EN | CAT | ES

Joan Mateu

Entrevistat el 7 de agost de 2017 a la sèrie de documental Catalunya Barcelona.

Com et dius?

Jo, bon día, em dic Joan Mateu.

On vas néixer?

Vas néixer accidentalment a Barcelona.

Els meus pares vivíen a Montrornés, molt a la vora de Barcelona.

Va tocar néixer aquí.

I a qué et dediques?

Actualment soc llibreter al mercat de Sant Antoni.

Ara et diré una série de fets històrics, a veure si ens pots explicar alguna anècdota teva o familiar. Sobre la dictadura de Primo de Rivera?

Dictadura de Primo de Rivera?

Lleig.

Molt lleig.

O sigui, totes les dictadures son lletges.

Però tens alguna anècdota en plan… La segona república, per exemple.

Anécdota no en tinc cap.

Meu i de la meva família no, son posteriors.

Ara pasarem al mercat de Sant Antoni. Ens podríes explicar la seva història?

La història del mercat de Sant Antoni poqueta gent se la sap del cert.

Es una cosa que va sorgir de manera gairebé espontànea

Gent que tenía llibres usats, vells, que sorgíen de molts llocs y es van dedicar a vendre’ls.

Actualment un llibre usat val molt poquet.

Un llibre nou val poc, es relativament barat.

Mai no han estat tan barats.

Fa uns quants anys, eren molt cars.

Comprar-se el llibre era el sou d’un, dos, tres dies de feina, potser una setmana o d’un més.

Actualment es un parei d’hores de feina com a molt, una hora.

Aleshores, doncs va començar un mercadillo popular al carrer, en un lloc com un altre de Barcelona, que es va anar traslladant.

Va tenir uns punts d’encontre en el que es l’actual mercat dels encants de les glòries, va tenir unes èpoques, temporades, en quedaven solts.

Anàven amunt i avall.

Fins que, cap allà a l’any 36-37 van començar a establirse al voltant del que es el mercat de Sant Antoni.

Al cap d’uns anys, es van integrar dins del que es mercat de Sant Antoni, i més o menys fins ara.

Quins van ser els fets que van succeir durant la renovació del mercat en el 2014?

Torna a fer la pregunta.

Els fets que van enrederir la renovació del mercat l’any 2014.

L’any 2014, a veure.

El Mercat…

L’institut de mercats te la feina d’administrar, de mantenir, els mercats de Barcelona ciutat.

Son… Em sembla que son 43 mercats.

Aleshores, la feina que feien, sencillament, era agafar, renovar un mercat.

O sigui, desmontarlo tot, tornar-lo a montar, deixar-lo molt maco i oblidar-se’n.

Això mateix es va fer al mercat de Sant Antoni.

El que passa es que aquí la cosa va ser bastant grossa.

Quins son els fets?

L’ajuntament et donarà les seves explicacions, l’instituts de mercats també unes altres seves,

cadascú dirà la seva.

Basicament es que no hi havien calers.

Qui era Antoni Rovira i Trias?

Antoni Rovira i Trias?

Me cago en deu, aquest era l’arquitecte, no?

Crec que sí.

Sí.

Aquest era un senyor, era l’arquitecte, a més a més el va fer l’empresa on vaig treballar durant 17 anys, la Maquinista Terrestre y Marítima.

N’estic molt content, es veu molt maco.

Y quina es la seva relació amb Ildefons Cerdà?

Em sembla que eren amics.

No el conec tant, ja t’he dit que no soc historiador.

Saps la història del mercat del llibre?

La història del mercat del llibre, més o menys te l’he explicat abans.

Perdó, eh.

Es que del sol, de la calor, el gelat, les coses fredes van fent la seva feina, i el tabac ajuda.

Torna a fer la pregunta, la història del mercat del llibre.

Es el que t’he dit abans.

En un moment determinat la gent va començar a vendre llibres usats al carrer a un lloc o a un altre.

