EN | CAT | ES

Entrevistat el 30 de juny de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Sí, i tant. A l’època de la república era les millors escoles que hi havia, de les més avançades. Bonissimes. I no és broma, està super comprovat.

el que passa és que quan va arribar el Franco les va desmuntar totes, tots els profes fora, il·legalitzats, no podien exercir. Una dictadura és aixíns

Tot el que sonès a català, prohibit. Hábleme en cristiano, tots. Prohibit el català.

Pregunta

Un químic que es va dedicar a escriure la normativa i la primera gramàtica catalana. Avui en día encara vigent en moltes coses.

Pregunta

A veure, jo buscava feina. Em vaig casar als 20 anys, per tant vaig necessitar permís del meu pare per poder-me casar, perquè la majoria d’edat era als 21 i bueno, és igual, em vaig casar, vaig acabar la carrera i un cop casada, perquè jo estudiava filosofia i lletres

i vaig acabar als 22 anys, i per tant als 20 em vaig casar i vaig acabar la carrera un cop casada i a llavors per celebrar que havia acabat la carrera, em vaig quedar amb estat (embarasada) i vaig tenir 4 fills

força seguits. I llavors després per motius econòmics, perquè clar, amb 4 fills, buscava feina. I clar, filosofia i lletres no sabia ben bé que buscar. I la meva mare llegint el diari avui

que llavors hi havia el diari avui, em va dir: Elisabet! He llegit que demanen mestres de català. I dic, però si jo no sé català. Parlant sí perquè a casa tota la vida s’havia parlat català

I diu sí sí, la teva promoció, del 64 al 69, con que vau fer llengua i literatura catalana, mestres de català. I clar, jo vaig dir, déu meu, si jo tenia 1h de català a la setmana i el catedràtic no venia practicament mai.

de llengua res, de literatura en vam fer una mica. I llavors em vaig presentar i dic: i si m’examinen? I el meu marit em va dir res, et demanen DNI i és per contractar-te. I em van crontractar

I em van contractar doncs era el 18 de gener i el 21 vaig començar a fer de mestre de català. Estudiant a les nits perquè jo de català poc en sabia. I a les nits em dedicava a estudiar 3 i 4 hores

i em vaig trobar també amb uns companys molt macos a la feina i entre tots ho vam montar. Ara, arrel d’aquesta entrada a l’escola, em vaig tornar catalanista, catalanista separatista

eren professors franquistes. Era una escola on només hi havia nois, tots anaven en contra del català i quan vaig entrar a la classe el primer que em van dir els de bàsic(?) va ser cuánto nos vas a durar, tú? Porque eres la tercera que pasa este curso

Jo vaig dir: doncs hasta el final. Però allò era la guerra diaria, amb profes i amb alumnes. I arrel d’això vaig aprendre moltissim català, m’ha agradat moltissim, a més a més és la meva llengua

I vaig continuar i fa 10 anys que em vaig jubilar. Però primer es necessitaven solament mestres de català, i jo passava per diversos cursos fent la classe de català. Però en Joaquim Arenas, que és l’encarregat de la normalització lingüística

em va dir: noia, com que ara hi ha molts ja que es treuen el titol, fes oposicions perquè si no et trobaràs doncs que no tindràs una feina que sigui bé

vaig fer oposicions i vaig continuar amb el català. Molta gent es treia el titol però no estimava el català, el parlava molt malament i així anaven els nens.

De tota manera la normalització lingüística ha estat una maravella. Perquè qui més qui menys, tots els nanos avui en dia parlen català. Parlen català quan el necessiten, però tu vas al pati de les escoles i normalment entre ells es relacionen en castellà

per tant quan estant dient que en aquí el castellà l’estan anorreant, per l’amor de déu, és una vergonya, ho sento eh, però és que a mi m’encen la sang

Pregunta

És un goig. Doncs perquè al poble no hi ha hagut tanta immigració, avui en dia hi ha molta, als pobles de Girona i tot arreu no hi ha hagut tanta immigració. En aquí durant l’època industrial van venir molts immigrants de la resta d’Espanya

d’Espanya, vaja, perdó. I a més a més això ja era una de les polítiques d’en Franco, que vinguessin molts immigrants perquè ell el que volia era abolir la llengua catalana, que implicava la cultura

la història, tot el que fos de català. I clar, pensava, és una manera també de reconquerir Catalunya, m’entens? I aquí hi ha hagut molts problemes, però és que els problemes ?? com que no es deixava parlar català i com que hem estat acostumats al bilingüisme sempre nosaltres

els de la meva generació per acte reflex, quan una persona se’t dirigia en castellà, tu contestaves en castellà. I avui en dia encara la cosa es que va així. Jo tinc grups d’amigues i alguna parla en castellà

què passa? que quan estem juntes ni te n’adones, amb unes parles català i amb unes altres castellà. I aquest ha estat el motiu perquè aquí Barcelona hi ha hagut molt domini, molt predomini del castellà. Depen de les escoles que vas doncs es parlà més català

Pregunta

Home clar. Jo quan vaig començar res, acabaven de començar. Pla d’estudis no, solament s’ensenyava llengua catalana. Ho entens? I llavors clar, era organitzar-ho i sempre que podies introduïes alguna cosa més en català, i lectures en català i bueno. Quan es va morir en Foix, que jo estava a l’escola

deien els profesors: y ese quién ese? este no importa. este no escribe bien. Unes coses brutals però clar, és que el més greu és que jo tampoc ho havia estudiat. Ho entens? Jo vaig fer filosofia i lletres romàniques i hispàniques.

