EN | CAT | ES

Entrevistat el 30 de juny de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Em dic Meritxell Campmany, Compte de segon cognom.

Pregunta

Vaig néixer a Barcelona el 30 de març de 1970

Pregunta

La veritat és que desconec força. Només per referències he estudiat el sistema legal que hi havia abans de Franco. El que sí sé és que immediatament abans de la Guerra Civil espanyola, que va començar l’any 36, hi va haver una república i

on es van reconèixer molts drets per exemple per Catalunya. I després amb la Guerra Civil i amb la vinguda de Franco tot això es va acabar.

Pregunta

A veure, clar. Tots els sistemes que no fan separació entre l’estat i l’esglèsia, d’entrada justifiquen o permeten justificar una sèrie de polítiques per aquesta pretesa influència religiosa. Llavors això és una cosa que evidentment tendeixen a fer els estats autocràtics

o autoritàris. I que no pot lligar amb estats democràtics.

Pregunta

A veure, Quan va morir Franco, jo era molt petita. Jo tenia 5 anys i llavors clar, jo de fet no recordo el franquisme. Recordo una imatge de quan es va morir Franco

i Recordo que després es va començar a obrir a les escoles tot el tema de poder fer classes en català. Recordo un periode més o menys de tranquilitat fins el 23 de febrer de 1981, que va haver-hi el cop d’estat

Això ho recordo molt bé, perquè jo estava a l’escola i va ser un dia en que vam deixar de fer classe, vam posar la radio tot el dia i els professors estaven molt pendents del cop d’Estat

però clar, jo, com no vaig viure el franquisme pròpiament, no vaig viure directament aquest canvi. Sí que vaig viure molt la transició, això sí que ho recordo bé

Pregunta

El sistema de llei romana o codificació que diuen, que és bàsicament el de tota Europa, és un sistema basat en uns còdigs o unes lleis bàsiques que s’apliquen en tot el sistema jurídic

i llavors els jutjes amb les sentències el que fan és interpretar aquestes lleis i aplicar-les simplement. Això, en el sistema de common law, que és el sistema anglosaxó, funciona amb un sistema de precedents, qui fa les lleis és, bàsicament, pel que tinc entès

la judicatura i les decisions judicials. El sistema de codificació ve majoritàriament dels còdigs. Primer del dret romà i després dels còdics napoleònics i per tant a tota Europa, tota Europa que funciona amb el sistema de codificació

té uns punts bàsics i essencials que s’apliquen de la mateixa manera a tot arreu.

Pregunta

En el sistema legal espanyol i americà doncs la importància de la jurisprodència o el precedent. Aquí la jurisprodència és important però pot variar al llarg dels anys. Les lleis són el pilar fonamental del nostre dret. La jurisprodència és la interpretació d’aquesta llei

En el sistema nord-americà o de common law, realment les decisions judicials i els precedents són el que fa la llei pròpiament. Osigui tenen un sistema constitucional diferent

amb una constitució bàsica amb una sèrie d’esmenes que regulen moltes coses però bueno, bàsicament jo penso que la diferència màxima és aquesta, el sistema juriprocendial que té molta més importància als EEUU que aquí

Pregunta

A nivell legal, La dona bàsicament durant l’època franquista no era considerada un ciutadà de ple dret en molts aspectes. O sigui, una dona no es podia fer un passaport per si sola, una dona no podia obrir un compte bancari per si sola

una dona necessitava el permís del seu pare per poder-se casar en segons quines edats. M’havia explicat la meva mare, i ho recordo bé, que no podies obrir un compte bancàri. És a dir, una dona fins els anys 70 avançats no podia anar a un banc i obrir un compte

bancàri sense autorització del seu marit. I tampoc tenir un passaport. Era la diferència més bàsica que va haver-hi durant el franquisme, sobretot, i durant aquests anys anteriors a la democràcia

Pregunta

Los bienes gananciales és un sistema … és un règim econòmic matrimonial que s’aplica sobretot al territori comú d’Espanya, no a Catalunya, com a minim a dia d’avui

que suposa que tots els guanys que el marit té o la dona té durant el matrimoni i que no vinguin de béns seus privatius anteriors, formen una bossa comú que després, el dia que aquest règim econòmic matrimonial es dissol

es divideixen entre tots dos. Això són els bienes gananciales. És una bossa comú de béns

Pregunta

La pàtria potestat existeix encara a dia d’avui però ha canviat de nom. La pàtria potestat és el dret que tenen els pares en vers els seus infants fins que són majors d’edat. La pàtria potestat és el dret de decidir

l’educació dels infants, el dret a representar-los, el dret de poder tutelar-los fins que adquireixen la majoria d’edat legal.