A partir d’aquí es va anar afegint més gent fins que, en una d’aquestes ubicacions que van agafar, era el Mercat de Sant Antoni, es van integrar dintre i fins ara.

Com va canviar el barri de Sant Antoni desde l’exposició internacional?

Ni idea.

Saps com era el mercat durant la represió franquista?

Com era el mercat?

A veure, el mercat desde el 1882.

Aleshores durant la repressio franquista, no se si et refereixes a com era fisicament.

No, com era l’activitat que hi havia.

L’activitat?

La del mercat del llibre?

Més o mens la mateixa que ha quedat.

O sigui, Evidentment el mercat del llibre es una cosa que sempre ha estat viva.

Te les seves normes, la seva manera de funcionar.

Aleshores, Durant la època franquista era un lloc on, diguem-ne, anava molta gent a buscar el que no es podía trobar enlloc.

Perquè no hi era, perque costava trobar o perque estava prohibit.

Va haver-hi alguna problemàtica amb els llibres aquests que estaven prohibits?

No, si no t’enganxen no.

Quina relació hi ha entre el mercat del llibre y l’esglèsia?

Hi ha relació?

Aparentment sí.

Home, hi ha…

Hi han cuatre senyors que van a misa de tant en tant, però cuatre només.

Les connexions entre el mercat del llibre i grups com el front Nacional de Catalunya?

A veure,

el llibreter acostuma a ser un senyor que llegeix.

Acostuma a ser un senyor que transmet idees.

Y acostuma a relacionarse amb gent que també veu d’aquestes idees, les transmet i les genera.

Llògicament sempre ha hagut relació.

No ha hagut una relació molt directa, molt visible.

Han estat a nivell personal, basicament.

El que passa es que, es clar, allà es reuneix tothom.

Però no es el lloc on s’ha generat això.

Quins tipus de llibres il·legals es venien en el mercat durant el règim franquista?

De tot.

Volies trobar llibres de cuixa, de pit i cuixa?

Al mercat.

No els tindràs a primera fila perquè estava prohibit.

Vols trobar llibres de política de Marx i tot això?

Al mercat.

No estaríen en primera fila, però hi eren.

Si et refereixes a això.

Com va ajudar el mercat a protegir la llengua?

A veure, la llengua no la defeneix un mercat, comencem per aquí.

Si volíes trobar llibres en català, que no estaven permesos-

Durant una part de l’época franquista no estaven permesos-

si els podíes trobar era, basicament, de la gent del mercat.

Qui tenía una llibrería en tenia, amagadets en el seu racó.

Però allà al mercat no estaríen a la vista molts, però si que hi eren.

Va ajudar a partir del punt en que mantens fisicament aquests lllibres vius.

Però es clar, dius, no es poden tenir a la vista.

Ens podríes parlar dels ateneus llibertaris?

Els ateneus llibertaris, amb el mercat no han tingut gaire relació.

Si, ja, pero si ens pots contar algo.

Els ateneus llibertaris, en conec poquets.

Tinc molt poqueta experiència amb la gent que ha estat a ateneus llibertàris.

El meu avi era de la CNT.

Però no pertanyia a cap ateneu llibertàri.

Y no t’explicaven res sobre ser membre de la CNT?

Bueno, era membre de la CNT, no era ningú destacat, no era ningú conegut especialment.

Senzillament tenía la seva feina, tothom havía d’estar sindicat i a Barcelona la CNT, l’anarquisme, ha tingut una gran empenta, molta força.

Doncs llògicament va estar dins de la CNT.

Estic mes content que estigués a la CNT que no pas a un altre lloc.

Ens podríes parlar del paper que juga el mercat del llibre avui en día?

El paper que juga el mercat del llibre…

El mercat del llibre, diguem-ne esta canviant.

Está canviant molt en quant a conceptes, en quant a formació.

Estem intentant que canvii una miqueta la relació amb la ciutat.

Durant molts anys, s’ha permés que aquest mercat s’anés degradant.

Es clar, dius, això no es bo.

No donem servei.

