EN | CAT | ES

Entrevistat el 19 de juliol de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Bé, jo sóc Roger Montañola. Vaig néixer fa 31 anys a Barcelona, el 29 de març concretament

Pregunta

Jo em dedico al món de la consultoria actualment amb una empresa que es dedica bàsicament a la creació d’escenaris polítics i regulatoris a través de Big Data i d’algoritmes matemàtics. És a dir, el que fem bàsicament és intentar preveure quins escenaris poden haver-hi a un tempus de 2,3 anys vista

a diferents països, a qualsevol regió del món. I a part també tenim un altre negoci que es basa en donar suport a empreses tecnològiques que aterren a Europa i que tenen certes dificultats des d’un punt de vista regulatòri per

poder tirar endevant doncs els seus productes i comercialitzar-los.

Pregunta

Jo crec que fa uns 10, 15 anys aproximadament a través d’unes bones polítiques que s’havien fet amb certs programes del govern etc, Barcelona va ser, es va convertir en un espai d’atracció del talent, això és veritat. No podem dir que això hagi sigut sempre igual, és a dir

que s’hagi mantigut regular. De fet jo tinc un punt de vista certament crític amb el que passa actualment, sí que és cert que la ciutat ofereix doncs unes oportunitats

una posició geoestratègica molt bona. Políticament és atractiva també i per tant fa, tots aquests elements fa que molta gent estigui disposada a venir a viure a Barcelona i a tirar endevant els seus negocis

Pregunta

Els últims 15 anys Barcelona certament ha experimentat un canvi, un canvi fonamental, no només des d’un punt de vista del que representa la tecnologia, sinó que s’ha convertit en una ciutat global

Tot això evidentment comença amb l’Olimpiada de l’any 92, aquest és el moment clau, el punt d’inflexió de Barcelona. Sense això, tot el que ha vingut després no hauria estat possible. Però sí que és cert que als últims 10 o 15 anys

a partir d’una sèrie de politiques ben fetes per part del govern català en el seu dia, el govern de l’Ajuntament de Barcelona, certament Barcelona es va convertir també en un pol d’atracció de negocis i de tecnologia

i en aquest sentit tots aquests elements van fer que molta gent d’aquests àmbits es desplacès a la ciutat i trobès en ella, no només una ciutat on treballar i passar un temps de la seva vida, sinó una ciutat on realment hi volia viure. Aquest componen d’atractiu es degut també doncs

a la situació geogràfica, el seu clima, a les oportunitats que ofereix. I sobretot jo crec que és una ciutat de talla humana, és a dir, Barcelona te la pots fer caminant. Trigaràs però la pots fer caminant. I això és una cosa que no passa amb la majoria de les grans metròpolis del món

Tota aquesta sèrie de factors convinats, la platja, una sèrie de llocs a visitar molt diferents a poca distància doncs tot això va fer que molta gent vinguès. A partir d’aquí, l’analisis seria si l’atmosfera per fer negocis és la millor

Jo aquí sóc més crític. Crec que podria ser molt millorable.

Pregunta

Sobretot per part de la societat civil, és a dir, els sectors privats estan fent un push molt important per tal d’atraure tot aquest coneixement, tot aquest talent de fora

Per part de les institucions haig de dir que menys. Tinc la sensació de que les institucions tenen altres batalles en aquest moment. Crec que aquesta és la principal des del meu punt de vista perquè això ens permet convertir Barcelona en una capital global

però s’ha de reconèixer que el gran mètit de tot això ve a partir del sector privat, és a dir, de les pròpies empreses que es volen instal·lar aquí, des de propostes i projectes que s’han fet. Doncs des del Barcelona Tech City per dir-ne algun fins escoles de negoci

passant per molts d’altres que el que fan és doncs fer una funció que potser li tocaria al sector públic, però en absència d’aquest, aquests sectors han fet una molt bona feina i la prova és que cada dia hi ha més ciutadans de fora vivint a Barcelona

que reitero, no venen a passar un temps, es volen quedar. Jo crec que és el gran factor diferencial entre Barcelona i altres ciutats.

