EN | CAT | ES

Entrevistat el 11 de gener de 2018 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Em dic Laia Otero, actualment, treballo a una entitat del tercer sector que es dedica a estudiar entitats del tercer sector, al departament de comunicació

Sóc una apassionada de la comunicació, he treballat a la comunicació en empreses durant força temps ja, i desprès estic molt interessada en política, sempre m’he mantingut informada, sobretot també pel meu bagatge com a periodista, però també per interès propi

Quina és la teva opinió sobre la independència catalana?

Doncs la meva opinió és que, ara mateix, la independència de Catalunya és una cosa que m’entusiasma bastant, que crec que és molt interesant, que és un moment polític en el qual me n’alegro molt de ser-hi

I, realment, a mi m’agradaria que es convertís en una realitat, tot i que no ho veig massa clar ara mateix

Com veus la diferència entre la teva generació sobre la independència i el catalanisme diferenciat des del punt de vista de la generació dels teus pares, per exemple?

Doncs, en el meu cas, bé, crec que es pot aplicar també generalment, però en el meu cas, diguem que jo tinc una visió més entusiasta, crec que les persones joves doncs tenim més ganes de canvi, de transformació social i per tant, doncs podem estar més a favor de tot aquest procès

I en el cas de les generacions anteriors, de la dels meus pares, són una mica més reticents perquè jo crec que a part de que amb l’edat està més o menys demostrat que arriba un cert tipus de conservadurisme, doncs també, eh… doncs els meus pares depenen de les pensions, estan jubilats ara mateix, i per tant, un canvi polític d’aquest tipus el que els hi provoca és una inseguretat sobre si rebràn les seves pensions o no

I per tant, doncs això, diguem que no estan gaire engrescats amb la idea d’aquest tipus de canvi

Diguem que jo crec que en general, les persones de generacions anteriors, més grans, doncs són més pro-establishment, per dir-ho d’alguna manera, que les noves generacions que volem fer un trencament amb… en aquest cas, amb l’estat espanyol

Tens alguna història que t’hagin explicat, que t’hagi arribat sobre com es vivia durant els temps de Franco?

Si… moltes

Els meus pares eren molt actius políticament, estaven, diguem, a la resistència franquista en diferents moviments polítics

La meva mare militava al PORE, que era una, diguem, una de les branques trotskistes de la època

I el meu pare també estava molt vinculat a moviments llibertaris dins de Barcelona

I res, i m’han explicat sobretot d’accions polítiques que feien, de com feien les quedades… diferents tipus de quedades, una, per exemple, que em fa molta gràcia és com, eh… decidíen un lloc, tothom estava com dissimulant, no? Una estació de tren, per exemple, tothom feia veure que anava a la seva i en un moment, algú agafava un xiulet, el feia sonar i llavors, tothom corria, llençava papeletes, llençava… amb les consignes, amb el manifest del moment i desprès, es dedicaven a repartir-les, a llençar-les fins que hi havia un altre xiulet que sonava i llavors, tots es dispersaven i tornaven als seus llocs

També m’han explicat moltes vegades com han corregut davant de la policia per… davant dels grisos, que es deien, doncs per fugir de la possible repressió per participar en manifestacions perquè estava prohibit el dret a reunió, estava prohibit el dret a manifestació i per tant, cada cop que feien alguna acció política, doncs teníen el patiment de que la policia els agafès i anessin a la presó

I per tant, doncs m’han explicat moltes històries d’aquest tipus

I desprès, m’agradaria compartir una història que em sembla especialment destacable

I és que el meu pare, en aquella època, doncs anava amb un aspecte bastant curiòs, que portava una barba llarga, el cabell bastant llarg, amb ulleres

I una vegada estava caminant pel seu barri, que és… ell vivia a Nou Barris aleshores, i va parar un cotxe de la policia, el van agafar, el van posar dins el cotxe sense donar-li cap tipus d’explicació, ell no sabia a on anaven, van parar a una farmàcia i li van ensenyar al farmaceutic i li van preguntar: ‘es este?’, i el farmaceutic va dir ‘no’, i el van deixar allà i desprès van… i van marxar

I ell es va quedar allà molt sorprès, amb bastanta por al cos

I era perquè estaven buscant al Txiki, que era un etarra de la època, i suposo que s’assimilaven bastant

O sigui que realment, va ser una sort que aquell farmaceutic, doncs no es confonguès i no diguès que era ell perquè desprès el van… el van afusellar

Per lo tant… jo no seria aquí, si no haguès hagut aquesta sort

Jo crec que hi poden haver dues raons

Per una banda, pot ser que part d’aquesta gent que fa aquesta afirmació doncs sigui gent que té un nivell de vida bastant alt, que té uns negocis… doncs que segurament, tenen molt de vincle amb la resta de l’estat i que el fet d’estar dintre d’un estat dintre de la Unió Europea els dona uns beneficis

I per tant, considero que és més… que segurament, encara que es sentin catalans, doncs una vegada més, torno a remetre al que he parlat abans sobre les generacions anteriors, que és doncs… la por al trencament, la por al què passarà en el moment en que es declari una independència, és un escenari totalment incert

Aleshores, sobre tot la gent que té… doncs això, que té dependències d’alguna manera, ja sigui com en el cas dels meus pares, per una pensió de jubilació o per negocis o empreses que tinguin

Doncs entenc que l’escenari d’un païs independent no sigui algo que ells dessitgin perquè creuen que seria algo negatiu doncs per a mantenir el seu nivell de vida

I bé, això, doncs el trencament no és algo doncs que dessitgin

I d’altra banda, doncs també entenc que hi ha gent que pot no considerar que la creació d’un estat nou sigui una solució a res, no? Que la creació de més fronteres doncs signifiqui… no? Moltes vegades, des del discurs independentista el que s’està venent una mica és que un nou estat significaria doncs moltes millores per a la societat, no?