La història que portem desde fa pocs anys es la de dir anem a recuperar aquest mercat tot el que sigui possible.

Nem a donar-li l’empenta que ha de tenir dins de la societat catalana.

Catalana, societat, diguem-ne, la gent de Barcelona y rodalies.

També arriba fins al maresme, els vallesos, el baix llobregat

com a clients habituals.

Intentem d’alguna manera donar aquest servei.

La tasca que ens hem posat a la junta doncs, senzillament, es que no sigui un mercat de paper vell com s’ha permés i s’ha, d’alguna manera, promogut que fos.

Tornem a recuperar la literatura.

Tornem a recuperar els llibres.

El contingut.

Com s’ha vist afectat el mercat per tot el tema de l’especulació immobiliaria?

Aquesta es una pregunta… que te mala hostia.

Aviam.

L’especulació es sinònim d’avaricia.

L’avaricia es molt dolenta.

A Barcelona

i a tot arreu del món.

Qué es el que passa?

Aviam.

Quan es va dir de refer, tornar a fer el mercat, en principi, sencillament era fer el mercat més gran.

Més gran cap a vall, es van fer cuatre pisos cap a vall; están fets.

I després, doncs, tornar-hi tot cap allà.

Qué es el que passa?

Comença a haver una gran especulació.

L’ajuntament ho sap i ens ho diu.

Ei, senyors, que això ara valdrà molt calers.

I a partir d’aqui, d’aquest interés per el turisme, per que quede bonic, per tot això, comencem a tenir problemes per tornar al lloc on haveim de tornar.

A algú li interessava fer una Barcelona bonica, de postal, i nosaltres molestavem.

Molestavem molt.

Es que no es vorà bé el mercat!

El mateix ajuntament es el primer que es carrega, físicament, l’estètica del mercat.

Això es llarg d’explicar.

Es pot explicar en planos, però es un altre tema.

Però nosaltres feiem nosa.

Feiem nosa perquè en els seus plans no està previst fer un mercat del llibre bonic.

Estava previst que anessim… que desapareguessim primer.

Després que anessim a un altre districte, que anem a Gran Vía, que ens anem al Raval.

Hi ha qui diu que ens anem al parc de l’Escorxador, que tornàvem a la vora del mercat però no tornàvem allà, i al final tornàvem.

Qué es el que passa?

L’ajuntament ha fet el seu joc una miqueta brut.

Els polítics ja se sap, mai no et diuen la seva, mai no et diuen del tot i et fan creure que son els teus amics però en realitat te l’estan fotent per redere.

I al final, doncs, a base de ser cabuts, de tenir les idees clares, de no enganyar a ningú, i sobre tot el recolsament que hem tingut de periodistes, escriptors, i alguns polítics,

hem aconseguit tornar al mercat en les millors condicions possibles i que no desaparegués el que es el nostre aparador, que es el carrer Urgell.

Es llarg el que he explicat, i si no hi han dibuixos, no t’enteres de res.

Seguint en el tema de l’especulació, ens podríes parlar del que está parlant actualment en el barri de Sant Antoni?

A Sant Antoni, a veure.

Barcelona ha sofert diverses, com es diuen…

Barcelona ha sofert varios episodis d’especulació.

Per una cosa o per un altra.

Ara, doncs, el mercat de Sant Antoni, el barri de Sant Antoni, s’ha posat de moda.

Perquè?

Perqué s’en parla molt, perquè ara es fa un mercat molt maco, queda molt bonic.

Es clar, doncs, allà els voltors de les immobiliaries, els que es creuen que es volen fer rics sense donar un pal a l’aigua, volen fer el seu agost.

Això ho sap l’ajuntament, ho ha permés, ho està permetent.

Què s’ha de fer?

Doncs no s’ha de fer.

Barcelona rep molt de turisme, el turisme es bó.

Es bo a qualsevol lloc.

Et permet comunicarte amb la gent, et permet ser conegut.

També es una font d’ingresos.