Pregunta

El Franquisme era un sistema autoritàri, absolutament centralista i que estava centrat en la persona de Franco. De fet, es diu Franquisme, és a dir, és un sistema polític que només existeix amb Franco. Llavors Franco concebia Espanya

com un únic estat-nació, no podia haver-hi cap diversitat de tipus cultural, lingüística, de cap mena. S’havia de controlar tot des del centre i el centre es considerava que era el fet la llengua castellana que es va passar a dir espanyola.

i llavors va decidir eliminar tota la resta de llengües. A més a més, si parlem de Catalunya, com que, el ejercito rojo, que s’emfrontava durant la guerra civil a les tropes franquistes, bueno, encara no eren franquistes, amb les tropes més de dretes

Doncs tot el que s’emfrontava va ser també una represàlia. És a dir, els catalans, o los rojos, se han enfrentado a mí, jo represalio una llengua que no vull, un sistema cultural que no vull, el tiro enrere i a més estic castigant a una població

que s’ha portat malament amb mi. Van ser els vencedors de la guerra i llavors van aplicar polítiques de vencedors.

Pregunta

L’autonomia de Catalunya efectivament comença en el moment en que s’aprova la Constitucio espanyola de 1978 i després amb l’Estatut de Sau de 1979(?). La Constitució permet

La Constitució permet el desenvolupament de lo que diuen “nacionalidades y regiones”, inicialment es pensava en Catalunya i en el Pais Basc, una mica menys en Galicia i com que hi havia aquesta demanda

des d’aquestes, que es deien “regiones de España”, doncs després del franquisme i la transició, els pares de la constitució se n’adonen que no poden fer durar una constitució espanyola sense que aquests neguits territorials

culturals, lingüístics es recullin. Es recullen a la constitució i arran de la constitució es permet en aquests territoris aprovar uns estatuts d’autonomia que són lleis estatals de fet, perquè s’aproven als consells autonòmics però són refrendades per l’estat

i que són les que obren les portes a les autonomies com les entenem en el dia d’avui.

Pregunta

A veure, concretament és que no ho sé. No t’ho sé explicar. Tots els estatuts d’autonomia són lleis estatals amb les atribucions competencials de Catalunya i de les autonomies, en part algunes són competències delegades de l’estat

La constitució estableix dos règims de competències, un que s’atorga automàticament a les autonomies i unes altres que l’estat pot cedir a les autonomies

I aquí hi ha hagut molta polèmica. Van haver-hi lleis de procés d’armonització? del sistema autonòmic que van ser molt recorregudes al constitucional, però clar, hi ha una part de l’autonomia que és delegada de l’estat i llavors

És el debat sempre: on t’estàs passant si t’estàs passant de l’autonomia que se’t concedeix o si no. I això ha derivat en molts recursos davant del TC i una disputa constant entre l’estat i les autonomies de que

pots fer i de què no pots fer. Per què? Perquè la constitució no estableix clarament en molts casos unes competències directament pròpies. Les competències pròpies estan molt limitades

I després la resta de competències són delegacions de l’estat.

Pregunta

A que s’emfrontaria Catalunya si fos independent des d’un punt de vista legal? Home hauria de començar per crear la seva pròpia Constitució, crear un marc jurídic propi que regulès tot, el dia a dia, i després establir una sèrie de convenis bilaterals amb el govern espanyol

perquè al final són molts anys de convivència, hi ha moltes pensions cotitzades a Espanya, hi ha molta relació. Aquí hi ha molts ciutadans que potser decidirien quedar-se com a ciutadans catalans de ple dret o potser no

Evidentment seria… Jo entenc que el que seria l’estructura legal al final no seria tan diferent de la que té l’estat espanyol, buscariem tot el que tenen els estats europeus, un règim constitucional pròpi

unes lleis de desenvolupament. Probablement inicialment serien paral·leles o molt semblant a les espanyoles, però hi hauria tot aquest periode de transició important per poder regular o

poder clarificar què passa amb tota la bossa de deures, drets i obligacions que ja s’han generat.