Per exemple, lleis que s’han aprovat al parlament i que desprès, des de l’estat espanyol s’han tirat cap a enrere, com a arguments a favor de la independència

Aleshores, entenc que hi ha persones que creuen que per… I jo, de vegades també estic en aquesta posició, jo no tinc una posició ferma, vaig fluïnt una mica, no? Que creuen que doncs per crear un estat neo-liberal capitalista dins de la Unió Europea igual que l’espanyol, doncs que tampoc té gaire sentit fer-ho, no?

Diguem que per a estar en un estat igual doncs no cal separar-se

Tens alguna història o algún coneixement sobre el dia 20 de setembre, que va ser quan la Guàrdia Civil va arribar i va arrestar a diferents oficials del govern català i va treure la propaganda pro-independència d’alguns locals, els locals d’imprempta i tal…?

Bé, jo no vaig estar, diguem-ne, al carrer aquell dia però suposo que, com molta gent, ho vaig viure seguint-ho des dels mitjans de comunicació, en el meu cas des de la ràdio, molta altra gent, segurament des de la televisió

I me’n recordo que eren… que van ser moments tensos de no saber què estava passant i de preguntar-nos el perquè d’aquest tipus de repressió

Bé, el perquè exactament, no perquè si que estava clar que era perquè hi havia una voluntat de fer un referèndum i això l’estat espanyol no ho volia permetre

Però… però si que recordo aquesta tensió que sentia quan escoltava tot el que estava passant

Recordo també veure vídeos de la concentració davant del local de les cup, que van voler entrar per, també, retirar propaganda però no ho van aconseguir perquè no teníen una ordre

I com hi havia molta gent com jo, jo també em vaig plantejar anar fins allà però bé, estava treballant i al final no hi vaig poder anar… i diguem que quan va ser el moment, ja s’havia dil·luït, no?

Però recordo aquesta concentració, recordo com la gent estava com bastant enfadada i pensant que què era allò, no? Que no era un estat de dret detenir algú per voler fer una votació

I a més, a algú que està a la conselleria d’economia, no? Que diguem que és bastant important per a una comunitat autònoma, en aquest cas, o per a un estat

Què és la Ley Mordaza i com creus que afecta al periodisme?

Doncs la Ley Mordaza és una llei que va aprovar el Partit Popular i que, realment, és una llei de censsura lamentable que més que al periodisme, tot i que també l’afecta, al que afecta sobretot és als activistes

És una llei per la qual Green Peace va protestar moltíssim perquè ells fan, per exemple, moltes accions a edificis… això, que escalen i penjen un cartell d’un edifici…

Aquest tipus d’accions estan penades per la Llei Mordassa

Desprès, hi havia hagut… amb l’aparició dels smartphones i tot això, hi ha un moviment molt gran de quan es veu una agressió policial de gravar als policíes per tal de denunciar aquesta agressió

Amb la llei mordassa, el que diu és que poden caure multes per gravar a un policia i per tant, no pots gravar per denunciar una agressió, llavors ens quedavem com orfes de la nostra arma de defensa contra la violència de l’estat

Si ja teníem poques armes perquè la paraula del policia sempre val més, doncs amb aquesta llei encara teníem menys poder, diguem-ne

I desprès doncs tota la repressió que ve a través de les xarxes socials, que no té cap tipus de sentit que en cap estat, ni europeu ni occidental, s’ha vist una cosa d’aquest tipus, que és posar multes o penes de presó a persones per escriure a twitter, per exemple

O a artistes per fer una expressió artística com el famós cas dels titiriteros, que va ser a arrel d’aquesta llei, que van fer-lis els judici, que els van demandar per fer una obra de teatre amb titelles, diguem, fent burla de la policia, de l’esglèsia, del rei… no?

Diguem, el que han fet tota la vida els humoristes polítics

Doncs aquesta gent va tenir unes conseqüències molt greus per expressar-se artísticament

També hi ha hagut casos de músics, de rapers, que han sigut detinguts per les lletres que han fet

També de publicacions, ‘El Jueves’, que és una revista satírica molt coneguda a Espanya, doncs ha hagut de retirar un parell de vegades la revista dels seus estants, s’han hagut de presentar a judicis

Simplement, per a mi, és una mostra de lo poc democràtic que és el govern actual del Partit Popular a Espanya i del tipus de lleis que fan per a coartar la llibertat d’expressió i per coartar la llibertat d’expressió, a més, de la gent que a ells els hi interessa

Perquè desprès, quan n’hi ha hagut denúncies d’atacs feixistes, diguem-ne, de dessitjar la mort a gent que defensava certes coses més d’esquerres, no hi ha hagut cap tipus de conseqüències

Per lo tant, no és només una llei que coarta la llibertat d’expressió en general, sino que coarta la llibertat d’expressió a cert tipus de població

Per què hi ha gent que porta ara llacets grocs?

Doncs el llaç groc és un símbol per demanar la llibertat dels presos polítics de Catalunya que han detingut a arrel del procès d’independència de Catalunya

Actualment, a la presó estan els Jordis, està el Puigcercós, ai… el Puigcercós no, està el Junqueras, els Jordis, i luego está el de economía, cómo se llama ese…?

Bueno, actualment tenim presos polítics degut al procès d’independència, doncs diguem, per facilitar la votació del dia 1 d’octubre, tenim a dues persones que no pertànyen a cap partit polític, que són els Jordis, que pertànyen a associacions, diguem-ne, de gent, la ANC i OMNIUM han sigut plataformes montades per persones civils

Desprès, s’hi ha afegit també partits polítics i fins i tot, crec que associacions, empreses, ajuntaments…

Però la base és popular, per tant, la gent està molt indignada que aquesta gent estigui a la presó… a més, tenen famílies, tenen fills… i a més estan en presó preventiva, o sigui que no els hi ha donat ni una fiança per… a l’espera de judici, sino que han de mantenir-se en presó

I bé, quan anem pels carrers de Barcelona, en aquest cas, podem veure a molta molta gent o bé amb llacets grocs, o bé amb mocadors també, de color groc

I veiem aquí l’expressió de la indignació de la gent

Has participat en alguna manifestació? I si és així, ens podríes explicar alguna anècdota que potser posi a l’audiència al punt de vista que se sent quan estàs allà?

