EN | CAT | ES

Entrevistat el 27 de septembre de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Si podríes començar amb el teu nom i quan vas nèixer?

Si, home, jo em dic Alfred Pèrez-Bastardes i vaig nèixer a Barcelona l’any 1944

Ah… He tingut, mmm… bastants tipos de treballs diferents, potser el més important és el treball de… d’historiador però també el treball de la Caixa de pensions que…

Que hi vaig treballar allí 45 anys i… també doncs en allà vaig poder fer durant uns anys, eh… una part de feina com a historiador sobre els primers… el primer director general de La Caixa,

sobre el segon, que va ser inculpat pel Franquisme, ah… desprès de la guerra, amb un consell de guerra, que el van condemnar a 12 anys

Es deia, ah… Josep Maria Bosch i Raspall, i el primer director, que va ser el director que va fundar La Caixa, es deia Francesc Moragas, molt conegut en tots els àmbits institucionals de Ba-, de Catalunya

Vale, una coseta, si vols parar en cualquier moment per beure una miqueta d’aigua, perquè la gola s’acaba quedant seca, eh… no passa res, vale

Nos podríes comentar sobre la Mancomunitat de Catalunya, com comença, com acaba…?

Comencem per l’Ajuntament?

Comencem per l’Ajuntament.

És abans…

Si, si, si

L’Ajuntament és abans.

Bueno, ah… jo m’haig de referir, per descomptat al meu avi, Albert Bastardes i Sampere, que havia estat, ah… republicà, catalanista, i que a l’any ’04, va entrar a l’Ajuntament de Barcelona com a regidor republicà

Ah, la seva… el seu treball, ah… institucional en aquest aspecte va ser important, va dedicar-se molt a la cultura, ah… a la situació, ah… institucional de Barcelona,

a intentar que Barcelona fos coneguda, que fos apreciada, que fos el nucli principal de Catalunya, que ja ho era, de fet Catalunya, una mica, s’aguanta sobre Barcelona

I… tinc curiositat en poder explicar-vos que, ah… durant l’any ’06, i a l’any ’06, sobretot, quan l’alcalde, que era anomenat edit pel govern, va anar-se a Madrid dos o tres mesos per resoldre, teòricament, qüestions i afers, que, eh… implicaven a l’Ajuntament,

Va deixar, o deixava sempre un primer tinent d’alcalde, com a alcalde

I, per tant, el primer tinent agafava les riendas de l’Ajuntament de Barcelona

Els regidors eren elegits democràticament en aquell moment, però l’alcalde no.

Aleshores, ah… va passar com que va arribar, en aquests moments, la… la… el Sant del Rei Alfons XIII, eh… que era el 23 de gener, i eh… normalment, l’alcalde reial, que se li deia, doncs posava, ah…

Banderes en l’Ajuntament, a la façana i posava domassos i posava llums a tot el voltant de les finestres per celebrar-ho, i donava un dia de festa a tot el personal

Clar, l’Albert Bastardes, con que era republicà, va dir bueno, tot això… què és lo que la llei diu, no? La llei diu que posi la bandera i res més. ‘Ah, doncs posem la bandera i res més’.

És clar, això va provocar un incident fortíssim perquè el governador va dir ‘com és que l’Ajuntament no cel·lebra el sant del rei?’ Escolti, és que el sant del rei no el puc cel·lebrar perquè no, no està, no està, no està ordenat això, no hi ha cap, cap…

Evidentment, inmediatament, el govern va presentar un… un petit decret ordenant que es fes això.

Demostra, clarament, molt semblant al que està passant ara, ah… quin són les… la democràcia teòrica d’aquests dies.

Però hi ha una altra, encara, que, eh… en el moment aquest, el governador civil, que es deia Ossorio y Gallardo, va ser el que va dir ‘bé, eh… si vosté no posa els domassos, jo li ordenaré que els posi’

Ah, diu ‘vosté’, li contesta l’Albert Bastardes, diu ‘vosté posa… m’ordena que posi els domassos, jo convocaré a tota la… a tot el parlament, el parlament municipal, a tota… la… a tots els regidors, i els hi diré què s’ha de fer’

Home, diu ‘vosté’, li diu el governador, ‘no creu que aquesta actitut és un desacat a l’autoritat?’

I l’Albert Bastardes li va dir ‘no, si l’autoritat sóc jo!’