Pregunta

A veure, jo sóc catalanista i em sento catalana al 100%. De fet no em sento espanyola. Bueno em puc sentir espanyola potser si estic al sud-est asiàtic i no conec a ningú més i em trobo a un senyor d’una altra part d’Espanya

però per proximitat. Igual que m’hi puc sentir propera a un senyor de París quan estic a una altra banda del món. El meu sentiment és catalanista però és que jo crec que els estats són estructures obsoletes

jo crec que els estats són estructures del segle XIX. I que ja no tenen sentit en el món actual. I per tant, jo no em sento còmode amb la idea d’un nou estat. Perquè penso que no funcionen gaire els estats com els hem concebut, penso que molta sobirania l’hem cedit

a Europa, per exemple, l’hem decit a multi-nacionals a vegades i llavors reproduïr una estructura d’un Estat a Catalunya… No m’agrada. No m’agrada perquè no penso que sigui la solució. La solució és al revès.

És donar més importància als petits nuclis que podrien ser les autonomies o podrien ser altres estructures, donar-lis més importància i cedir més sobirania a Europa. No m’agrada la idea d’un estat, no m’agrada l’idea de reproduïr el que ara tenim i els funcionaments de l’estat espanyol a Catalunya

No crec que sigui la sol·lució. I discrepo potser una mica de la opinió majoritària en els meus àmbits però no penso que sigui… és evident que hi ha un problema d’encaix en molts aspectes, és evident que s’han fet les coses molt malament

des d’una banda i de l’altra. No s’ha escoltat. No pots ignorar, no pots ignorar a un munt de gent que està dient algunes coses, no és la manera de sol·lucionar-la, però crear un estat nou i reproduïr estructures que ja tenim i que no estan funcionant en segons quins àmbits, no és una bona sol·lució

Pregunta

Molts dels problemes que tenim avui, és a dir, jo crec que realment el creixement de l’independentisme a Catalunya té el seu origen en l’any, en el moment que el TC decideix declarar inconstitucionals una sèrie de decrets

i una sèrie d’articles del nou estatut d’autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat al parlament de Catalunya, havia estat ratificat. Perquè al final els estatuts, tal com estan montats en la Constitució espanyola són

?? de l’estat, no són pròpies de l’autonomia, S’aproven en el parlament de Catalunya o en els parlaments autonòmics però són lleis que després es rectifiquen al parlament espanyol, és a dir, són normes ratificades

Després tornen i a vegades es voten en referèndum. El que resulta incomprensible aquí i va ser l’origen de la primera gran manifestació de la diada, no sé si va ser la diada però va ser una manifestació i la primera gran en els últims anys

és que una vegada aprovada aquesta llei que és l’Estatut, i molts anys després de la seva aprovació, el TC decideixi anular-ne o declarar anticonstitucionals una sèrie d’articles, quan altres estatuts directament copiats del català, és a dir, l’estatut de valència i d’andalusia hi ha articles directament copiats de l’estatut autonomia de Catalunya

I els articles d’altres estatuts com no han estat recorreguts pel govern en el Constitucional, estan en vigor a dia d’avui. Mentre que alguns articles de l’estatut de Catalunya que van ser declarats anticonstitucionals pel TC

doncs ja no estan en vigor. Això ha estat un origen en gran part de tot el que ha passat els darrers anys. Jo penso que un origen important perquè monta gent es va sentir

, el que es diu en castellà, ninguneada, no? És a dir, com pots decidir tu una cosa, seguir unes normes del propi estat i de la constitució, i que en lloc de produir-se un control de constitucionitat? abans, es produeixi molts anys després amb tots aquests articles?

I això va ser per mi un error polític molt important del PP en aquell moment. Interposar recursos d’inconstitucionalitat contra aquests articles, quan hi havia altres estatuts, inclus en autonomies

governades pel PP que han conservat aquests articles. No s’ha vist cap problema en l’encaix dins de la Constitució

Pregunta

Clar, si comparem una mica el que seria l’estat autonòmic espanyol amb el sistema federal dels EEUU. De fet, EEUU és una confederació. És a dir, hi havia uns estats amb els seus pròpis drets, deures i estructures jurídiques

que un bon dia decideixen confederar-se per crear un estat federal que tindrà una sèrie de competències molt clares i determinades. I els estats tenen també una sèrie de competències molt clares i determinades. L’estructura de l’estat espanyol és diferent

és un federalisme, un federalisme una mica particular. Hi ha força competència. És a dir, des de les autonomies, però amb aquesta estructura que només hi ha poquetes que són pròpiament de les autonomies i les altres són competències delegades per l’estat

