho se si és cert.

Perquè tampoc, Trucare al Jordi Sanchez perquè el conec fa molt anys i que m’ho digui però. Tampoc entraria en el meu cap. Que el servei d’ordre d’una manifestació l’organitzi una unitat concreta. Sigui aquesta o sigui una altra.

Vull dir, m’és igual. Hagués sigut més insitucional suposu. És que no sé. És molt extrany. La polèmica és molt extranya. Crea molta confusió i et deixa perplex. Per tant, no ho se. No se que respondre realment. És una Qüestió que em té com en estat de xoc.

Perquè no he pogut adquirir un criteri propi. Perquè és com una pluja que et ve. Una pluja d’aquestes que en cinco minutos caen 40 litros por metro quadrado. Et van caient informacions a sobre el cap i no ho assimiles.

I això en mig de que tenim que arribar el dia 1 d’octubre, que queda res, clar tot això. Saps? Quina casualitat el tema dels imans sense control. Dios i estado. Todos los estados necessitan un dios per influenciar a gent jove i que facin barbaritats.

Si cal, en nom de la divinitat. Jo des que vaig tornar a barcelona, a finals de mes, cada dia passo per les rambles i per tot aquell lloc, per la plaça catalunya, per avinguda portal de l’angel, per escudellers, per tot això. Passo cada dia.

Cada dia. Perquè tinc necessitat. Perquè sino tindria por. VUll dir, “no tinc por” però has nat a les rambles un mes despues de la carniceria que van fotre aquests chavals absolutament fanàtics i bojos i amb el cervell fet per aquest iman de Ripoll em sembla que era.

Hi ha gent que no ha anat eh. Les rambles estan plenes eh per això, si no tenim por, ocupem-les. Però si que tenim por. Perquè és un tipus de terrorisme incontrolable. És una cosa que. Quatre persones podem muntar un tinglado de collons.

Això és un lio molt gros. Despres clar les fotos que sortien del monarca amb el jeque de l’arabia saudita o el que mani allà, doncs clar venden armas. Se venden armas de veritat? sí. Espanya vende armas a arabia saudita.

Això no pot ser. Quines empreses són? A on estan radicades? Paguen impostos aquestes empreses? Això qui ho diu amb claredat? Això és important. Saber si empreses espanyoles construyen armas y las exportan a arabia saudita.

Sí o no? Nem a averiguar-ho. Qui? D’això no se’n parla gaire. Es parla dels mossos, de que si han rebut de la CIA nota, que si no han rebut de la CIA una nota. Que si això va passar per la policia nacional, va passar per la guardia civil i van dir “no té importància”.

Tenen els mossos mitjans realment de personal, infraestructura per realment fer un seguiment de tot aquest asunto. Claro, m’entens? És que clar. Despues del atentado este, la gent morta, les víctimes,.. Posar sobre la taula temes tan candents amb tant de dolor i tanta pena.