És clar, era un… una cosa que l’altra va dir, ‘és que amb vosté no es pot parlar’, vull dir, va saltar pels aires la possibilitat d’una entesa, per descomptat que no podia ser.

Això respecte de l’Ajuntament, desprès va venir el problema del… pressupost extraordinari de cultura de l’any ’08, 1908,

que va ser un programa específic dedicat a intentar fer, eh… unes escoles noves, modernes, catalanes, ah… bisexuals, que en deien, que volia dir que hi havia nens i nenes junts, que allavorens no, no… no estava ni permès

I, ah… això a través d’un pressupost, que se’n deia pressupost extraordinari, que a l’Ajuntament li havia quedat

Ah… a arrel de la… d’un, d’un dèficit, eh… crònic que havia tingut abans, i de les possibilitats amb el, amb les… amb els bancs i tal.

El fet és que aquest pressupost es va portar al ple de l’Ajuntament, es va aprovar inclús, l’alcalde que hi havia, que es deia Sanllehy, eh? Va acceptar-ho,

però les presions de l’esglèsia, les presions del govern, eh… evidentment, del governador, les presions, inclús, de la ultra-dreta més reaccionària, que estava lligada a la Lliga Regionalista de’n Prat de la Riba, encara que sembla mentida,

van provocar que, finalment, el governador, ah… desestimés aquesta proposta de… de projecte i el govern se’l carregués, ah… i no es poguès fer.

Clar, això va provocar un gran escàndol, Barcelona es va dividir entre els que estaven a favor del pressupost i els que estaven en contra

I l’Ajuntament va fer un vot de censura al Sanllehy, que va tenir que dimitir.

Evidentment, l’Ajuntament es va quedar sense, sense… sense alcalde i, aleshores, van decidir que el primer tinent d’alcalde, per la votació del, del consistori, fos l’Albert Bastardes i el van elegir alcalde.

Aquest alcalde, el van nomenar a la premsa ‘alcalde popular’ o ‘alcalde democràtic’, perquè és clar, el govern no es va atrevir a anomenar-lo

de cap mena, perquè, perquè ell hauria dimitit també, hauria plegat

I aleshores, eh… va quedar com alcalde democràtic i va fer tota una, una activitat política autonomista i cultural molt important.

[Pause]

Ara anem, ara l’Ajuntament s’ha acabat, ara podem passar a la Mancomunitat, que és del ’14 al ’24 – ’25, serà més curtet.

Em… Nos pots comentar els orígens de la Mancomunitat i la història?

Bueno, si, el… Els projectes culturals i polítics del catalanisme polític a Catalunya, evident, era que es poguès fer lo que desprès va ser la Mancomunitat de Catalunya

És a dir, intentar que el govern acceptès de reunir les quatre diputacions per crear un ent que governès el país unitàriament i unificadament.

Al final, a l’any 1911, van començar els grans programes polítics de protesta i de demanda per arribar a fer la Mancomunitat de Catalunya.

Que, finalment, desprès de molts impediments i molts problemes, es va crear al 1914, per l’abril.

Aquesta Mancomunitat era la reunió de quatre diputacions generals, per tant, eh… diputacions provincials per tant, els diputats eren els diputats també de les diputacions

I, eh… i la veritat és que es va a portar a terme durant deu anys, fins que el general Primo de Rivera, que va fer un cop d’Estat i va instaurar una dictadura, la primera dictadura del segle XX, perquè la segona va ser la d’en Franco,

doncs, va, ah… acabar la Mancomunitat i la va dissoldre l’any 1925

La veritat que en deu anys, per tant, va fer molta feina, tot i que no tota, ni molt menys

Per exemple, eh… el meu avi, per exemple, l’Albert Bastardes, doncs va ser també, perquè era diputat a la… a la Diputació de Barcelona, va ser diputat a la Mancomunitat i va treballar-hi en els camps de la cultura, de les assegurances socials, eh… una de les coses que, ara mateix, eh… podríem comentar

Doncs mira, va demanar que es fes el Túnel de la Bonaigua, que encara no s’ha fet, és clar, però era un dels projectes interesants de fer, perquè la Vall bd’Aran estava incomunicada a l’hivern

no hi havia el túnel que ara hi ha, ni el que hi havia abans, i per tant, totes les accions comercials i de tota mena s’havien de fer amb França, quedava aïllada de Catalunya