Pregunta

Bé, el Mobile World Congress al final és quelcom que hem descobert els Catalans els últims anys, i ara som experts en el mobile world congress. I fa uns anys ningú sabia el que era. Vam tenir la sort de que fa uns anys a la fira de Barcelona es va instal·lar el 3GSM si no m’equivoco, que era el nom de

la fira anterior, en la qual doncs era un espai en el que els productors i tota la gent vinculada en el món de la telefonia mòbil es trobava. El que ha passat en paral·lel és que l’explosió del que suposa la telefonia mòbil, ha vingut de la mà de que nosaltres ostentavem diguem

l’oportunitat de fer aquest congrès aquí. Per tant ha anat en paral·lel. Són casualitats de la vida, s’ha treballat bé, crec que les institucions han fet una bona feina aquí

però reitero, encara ens falta molta feina per fer. Què és? És l’espai de trobada més gran del món per tot el que fa referència a la telefonia mobil, a la tecnologia mobil etc. Per tant, un privilegi pels catalans que no hem de perdre

Pregunta

Això dependrà dels seus representants polítics. Si vol, Barcelona es pot convertir en una capital mundial. Perquè té totes les característiques per ser-ho. El problema és que els polítics de Catalunya, tant de l’Ajuntament com de la Generalitat com també per part del govern central, han d’entendre

que aquest és el principal punt sobre el que hem de batallar i treballar i no molts d’altres que és el que s’està fent ara, no? És a dir, tenim la sort de tenir un tresor. Catalunya té la sort de poder ser un punt de referència. Barcelona té la capacitat de poder-se convertir en una capital mundial

i enlloc s’està discutint per ser una capital de quelcom més petit. Jo crec en el món que va cap a un espai de globalització, un espai únic. Barcelona té una gran oportunitat i de veritat que no entenc com els representants polítics d’aquí no

acaben de veure el valor del que tenim entre mans i del que podem perdre. Per tant, contestant a la pregunta, dependrà de la capacitat de visió futura que tindrán els representants públics d’aquest pais

Pregunta

Sí, és a dir. Nosaltres tenim un atur estructural en aquest pais enorme, especialment sobre les capes més joves de la societat degut a diferents factors, però un d’ells bàsicament

és el fet de que sempre s’ha criminalitzat molt en aquest pais el fet de que l’empresa i la universitat estiguin conectades. És a dir, la oferta formativa en molts casos no ha anat lligada amb el que és la oferta laboral i que el mercat demanda realment

Per tant aquí es generen grans asimetries en molts casos de persones que han estudiat carreres, que han cursat estudis superiors i que en el seu àmbit no hi ha feina. I en canvi en molts altres àmbits

hi ha un excès de feina. Això evidentment ho hem de sumar i no tindria sentit no respondre-ho des d’un analisi del que ha suposat la crisi econòmica a Catalunya, a Espanya i a Europa, però especialment a Catalunya

amb una gran afectació. Hem de pensar que durant el boom de la construcció, centenars de milers d’estudiants deixen els seus estudis per tenir oportunitats de feina, que les tenien,ben pagades

i d’un dia per l’altre es troben gairebé que allò desapareix. Parlem de gent sense massa formació i amb un mercat laboral que no els hi dóna respostes. Per tant, tota aquesta conjugació d’elements

està a la negativa. Però reitero, jo crec que un dels elements que ens hauriem de posar entre cella i cella, és el fet d’entendre que Catalunya o qualsevol lloc del món, els estudis reglats, tenen que tenir molt a veure amb el mercat futur dels estudiants

i no podem donar per fet doncs que les carreres que han hagut sempre amb el nombre d’estudiants que hi ha hagut sempre, amb els graus mitjans, els graus superiors, la formació professional etc

ha d’adaptar-se a aquest mercat. Malhauradament nosaltres anem a les nostres universitats i hi ha gent que diu: “fora l’empresa de la universitat”. Doncs jo dic el contrari. Que vingui l’empresa a la universitat, això és el que li cal a aquest pais precisament per combatre l’atur

de molts dels joves que després quan surten no tenen feina.