Vaig participar a la manifestació del dia 2 d’octubre, desprès de la repressió que va patir la gent per votar, per anar a votar

I la veritat és que va ser una manifestació molt impressionant

Jo estic molt acostumada a anar a manifestacions i normalment, som quatre gats

Per tant, per a mi va ser molt emotiu anar a una manifestació tan i tan multitudinària

Recordo que vam anar als Jardinets de Gràcia, que està, diguem-ne, a dalt del centre de Barcelona i no podíem moure’ns

Vam estar esperant i esperant a veure si la manifestació avançava i no hi havia manera

I al final, com vam poder, ens vam colar per intentar avançar i no quedar-nos allà perquè volíem, doncs, caminar una estona, no? I marxar, diguem-ne, amb la manifestació

Però… però no vam començar a caminar perquè avancés la manifestació, sino ens vam, diguem, anar movent pels laterals per poder arribar a les zones on la gent ja estava caminant

I així d’anècdotes curioses, doncs mira, per exemple, una cosa molt maca que va passar va ser que hi havia, a la manifestació, un noi amb una bandera d’Espanya penjada a modo de capa, diguem-ne, i portava un cartell que deia… en el que es dirigia directament al president, que deia ‘Rajoy, jo em sento espanyol però no estic a favor de la violència’, no?

Aquell dia va sortir… mira, se’m posen els pels de punta

Aquell dia, la gent va sortir massivament no només… bé, no per demanar la independència, tot i que es van sentir, òbviament, molts crits d’independència però sino sobretot per condemnar aquella repressió totalment fora de lloc que van patir persones grans, que va patir doncs gent que anava a votar pacíficament i que, en comptades excepcions, hi va haver cap tipus de violència, l’1 d’octubre

Vull dir, si que és veritat que s’han vist imatges d’algún cotxe de policia, diguem-ne, bandalitzat, però la norma general va ser gent amb paperetes contra porres

Per tant, va ser una manifestació molt emotiva, molt multitudinària, i que recordo, diguem… tinc molt bon record

Quina va ser la teva experiència a la votació de l’1 d’octubre?

Doncs jo, tot i viure a Barcelona, sóc de… encara estic empadronada a Cerdanyola del Vallés, que és una ciutat al costat de… bé, si, diguem, darrere de la muntanya de Collserola, al costat de Barcelona

I aleshores, vaig anar cap allà per votar en el meu col·legi electoral

I recordo que jo vaig anar a votar al matí, desprès vaig tornar a casa dels meus pares, vaig dinar amb ells, i vaig començar a rebre doncs tot l’allau de notícies i d’imatges del que estava passant a Barcelona i a altres pobles, a més, pobles molt petits de Catalunya en els que hi havia… estaven havent-hi escenes de violència molt greus i que realment, se t’encongia el cor quan les veies

I recordo estar molt, molt inquieta i pensar ‘jo no em puc quedar a casa… no em puc quedar a casa mentre… mentre els meus conciutadans els estan… els hi estan fent tot això’

Aleshores, vaig anar per la tarda, desprès de dinar, vaig anar als diferents col·legis electorals de Cerdanyola, vaig fer una mica de ruta perquè encara estavam amb la incertesa de no saber si apareixeria o no la policia, perquè no hi havia cap tipus de criteri pel qual vinguès la Guàrdia Civil a una ciutat o a una altra

I per tant, hi havia molta gent en tots els col·legis electorals protegint el col·legi, és a dir, fent barrera humana, fent cadenes perquè no passessin

Recordo estar en un col·legi de Cerdanyola i sentir rumors de que venia la policia, de que tots ens vam posar fent una fila, agafant-nos dels braços per evitar, doncs que entressin i s’enduguessin les urnes

Desprès, no va venir la policia, al final, a Cerdanyola, va ser una jornada tranquil·la, no va venir ningú però si que es palpava aquesta tensió

I si que doncs jo, a les diferents escoles que vaig anar, si que notava doncs com tothom estava… bueno, per una banda, contents, il·lusionats amb tot el procès, perquè a més s’havia implicat moltíssima gent, però per l’altra també amb una mica de por perquè no passès, diguem, res semblant a les imatges que totes les persones doncs havíen vist d’una manera o una altra

Tens alguna anècdota d’amics durant l’experiència de la votació?

Doncs si, la veritat és que tots els meus amics van participar d’una manera o una altra

Tinc amics que van anar a dormir a escoles

Recordo, eh… doncs una amiga que va anar a l’escola que hi ha a Travessera de les Corts per la nit, al vespre, i que van fer servir com una mena de codi per si hi havia algún policia secreta per allà

I van dir ‘aquesta nit farem tres jocs’ i van dividir-ho per hores, no recordo exactament quines eren, però era pues… de 8 a 12, jugarem al parxís, i això volia dir que qui vulgui jugar al parxís, que vagi cap aquí, llavors la gent que es quedava de 8 a 12 anava cap allà

De 12 a 5, jugarem al poker, i llavors, la gent que ‘jugava al poker’ anava cap allà

I desprès, de 6 a la hora que sigui, doncs hi havia un altre joc, que era… i que havíen de portar el berenar per la gent que s’havia quedat a dormir i tot això

I desprès, tinc dos amics que viuen per Barcelona, un viu aprop de l’Hospital de Sant Pau, i està molt aprop d’un col·legi, i m’explicava que es va despertar… a les 6 o a les 7 del matí el van despertar aplaudiments, crits de ‘votarem, votarem’…