Bé, l’intent de fer això no va sortir bé, però ha acabar fixat en allà

La Mancomunitat va ser un ens polític molt important, va donar cohesió al territori, va fer entendre a la gent que Catalunya és una nació, que Catalunya té un llenguatge i una llengua pròpia.

que resulta que, eh… cal instituir tot una política cultural i a les escoles va fer una extensa pràctica de… de donar telèfons, de portar telèfons a tots els pobles de Catalunya

Eh… va fer moltes escoles també, va portar camins… va fer camins i carreteres als nuclis principals dels pobles, eh… telecomunicacions, els serveis meteorològics, etcètera, moltíssima feina

Ara fa poc vam cel·lebrar el centenari del… de la instauració de la Mancomunitat

Es va acabar en sec, de cop, al ’14 amb aquest cop d’Estat que dèiem

I bé, eh… D’ençà d’aleshores, no va haver-hi res més de política autonomista, ni de possible govern autonòmic fins que va arribar la Segona República Espanyola

Que aleshores, al fer la República, ah… va lograr que a Catalunya, ah… es proclamès la República abans que a Madrid i, eh… s’instaurès, eh… lo que desprès, amb converses i rebaixant la situació política, s’acabés amb el nom de Generalitat de Catalunya entre cometes, republicana

Vale, em… si nos podríes comentar algo del paper de bancs com per exemple La Caixa durant

Espera, espera, fem una cosa, hem dit… ara lo del Col·legi d’Advocats

Ah, perfecte

Bé, una de les coses importants e interesants en donar a conèixer és, eh… que la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona, una entitat de gran prestigi,

el mateix, eh… governador, eh… d’aquí i de Barcelona i el govern dictatorial del Primo de Rivera, eh… per culpa de que el col·legi, eh… com cada any, publicava la seva guia judicial en català, va demanar al govern que també la fes en castellà

La veritat és que la Junta del Col·legi l’haguès pogut fer però deia que no era necessari, que només era una represàlia política i s’hi va negar en rodó

La… el govern es va, ah… donar un termini d’uns quants mesos, a veure, fent una mica… a veure si això… que feien aquí callar per poder intentar convèncer,

però al veure que no, va decidir destituïr tota la junta de govern del Col·legi d’advocats i els va desterrar a pobles allunyats d’uns 250km de Barcelona

Estem parlant de l’any 1926, per tant, ara no semblaria res, però en aquell moment, eh… anar, eh… a 250km amb les comunicacions que hi havia, era important

El… L’Albert Bastardes, que era en aquell moment, eh… un dels membres de la Junta del Col·legi, eh… també va ser destituït, com tots

i el van enviar al poble de Sariñena, Sariñena és un poble molt bonic que té una gran… una llacuna fantàstica, molt bonica també i molt interesant desde el punt de vista ecològic

I allà s’hi va estar, doncs el temps que va durar, que van ser dos mesos, eh… aquest és un, eh… una de les situacions més importants també que es van produir dins, dintre… la dictadura

Com a tota dictadura, és clar, va carregar contra els diaris, va carregar contra els directors de diaris, contra la premsa, contra els escriptors, contra les escoles… en fi, tot el que, eh… és normal, es pot dir, que fa la dictadura

Ara, lo següent seria parlar del paper de los bancs durant el segle XIX?

No

No?

No, perquè no tinc… no tinc d’això

Eh… les col·lectivitzacions aquí a Barcelona?

Això és a la guerra, no… no

No?

No

El llibre dels inicis de les assegurances social modernes a Catalunya?

Bueno, això es pot parlar, si

Bueno, la veritat és que, eh… l’Albert Bastardes també va ser, eh… entre moltes altres coses, eh… un dels… de la Caixa de pensions, va ser un dels membres principals durant molts anys

I com més va passar el temps, fins a arribar a ser vice-president durant la guerra

Ara bé, una de les pràctiques que ell va promocionar va ser les assegurances socials, que jo en dic modernes perquè és les assegurances obligatòries

Abans hi havia les assegurances que eren, eh… no eren obligatòries, és a dir, cada un, si tenia diners, se’n podia fer una en un banc, o en una caixa

Però, ah… quan el govern a l’any ’17 i sobretot al ’21, va aprovar les assegurances obligatòries, es va transformar el sistema, perquè assegurances obligatòries volia dir que tota les capes de la població tenien assegurat un mínim quan es jubilés

És clar, calia esperar que es jubilessin, i per tant, fer la… la còpia de diner, però bé, això és al començament