Pregunta

Jo crec que és una gran oportunitat. És una gran oportunitat per molta d’aquesta joventut per trobar feines, per iniciar-se en el mercat laboral, no per trobar feines definitives però sí per introduïr-se

És una gran oportunitat per conèixer nova gent i per parlar nous idiomes, i per tant veure això com un problema doncs no hi estic d’acord. Crec que forma part d’una visió molt tancada i si m’ho permets un pel provinciana de la vida. Benvingut sigui

i aprofitem totes les avantatges que això suposa. Que té externalitats negatives? Sens dubte. afrontem-les i parlem-les. Però jo a priori sóc un gran defensor del que implicael turisme, del que implica que vingui gent de fora a la nostra ciutat

Això és un tresor. Si precisament el món cada dia està més conectat. Nosaltres què ens volem? Desconectar? Doncs jo crec que el que és necessari és que els ciutadants de Barcelona interactuin amb aquesta gent

es coneixin, puguin fer-hi negocis, puguin fer qualsevol tipus de cosa. Però no que els emmarquin com a quelcom estrany, jo crec que això seria un error terrible i a més no respondria a cap lògica

i malhauradament, sembla que passa.

Pregunta

No és una llei, perquè l’ajuntament no fa lleis. En tot cas serà una normativa municipal, però en qualsevol cas és evident que el fenomen de noves plataformes tecnològiques

ha implicat doncs que molts ciutadans trobin en el suport en aquestes una forma de lloguer diferent al que es podria considerar el lloguer tradicional. És cert que això implica que en certes zones de la ciutat

doncs els lloguers pujen per sobre de la mitja, i per tant és bo que l’ajuntament prengui mesures per evitar que la gent tingui que deixar els seus barris, però de la mateixa manera, tampoc es poden posar portes al camp

Crec que hem d’asumir les avantatges que implica tot això, hem de veure quina és la oferta que es poden oferir d’apartaments turístics etc. De fet ja hi ha restriccions en aquest tema que es compleixen d’aquella manera

Després doncs incentivem l’oferta hotelera, perquè sí que l’oferta hotelera realment no niria en contra del lloguer, perquè evidentment la gent utilitzaria un hotel en lloc d’una casa, doncs es prohibeixen els hotels, cosa que em sembla absolutament surrealista

Reitero, sóc crític, sóc un amant del meu pais, sóc un amant de la meva ciutat, sóc especialment crític amb la poca capacitat de visió que tenen els responsables públics tant de l’ajuntament de barcelona com de la generalitat de catalunya

Pregunta

L’ajuntament seria doncs l’administració local d’un poble o d’una ciutat. Si ens situem a l’estat de California, l’ajuntament de Sacramento, doncs és l’administració que gestiona la ciutat de Sacramento

I per contra, el Senat, bueno, el govern de l’Estat de California, doncs és el que té competències sobre tot l’estat, sigui LA, San Francisco, San Diego, sigui Sacramento, o sigui Napa Valley. Per tant estem parlant de local, poble a regional, per dir-ho d’alguna manera

Tot i que ja sabem que als Catalans anomenar-nos regió no ens acaba d’agradar.

Pregunta

Bé, bàsicament hi ha múltiples factors. Des d’una perspectiva financera doncs els productes financers tòxics, és a dir, aquesta mena d’espai on ningú sabia exactament on estava posant els diners. Hi havia molt de subterfugi i

per tant diguem que des d’una perspectiva financera, va haver-hi masses poques garanties del que s’estava fent. I en el cas d’aquest pais sumat evidentment a que l’economia estava focalitzada en un sector primer, que no aportava

cap tipus d’innovació. I que a més a més era absolutament fals i no responia a criteris de mercat com era el sector immobiliari. Aquests dos elements fan explotar la crisi, amb molta vehemencia en el cas d’Espanya i d’Europa