I res, i que deia que bueno, dins de la part dolenta de que et despertin un diumenge, doncs que li va fer molta gràcia la il·lusió amb la que tothom estava vivint aquells moments

I desprès tinc un altre amic que estava per la zona de… del carrer Indústria, aprop de Sagrada Família, i que res, s’anava movent entre dos escoles, estaven molt aprop la una de l’altra, perquè doncs anavan apropant-se furgones de policíes

I ell m’explica que ell suposa que al veure la qüantitat de gent que hi havia protegint aquells col·legis, que a més al estar molt aprop, doncs s’anava movent la gent d’un col·legi a un altre

Ell creu que no van doncs… no van sortir a carregar per això, perquè si que s’havíen apropat les furgones de policia però no van arribar a sortir els policíes de les furgones en cap moment, per sort, però si que recorda la tensió d’anar d’una escola a l’altra, i això

I també em deia que, com a mode d’anècdota, que ell estava allà, que es va quedar a dormir a l’escola, i estava allà doncs des de primera hora del matí, i que es va enterar que havíen arribat les urnes perquè tothom va començar a aplaudir, però que, tot i estar a l’escola, ell no va veure en cap moment com entraven les urnes a l’escola

I és curiós perquè això demostra fins a quin punt ho teníen pensat i ho teníen tot molt ben preparat

Molts catalans van anar a Bèlgica durant la primera setmana de desembre, per què?

Doncs van anar a Bèlgica perquè una de les coses més importants que necessita un Estat que vol ser independent és el reconeixement internacional.

I desprès de la declaració d’independència que es va fer, doncs no vam rebre, pràcticament, ningún reconeixement de cap païs

Per tant, d’una banda, era una mostra de força i una mostra de… bueno, i una petició, diguem-ne, a Brusel·les precisament, perquè està, diguem, la seu de la Unió Europea, per demanar aquest reconeixement internacional, com a mínim, sobretot, dels estats de la Unió Europea, que són els estats que tenim més propers

I també de suport a l’actual president de la Generalitat, que és el Carles Puigdemont, que, per la persecució judicial que està patint a l’estat espanyol, doncs va marxar a Brusel·les per evitar ser detingut com ho han sigut altres polítics

Podríes parlar de les reaccions de la Comunitat Política Europea des que la crisi del referèndum va començar?

Doncs la veritat és que les reaccions han sigut molt conservadores, molt de recolçament a l’estat espanyol i al president de l’estat espanyol, a Mariano Rajoy

No hem tingut, pràcticament, cap reconeixement

Si és veritat que alguns ministres d’alguns països si que han demanat que… bé, que sigui un debat, si que s’ha debatut, si no recordo malament, es va debatre al parlament de Flandes, que també és una zona doncs que té, culturalment, diferències amb el païs on està

També diria que es va debatre al parlament d’Escòcia, que també és una zona doncs que té aspiracions, algunes de les persones que hi viuen allà tenen aspiracions d’esdevenir un estat propi

Aleshores, doncs diguem que les reaccions més positives es van rebre per part de regions que poden empatitzar més amb la situació catalana

Però la resta d’estats europeus… si que alguns han condemnat la violència amb la que es va rebre als votants l’1 d’octubre però cap ha fet una declaració desafiant cap al govern espanyol, sino al contrari, han sigut més aviat declaracions de recolçament

Podríes explicar la teva experiència durant les eleccions del 21 de desembre?

Va ser una experiència tranquil·la i normal, suposo que perquè com la van convocar… com la va convocar l’estat espanyol, aquestes eleccions, doncs no van enviar a cap policia a reprimir a ningú i per tant, doncs no hi va haver absolutament cap problema

Bé, a part d’això, vaig seguir desprès l’escrutini de les votacions amb bastant d’interès

Em va semblar molt destacable el nivell de participació, que va pujar fins a un 80 per cent, que és moltíssim

Normalment, a les eleccions no hi ha tantíssima participació, realment, és un tema que interessava

I també s’ha vist demostrat, diguem, amb les persones que han tingut més vots, partits que no s’han posicionat, com pot ser En Comú Podem, que va decidir… que el seu discurs era ‘ni independència, ni 155’, que és l’article que l’estat espanyol ha aplicat a Catalunya, que és la intervenció econòmica de la comunitat autònoma

Aleshores, com que condemnaven les dues víes

I aquest partit, per exemple, ha tingut una davallada molt important en vots

Els que si han guanyat en vots han sigut, d’una banda, Ciutadans, que és un partit bastant de dretes, molt més de dretes del que jo crec la gent es pensa, que clarament, apostaven per la unió d’Espanya, perquè no hi haguès independència, entre moltes més polítiques de dretes

A mi el que em va semblar molt trist és que barris obrers, barris de gent proletària, votessin a un partit… doncs que realment, va en contra dels seus interessos

I desprès, d’altra banda, és cert que l’independentisme va guanyar, no va guanyar un partit independentista les eleccions perquè estavan dividits entre tres: ERC… perdó, és que han canviat tant el nom que… PdeCat, si, i la CUP

Aleshores, sumant aquestes tres forces polítiques, si que han guanyat, van guanyar les eleccions, diguem, sobradament

Però bé, a mi la veritat, m’ha semblat una mica… em va sorprendre moltíssim i crec que a tothom, que PdeCat tinguès tants vots, s’esperava que fos ERC la primera força independentista en comptes de PdeCat

I a mi, això em va decepcionar una mica, he de dir, perquè PdeCat és clarament més de dretes que ERC, i per tant, per mi va ser una demostració que aquest moviment no està pendent dels temes socials i que s’està votant més dretes que esquerres

La CUP, que és el partit més d’esquerra radical, per exemple, també va baixar en vots

Ara ho parlaves, que tot i haver guanyat PdeCat i Ciutadans, els partits pro-independència tenen, segueixen tenint una majoria parlamentària, llavors, què creus que passarà a partir d’ara?