A Alemanya, desde el segle XIX, ja tenia assegurances socials molt importants, aquí estavem a l’any ’22 o ’23

El fet, doncs, aquest va ser un dels problemes que es van plantejar a partir de l’any 21 i es van fundar una cosa que se’n va dir el Patronat de Previsió Social

Que eren Patronats que estaven, cada regió de tipus, diguem, federal, gairebé com ara les comunitats autònomes, tenia un patronat de previsió social

A Catalunya, va fer el patronat de previsió social de Catalunya i Balears, tot junts, el president va ser l’Albert Bastardes durant sempre fins que en Franco va clausurar aquests patronats i els va desfer tots, i tot va anar a parar a un sistema unitari

Aquests patronats van fer la feina, cada patronat tenia una caixa que li feia de suport econòmic, diguem

Evidentment, la caixa d’aquest patronat de Catalunya va ser la caixa de pensions i es va fer una gran política de… de promocionar les assegurances

A l’any ’36, ’37 pràcticament, eh? Quan ja va entrar, quan estavam ja a la guerra, els obrers assegurats a Catalunya eren més d’un milió, cosa que, en aquell moment, significava un tant per cent molt elevat de la població activa

Nos podríes parlar una miqueta de la diferència de la reacció davant de la mort de Franco aquí a Catalunya i a la resta d’Espanya?

Bé, si, eh… Clar, un, Quan succeeix la mort d’en Franco, clar, nosaltres estàvem a Barcelona

I, per tant, estavam bastant espantats. Per què estavam espantats? Doncs perquè va haver-hi una reacció ultra, a Espanya, de capes ultres i d’institucions ultres, començant per la Falange, començant pel mateix govern

que li va semblar que la mort de Franco provocaria una reacció revol·lucionària al païs, a Espanya en general, i que per tant, eh… s’havia de fer alguna cosa

No podíen deixar que els anti-franquistes de tota la vida, que el partit comunista, el PSUC a Catalunya,

també hi havia el Partit Socialista amb menys mesura, perquè hi era però no era tan… tan clar que estiguès al front de l’anti-franquisme, en certa manera

I… tots els altres, el catalanisme polític, ah… amb el grup del Jordi Pujol, que llavors encara no havia fundat, evidentment, Convergència Democràtica, i que…

Tot i que ja estava, ah… en el món conegut i la premsa que els hi feia so

Què passava quan el Franco, als diaris en posava ‘Franco ha muerto’?

Doncs passava que la gent a Catalunya li va agafar una alegria immensa, va saltar d’alegria, va obrir ampolles de champagne, nosaltres també

S’acabava una dictadura de 40 anys, una dictadura duríssima, que havia fet milers d’assassinats i de morts

Que, a part, havia estat portada per una guerra civil i per un exili tremendo, la veritat és que una de les pitjors dictadures d’Europa va ser el Franquisme

Ara bé, quan el, s’ha de dir, que quan es va acabar la segona guerra mundial, els anti-franquistes, la gent que havia estat a l’exili, que estava encara a França, o a Amèrica Llatina, o a Anglaterra,

va creure que l’exèrcit, que els aliats, començant pels Estats Units, i sobretot pels anglesos, que els aliats entrarien a Espanya i alliberarien el pais de la dictadura d’en Franco

Ens van enredar

I ens van enredar, sobretot, Anglaterra, el Churchill; Estats Units potser en menys mesura, ho expliquen tots els historiadors, i això és molt greu que ho sapiguem ara, al cap de 80 o 90 anys, però va ser així

Ara bé, la mort d’en Franco va produir un esclat de joia imponent a Catalunya, no crec, ni molt menys, que la resta d’Espanya ho cel·lebrés de tal manera

Este enredament que has comentat, no lo podríes dir aixina molt per damunt?

Què?

L’enredament que dius de Churchill, ens el podríes comentar una miqueta per damunt?

Bueno, Churchill, ah… Anglaterra, amb el Churchill al front feia el joc a totes bandes, a la dictadura, per un cantó, i com aliat a l’altre banda

Ells van ser els promotors de fer la política de no intervenció, és a dir, no enviarem armes, no enviarem perquè així ajudem a que el conflicte s’acabi

No va ser veritat, els únics que van enviar armes va ser la Unión Soviética, però clar, no amb la mesura que hagués calgut

I mentres tant, Alemanya, Itàlia, Portugal, van enviar tropes, armes, avions, tancs a en Franco, que el van ajudar a guanyar, clarament, aquesta guerra

Nos podríes comentar alguna anècdota que, d’alguna manera, ajudi a relatar com va ser este canvi de de repent poder parlar català en públic?

