EN | CAT | ES

Silvia Escuder

Entrevistat el 20 de septembre de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Tot va començar el día 17 d’agost d’aquest any, 2017.

Intentem mantenir la calma, però encara avui caminem amb por per la ciutat de Barcelona, i això no hauría de passar.

Vam començar a preguntar-nos que había succeït.

Llavors, ens vam adonar que hi habia un atac a la ciutat.

En aquell moment, de seguida vam trucar a la policía i ens van dir que habíen bloquejat tota la zona de les rambles i no podíem sortir de l’edifici.

Però clar, nosaltres, responsables de l’equip i de tota la gent, pensavem, “Tenim part de l’equip que ha sortit abans”.

Llavors, va ser molt complicat. El primer que vam fer va ser trucar a tota aquesta gent sense adonar-nos de la gravetat dels incidents.

La policía tampoc volía donar molta informació, nonmés era bloquejar l’edifici, no deixar-nos sortir, i així vam fer.

Llavors vam trucar a totes aquestes persones que havíen marxat abans, estaven bé.

Anavem veient tota l’actualitat a internet i la veritat es que ens pensavem que era com una pel·lícula.

No ho creíem, era horrible. Horrible les notícies de, contantment, el drama que había sofert la ciutat.

Una situació molt complicada, no enteníem res. Nosaltres no estém acostumats a aquestes coses.

Personalment, teníem por.

Vam estar com una hora i mija o dues sense poder sortir. La gent volía anar a casa seva amb els seus familiars, amics.

Nosaltres els bloquejavem, dient, “No surtiu, us oferim el que sigue, si us plau heu de quedar-vos a dintre”.

No paraven de trucar helicopters i demés, les noticies eren cada cop més horribles.

Van ser unes hores constants de drama i intentar bloquejar a la gent.

Llavors, vam estar com cinc hores allà ficats en aquell edifici, sense poder sortir. Hi havía gent que era de fora de Barcelona, els vam oferir un pis corporatiu, tota l’ajuda possible, trucar els familiars i tot això.

En el nostre cas, tothom estava bé. Però moltes famílies van sofrir molt, molt, molt aquell día.

Després d’això, va arribar el día següent.

El día següent, quan arriben totes les històries d’amics, familiars, coneguts, i el drama que hem sofert aquí a la ciutat.

La veritat es que no mereixem això.

Sempre, ja ho veiem, a causa de temes polítics, no ho sé, religiosos, el que sigui; la gent, turístes, que no mereixien això, estaven aquí disfrutant de la ciutat.

Ara, com pensaràn de Barcelona?

Barcelona, on es va quedar algún familiar, on va morir el meu fill.

Això es el que no volem nosaltres, no ho volem.

No entenem com ha pogut passar això i com encara succeïx a altres paísos cada dia.

No sé com explicar aquesta experiència.

Intentem mantenir la calma, però encara avui caminem amb por per la ciutat de Barcelona, i això no hauría de passar.

What’s going on today?

El poble s’està manifestant perquè volen votar. Jo crec que som un país lliure, i tota la gent te el dret de poder manifestarse.

Avui, hi ha una mica de caos a la ciutat, està ple de policíes, ple d’helicopters, està bloquejat el centre. Es veu que han bloquejat les impremtes locals, cosa que no entenem, perquè avui en día no necessites una impremta local per imprimir res.

Però ho han fet per el referendum.

La Guardia Civil està bloquejant tots els edificis oficials perquè no hi hagi moviment, però tota la població, els ciutadans estan sortint al carrer.

Sincerament, jo crec que tenim llibertat d’expressió i que cadascú hauría de ser lliure per poder la seva opinió per qualsevol cosa.