Doncs la veritat és que no ho se, puc especular però no tinc ni idea del que passarà

Penso que si algú diu que sap el què passarà, menteix perquè estem en una situació totalment desconeguda, i que no es pot predir

Però bé, la meva part negativa pensa que tot seguirà igual, que la repressió funcionarà perquè a més, fa molt poc va dimitir el president de PdeCat, l’Artur Mas, que va ser el líder, aleshores el líder, de Convergència Democràtica, que era com es deien abans, que va iniciar tot aquest procès d’independència, va dir que l’independentisme no tenia prou força com per imposar-se

Aleshores, diguem que aquest moviment és bastant desencoratjador per a mi, i crec que si haguès de dir alguna cosa, diria que no acabarem de veure la independència, com a mínim a curt termini

Tirant enrere un parell d’anys, podríes explicar de què anava el moviment del 15-M i quines són les teves experiències personals en aquest context?

Doncs el 15-M va ser un moviment popular que va sorgir una mica per sorpresa, crec que a totes les persones ens va sorprendre molt, però va ser, des del meu punt de vista, un moviment molt maco

En aquest cas, si que era un moviment molt d’esquerres que reclamava una agenda social dins de l’agenda política, que el que volia…

Va sorgir, d’un principi, sobretot, per exemple, de moviments com la PAH, que és la plataforma anti desallotjaments, que el que reclamaven era que no podia ser que empreses que teníen molts immobles a Barcelona, o que els bancs es quedessin les cases de la gent i els fessin fora perquè, amb la crisi, molta gent s’havia quedat sense feina, no podia pagar doncs la hipoteca, no podia pagar el lloguer

I aleshores, el que feien era, els bancs, era fer-los fora de casa a través del procediment judicial, obviament, i desprès, o bé aquestes cases es quedaven buides, o bé es tornaven a posar a la venda

I a més, les persones que havíen sigut desallotjades de casa seva heredaven el deute que teníen amb el banc

Aleshores, aquest va ser un dels motors d’aquest moviment, que va ser… el lema era ‘no pot ser que hi hagi cases sense gent i gent sense cases’, no és un problema de que no hi hagi espai, és un problema d’especulació mobiliària, és un problema de que els pisos estan alts, és un problema de que hi ha una crisi econòmica, que els sous són molts baixos, que hi ha molta gent que s’està quedant sense feina i no s’està fent res, diguem, per ajudar a tota aquesta gent

I desprès hi havia moltes demandes a nivell social, de millores de la sanitat, aquí a Espanya tenim sanitat pública, però hi ha hagut, diguem-ne, un empitjorament de la qualitat, s’han tancat plantes d’hospital, les llistes d’espera són cada cop més llargues, desprès, l’educació pública té molt… se li destinen molt pocs diners per part de l’estat, també era una de les reivindicacions d’aquell moviment, de que no podia ser que hi haguessin nens que estaven fent classes a barracons perquè les seves aules, doncs no les podíen fer servir perquè no hi havia hagut una inversió per millorar aquelles aules

I el que es va fer, com a mode de protesta, va ser ocupar les places de les ciutats de tot el païs, de tota Espanya en aquest cas

I recordo… ho recordo molt vivament perquè en aquella època jo era estudiant de la universitat i res, i recordo que anava a treballar al matí, desprès anava a la universitat i quan acabava la universitat, anava a l’assamblea que es feia a la plaça del poble, a l’assamblea del 15-M de Cerdanyola, aleshores encara vivia a Cerdanyola

I desprès, els caps de setmana me n’anava a dormir a Plaça Catalunya, a Barcelona, on es feien també assamblees, es dividíen en comisions per prendre decisions, i hi havia un ambient molt maco, hi havia un ambient de protesta però també de… intergeneracional, gent gran que explicava les lluites que havíen tingut, doncs gent jove que explicaven les seves experiències de no trobar feina, de tenir…

També, una de les queixes era som una generació que estem molt preparada, que tenim carreres universitàries, que tenim masters, i no estem trobant feina, no? També aquesta era una de les reivindicacions que es feien

I bé, i això, que van ser uns mesos molt… molt macos i d’esperança política, que bé, al final jo no diria que no ha desembocat en res perquè crec que molta gent que no estava implicada políticament es va implicar arrel del 15-M

Però si que no es va aconseguir doncs realment, el que volíem, que era un canvi de govern i un canvi de la gent de política, i d’inversions de l’estat, que s’invertís més en temes socials i menys en gast… bueno, en el gasto militar

I en altres, diguem, temes que és on es gasten els diners apart de tota la corrupció del partit que està al poder ara mateix, el Partit Popular, que és vergonyós la de casos que han sortit demostrant que aquesta gent ha robat diners de l’estat per quedar-se’ls ells

I desprès ens diuen, al poble, que no hi ha diners per invertir

Would you talk about its connection to Occupy Wall Street?

Recordo que a més, poc desprès del sorgiment del 15-M, va aparèixer als Estats Units el moviment de Occupy Wall Street, que també… diguem, el mètode de protesta era molt similar al del 15-M, que era doncs ocupar espais públics i protestar de manera pacífica, perquè a més, era una cosa que teníen en comú els dos moviments, que eren gent que l’única resistència que feien era la dels seus cossos, per lo tant, no exercíen ningún tipus de violència comparat amb la repressió que desprès van tenir

Perquè tant els Estats Units com aquí hi va haver repressió per part de la policia

I recordo que em va fer molta il·lusió perquè vaig pensar ‘crec que és la primera vegada que nosaltres hem inspirat alguna cosa als Estats Units i no al revés, normalment heredem moltes coses que venen d’Estats Units, tota la cultura doncs ens arriba aquí, a Europa en general

I per una vegada, nosaltres vam iniciar un moviment polític que a més, es va contaminar a molts altres països, entre ells Estats Units i considero que, bueno, per a mi va ser absolutament màgic, no?