El que passa es que les coses fetes de presa mai no funcionen bé.

Si un senyor de, no se, de Londres, decideix venir a Londres a visitar Barcelona,

el que vol veure son Barcelonins i sobre tot vol veure les botiguetes tradicionals de tota la vida.

Per veure un Mango, Zara, això ja en tenen allà.

No te cap sentit.

Un H&M, es bastant tonto.

Va, anem a dinar, on?

Ostres, doncs voldràs menjar-te una amanida i un pà amb tomàquet.

No voldràs entrar en un McDonald’s, no te cap sentit fer milers de kilòmetres per entrar a un McDonald’s.

Ens podríes parlar, ultimament als mitjans de comunicació està sortint molt la turismofòbia.

La turismofòbia, a veure.

Als mitjans de comunicació els hi agrada posar noms, etiquetes, està molt bé, facilita molt la seva feina.

No hi ha turismofòbia.

El que hi ha es massa presió contra els barcelonins.

Barcelona es la ciutat dels barcelonins.

Acceptem que vingui gent de fora a instal·lar-se o a passar uns díes.

Ens sembla molt bé.

El que no está bé es que et fotin fora de casa teua perque surt més a compte rebre un senyor de fora, que té més calers.

Això no està bé.

El 30% del

veinat del barri de Sant Antoni son majors de 65 anys.

Clar, estan pagant un preu per on dormir.

Si els hi pujes el lloguer un 10, un 20, un 50, un 100%, aquesta gent ha de marxar, han de deixar el seu barri.

Han de deixar els seus amics.

I els que es queden, perden els seus amics.

Això no fa ciutat.

Això entorpeix, enmaranya la relació, ho fa lleig.

Qué es el que passa? Doncs la gent agafa i s’en farta.

Un senyor de, a veure, jo no visc a Sant Antoni,

però a mi em diuen es que ta mare

doncs la fan fora del seu pis.

Jo el primer que agafo, a veure, no agafaré la escopeta perquè no en tinc, però m’aniré a cagar en tot.

Allò del barri de Sant Antoni, bàsicament, es un tema que ho prota una asociació,

un algo que es diu defén Sant Antoni, més o menys ho fan bé.

Els segueixo, de dir bueno, tenim el nostre recolzament com a mercat.

Perquè creiem que

la identitat de la ciutat ho formen, sobre tot, les persones.

A part dels edificis, a part de la manera de ser, ho formen, sobre tot, les persones.

El nostre primer amic, client, es el veí de Sant Antoni.

El que volem es que es segueixi mantenint com a tal.

I sobre la història del barri ens podríes comentar?

No gran cosa.

I saps com va cambiar el mercat del llibre i els alrededors amb les olimpíades del 92?

Va cambiar?

Sí.

Sí?

Això diuen.

Això ho diuen, doncs que t’ho expliquin ells.

A veure, Va cambiar tota Barcelona després de les olimpiades.

Va cambiar tots els conceptes.

Dius, es va fer una ciutat més bonica?

Entre cometes, sí.

Es va fer una ciutat que funcionava millor, que tenía millors comunicacions? També.

Es va fer una gran especulació? També.

Va haver molta avaricia a l’hora de construir tot el que es la zona olímpica? També.

Evidentment, va cambiar el barri.

Però no va cambiar el barri de Sant Antoni, va cambiar tota la ciutat.

Com que Sant Antoni es bastant al centre, doncs evidentment va

estar molt tocat, però no es…

particularment, no considero que fos res greu.

How does, like, the market library is every sunday, right? What happens in the beginning? What happens then? The people watching this have no idea, how does it get started? Can you walk us through the sellers coming in, and how it is set up, and when it opens to the public? Give us the experience of the library from the break of dawn to…

A veure,

per explicar això us ho podría explicar molt millor amb imatges.

Fa uns dos anys i escàs vam fer un

petit vídeo d’un minut i mig.

El va fer un amic meu, ell era del poble, de Montornés.

Senzillament va venir varios dies a diverses hores i va estar grabant.