D’Espanya i de Catalunya, perdó. A més a més això sumat a unes polítiques públiques jo crec que certament erràtiques on el deute públic és molt elevat, on permanentment es creia que els ingresosos/interessos públics seguirien sent els mateixos

Evidentment en un moment de baixada de recaptació això ja no és així, no? Per tant, es deu a una falta de previsió, es deu a una certa voluntat d’estirar més el braç que la màniga que es diu en català, no? Es deu a que evidentment l’economia estava sostinguda sobre

sobre uns pilars de fang com era el sector de la construcció etc. Es deu també a que a nivell global el sistema financer colapsa. Jo crec que aquests 4 factors sumats doncs ens porten a entendre perquè doncs va ser tan greu la crisi a Catalunya i a Barcelona

Pregunta

Bé, Posa’t Guapa és una campanya exitosa per part de l’ajuntament que el que preten al final és dotar d’un punt de self-confindence per dir-ho així a la ciutadania i d’orgull del que implica ser barceloní

i de les avantatges de Barcelona, no? Els Catalans tendim a ser especialment crítics amb nosaltres mateixos, a mirar-nos molt el melic, a ser certament, com ho deia la meva besàvia,

pretenciosos, no? No ser pretenciosos mai perquè això queda malament, això és molt d’aquí, no? I crec que aquesta campanya al final canvia una mica aquesta mentalitat en el sentit de dir, escolta tenim la sort de viure en un lloc maravellós i ho fantàstic que és Catalunya, ho fantàstica que és Barcelona

cuidem-la. Per tant és una campanya que té una doble vessant, aquesta primera és una emocional i una segona que té a veure també amb el comportament ciutadà i amb la capacitat doncs que tenen cada català? d’actuar correctament respecte la resta

és una campanya exitosa, que de fet jo crec que avui encara doncs se’n recullen els fruits, no?

Pregunta

Jo crec que la gent avui no està preocupada per un cop d’estat militar, però hem de recordar que en aquest pais el dictador va morir al llit.És a dir, 40 anys de dictadura i va morir en pau al llit. Per tant,

Per tant, seria ingenu pensar que en el moment que es mor Franco es mor el franquisme i que tota la gent, els milions de persones que li donaven suport, d’un dia per l’altre passaven a no ser franquistes

Per tant hi ha una reminiscència que va existir durant el periode de la transició, sobretot en diferents esferes, siguin polítiques, siguin militars etc, que va fer que l’elecció de la constitució

hi haguessin certes pors, però també cal dir que va ser un procès exitós, és a dir, ser capaços de posar conjuntament a personatges polítics tan distanciats com comunistes, com nacionalistes catalans, com els vascos

persones que formaven part del propi règim i concensuar un text, em sembla que se li ha de donar valor també. Per tant està desfasada? Sí, les constitucions han de ser movibles, és que és evident. I per tant avui, 40 anys després, es demanden coses noves

i reconeixer coses que en aquell moment no es va fer, sens dubte. Però tampoc sóc dels que creu que hem de tirar-nos més pedres del compte a la taulada. Es pot modificar? Sí. S’ha de modificar? Crec que també, per descomptat

la que vam fer al 78, tenin en compte quin era el context en el qual es feia la constitució, em sembla que no era una mala proposta. I la prova està en la quantitat de gent que va votar-la favorablement

I estem parlant de xifres del 90%.

Pregunta

En el cas de que l’Estatut no haguès estat retallat, sens dubte que el moviment independentista seria molt més dèbil, perquè les raons que el justifiquen a dia d’avui doncs no hi serien

O sigui El moviment independentista no deixa de ser bàsicament una resposta a una situació que molts catalans entenem com inacceptable, que és que l’estatut d’autonomia de Catalunya, que recordem

va ser votat pel Parlament de Catalunya, votat per les Corts Generals Espanyoles, és a dir pel congrès i pel Senat, i refrendat a Catalunya per part de la ciutadania. El TC el trenca, és a dir