I va posar a l’agenda política, s’aconseguissin més coses o menys, però si que estavam a tots els mitjans de comunicació, tant el 15-M com Occupy Wall Street estava en boca de tothom, tothom parlava d’allò, i es parlava de les demandes que es feien, que era doncs una mica també la intenció dels protestants

Podríes explicar què era el Pla Bolonya i quina va ser la teva involucració en aquest procès?

Doncs quan jo anava a la universitat, crec que estava… no recordo exactament si a segon o a tercer de carrera, hi va haver doncs tota la implantació, l’assignatura del Pla Bolonya, que era un pla d’estudis universitari que el que feia era igualar tots els estudis a nivell europeu

Diguem que no hi havia, fins aleshores, cap llei a nivell europeu sobre educació, i aquesta va ser la primera

I recordo que va ser… hi van haver moltes protestes, sobretot a la meva universitat, que és la Universitat Autònoma de Barcelona, que a més és una de les universitats més conegudes pel seu activisme polític

Recordo que cada setmana tallavam l’autopista a mode de protesta

Vam estar sense classes, jo diria que dos o tres mesos

Vam ocupar totes les aules, no deixavam fer classes o les classes que es feien eren per parlar del Pla Bolonya

Es van fer assamblees, es dormia allà, hi havia… bueno, feiem menjar allà…

I recordo que realment, tot i no fer classes, si que van ser uns mesos en els que penso que tothom va aprendre moltíssim, sobretot vam aprendre de política, de democràcia, de lluitar pels nostres drets

I bé, el Pla Bolonya… suposo que si algú escolta que estavam tan en contra potser no ho entèn gaire, no? Perquè així… era un pla que el que feia era grups més reduïts de classe, teòricament, eh, el que posava al Pla Bolonya era grups més reduïts de classe, menys hores de classe que comportavan un estudi… de dedicar més hores a casa, d’estudi

S’enteníen uns crèdits com que es feien x hores a la universitat però se sobreentenia que a casa es feien també x hores d’estudi i d’investigació

Representava que era un pla educatiu doncs per fomentar, diguem, la investigació a casa… bueno, l’estudi autònom, diguem-ne

I també estava molt vinculat a les empreses

És a dir, que si les empreses teníen més demanda de professionals en un camp, s’obriríen més places de professionals en aquell camp

Però què volia dir això? Que si les empreses no demanaven professionals d’altres camps, aquelles carreres o bé s’eliminaven, o bé desapareixíen, de fet, algunes han desaparegut avui en dia

O bé… bueno, si, bàsicament no teníen lloc a la universitat

Aleshores, la notra protesta era per varios motius

Un, era que un tipus de canvi així el que demanava era una inversió molt gran per part de l’estat per poder, doncs cumplir tots els principis del Pla Bolonya que no s’anava a fer, i que efectivament, no s’ha fet

Dos, comportava l’augment del preu dels crèdits, les carreres universitàries han augmentat moltíssim el seu preu

Jo realment no se… suposo que els hi hauria de preguntar als meus pares, que van ser els que van pagar la carrera, però no se si avui en dia haguès pogut estudiar tal i com estan els preus

I de fet, han sortit varies notícies de gent que han tingut que deixar els estudis perquè no ho podia pagar, de gent que abans haguès pogut estudiar i ara no pot estudiar

I desprès, per últim, doncs aquesta mercantilització de la universitat

O sigui, com dir que nosaltres estavam… com perdre el valor de la universitat pel coneixement, no? Totes les carreres d’humanitats que el que volen és doncs filosofia, humanitats, que el que volen és ampliar coneixement, ampliar cultura, no tenen cabuda a les empreses, no tenen cabuda al capitalisme

I per tant, s’eliminaven, aleshores per nosaltres allò era molt fort que el capitalisme haguès entrat d’aquesta manera a una institució com és la universitat, que en teoria, està per adquirir coneixements, no per… no?

El concepte que tenim avui en dia ‘no, no, es va a la universitat per desprès treballar de’, bueno, en teoria, o el que penso que si que és veritat que ho pots aprofitar i si que molta gent estudia i obviament, aquests coneixements et donen unes bases per a desprès, fer determinades feines

Però és algo més la universitat, no? I tota aquesta, aquest… aquesta cosa de més que té de coneixement, de cultura, de pensament crític, l’estavan eliminant

I per això vam estar protestant, una vegada més, sense els resultats que volíem però bé, també va ser una bona experiència

You talked about the Gag Law already, but there were some censureship that occured during the lead up to the elections, wasn’t there? I thought I heard talk about not being able to show certain things on public tv… What kind of censorship were imposed during the lead up to the elections?

Quan es van convocar les eleccions, de fet, amb l’aplicació del 155, una de les amenaces que feia el Partit Popular era que juntament amb la intervenció de l’autonomia i de la economia, dels comptes de l’autonomia, anaven a intervenir els mitjans de comunicació públics, és a dir, Tv3 i Catalunya Ràdio

Aleshores, hi va haver moltes quèixes, és veritat que en aquest sentit, si que internacionalment, hi va haver tocs d’atenció, que van dir bueno, aquí ja és un pas més

I finalment, aquesta intervenció, com a mínim, formal no es va produïr

Però si que és veritat que si que es va… es va prohibir l’ús… bueno, l’ús… ensenyar el color groc, els llaços grocs, que com hem comentat abans, eren en solidaritat pels presos polítics

L’estat va prohibir totalment que aquests símbols s’ensenyessin a la televisió pública

I a més a més, va ocorrer un fet que ja és polèmic cada cop que hi ha eleccions que es tracta dels percentatges de temps de pantalla