Però sí, de fet, l’Estat espanyol és un Estat federal. El problema és que l’estructura federal de l’estat espanyol estava prevista per reconèixer les ansies d’autonomia d’una sèrie que es deia llavors regions

que era Catalunya, Pais Basc, Galicia i potser una mica Andalusia. Quan al final, amb aplicació del que s’ha dit després, café para todos durant la transició, es converteix en un estat de 17 autonomies

en el que s’atorguen competències que no volien inicialment a una sèrie de regions o autonomies que no les necessitaven. I això ha produït, de fet, una disfunció en el sistema

que també, jo crec que la part més important de la situació o de la manca d’encaix que té ara Catalunya dintre d’Espanya

perquè en realitat quan es va fer la constitució tothom estava pensant en reconèixer una sèrie de drets diferents a les autonomies com Catalunya i el Pais Basc i potser a Galicia i Andalusia

Però no a Murcia, no a Castella i la Manxa, no a Castilla i Lleó perquè no havien tingut mai aquestes reivindicacions i no tenien llengua pròpia, no volien competències en ensenyament, ja els hi estava bé

unes competències globalitzades. I per tant no acaba de funcionar. No és un sistema que funcioni pròpiament com un estat federal com els EEUU perquè per això, perquè hi ha molta més indefinició

en les competències que estan cedides, perquè en realitat hauria d’haver sigut un federalisme simètric. Per mi es la sol·lució que podria tenir ara mateix l’estat espanyol, com encaix. I llavors aquesta és per mi la diferència fonamental

l’estructura dels estats units ve d’abaix, d’una sèrie d’estats que s’associen i que voluntàriament cedeixen una part de la seva sobirania a una confederació. Una mica l’estructura, salvant distàncies, de la UE. Osigui estats que decideixen cedir part de la sobirania

i l’estructura de l’estat espanyol és una estructura pròpia més europea, amb moltes disfuncions que és al revès. És a dir, un estat que ho té tot i que “generosament”, decideix donar a una sèrie de regions dintre del pròpi estat, una sèrie de competències per a que s’autorregulin

Pregunta

A veure. És evident que litigar als EEUU costa una fortuna que els europeus rarament es poden permetre. La raó de que costi tant, jo no crec, no sé si te a veure directament amb la diferència entre el sistema de common law i el sistema de codificació que tenim aquí

Jo penso que té a veure amb tot l’entorn cultural. Als EEUU les indemnitzacions també són elevadisimes. És més cultural, no? Osigui, no hi ha tant problema o no es reconeix com un problema gros pagar per una sèrie de serveis

potser a Europa com tenim també l’Estat de benestar, en el qual no estàs pagant moltes vegades per la sanitat de nivell alt i bo. La gent té resistències a pagar aquests diners perquè

coses(?). Jo conec? el sistema de common law i precedent però no crec que sigui més dificil ser un advocat a estats units o aquí. És simplement un sistema que funciona molt diferent. Les xifres que van d’una banda a l’altre… és un sistema sense benestar el d’estats units llavors

cadascú és una mica el lejano oeste. És a dir, jo vaig i busco els meus drets. I les diferències d’aquests pagaments de les minutes dels advocats també poden anar relacionades amb les diferències de sous, són molt importants

el fet de que tu allà t’hagis de pagar la teva pròpia sanitat privada si no te la paga l’empresa o t’has de pagar una sèrie de coses fa que els sous hagin de ser més elevants. A Europa com que tenim cobertura en molts àmbits

hi ha uns minims que sempre tens coberts.Però no sabria explicar el perquè aquestes diferències tan abismals, si no és sota aquest paraigües que estic dient. No crec que hi hagi una raó intrinsaca a la diferència en exercir la professió en un lloc o un altre

Pregunta

Bueno, durant Franco van haver-hi algunes pioneres que van poder fer alguna cosa. Hi havia poques, però hi havia dones a la universitat. Hi havia dones advocades, algunes precursores

Més que la repressió franquista, les primeres dones que van entrar en el món professional es trobaven amb la resistència dels seus marits. Una resistència social. Es concevia que la dona havia d’estar a casa i cuidant els fills.

Les dones, les primeres pioneres que van sortir era gent que bé els seus pares o la seva familia reconeixien una igualtat o reconeixien el valor de les dones i es van atrevir, o bé que els seus marits entenien que tenien les mateixes capacitats i que no

hi havia cap problema en que sortissin a treballar. La meva generació no és ni molt més la primera que ha entrat al món de treball, al món professional, al món dels estudis, hi havia abans

era més minoritari però també existia.