Al final el projecte d’Estatut va ser votat en el congrès dels diputats i va ser aprovat, per tant el que ve després no deixa de ser una campanya de fins polítics a favor d’aquest cas d’un partit concret

que fa de diguem-ne, de Catalunya, l’esquí? per guanyar vots a la resta d’Espanya, cosa que per mi va ser miserable, però és la realitat. Per tant com diuen en castellà, no? Estos polvos, estos lodos, no sé si és al revès, però en qualsevol cas

d’allà neix tot. Per què? Doncs perquè aquest estatut al final feia un pas endevant, podriem discutir si el moment en el que es va fer és correcte o no és correcte, si s’havia de fer, si no s’havia de fer, però en qualsevol cas es va fer, es va aprovar i la majoria de partits de l’arc parlamentàri català doncs li van donar suport

personalment el vaig votar favorablement . El gran tema és: per què una part de la societat espanyola, però sobretot de la seva classe política, no estava preparada per acceptar qüestions com el que és Catalunya

Catalunya, que quedi molt clar, pel qui vegi aquest documental. Catalunya és una nació, es que no admeto discussió. És una nació. Recomano a tothom que es llegeixi la definició de nació que es pot trobar a l’Oxford, el diccionari, no cal que llegeixin el diccionari català, no cal que llegeixin el diccionari espanyol

que llegeixin un diccionari de qualsevol altre idioma, vegin el que és una nació, la definició i veuran que això és Catalunya.Per tant jo no admeto discussió al respecte, vaig estudiar Ciències Polítiques, serveix per poques coses potser, però no per això

Per tant no admeto dicussió. Catalunya és una nació. En el moment en el que no se li reconeix a Catalunya la possibilitat de ser el que és, molts ciutadans legitimament doncs senten que la seva distancia amb el que representa la política espanyola doncs

creix, no? Jo sóc dels que creu que la independència com a tal, com es planteja, no és la solució. De debó. Perquè estem, reitero, com deia abans, en una era global, el debat no és mirar cap a Madrid, sinó mirar cap a Brusseles i mirar cap el món

Vull dir, aquesta és l’esència del pais del futur que jo m’imagino. No vull ser la capital d’un petit estat, vull ser la capital global. I ho podem ser a més a més sense demanar permís a ningú això, fent bones politiques, no?

Però sí que és cert que tot el que passa amb l’Estatut és el generador de tot el que avui està passant o dels últims anys

Pregunta

Bàsicament, hi ha diverses qüestions. Aquests que apel·len a una qüestió més emocional, és a dir la definició del que és Catalunya, del que es considera ser Catalunya, el que parlava abans de nació

Tot allò que té a veure amb les competències que l’estatut defineix que són de la generalitat de catalunya, és a dir aquelles accions o aquells elements sobre els quals la generalitat por regular, pot governar i pot executar

aquesta és una segona qüestió. I tres hi ha la variable econòmica, és la permanent i la de sempre. La que demanda de que catalunya és la tercera diguem en provisió de recursos dins de l’Estat i la decena en rebre aquests recursos

Aquesta asimertria pels catalans, però no pels catalans pel fet de ser els catalans, per qualsevol ciutadà hauria de ser inacceptable. Vull dir, ningú està qüestionant que s’hagi de ser solidàri, ningú està qüestionant res d’això, però quan

un és el tercer en pagar i el desè en rebre doncs, potser hi ha algun problema, no? I per tant, aquesta suma de factors, però sobretot jo m’enfocaria per l’emocional, és a dir, a ningú li agrada que posin en dubte el que és i Catalunya quan redacta l’estatut al cap i a la fi el que està dient

tot i després de 30 anys de democràcia en aquest cas, ara 40 però en aquell moment 30, creiem que ja som suficientment madurs per dir-nos les coses a la cara. Explicar al món i explicar doncs a la resta dels ciutadans, els nostres cociutadans espanyols, sense cap mena de problema que

nosaltres som una nació. Que això no vol dir res negatiu contra ells, però som una nació. I aquest element doncs encara resulta un debat que està molt menys madur del que a priori podriem creure, no?