S’imposa, des del comité electoral estatal, que el partits, en època de campanya, han d’aparèixer a les notícies dels mitjans públics en proporció al nombre de diputats que tenen

És a dir, els partits que actualment, al Parlament tenen més diputats teníen més temps, i els que teníen menys doncs teníen menys temps

Aquest mètode ha sigut denunciat pel periodistes dels mitjans de comunicació públics en nombroses ocasions

De fet, en època electoral, normalment no signen les peces informatives com a mètode de protesta per això

Però a més, diguem que en aquestes eleccions, va ser molt més exagerat de lo que ja era normalment

Quan a tv3, que és la televisió pública catalana, es va fer un seguiment de la manifestació a Brusel·les, que obviament és un… bé, jo com a periodista, dintre dels criteris periodistes, periodístics, considero que és un element noticiable i és un element que, en una televisió pública, ha d’aparèixer

Si un sector de la població va a Brusel·les a manifestar-se, és una cosa que s’ha de cobrir

Doncs van rebre una denúncia del comité electoral i bé, encara s’ha de resoldre aquesta demanda, però estaven absolutament controlats i diguem que cada cosa que es feia a Tv3 o a Catalunya Ràdio desprès tenia una conseqüència, o bé ja fos en declaracions o fins i tot això, amb demandes judicials

A part d’aquesta hi va haver més, però aquesta diguem que va ser molt flagrant, perquè a més, desprès de la notícia de la manifestació van fer una notícia parlant de la campanya electoral de Ciutadans, parlant de la campanya electoral del PP, i del PSOE, que són, diguem, els tres partits clarament unionistes

Però tot i això, no els hi va semblar prou al comité electoral, s’ha recorregut, Tv3 va recorrer la demanda dient que si que havíen complert, diguem, aquestes seccions que els obliguen a fer

Però tot i això, sense estar controlats formalment, és a dir, sense estar controlats a través de l’article 155 tal i com volíen fer, si que hi ha hagut un control bastant esgarrifós del que són els mitjans públics

I una crítica constant, sobretot, que em sembla bastant penosa per part d’un govern que a més, el que ha fet és una televisió pública a nivell espanyol totalment partidista

Quan hi va haver el govern del PSOE, es va intentar fer canvis… bueno, es van fer canvis de que els directors de la televisió pública doncs no estiguessin decidits pels polítics, sino que hi haguès un altre mètode de decisió, que els polítics no tinguèssin ingerència als continguts que es feien

Però quan va guanyar el Partit Popular les eleccions, tot això va canviar i actualment, tenim una televisió pública estatal totalment penosa que directament, ignora els temes que són d’actualitat política i d’interès general que no interessen al govern

Aleshores, el que volíen era fer el mateix amb la televisió catalana

Que jo no negaré que si que a vegades, té un punt partidista a favor de la independència, però si és molt més objectiva que la… que televisió espanyola, clarament

Somebody got in big trouble for posting something [about Carrero Blanco], (could you talk about the justice problems that people have had for posting things on that subject?)

Dintre de la llei mordassa, que ataca diguem, als comentaris a Twitter, hi ha un tema bastant esgarrifós que és la repressió que hi ha hagut contra una noia que es diu Cassandra Jiménez, que va fer un tweet de broma sobre Carrero Blanco dient que era el primer astronauta espanyol

Us poso una mica en context perquè entengueu el perquè de la broma i la repressió posterior

Carrero Blanco havia de ser el substitut de Franco, el dictador, quan morís

Franco ja tenia una edat i de fet, crec que ha sigut dels pocs dictadors d’Europa, sino l’únic, no, ha sigut l’únic que ha mort al llit, que ningú va fer fora sino que va morir al llit governant Espanya

I el seu substitut, la persona que l’havia de seguir era Carrero Blanco

Aleshores, en aquella època estava molt activa la banda armada ETA, que és una banda armada que el que feia era posar bombes i fer atemptats doncs a mode de protesta per aconseguir la independència del Païs Basc, però sobretot, en la època de Franco, diguem que eren una resistència violenta anti-franquista, contra la dictadura

Aleshores, van fer un atemptat el 20 de novembre, de desembre, perdó

El cotxe en el que viatjava Carrero Blanco, la bomba va esclatar sota el cotxe i va acabar… va volar i va acabar a sobre d’un terrat

Aleshores, diguem d’aquest fet que tota la vida s’han fet bromes, tota la vida he sentit totes i cada una de les bromes possibles sobre això

Per què es fa broma? A part de que és una cosa que ja fa molts anys que va passar, és perquè estem parlant d’una persona que el que feia i el que anava a fer, sobretot posteriorment, era reprimir al poble espanyol, privar de democràcia a l’estat i continuar amb una dictadura que a més, era… va ser molt violenta i que va produïr més morts desprès de la guerra civil que durant la guerra civil

O sigui, no és una… no va ser una cosa de no res, diguem-ne

Aleshores, el que he comentat abans, no? És curiós com fer una broma sobre aquest fet que realment, doncs ara mateix no està afectant realment a ningú, no es pot permetre, no?

Van posar aquesta noia a judici, que a més resulta que era una dona transexual, la van directament, humiliar al judici, es referíen a ella com a home, tot i que no només ella es definia com a dona sino que físicament i tot, es representava a ella mateixa com a dona

I realment, hi va haver… va ser un judici molt, molt lleig pel que aquesta pobra noia va haver de passar per fer una broma a Twitter

O sigui, és que a mi… a mi no m’entra… encara no m’entra al cap

I lo més fort de tot és que no ha sigut la única persona, ha sigut la més mediàtica pel tipus de judici que va tenir però hi ha hagut altres persones que han hagut d’anar a judici per fer bromes sobre aquesta persona, que realment va ser una persona terrible

Fa uns mesos, vam entrevistar al drag queen Sergio Satanasa i parlava de com es vivia el ser gay durant els anys 80… Podríes parlar del moviment LGTB aquí i com de tolerant ha anat augmentant?

