EN: Ajoblanco is many things. It’s a publication with three eras. The first was the discovery of life, freedom, and Spain’s libertarian past. There was a counterculture in North America, but here we’d had been a libertarian, countercultural movement 40 or 50 years prior. And the working class was responsible for it, not students from the world’s most prestigious, Nobel Prize-winning universities. That, obviously, makes it very distinct.  That fascinated us. We were fascinated by Spain’s libertarian past, fascinated by what the working class had achieved in the first-third of the 20th century, on their own, with everything working against them. That was a profound and fundamental discovery. The second Ajoblanco is The World. Other cultures, other music. Music from around the world. We were the first to discuss corruption as a cultural issue. Not just as an economic issue, but one that is social and cultural. And they called us crazy. But you flip through a few copies of Ajoblancos. They look like they were written today. Ajoblanco, I think, has always been life instruction. That which is social is bound to the cultural.  Because you can’t have culture without freedom and equality. If equal opportunity doesn’t exist, culture is driven by ego. It becomes egoism. That’s one reason that the second version of Ajoblanco came to an end. The second included towering intellectuals and great writers.  Interaction gave way to “me, me, me,” and the end of dialogue. It was all, “It’s about me.” “It’s about me.” “It’s about me.” We stopped making Ajoblanclo because it stopped making sense. It wasn’t culture. It was a contest. It was marketing. And culture’s no market.  Entertainment may be marketable, but culture, that’s something else, something more serious. Culture is your shield, defense against what anyone’s trying to shove down your throat. There isn’t much culture left these days. That’s why we returned with a third era. We wanted to resurrect the word “Culture” and disassociate it from ideology. Because culture is not ideological. Ideology is yours to create.  Ideology is imposed. What does a teacher or university professor do? Is it teaching or indoctrination? These are very different things.  Most are indoctrinating now, which doesn’t interest me. I want to be taught. Ajoblanco has always been an education in living. A magazine that stirs the conscience, inspires curiosity, shed light on inequity, Inspiring people to take action, out of necessity, from the heart. Some take action to generate revenue, but the drive still comes from within. In this third era, I believe the world is truly lost. I don’t expect we’ll have chips drilled into our skulls. Maybe the Chinese do that to themselves. Western culture, I think, is truly fucked up at the moment, owing to an excess of manipulation, and consumerism. Producing product after product after product, leaving no time for reflection. There’s no time for liberty because liberty is allowed no time.  So with this third version of Ajoblanco, we seek a recovery of values,  in order to help people endure the state of the world with libertarian dignity. 

CAT: Ajoblanco és moltes coses. És una publicació que ha tingut tres èpoques. La primera va ser el descobriment de la vida, de la llibertat i del passat llibertari espanyol. Que hi havia una contracultura a Nord Amèrica, però que aquí hi havia hagut un moviment llibertari que s’havia inventat tot lo de la contracultura però quaranta o cinquanta anys abans. A més, havia estat la classe obrera, no els universitaris de les universitats més importants, amb més premis Nobel del món. Llavors, és clar, és molt diferent. Això ens va fascinar. Ens va fascinar el passat llibertari espanyol, ens va fascinar el que havien fet als anys 10, 20, 30 del segle XX, la classe treballadora, amb les seves pròpies mans i contra tot. Aquell descobriment jo crec que va ser fonamental. El segon Ajoblanco és el món. Altres cultures, altres músiques, les músiques del món… I després, vam ser els primers que vam començar a parlar de la corrupció com un problema cultural. No només com un problema econòmic, sinó com un problema cultural i social. I ens van dir que estàvem bojos. Però agafes els Ajoblancos i sembla que hagin estat escrits ara. Jo crec que l’Ajoblanco sempre ha estat una escola de vida. El social sempre ha estat unit al cultural perquè no hi ha cultura sense llibertat ni igualtat. Perquè si no hi ha igualtat d’oportunitats, la cultura és ego cultura i això és egoisme. És una mica pel que deixem de fer el segon Ajoblanco, que va ser de grans intel·lectuals, grans escriptors, quan tots aquests intel·lectuals i escriptors van començar, jo, jo, jo, i no vull parlar amb els altres perquè jo sóc l’u, jo l’u, jo l’u. Vam deixar de fer l’Ajoblanco perquè ja no tenia sentit. Ja no era cultura, era un concurs, era un mercat. I la cultura no és mercat. L’entreteniment pot ser mercat però la cultura és una altra cosa més seriosa. La cultura és el que et crea a tu el criteri per defensar-te de tot el que t’intenten inculcar. Llavors ja no hi ha… En realitat, de cultura en queda molt poca. Per això hem tornat a la tercera època, per intentar ressuscitar una mica el terme cultura dissociat de la ideologia perquè la cultura no té ideologia. La ideologia la fas tu. O sigui, la ideologia te la imposen, o sigui, què és el que fa un mestre o un professor d’universitat? T’ensenya o t’adoctrina? Són coses molt diferents. Ara gairebé tots t’adoctrinen. No m’interessen. A mi m’interessa que m’ensenyin. Llavors Ajoblanco ha estat una escola de vida, una revista que ha agitat consciències, que ha despertat inquietuds, que ha concretat fets i realitzacions de gent que creu en el que fa i que fa el que fa per necessitat, que els hi surt de dins. També hi ha gent que fa les coses per tenir un mercat però també perquè necessiten fer allò des de dins.  Llavors aquesta és la tercera etapa. Jo crec que el món està molt perdut. No crec que ens introdueixin un xip i siguem… perquè, en tot gairebé, això ho faran els xinesos. I penso que la cultura occidental està a un moment molt fotut per l’excés de la manipulació, del consumisme, de crear, crear, crear productes, productes, productes. I no hi ha temps per la reflexió i no hi ha temps per la llibertat perquè la llibertat no té temps. Llavors és una mica, al tercer Ajoblanco, el que vam intentar és recuperar una sèrie de valors que ajuden a la gent a suportar el que ens toca viure però amb una dignitat llibertària. I jo crec que ja està.