Bé, no… Home, exàctament en públic, evidentment… La repressió sobre la llengua i la cultura catalana va ser un genocidi imponent durant els 40 anys del Franquisme

Primer, els primers anys, potser diguem 10 – 15, va ser molt dur, no es podia publicar cap llibre, no es podia, evidentment, la premsa va ser… clausurada la premsa republicana en català i en castellà també si era republicana

I també es va fer que el païs i la cultura catalana quedés anul·lada d’una manera que només petits nuclis de població, potser familiars, potser dintre mig sempre clandestins, poguèssin fer activitats de tipo catalanista

Clar, això va durar molts anys, desprès es va, poc a poc, cap allà als anys ’60 – ’70, es va anar diluïnt una mica, però va continuar, continuava aquest genocidi contra la cultura i la llengua catalana

I, la veritat, és que només fins que el Franco va morir, no es va començar a obrir-se aquest camp polític

Precisament, una de les coses, per exemple, que és desconegut del tot, però, per exemple, la meva família, la família dels Bastardes Parera, és a dir, els meus pares i la meva mare que se’n deia

I quan, al cap d’uns anys d’haver instaurat la dictadura, cap allà l’any ’50, van decidir fer, de la seva família, un grup familiar que se’n deia ‘colla’, i quin nom li posarem? Va dir, doncs la colla cargol.

Per què? Bueno, perquè els hi agradava el cargol i perquè els seus dos fills grans, els seus dos néts més grans, anaven d’excursió i portàven un banderí que hi havia un cargol, amb un cel blau i un cargol

Em va fer gràcia. La veritat és que quan es van reunir, l’Albert Bastardes avi ja era mort, l’àvia també, i per mantenir un caliu de família, per anar-se trobant,

i perquè al fer activitats de caire cultural i de jocs de distracció, doncs van crear això que se’n diu ‘colla cargol’, va durar 10 anys només, però ja és molt

Però van dir ‘bueno, i de mentres què farem?’ home, no se, farem els pastorets a casa, tenien una casa molt gran, una casa imponent, farem obres de teatre, montarem una petita coral, farem excursions, fotografíes, fotografiem el romànic de Catalunya

Farem aquest tipus d’activitats culturals i d’esbarjo

Però, a més a més, van dir, ‘ah, però farem una cosa, cada cosa que farem, farem un full a color explicant el que s’ha fet

I aleshores, van dir ‘doncs molt bé, però n’haurem de fer set’, per què? ‘perquè som set germans i cadaun vol un d’aquest full

I llavors van fer, ah… la colla cargol va fer un full, que se’n van fer set, un a un, mà a mà, fets a mà, a tot color, picat a màquina d’escriure i també a mà sense fulls de carbó

I se’n van donar a cada germà, és a dir, als meus pares

Com que no en van tenir prou, van dir ‘també podríem fer una revista’, oh i tant!, una revista, com si no costés res fer una revista, però aquesta revista debia d’estar feta de la mateixa manera: a mà, un a un, set exemplars de cada número

Una revista que tenia un número, dos, tres, com a màxim, cinc, ja se’n van publicar 54 exemplars, però evidentment, fets a mà, set exemplars iguals, iguals… dintre de lo que és fer a mà

I, aleshores, va resultar que això es va guardar, es va acabar el seu moment quan ja els fills eren grans, és a dir, jo, ah… i es va guardar, es va enquadernar i un parell d’aquests volums els té la Biblioteca de Catalunya

Això és… va ser… Aquesta revista es va dir ‘El Cargolí’, i fa goig de veure-ho perquè és a tot color, manuscrita, il·lustrada, en català evidentment

Va ser una de les pràctiques sencilles, familiar, però de resistència

Nos podries explicar què va ser ‘estrategia de ruptura’ o este no…?

No… no, no perquè no ho conec

Vale, ara anirem una miqueta al tema, bueno

Digues, digues

El tema anècdotes, per exemple, si tens alguna de…?