Pregunta

Sí, absolutament. Barcelona és una ciutat gris perquè per exemple avui un dels seus atractius principals, com tothom sap, és la façana maritima, és a dir des del forum fins la zona del port de Barcelona, tenim una façana oberta, multicultural, plena d’activitats, amb unes platges maravelloses, amb una aigua molt neta

És a dir, amb una oferta d’oci de cultura enorme, Tot allò, Barcelona li ha donat l’esquena a tot allò durant segles. Barcelona era una ciutat davant del mar que li donava l’esquena al mar. Hem de pensar que si veiem imatges de Barcelona de fa uns anys, des de fa un segle fins els anys 80

tot el que era la façana maritima, era una de les zones més empobrides de Barcelona on no estava gens desenvolupat urbanísticament, hi havia molta industria etc. Fins que aquest gran projecte, reitero les Olimpiades, doncs fa un canvi de mentalitat, no? Pensem que noseque Samaranc, persona que cal reivindicar

malgrat que l’ajuntament de Barcelona vulgui fer veure que no ha existit, jo crec que el cal reivindicar. Diu allò de l’abril de Barcelona, la cosa canvia completament. Aquell moment de l’any 1986 a Barcelona, és el moment, és el gran punt d’inflaxió per Barcelona, que passa de ser una ciutat grisa i regional

a una ciutat plena de llum i global. I allò els catalans i els barcelonins,mai ens hem d’oblidar. I el llegat de tot allò és el que hem de preservar, per sobre d’allò, des del meu punt de vista no hi ha res.

I això reitero, com he dit al principi, que hauria de ser el que ens fes aixecar-nos cada dia i lluitar doncs perquè Catalunya i Barcelona especialment, perquè Catalunya és una petita nació però que té una capital que és molt gran

doncs puguin treballar per ser una ciutat global. De veritat que, qui vulgui venir ho haurà vist que pot ser, per part dels catalans i barcelonins, o almenys per la meva part individualment, perquè jo em represento a mi mateix

doncs que sepiguen que lluitarem perquè això sigui així.

Pregunta

La vida a Barcelona era… era una Barcelona grisa, com deiem. Era una vida amb dificultats perquè la situació econòmica sobretot en els anys posteriors a la guerra doncs era molt complicada, després amb el desenvolupament industrial

que va liderar Catalunya a l’estat doncs les coses van canviar. Bàsicament ho definiriem amb allò de qui no entrava en política, doncs feia una vida relativment normal. Qui per contra doncs tenia conviccions

polítiques com és el meu cas actual, doncs tenia moltes dificultats perquè vivia en un règim on la llibertat d’expressió no estava permesa i la disidència estava castigada amb repressió de tot tipus fins arribar a la pena de mort

Per tant viure en una ciutat, o en un pais, on això era una realitat de facto, doncs era una situació absolutament trista i lamentable que a més a més comparativament amb la resta d’Europa, on generalment 30 anys abans les democràcies es van anar consolidant

ens feia perdre molt de potencial, no? Aquesta era la Barcelona d’aleshores, com hem dit una Barcelona grisa, un pais on es tirava endevant, un pais no subdesenvolupat ni molt menys perquè no és el cas ni molt menys, però sí que és cert que no

tenia les oportunitats que tenen avui els seus ciutadans, no? També ens hem de congratular d’aquestes coses, que a vegades ens falta certa perspectiva.