Hispàniques volia dir totes les llengües. Feina 1h de gallec, feia 1h de català i la resta tot castellà, lengua y literatura española a tope.Llavors clar, què sabies? A les families, a casa meva, sempre es parlava català

però hi havia un tema tabú a totes les families que era parlar de la guerra, no es parlava de la guerra, perquè tothom tenia uns records horrorosos, havien viscut tan d’un bandol com de l’altre, les guerres són terribles i més les civils

i havien rebut clar, depen de bandol republicà, en aquí, clar, hi va haver-hi molt merder. Els republicans doncs, la FAI, l’anarquisme va fer molt mal. El que passa és que hem de tenir sempre molt clar que va ser un cop d’estat d’en Franco. En aquí hi havia un règim legalment constituït i votat

i va ser un cop d’estat. I llavors es va voler anorrear tot el que sonava català

tot. No teniem ni història, ni cultura ni llengua. El que passa és que sempre hi havia molt moviment, a nivell que jo després ho vaig descobrir. És que es això, jo mira, com una innocent ensenyant català

Pregunta

Fatal. Nens. Jo estava a l’escola de pràctiques masculina. Hi havia una sola profe i jo. La resta eren bueno, tres grups, tres nivells, de 8è hi havia tres. Doncs molt malament, s’ho prenien molt malament. Com si no els interesès. T’havies d’imposar completament. Saps per què?

perquè com els professors també estaven completament en contra del català, doncs jo bueno al menjador era una baralla amb els professors el que passa és que ara sóc gran i m’he tornat més pacífica. Però sóc una persona agressiva i a nivell de llenguatge

també era molt agresiva i tenia guerra cada dia. I ja és un divertimento per mi. Però amb els nens no, els nens molt malament, mica en mica van anar entrant. Després van aconseguir, bueno clar, a nivell legal

escombrar, per dir-ho d’alguna manera tot el professorat practicament que hi havia al centre. Llavors van començar a entrar doncs professors de català molt ben preparats, gent jove, era el mateix edifici però una altra escola

i van aconseguir una directora bonissima, la ?? villalonga, que es barrejesin nens i nenes. Llavors ja va anar canviant completament el tarannà. Els primers anys van ser molt durs. Perquè s’ho prenien com si res, com si fos el català una porqueria

Pregunta

Totalment. És la base de la identitat catalana, és que les llengües en realitat formen el pensament, i formen la manera de ser. Hi ha una sèrie d’expressions amb les llengües que marquen molt la manera del poble, de la cultura d’aquell pais

i lògicament la nostra llengua és milenària, és més antiga que el castellà per molt que diguin, hem tingut una història fantàstica i molt nombrosa(?). Llavors passa que Catalunya com que estem al mediterrani, som un passadís. Per aquí han passat moltissimes cultures, moltissims pobles. Els ibers

els fenicis, els arabs, els grecs. Llavors tenim una mentalitat molt oberta. Els probles del mediterrani tenen la mentalitat oberta, en general, si vas més cap al sud no tant, i ho sento però és així

i els pobles d’aquesta illa(?) són pobles tancats en mentalitat, amb una manera de ser molt tancada. I en aquí sempre hem estat un lloc d’acollida. Fixa-t’hi bé. Totes les persones que venen aquí, amb la fama que aquí s’exigeix el català i si no no et parlen. En aquí parlem totes les llengües. Ens volem fer entendre amb tothom

i acceptem en general, però sempre hi ha extremistes, totes les cultures i totes les maneres de ser, m’entens? Hi ha (?) el xoc moltes vegades amb tota la part espanyola que no entenen aquesta mentalitat

Jo tenia uns tiets que viatjaven moltissim i deien, es que quan surts de Barcelona, de Catalunya, entres en un altre món, és del segle passat, de gairebé fa dos segles ja

Pregunta

Trobo que són una colla d’ignorants. Perquè en realitat tot és llengua catalana, el que passa és que clar mira, València la van repoblar, doncs amb gent més de Lleida més així i en canvi a Mallorca

a ses illes, el van repoblar gent de Girona. Llavors per això tenen. És un dialecte, però el castellà també té dialectes, és un dialecte, però tot és la mateixa llengua. Les persones que diuen que no perdona però són uns ignorants totals i absoluts

ara clar, intenter per manejar la politica per enfrontar, quan en realitat és la mateixa llengua. Jo sempre els hi dic: l’andalús no és castellà? I diga’m a mi si a vegades els entens. És un dialecte molt avançat del castellà, això és el que ens deien a la universitat perquè les llengües, quan més evolucionen

es fan més curtes, com el francès. I l’andalús també és castellà, doncs imagina’t tu el valencià i tot el de les illes, el balear.