Anècdota que haig d’explicar, mmm… bueno, Una de les coses que us puc explicar perquè va passar a la meva família és durant un dels bombardejos dels italians sobre Barcelona, la de l’any 1938,

en que precisament pretenien bombardejar la fàbrica d’electricitat que hi ha al paral·lel, allà on hi ha les tres xemeneies, que encara hi són

Per sort no les van tocar, però en canvi, van tocar part de la població i de cases… Un tramvia que circulava en aquell moment paral·lel avall, a on hi anava el pare de la meva dona

Al tramvia, van sonar les sirenes, el tramvia es va buidar, tothom va còrrer cap a un… un lloc per a resguardar-se del bombardeig,

però el tramviaire, el que portava el tramvia, el xòfer, li va dir a qui seria desprès el meu sogre: no es mogui, no es mogui, estiri’s a terra com jo ho faré

Es van estirar a terra ells dos i el bombardeig va passar i els va tocar però no els va matar

Tota la resta de… dels que anaven al cementiri van morir

Amb ell li va tocar a un ull, que el va perdre, la cama va ser bastant dur, li van obrir mitja cama, ah… no els van tocar, són els únics que es van salvar

A arrel d’això, la meva… la que seria la meva sogra, ah… estava embarassada de bessons i li van dir ‘el marit ha estat tocat en un bombardeig’ i va anar a buscar-lo per tots els hospitals i no el trobava

Pensant-se que era mort, no va ser mort però la mare, és a dir, la mare de la meva dona, la meva sogra va, ah… va tenir un part prematur de set mesos degut al… a la… al bombardeig

És a dir, que en certa manera, el bombardeig, aquest bombardeig concret va afectar a la que avui en dia és la meva dona, Maria Rius, una il·lustradora de Catalunya que si que és coneguda, és molt coneguda

té molts llibres publicats i… i bé, esperem que pugui… pugui gaudir-ne tota la vida

Hi ha alguna anècdota més que vulguis contar? Desde Prim de Rivera hasta la vida de Franco, hasta la transició…?

Bueno, jo puc explicar una cosa que és una mica personal, és personal, vull dir tothom sap que a l’any ’60, en Franco va venir a Barcelona

Que es va organitzar per part de la oposició Pujol i demés una cantada a l’Orfeó Català, que és el centre, eh… orfeonístic de Catalunya i una de les masses corals més importants d’Europa

I que es va pensar que es podria cantar el cant de la senyera, que és un cant, eh… que és l’himne de l’Orfeó català, però que a la vegada el va fer en Joan Maragall, el gran poeta català

De fet, estavam cel·lebrant el centenari del Maragall, de la mort del Maragall, que va morir l’any ’11.

És clar, la policia va… no va deixar cantar aquest cant, la gent es va aixecar de la cadira allà i va posar-se a cantar, va haver-hi bofetades i al sortir, van haver-hi detencions, entre ells, en van detenir algú de la meva família

Jo vaig anar a passar també a la comisaria però, pràcticament, no em van fer res, al cap d’unes hores vaig poder sortir tranquil·lament

Al cap d’uns dies, en Jordi Pujol va ser detingut, empressonat i jutjat

Nos pots comentar la teva opinió sobre la independència?

Però això, no hem acabat això, no?

Bueno, les que haviem dit que si, ja estan… Bueno

Si?

Si n’hi ha algo més, eh…

[Pause]

Agafem l’Amnistia ara

Bueno, entre les, eh… Les possibilitats de que el règim, un cop mort Franco, es mantingués, eren, mmm… eren poques però hi eren

Finalment, per això, la oposició va lograr fer cambiar i se n’ha parlat de la transició com a modèlica.

En realitat, la transició va ser sempre pressionada per les forces, ah… més franquistes que encara quedaven, l’exèrcit, principalment, també alguna part de l’esglèsia oficial, la jerarquia eclesiàstica, les grans indústries…

I encara hi havia les corts, que fins que no van fer un haraquiri, va semblar que era modèlic però la veritat és que encara ara estem patint, en aquests moments, i aquests moments desde fa anys,

un partit polític com el Partit Popular, que té arrels franquistes, mentalitats franquistes, actuacions franquistes i que, per tant, a hores d’ara, a punt d’intentar votar en aquest referèndum que està convocat, ah…

donant fe de que farà tot el possible, desde el punt de vista de força, de força bruta, judicial i per no dir policíaca, perquè això no pugui passar, ho veurem el dia 1 d’octubre

Jo tinc, per exemple, entre altres afers, diguem, altres anècdotes que no són anècdotes, perquè hi va Les vides de dos cunyats meus

que estaven a la clandestinitat en un partit polític durant el Franquisme i que en un moment determinat van ser detinguts i empresonats a la presó, a Madrid

S’hi van estar un any, per sort, va ser el darrer any i van sortir gràcies a l’amnistia que es va decretar en aquest moment

[Pause]

Com va aconseguir Lerroux ser reelegit cinc vegades?