Pregunta

La segona república va ser un caos. La segona república tenia factors positius, va ser una època on drets socials i ciutadans doncs van anar a la vanguarda comparativament amb la resta del món, en aquest sentit un orgull

Políticament, un caos. Políticament un caos que va portar malhauradament El que va passar després, que el que va passar després és absolutament injustificable i és una vergonya evidentment però en qualsevol cas la segona república tampoc crec que fos, era

millor que el franquisme, només faltaria, però crec que l’hem d’explicar amb la seva justa mesura. Va ser una època molt caòtica, amb molts problemes, amb moviments d’extrema esquerra que influènciava la política catalana

per tant un privilegi des d’una perspectiva d’adquisió de drets socials i de drets democràtics, perquè vam estar a la vanguarda reitero. Crec que per altres factors no va ser la maravella que avui es vol vendre en els llibres d’història

Pregunta

Podem parlar d’aquesta ciutat revolucionària quan la segona república i contestatària i la podem actualitzar als nostres dies, és a dir, Barcelona ha tingut sempre una tradició malgrat que no és la cosa que més m’agrada a mi particularment

però és un fet innegable, una tradició revolucionària, d’extrema esquerra, d’una esquerra molt potent, amb molts grups organitzats etc, grups polítics, eh atenció. Per tant aquesta base sempre ha existit i aquesta base responent principalment als dos criteris que defineixen la política espanyola, no?

el debat entre esquerra i dreta, ideològic no ideològic, recordem que Catalunya pol industrial també representa un lloc on hi ha una gran quantitat d’obrers, i els obrers es poden organitzar molt millor que en el que poden fer en altres zones més rurals on

els treballadors del camp. Els obrers s’organitzen per reivindicar els seus drets legitims, i en segon lloc en paral·lel, un debat identidàri molt potent que existeix des de fa segles, que no fa més que sumar esforços o diguem-ne, causes

a aquesta posició revolucionària. Tots aquells factor, ja durant la segona república, doncs es consoliden i son molt potents, evidentment la segona republica el nivell de vida no es el que hi ha actualment, i per tant son inequiparables pero si que es cert que hi ha una certa reminiscència de tot aixo

Per que? perque segurament l’estat espanyol no ha sapigut tancar amb prou dignitat els fantasmes del passat. Vivim en un pais on parlar de certes coses encara es fa dificil i jo crec que tambe hem de donar cert valor a aquestes coses.

jo crec que el passat es el passat, hem de mirar cap el futur però hem de tancar aquestes coses. Necessitem una generació per fer-ho? Potser si, pero hem d’anar en aquesta linia

Pero responent a la pregunta sobre els moviments d’esquerres i contestararis a catalunya, doncs tenen una llarga tradició basada en dues questions

en el debat ideologic, la lluita obrera i en el debat identitari, la lluita nacional per l’alliberament de catalunya respecte espanya.

Pregunta

Bueno començo pel segon. El perque no es va fer es per la situacio politica i social que no ho permetia. Recordem que pocs dies despres va començar la guerra civil pero tal com haviem comentat es important donar a entendre que aquell periode previ a la guerra civil, no eren flors i violes

un periode molt revolucionari, un periode molt contestatari amb molta situacions de lluita obrera molt potents i per tant tots aquests factors van fer que aixo no fos possible. Era, evidentment, una gran proposta que no es va poder realitzar pero que al final el que pretenia era apropar els ciutadants questions que avui ens semblen molt normals

pero l’esport com avui s’enten en les societats modernes fa un segle no era una questio tan desenvolupada. La gent no sortia tan a correr, no sortia basicament no hi havia aquesta cultura. I l’esport aporta moltes avantatges a una societat

Des d’una perspectiva sana, des d’una perspectiva de relació entre els seus cuitadans, una perspectiva cultural, d’associació, etc. etc. Per tan aixo era un pas endevant.

Reitero el que deiem, des d’una perpectiva social la republica va ser un referent del que era la modernitat en moltes coses. Un caos amb altres pero un referent en aquest sentit i per tant això era un exemple.I el perque no es va fer? doncs perque la situació era la que era.