Pregunta

Quan jo tenia 17 anys, si no recordo malament, va haver-hi l’atemptat a l’Hipercor. M’enrecordo molt bé perquè era un dia en que jo anava a una festa. Llavors es feien… tenia una cosina que feia 18 anys aquell dia. Era una puesta de largo

que era bueno, en certs sectors socials es celebraven festes en que els joves s’acicalaven molt i anaven a una gran festa. I era aquell dia, o sigui, un dia en que jo vaig anar a la perruqueria, em vaig arreclar, em vaig posar un vestit, em vaig preparar per la festa

I llavors ens vam aseventar de l’atemptat. I va ser, clar, va ser un cop molt important. I és curiós com recordes aquests atemptats amb, t’impacten de tal manera que recordes molt el que estaves fent aquell dia, com estaves vestit

què feies, no? De fet jo tinc. Parlant, aquell va ser l’atemptat d’Hipercor, però parlant d’atemptats terroristes jo un que m’enrecordo molt, no va ser un atemptat però va ser el dia que va matar ETA a Miguel Angel Blanco

que era un regidor del PP al Pais Basc, no recordo de quina ciutat. El van segrestar uns quants dies i van dir que si no s’acostaven els presos d’ETA al Pais Basc, el matarien. I el van matar un dissabte, 11? de juliol de 1997

I jo m’enrecordo molt perquè quan ens vam assaventar de que quan l’havien trobat no estava mort, estava moribunt, estava neixent el meu fill gran i llavors clar, és un tema que tota la vida estarà lligat. M’enrecordo molt de l’atemptat d’Hipercor, m’enrecordo molt d’aquest del 97

m’enrecordo molt dels atemptats d’Atocha, que no tenen directament a veure amb ETA. Tot i que al començament es va intentar que tothom creguès que hi havia una relació amb ETA.

Pregunta

Aquí a Europa tenim dret quan hi ha un accident, fins i tot al carrer quan caus o tens un accident de cotxe, tens dret a reclamar indemnitzacions, fins i tot hi ha companyies asseguradores que ho cobreixen

Jo en particular en la meva professió vaig tenir una clienta que va caure pel carrer a Badalona perquè hi havia un muret mal col·locat i es va fer mal i va acabar rebent una indemnització. Però aquestes indemnitzacions aquí

no tenen res a veure amb les indemnitzacions dels EEUU, són més baixes i a més requereixen que demostris efectivament que hi ha hagut un mal funcionament, en aquest cas de l’administració pública. has de demostrar aquest mal funcionament

I la meva percepció és que als EEUU és exactament al revès. És a dir que l’administració per exemple, o qui sigui responsable de determinat be ha de fer tot el possible per a que allò no passés

per exemple, no que havia actuat bé dintre de ??, si no que havia fet tot el possible. La diferència d’indemnitzacions aquí les indemnitzacions sempre són molt més moderades però jo crec que això s’explica també pel que deiem abans de l’estat de benestar

l’estat de benestar permet que tinguis una cobertura en molts aspectes, no? Tens una cobertura sanitària, tens una cobertura pels teus fills en el cas de que et quedis vidua i sigui el teu marit el que rep tots els diners

tens escoles gratuïtes amb menjadors gratuïts. Clar, una cobertura social que et permet viure, potser no com vivies, però viure bé encara que hagis patit un accident o una situació complicada en la teva vida.

En llocs com els Estats Units on això no ho tens, és evident que cert tipus de desgràcies et poden comportar pràcticament, com a minim la mort social i si no la mort en molts aspectes. Jo crec que això explica el perquè hi ha un sistema indemnitzatori

que aquí a Europa ens sembla desorbitat. Osigui ens sembla desorbitat que t’idemnitzin perquè et caigui un café bullint al McDonals. A nosaltres ens sembla que és un accident

que en principi no passa res perquè tenim la seguretat social i aniràs a un hospital i et curaran. Si realment és molt greu perquè ha sigut una negligència i hi ha hagut voluntat, alguna cosa treuràs però

no entenem. Aquí no entenem aquesta diferència d’indemnitzacions que hi ha amb els EEUU.