Pagant… pagant

Bé, El Lerrouxisme és un moviment socio-polític que abarca no solament Catalunya, sino tota Espanya, però que en principi les seves primeres accions van ser fetes a Catalunya a principis del segle XX

Lerroux és un element difícil de definir perquè intentava combatre el catalanisme polític, que a Catalunya era, és un gran moviment transversal que ja té 150 anys

I aquest sistema de combatre’l era, doncs, ah… primera, explicant o intentant explicar, convencent, diria jo més, que el catalanisme és una política de la gent de dreta, reaccionària, per tant, de la Lliga Regionalista, del Francesc Cambó, havia estat de’n Prat de la Riba, etc

I segona, que el catalanisme no pot donar solució als problemes de l’obrerisme

És clar, posant-se en aquesta situació, el Lerroux, a més a més, venia amb influències del govern espanyol, tenia una… una subvenció amagada estatal

Es va colocar en mig de l’obrerisme català i se’l va emportar a les eleccions i li va fer guanyar totes les eleccions possibles, a part, desprès, el Lerrouxisme va pagar perquè aquestes eleccions, el vot, va comprar els vots

Però bé, això ja… no era això principalment, sino que l’obrerisme català va trobar molt dificultat en percebre clarament que el Lerrouxisme era una força reaccionària que estava lligada al centre espanyol més reaccionari,

per tant, no podia ser aval·luat com una política, com un esforç polític a favor de Catalunya perquè sempre tenia problemes amb el catalanisme, i això el portava a ser destraler, diriem aquí

[Pause]

Podries explicar per a una audiència americana que no té ni idea del tema, durant la guerra civil el fet de que aquí a Catalunya, sobretot, estaven per exemple el PSUC, estava el POUM, que estaven en contra de Franco però també estaven en contra els uns dels altres, això com creus que ho podríes explicar?

Clar, durant la guerra civil espanyola, eh… que va provocar l’alçament dels militars al Marroc, i per tant, aquí a Espanya mateix i que desprès va dirigir el general Franco,

van produir-se a Catalunya situacions molt especials, entre d’altres perquè, eh… hi havia la influència internacional del comunisme soviètic, que dessitjava un tipus de política i d’actuació diferent del que podrien tenir altres partits polítics d’esquerra

Entre d’altres, el partit trotskista, que era el POUM, petit partit però que tenia molta força política i força de membres importants, que lluitava al front també i que es barallava o que tenia opcions diferents al que tenia el partit comunista català, que pràcticament no existia

però si que el que tenia el partit, ah… el que tenia la Unió Soviètica, que era que en principi, eh… donava ajuda a la república espanyola

Clar, aquestes petites divergències, o grans divergències, van provocar, entre d’altres, l’assassinat de l’Andreu Nin que, eh… com un element de dir ‘no ens atura res, nosaltres, si cal, farem la mateixa política que feiem a l’Unió Soviètica a l’època de l’Stalin

Clar, això va provocar un desastre polític a la guerra dins de Catalunya i a fora i d’aquestes situacions encara se’n van donar desprès a l’exili

Creus que nos podríes dir els motius pels que l’anarco-sindicalisme ha sigut aquí a Barcelona tan fort, molt més fort, possiblement, que a qualsevol altre puesto del món?

I ara no? I ara no?

És difícil eh, aquest tema… No lo conozco… Aquí hay siete u ocho libros que hablan de esto pero no lo conozco para dar una explicación coherente y que no sea un invento de qué dice este tío

Diu que potser sigui degut a que aquí a Barcelona, el treballador estava pràcticament desamparat pel govern, i entonses es van ajuntar amb els ateneus i quan van arribar les corrents de pensament anarquista potser estaven més oberts amb això, estaven més acostumats a este tipo…

Si, però…

D’això podries dir algo, o…?