Si, penso que les persones que vivim a Barcelona i formem part d’aquest col·lectiu som bastant privilegiades perquè si que és veritat que Barcelona és una ciutat molt oberta, una ciutat on hi ha… on pràcticament, que no vol dir mai, però hi ha molt poques agressions homòfobes, podem viure, diguem, amb bastant tranquil·litat dins de la nostra ciutat

Jo, personalment, no he patit mai cap agressió, les meves amigues… No he patit mai cap agressió física, si verbal, si m’han cridat pel carrer alguna vegada

Però bé, jo m’he girat i els he enviat a la merda i tampoc m’ha passat res, o sigui que diguem que, en aquest sentit, si que sento que estem en una… en una ciutat molt oberta i que no té cap problema en conviure amb tot tipus de orientacions sexuals, ara cal avançar una mica més i perdre doncs aquesta concepció del gènere tan tancada que es té, que poc a poc, es va superant

Però si que és veritat que crec que és diferent, als pobles

Crec que hi ha molta gent que viu a Barcelona, que ve de petits pobles d’arreu de Catalunya o d’altres llocs d’Espanya, i això passa també a Madrid, que diguem que han fugit directament dels seus pobles perquè no és el mateix ser homosexual, bisexual, intergènere, transgènere, queer a un poble que a una gran ciutat

Penso que encara hi ha molta feina per fer, tot i que si que és veritat que a nivell legal, doncs quan va pujar al poder el Partit Socialista, els primers quatre anys de legislatura van fer moltes coses bones, entre elles, va ser la de legalitzar el matrimoni homosexual

I, tot i que jo no soc una gran fanàtica del matrimoni, si que penso que és una de les eines que permet que les persones homosexuals, bisexuals… doncs… transgènere… doncs puguin entrar dintre d’una normalitat, bueno, normalitat… no m’agrada gens el terme normalitat però bé, dintre d’una acceptació social

Però si que… si que… tenint en compte que no fa tant que va acabar la dictadura i que durant la dictadura, hi havia la Ley de Vagos y Maleantes, que directament, anaves a la presó si eres homosexual, si que hi ha hagut molt avançament

Però crec que encara hi ha molt a fer i que hi ha sectors socialment, que no accepten la diversitat ni de gènere ni d’orientacions sexuals perquè bé, això, jo mateixa doncs a Barcelona i a Madrid també, quan he anat de visita, doncs si que he patit agressions verbals per anar agafada de la mà de la meva parella

Aleshores, crec que encara falten passes, encara falten algunes passes doncs per arribar a una igualtat real

Perquè encara que jo no hagi patit mai cap agressió, si que el fet d’haver de sortir de l’armari cada cop que conec algú, per a mi és una cosa que penso que no hauria de ser així perquè les persones heterosexuals no han d’anar sortint de l’armari cada dos per tres

Encara hi ha una normalitat, encara es considera que lo normal és ser heterosexual y lo raro es ser otra cosa

No, tot és normal i res ho és, no? I fins que no arribem a aquest punt, encara fa… encara fa falta molta feina d’educació, no?

Quan es deixi de preguntar a les nenes si tenen novio i als nens si tenen novia, per exemple, ja estarem donant un pas cap endavant

I encara avui en dia, hi ha molts xavals que pateixen discriminació a les escoles, doncs per la seva orientació sexual

Per tant, tot i ser un estat progressista i del que estic doncs molt orgullosa, que sigui així, crec que la feina encara no s’ha acabat

Tens alguna història del 17 d’agost, el dia de l’atemptat a Barcelona?

Doncs el 17 d’agost jo estava, sortosament, dinant a casa dels meus pares a Cerdanyola i res, recordo… recordo sentir-ho per la ràdio i anar corrents a posar la televisió

Recordo aquells moments d’incertesa total, que no se sabia si havia un terrorista tancat en un bar, o si havíen marxat o no

Recordo que va haver molta gent que va començar a enviar imatges dels cossos i de la sang, que jo no vaig obrir cap, per sort, perquè em sembla horroròs que algú envii alguna cosa així

I recordo molt malestar, recordo com… com vaig enviar, com vaig començar a escriure a tots els meus amics i amigues ‘estàs bé? On estàs?’

Recordo que una amiga em va dir que estava prenent algo en un bar i li vaig dir queda’t allà i no surtis, tanqueu-vos al bar, encara no han agafat als terroristes, no sortiu d’allà

Me’n recordo… recordo aquesta por que… que si que havia sentit amb altres atacs terroristes doncs que havia seguit diguem per les notícies, perquè jo sóc una persona molt empàtica i… i podia imaginar perfectament, però si que és veritat que quan… quan va tocar a casa, a més a un lloc tan emblemàtic com les Rambles, Tothom, tothom que viu a Barcelona ha passat per les Rambles, tothom

Llavors, va ser molt fort perquè és un lloc que has trepitjat mil vegades i que doncs… no pots evitar pensar ‘podria haver estat allà perfectament’

Si jo quedo moltes vegades a les Rambles amb amics per anar a algún lloc desprès, o podria haver sigut algún familiar, algún amic, sense cap tipus de… de dificultat, vamos

I… i desprès, quan, a mesura que anavan sortint més notícies, quan es van identificar als terroristes, que eren xavals molt, molt joves, que a més, estaven, pel que semblava, bastant integrats dintre de… de la població on vivíen

La veritat és que encara… encara em va impressionar més, no? Perquè em va saber molt de greu que una persona tan, tan jove, amb tota la vida per davant, sigui capaç de fer una cosa així

Ja t’he dit que sóc molt empàtica i puc empatitzar fins i tot amb ells però em va semblar terrible, terrible