Pregunta

Jo, sóc advocada. Jo diria que no ha limitació. És a dir. La llibertat d’expressió està ben coberta a Espanya però hi ha una sèrie de tipus en el còdi penal molt acotats que

poden ser no atemptat contra les institucions bàsiques de l’Estat, aquest tipus de coses. Clar, aquesta llei l’apliquen jutges, poden tenir diversitat de criteris a l’hora d’aplicar-les. Aquí s’han fet caricatures del rey

surten programes a la tel·levisió cada setmana durant molt temps s’han rigut de personatges públics i tal. Jo no penso que es pugui parlar de manca de llibertat d’expressió

però sí que hi ha uns limits posats en el codi penal. Hi ha certes normes que fan que es pugui considerar un atemptat a estructures bàsiques de l’estat o enaltiment del terrorisme

o una insitació a l’odi per exemple pugui ser penat. Clar, no crec que això sigui un veritable limit a la llibertat d’expressió. Tot i que són els jutges els que apliquen la llei. I aquí sempre hi ha el criteri de ?? del jutge a l’hora d’aplicar-la

Pregunta

Els Jocs Olimpics van ser fantàstics per Barcelona i la gent de la meva generació. Els vam viure bastant. Recordo també molt bé el dia que van otorgar els Jocs a Barcelona. Jo tenia 16 anys

si no recordo malament, i estava a l’institut i m’enrecordo que va haver-hi una expressió d’alegria i molta gent apuntant-se a ser voluntària i una transformació en molt poc temps brutal de la ciutat

l’estructura circular que rodeja Barceona practicament va aparèixer de la nit al dia. Els que viviem aquí no sabiem pràcticament que s’estava construïnt. Jo un bon dia vaig haver de donar tota la volta a la ciutat per allà. El mar va aparèixer. Barcelona estava completament d’esquenes al mar.

hi havia xiringuitos que impedien anar-hi bàsicament, era… I de sobte teniem el passeig maritim, vam tenir locals a la platja. Hi ha un abans i després a Barcelona dels Jocs Olimpics, hi ha un abans i després important. L’obertura al món, l’obertura al turisme, al coneixement

i Per a la gent de la meva generació, jo tenia 22 anys quan es van celebrar aqui, va ser molt bonic, realment molt bonic. Un canvi molt important de la cuitat, va ser com una injecció d’autoestima per tots els barelonins

Un bon dia et penses que ets una petita cuitat de provincies d’una espanya franquista i un bon dia dius: no, no escolta jo parlo amb el món d’igual a igual i tenim aqui moltes coses a dir i som capaços d’organitzar bé coses

som capaços de fer coses grans. Jo recordo molt, hi ha un humoristes a españa que es deien Martes y trece y es van passar els anys abans dient a cada programa de capdany?: no les va dar tiempo

perque deien que no estarien llestes lo obres de les olimpiades. I en realitat va estar tot i penso que prou be. Penso que va ser un orgull pels barcelonins, va ser un canvi important

Pregunta

Jo penso que som un pais amb molta xarxa familiar i penso que l’economia submergida encara es molt important aqui perque amb les xifres d’atur que hi ha no es gaire creible que no hi hagin manifestacons socials molt importants i tanta gent morint-se de gana

llavors el que jo crec es que les xarxes familiar que encara son molt denses aqui i les cobertures de l’estat de benestar permeten que molta gent pugui trampejar amb poquetes coses

encara exiteix la picaresca de que si em puc estalviar l’IVA doncs no declaro etc. i jo crec que axo es el que explica que es pugui viure amb aquestes taxes d’atur tan elevades perque sino hi hauria una revolució social

penso que hi ha un part de feina que es economia submergida clarament i que una altra part es aixo no? que les xarxes permeten que una gent que no tingui feina, aparentment, pugui nar tirant, sino seria incomprensible

Pregunta

El que ha fet fora el comerç local de le sprincipals arteries de barcelona, per exemple, es l’increment, la pressió sobre els preus del lloguer no? Aquests comerços locals han pogut aguantar-se on eren mentre els lloguers ques estaven pagant eresn lloguers protegits per rentes antigues, que es deia

es a dir, lloguers amb una renta molt baixa. Quan el periode transitori de la llei anterior al 1994 de lloguer es va acabar, aquestes rendes antigues s’havien de posar a preu de mercat i llavors les multinacionals han presionat molt

tenen més diners i han presionat molt per pagar, en els propietaris dels locals, oferint-los rentes mes elevades que els comerços locals, els propientaris de comerços locals, no podien pagar i al final han acabat desplaçant

és un tema purament econòmic.

El gegant pot pagar més i paga més.

El local s’ha d’anar a una altra banda.

I aquestes botigues han de tancar perquè no poden aguantar aquest tipus de pressió.