És que això és molt complicat, eh… vull dir, que em refereixo que és clar, mmm… explicar això…

Home, el moviment obrer a Catalunya ha tingut unes característiques especials, potser més anarquitzants que en altres llocs, però tampoc massa més

Però i que ha servit perquè es clar, l’anarco-sindicalisme, la CNT, desprès la FAI tinguessin un poder fantàstic a mida que s’apropava la República

I que per tant, durant la guerra, encara tinguès un potencial polític de gran envergadura

Si que és veritat que, a principis de segle XX, els pensadors anarquistes havien vingut a Barcelona i havien exposat la seva manera de pensar als ateneus, que n’hi havia molts, als grups petits d’obrers que feien activitats socio-culturals, comparatives, etc

Aleshores, això va donar els seus fruits i la CNT concretament, creada l’any ’11, va ser un gran partit polític obrerista que va, ah… dirigir la política catalana, en molts aspectes, no cal dir-ho,

en el moment en que en Franco s’aixeca i hi ha la revolució, ah… Els anarco-sindicalistes a Catalunya com a oposició a la guerra i als militars aixecats

va ser qui va guanyar l’alçament a Catalunya va ser els anarcosindicalistes, els obrers, tot el sistema que tenien de control, ah… van recollir les armes i van alçar-se,

Per tant, la Generalitat va quedar col·lapsada, la Generalitat republicana va quedar col·lapsada i, ah… va ser l’anarco-sindicalisme el que va tenir les claus del manteniment, diguem, del desordre,

perquè clar, també va provocar una reacció violenta en contra de la dreta, del grup de dreta, de tots aquells que havien ajudat a l’alçament militar i això també s’ha de tenir en compte

Desprès, no ha tingut tanta força, desprès del Franquisme no ha tingut tanta força, o va tenir potser a l’exili, però sobretot aquí no ha tingut tanta força i s’ha mantingut, existeix però no hi ha aquesta fortalesa que tenia abans de la guerra

Si vols comentar sobre la situació en que està la ciutat, per què n’hi ha helicòpters per totes bandes, pel centre, està la guardia civil en el crucer aquell?

Bueno, bé, actualment, la situació política ve fixada per la convocatòria d’aquest referèndum, que jo també vaig convocar, perquè m’ho havia demanat el públic, hi havia 200 mil firmes convocant el referèndum

I la situació, és clar, es materialitza al carrer per quant es veu que la gent surt al carrer en manifestacions, n’hi ha hagut 5 o 6 de gran importància, les grans manifestacions de Barcelona de més d’un milió de persones

Ya no hablo del año 1977 pidiendo el estatuto, Ahora ya se está pidiendo la independencia.

Què ha passat? Ha passat que, ah… la ciutadania catalana en la seva majoria s’ha donat compte que l’estat de les autonomies no pot continuar i que té un problema d’adaptabilitat

El Partit Popular ha fet tot el possible per enfonsar l’estat de les autonomies els darrers anys

Com va començar? Bueno, va començar quan el president Maragall i el seu govern van plantejar de fer un nou estatut adecuat a les circumstàncies i a les necessitats actuals de Catalunya

El van fer, es va votar, es va refrendar a Catalunya, es va refrendar votar a les corts de Madrid i es va refrendar també i es va aprovar definitivament

Però el Partit Popular va creure que això afectava a les essències pàtries de la unitat espanyola en un principi i el sistema, mmm… i el pensament neo-franquista que encara tenen i dels quals en són portadors i explícits, ah… garants,

I va provocar tot un moviment en contra d’aquest estatut fent firmar a la gent en contra, en votacions tipo refrendària a Andalusia i a Extremadura i a Castella i finalment, portar-lo l’estatut al tribunal constitucional

que al cap de quatre anys Va decidir que a aquest estatut hi havia quantes parts importantíssimes que quedaven… que no eren legals i no eren constitucionals

És a dir, va carregar-se l’estatut que havia estat refrendat

Mai un tribunal constitucional passava per davant de les, ah… de les votacions del poble, és a dir, lo que s’havia aprovat amb referèndum, al tribunal constitucional li semblava que ho podia, ah… desbancar

Què ha passat en aquí? Que la població de Catalunya s’ha llençat als carrers durant 4 – 5 anys amb grans manifestacions,

fins al final, s’ha demostrar que l’estat de les autonomies no és un estat suficientment, ah… democràtic amb un Partit Popular que l’atenalla per continuar-hi com a règim especial a Espanya

Ara nosaltres, és a dir, el catalanisme polític ha defensat que la única opció democràtica, la única opció viable seria una independència

Que no vol dir un trencament amb Espanya, potser Espanya guanyaria amb la nostra independència

I això és el que, fins ara, i en aquests moments, estem esperant que es produeixi el dia 1 d’octubre del 2017