Pregunta

Ui, és molt antiga, és una llengua romànica, ve del llatí. Totes són llengües romàniques: el català, el castellà, el francès, són llengües romàniques. El gallec, menys el basc, el basc és diferent

però el català és una llengua romànica. El que passa és que depèn dels pobladors que hi havia, dels ibers o els fenicis, van anar agafant un accent o un altre, totes les llengües romàniques es van anar, venien del llatí vulgar

i a llavors clar van anar agafant les característiques de la pronuncia d’altres llengües i llavors clar, hi ha moltes paraules en segons quins llocs, sobretot més en el valencià que en el català que venen de l’àrab, perquè valencia va estar molts anys, molts segles amb els àrabs

i en aquí no hi ha tantes. Vas a Andalusia, te’n vas a molts llocs i moltes paraules són d’origen àrab, però en tenim de molts altres origens, del basc també tenim algunes paraules, forces eh? Pissarra, moltes

i de l’anglès, clar. Imagina’t. Són nous neologismes. I que consti que malgrat tot el meu catalanisme, i que ho sóc, la llengua castellana és preciosa. Jo l’he estudiada, la trobo preciosa però esclar, és una llengua extranjera, que tampoc, menteixo, perquè en realitat amb el biingüisme

jo l’he parlat i l’he estudiat moltissim. I és molt maca, però no és la meva llengua.

Pregunta

L’Alguer, sí, el que passa és que a l’Alguer és diferent. Igual que l’aranès, és una altra llengua. A l’Alguer solament parla la gent molt molt gran i ja s’està… Igual que passa a la Catalunya nord. A la Catalunya nord el govern francès és centralista a mes no poder i ha intentat eliminar-lo i pensa

que a les manifestacions de l’11 de setembre, venen gent de la Catalunya nord aquí a manifestar-se. Però no tenen res a palar-hi. És un govern centralista, se senten francesos però encara i molts t’entenen i parlen però cada vegada més gent gran

La gent jove cada vegada menys, perquè a més a més ara, també l’han tret de les escoles

pregunta

Home, a part de la pronuncia, els lleidetans no tenen la vocal neutre, lògicament això marca molt la pronuncia, doncs també el vocabulari, tots els dialectes tenen vocabularis diferents

Jo que sé, el tomàquet la tomata, és diferent. Són paraules dialectals d’allà. Ells tenen girs, sobretot la pronuncia és el que marca més, a part del vocabulari, és la pronuncia, és la vocal neutre aquesta

que marca molt la pronuncia. A Girona està molt marcada, fins i tot moltes que nosaltres pronunciem tancades as en contra d’es (?) i en canvi el lleidetà… fem broma sempre amb una amiga meva Cubelles

perquè parlen així, és normal. Quin és millor? Totes són igual de bones. El que passa que clar, tenen les característiques cada una

El que passa és que amb el temps quan estan temps per exemple gent de la zona de lleida ve a treballar aquí, al cap d’any lògicament va modificant, lògicament no ho sé, però va modificant els fonèmes, vull dir

pronunciant diferent. S’acosta més a com es pronuncia en aquí. Igual que passa amb els castellans que venen a treballar aquí, que després se’n van a la seva terra i diuen: los catalanes, parlant castellà però

tenen el d’eix català

Pregunta

Sí home, a casa en cantaven. Doncs mira “La mare de Déu quan era xiqueta anava a costura”. No sé, i després, dites, aquell de l’àngel de la guarda que fa a déu companyia, clar, l’Espanya d’en Franco

catòlica, apostòlica i romana. El meu pare era cristià i catòlic, eh? Practicant. No d’aquests que feien, no no no, aquells que anaven a missa, no volia convèncer a ningú de creure eh, però ell creia

Sí, sí. Bueno, jo vaig veure la prehistòria. Quan explicava als meus alumnes les setmanes santes que jo havia viscut de petita alucinaven, que encara es fan en segons quins pobles de que era… de Soria. Ho vaig veure i em vaig quedar a veure la processió perquè

pensava en la meva infantesa, era alucinant.

Pregunta

A setmana santa era prohibit escoltar musica, no es podia escoltar música, no es podia cantar, no podies fer ninguna festa absolutament, ni tan sols batejaven ni casaven res per setaman santa

era un avorriment total i absolut. Llavors no es podia menjar carn, només es podia menjar peix, això qui podia pagar-lo i per poder menjar carn el divendres, havies de comprar a l’església una butlla

La bula, et feien una bula conforme podies menjar carn. Llavors et feien anar a missa. El dijous sant feien la processó i era molt avorrit, no es podia cantar ni podies fer res vull dir era una cosa avorrissima

llavors el diumenge, perquè ara diuen el dissabte de glòria, el diumenge de glòria, que era quan crist va ressucitar. A llavors sí, tothom sortia amb ?? que també havien ?? a jueus, imagina’t

o amb tapadores o així picant d’alegria, alegria, alegria. Molt avorrit, molt avorrit.