World famous graffiti artist, and Barcelona native talks to the Catalunya Barcelona team about the city’s relationship with street art.
EN: In 2006, Barcelona’s City Hall passed an ordinance to deter a growing number of young artists and creators from coming here to paint. There had been a growing number of lawsuits and complaints from store and property owners vandalized by graffiti. Barcelona’s City Council viewed graffiti and street as the same thing:Painting in the streets. They had no tolerance for color, and assigned a color palette each neighborhood. Every neighborhood with its assigned range of colors. The city hall employees tasked with removing the graffiti were given the different color palettes. The campaign kicked off in 2006, and they erased everything. All the graffiti and street art, whether vandalism, or a work of art or expression, was erased. You could paint a store owners blind with his permission, but the police still came and regarded you as a vandal. They would confiscate your cans, fine both you and the store owner, creating a very awkward situation. Because you were trying to obey the law, but you were still treated like a criminal. The situation has changed over the last few years, with organizations like Wall Spot, Murs Lliures, Difusor, Contorno Urbano, Graphics, devoted to promoting street art, make wall space available, and attain licenses to hold events. People are finally waking up to the fact that graffiti is one thing, and street art, another. We all paint the streets, and all of it is art. Society supports some over others, but they must be treated equally. This is artistic expression.
CAT: L’Ajuntament de Barcelona a partir de 2006, desenvolupa l’ordenança municipal per intentar frenar una mica l’allau de joves creadors i d’artistes d’arreu del món que venien a pintar aquí per moltes queixes i demandes de propietaris de locals, d’immobles que s’han vist afectats per una conducta vandàlica que és el graffiti. L’Ajuntament de Barcelona va agafar i va ficar al mateix sac el graffiti que l’street art perquè el que és pintar al carrer, el que és posar color no es pot tolerar i van assignar com uns colors per barri. Cada barri té uns colors concrets, una gama de colors llavors Els equips de l’ajuntament que blanquejen tot el graffiti ja tenen unes games de colors per cada barri. I bueno van fer aquesta campanya a partir del 2006, es va borrar tot Tot el graffiti i street art, ja fos vandalisme o obra d’art o expressió artística va quedar borrat. I no es tolerava, no es tolera. Podies treballar pintant una persiana d’un comerç amb el permís del propietari però arribava la policia i et tractava com si fossis un vàndal i et requisava les llaunes, et posava una multa, després una multa al propietari i et trobaves en una situació molt incòmode perquè havies intentat fer les coses bé i et trobaves que et tractaven de la mateixa manera que si estiguessis fent un acte il·legal i no era així i amb els anys aquesta situació ha anat canviant. Han sortit organitzacions com Wall Spot, Murs Lliures, Difusor, Contorno Urbano, Graphics, avui en dia hi ha moltes entitats que es dediquen a promocionar l’street art i a alliberar parets, a conseguir permisos per fer esdeveniments, gent que es comença a moure per consienciar la societat de que el graffiti és una història i l’street art és una altra Tots pintem al carrer i totes són artístiques. A la societat algunes els hi agradaran més i altres els hi agradaran menys però són igual de respectables. Són expressions artístiques.
ES: A partir de 2006, el Ayuntamiento de Barcelona desarrolla la ordenanza municipal para intentar frenar un poco la avalancha de jóvenes creadores y de artistas de todas partes del mundo que venían a pintar aquí. Por muchas quejas y demandas de propietarios de locales, de inmuebles que se han visto afectados por una conducta vandálica que es el graffiti. El Ayuntamiento de Barcelona cogió y metió en el mismo saco al graffiti y al street art porque lo que sea pintar en la calle, lo que sea poner color no se puede tolerar y asignaron como unos colores para cada barrio. Cada barrio tiene unos colores concretos, una gama de colores. Los equipos del ayuntamiento que blanquean todos los graffitis ya tienen unas gamas de colores para cada barrio. E hicieron esta campaña a partir del 2006 y se borró todo. Todo el graffiti y el street art, ya fuese vandalismo u obras de arte o expresiones artísticas, se borró. No se toleraba y no se tolera. Podías trabajar pintando una persiana de un comercio con el permiso del propietario pero llegaba la policía y te trataba como si fueras un vándalo y te requisaba las latas, te ponía una multa, después, también multaba al propietario y te encontrabas en una situación muy incómoda. Porque habías intentado hacer las cosas bien y te encontrabas con que te trataban de la misma forma que si estuvieses haciendo algo ilegal y no era así. Con los años, esta situación ha ido cambiando. Han surgido organizaciones como Wall Spot, Murs Lliures, Difusor, Contorno Urbano, Graphics… Hoy en día, hay muchas entidades que se dedican a promocionar el street art. y a liberar paredes, a conseguir permisos para hacer actos, gente que empieza a moverse para concienciar a la sociedad de que el graffiti es una historia y el street art, otra. Todos pintamos las calles y todo es artístico. Algunas gustarán más y otras menos pero son igual de respetables. Son expresiones artísticas.