ES: Ajoblanco és muchas cosas. És una publicación que ha tenido tres épocas. La primera fue el descubrimiento de la vida, el descubrimiento de la libertad y del pasado libertario español. De que habia una contracultura en norte-america, pero que aquí habia habido un movimiento libertario que se habia inventado todo lo de la contracultura pero cuarenta años antes, o cincuenta años antes. Además que habia sido la clase obrera, no los universitarios de las universidades más importantes, con más premios Nobel del mundo. Entonces, claro, es muy distinto. Entonces nos fascinó eso. Nos fascinó el pasado libertario Español, nos fascinó lo que habian hecho en los años 10, 20, 30 del siglo XX la clase trabajadora con sus propias manos y contra todo. Ese descubrimiento yo creo que fue fundamental. El segundo Ajoblanco es el mundo. Otras culturas, otras músicas, las músicas del mundo… Y luego fuimos de los primeros que empezamos a hablar de la corrupción como un problema cultural. No solamente como un problema económico, sino com un problema cultural y social. Y nos dijeron que estabamos locos. Pero te coges los Ajosblancos y parece que estén escritos ahora. Yo creo que Ajoblanco ha sido siempre una escuela de vida. Siempre lo social ha estado unido a lo cultural. Porque no hay cultura sin libertad y sin igualdad. Porque si no hay igualdad de oportunidades, la cultura es egocultura, entonces es egoísmo. Es un poco por lo que dejamos de hacer el segundo Ajoblanco. El segundo Ajoblanco, que fue de grandes intelectuales, de grandes escritores, cuando todos estos intelectuales y escritores empezaron yo, yo, yo, y no quiero hablar con los otros porque yo soy el uno, yo el uno, yo el uno, dejamos de hacer Ajoblanco, porque ya no tenia sentido. Ya no era cultura, era un concurso, era mercado. Y la cultura no es mercado. El entretenimiento puede ser mercado, pero la cultura es otra cosa más seria. La cultura es lo que te crea a tí el criterio para defenderte de todo lo que te intentan meter. Entonces ya no hay… En realidad cultura queda muy poca. Por eso hemos vuelto en la tercera época, para intentar resucitar un poco el termino cultura disociado de la ideología, porque la cultura no tiene ideologia. La ideologia te la haces tú. O sea, la ideologia que te imponen, o sea, que hace un maestro o un profesor de universidad? Te enseña o te adoctrina? Son cosas muy distintas. Ahora casi todos te adoctrinan. No me interesan. A mi me interesa que me enseñenen. Entonces Ajoblanco ha sido una escuela de vida, ha sido una revista que ha agitado conciencias, que ha despertado inquietudes, que ha concretado hechos y realizaciones de gente que se cree lo que hace, y que lo que hace lo hace por necesidad, que le sale de dentro. También hay gente que hace las cosas para tener un mercado, pero también porque de dentro necesita hacer aquello. Entonces esta tercera etapa, yo creo que el mundo está muy perdido. No creo que nos metan un chip y seamos… Porque en todo caso esto lo harán los chinos. Y pienso que la cultura occidental está en un momento muy jodido por exceso de manipulación, de consumismo, de crear, crear, crear, productos, productos, productos; y no hay tiempo para la reflexión y no hay tiempo para la libertad, porque la libertad no tiene tiempo. Entonces un poco, en el tercer Ajoblanco, lo que intentamos es un poco recuperar una serie de valores que ayuden a la gente a soportar lo que nos toca vivir pero con dignidad libertaria. Yo creo que ya está, eh.