The Anti-Hitler Olympics of 1936
ENGLISH
Well, the 1936 Olympics were in Berlin. It was viewed as [politically] advantageous for Hitler. A forum to preach his racist ideology. So here, in Barcelona,The People’s Olympiad was conceived as a protest against Berlin.
Some nations agreed to join and participate. It was set to kick off on the 19th of July, 1936,the day the military [invaded] and took the streets. The Olympiad fell through.
Some athletes who came to competeremained here to fight fascism, alongside the Republic and the Generalitat. But the Olympiad never took place.
One year after the 1992 Olympics, we organized a group in 1993 to honor the achievements of President Companys. We campaigned fiercely to rename Montjuïc stadium President Companys Olympic Stadium.
Because, among other things,Lluis Companys presided over the People’s Olympiad. As well, Lluis Companys was executed on Montjuïc. And he’s buried in Montjuïc Cemetary,beside the Olympic Stadium. It didn’t come to fruition. Not at that time.
[In 2001] many years after the Olympics,[Mayor] Maragall renamed it after President Companys. By virtue of an act by Barcelona city council, they named an assembly room after President Companys. I was invited to the ceremony, because I’ve written several books about him.
I approached Maragall and told him it was very nice,but that the right moment…would have been at the stadium during The Olympics. Everybody would have known who Lluis Companys was: The only democratically elected president, and one executed by international fascists. Maragall told me it wasn’t the right time. On a political level, it wasn’t of interest.
CATALAN
Doncs be al 1936 les olimpiades es van fer a berlin i aleshores es veia que seria un avantatge pel nacisme de hitler per predicar la seva ideologia i racista. I tot lo que tu vulguis aleshores en aqui a barcelona es va fer una olimpiada popular com a contestació a la de berlin.
On shi van adderir precisament forces paisos pero havia d’inagugurarse el 19 de juliol del 1936, el dia que els militars es van tirar al carrer osigui que l’olimpiada se’n va anar en orris. Molts dels atletes que van venir per participar es van quedar aqui lluitant al costat de la república i de la generalitat contra la revolta feixista. Pero l’olimpiada no es va.
Dur a terme quan es van fer les olimpiades del 1992 nosaltres, nosaltres vull dir al 1993 vam crear un grup per a l’honoració del proces del president companys. I quan es van fer aquelles olimpiades vam fer una campanya molt forta perque l’estadi de Montjuic. Es digues estadi Olimpic president companys en altres coses. Perque l’olompiada popular la presidia en lluis companys, en lluis companys va ser afusellat a Montjuic.
I estava enterrat precisament a tocar del cementiri de Montjuic que esta a tocar de l’estadi olimpic. No ens en vam sortir. En aquell moment, no ens en vam sortir.
I posteriorment, anys a venir, quan l’Olimpiada ja havia passat, efectivament en Maragall, a l’estadi Olimpic li va posar el nom de President Companys. Amb un acte que va fer l’Ajuntament de Barcelona, que a una sala d’actes li van donar el nom de president Companys.
Van convidar-me per anar-hi a la conmemoració, tinc varios llibres publicats també sobre el president Companys. Doncs jo vaig agafar a en Maragall i li vaig dir que això estava molt bé, però que el moment de posar el nom a l’estadi Olímpic era quan les Olimpiades que d’aquesta manera tot el món haguès sapigut qui era en Lluis Companys.
L’únic president democràticament escollit afusselat pel feixisme internacional. Maragall em va contestar que no era el moment, que políticament no interessava.