Pregunta

Els tecnòcretes representen a la segona part del franquisme. El franquisme le podriem dividir des de finals de la guerra civil fins l’any 59 aproximadament, i del 59 al 70, la transició, fins la mort del dictador, recordo, al llit

basicament respon a la necessitat que tenia el dictador de que el seu pais anes endevant. Espanya era un pais molt empobrit, a part de les ferides de la guerra i del que implicava, doncs tenia una posisció econòmica molt debil

i per tant el que fa la dictadura es intentar captar a persones especialistes en els seus àmbits de treball i posarlos al govern per tal de que desenvolupin plans per tal d’aixecar de nou el pais sobretot des d’una perspectiva econòmica i laboral

i aquests son els anomenats tecnòcretes, que a més a més procedeixen de l’Opus Dei en gran majoria i la funció dels quals es basicamet aportar l’expertise tècnic, de l’empresa fins i tot, en l’àmbit public

per tant deixar que els militars no gestionin no tinguin la capacitat de gestio sobre la res publica o si mes no les polítiques publiques. Deixar que aixo ho facin experts, persones formades, amb experiència i aixo evidentment es nota en quant als indicadors econòmics d’espanya en primera part del franquisme i el segon, son absolutament diferents

per tant no deixa de seer una reposta a la necessitat que tenia el dictador per mantenirse al poder. Si espanya continuava empobrida com estava, governada i liderada per militars en tots els seus estaments s’aixecava una altre revolució i ens podia portar a una seguent guerra provablament

per tant la necessitat de supervivència que tenia en aquest cas la dictadura va portar a que prengues aquestes decisions que al cap i a la fi si que es veritat que van ser bones per a tots els ciutadants, pero clar van ser bones entenent que tenien un sistema que es basava en que la gent no tenia la capacitat de decidir qui la governava

L’opus dei es un moviment religios catolic que neix a partir de la figura de jose maria escriva de balaguer, que es el fundador d’aquesta congregació, la qual es una hermandad de persones que entenen el catolicisme des d’una perspectiva molt concreta

jo crec que es una visio certament mes conservadora que la linia habitual de l’esglesia i que a mes a mes estableixen uns vincles entre ells i de poder importants

i el resultat dels quals son presents a la nostre societat, en molts casos haig de dir que no en posicions negatives. Es a dir l’opus dei a aportat coses a la societat a traves de membres seus molt bones. Jo personalment no el defenso ni en formo part, ni men sento proper pero crec que criminalitzarlo com a essència tampoc es necessari

Pregunta

Be doncs l’exposició del 88 no deixa de ser el primer intent d’una cuitat que te ganes de ser algo mes del que era. es a dir una cuitat grisa, estem parlant de 100 anys enrera. Catalunya al 1988 encara era una ciutat grisa, al menys en reconversió per deixar de ser-ho pero era un primer referent per explicar que estavem aqui

i pert tant doncs igual que la del 29, No deixen de ser moments per barcelona importants qur la situen al mapa. Barcelona es una ciutat que no havia estat al mapa, perque recordem que en el mon dels segles XVIII i XIX, primer la movilitat era gairabe 0 pero a mes a mes les cuitats que la gent podia coneixer, li podien sonar eren les capitals dels paisos

barcelona no era capital i per tant sempre ha tingut que inventarse coses noves per donarse a coneixer. i aixo va ser el primer exemple, exposició universal, exposició unversal, jocs olimpics i aquest es le gran punt

el que passa que avui, on les cuitats ja no necessiten donarse a coneixer perque a traves de la tecnologia podem ja arribar als llocs es quan barcelona treu tot el seu potencial. Perque barcelona sempre ha viscut limitada per molts factors, de no ser capital, pel fet de ser la segona cuitat en temes de població d’un pais

en canvi ara els cuitadans que venen aqui els hi es igual quina es la primera ciutat del pais, no fan aquest contrast. els cuitadans de fora, quan es parla d’espanya la gent coneix barcelona. i quan es va pel mon la gent coneix baarcelona més que madrid

i aixo, madid malauradament pot fer les politiques que vulgui, i els hi dessitjo el millor pero en aixo van enrera i em sembla que aniran per sempre mes perque en la competició madid barcelona, i aixo un diu un barceloni amb tot el respecte prt madrid, madrid la te perduda

l a tecnologia i la capacitat de la gent per decidir sense influencia politica quina cuitat esta mes a la vanguarda, la resposta es clara, Barcelona guanya 10 a 0.