Ho va montar tot i es va fer una mena d’spot molt…

bueno, com a spot es massa llarg, com a reportatge es massa curt.

Que explica desde el moment en que el carrer es a les fosques, totalment vuit,

com arriben els primers carros, com arriben els primers llibreters, com posen els llibres.

I després tot el merder que hi ha durant el día.

Després una productora, Rius de Tinta, van fer un petit repot

Bueno, van fer un reportatge sobre el mercat i allà s’explica bastant bé.

Com funciona el mercat?

A veure, actualment

estém en un mercat provisional.

Estem al mig del carrer fins que no s’acabin de fer les obres de lo que es el Mercat de Sant Antoni.

Com funciona? Doncs…

em sembla que es a les 4 o les 5 del matí, venen uns senyors de l’obra, posen unes tanques i no deixen passar ningú.

no deixen passar cotxes.

Cap allà a les 5, 5 i poc,

comencen a arribar els primers llibreters.

Cadascú arriba a una hora.

Més o menys ningú no es fa nosa, tots

entre les 5 i pico i les 9 arriba tothom.

Cadascú te el seu horari.

Cadascú te els seus clients, cadascú s’adapta

s’ha anat adaptant amb el temps, diguem-ne, al seu entorn, diguem-ne, propi del mercat i els seus clients.

Hi han productes que la gent arriba tart a comprar.

Hi han productes que la gent arriba molt aviat a comprar, aleshores et vas adaptant.

Com funciona allò? Doncs es el que t’he dit.

No hi ha res al mig del carrer, arribes, poses els cuatre trastos,

les taules, vas posant els llibres,

vas endreçant-ho tot i al cap d’una estona, al cap de mitja hora o dues hores et comença a arribar la gent.

Tenim unes hores de màxima afluència d’onze a una

Allà no s’hi pot caminar.

Es tot un espectacle, es fantàstic.

Jo estic en una punta i a mi m’agrada molt sovint agafar, aixecar

mirar, dir, ostres tú, que bonic.

Es, a veure,

vas a cualsevol mercat i els veus en els passadissos que hi ha gent

però no son plens, la gent no es fa nosa.

Allò m’agrada, m’encanta, perquè no es pot passar.

Hi ha molt de xivarri.

No hi ha soroll de cotxes, hi ha xivarri de gent que parla.

Es fantàstic.

Com vivu el dia del Sant Jordi?

El día de Sant Jordi? Doncs aquest any va coincidir que queia en domenge i va ser un diumenge més.

Aleshores el dia de Sant Jordi, si no cau en Diumenge que es lo habitual, doncs cadascú monta la parada com vol.

Evidenment, no al mercat.

Catalan culture has endured much oppression for centuries. Is this going to do what Franco could not do?

No.

Sincerament, no.

A veure, la tecnología es tecnología.

No es més que això.

Son mitjans.

Que ens entren moltes paraules, sobre tot de l’anglés? Es cert.

Que n’hem adoptat algunes? Sí, es cert.

Però dius no s’ha carregat la tecnología el català.

El meu mòvil està en català, el meu mac també funciona tot en català,

dic, no tinc cap problema.

El twitter doncs xarro amb tothom en català, dic, no

no hi ha problemes amb la tecnología.

I el tema dels llibres digitals us ha arribat a afectar?

Molt. Molt.

A veure, el llibre digital…

Aquests llibres també son digitals, es passen amb els dits.

Els fulls es passen amb els dits, també son digitals.

Aviam.

Però no es queden sense batería.

Els altres sí.

El llibre digital ens ha afectat? Sí que ens ha afectat.

Nosaltres vivim del llibre, bàsicament, usat.

I sobre tot del llibre que no es troba o que costa trobar, del llibre descatalogat.

Es, diguem-ne, el nostre punt fort.

Tú busques un llibre, vas a la llibrería, el demanen a l’editorial, está descatalogat, es impossible de servir.

No es troba, el pots trobar a Sant Antoni.

Segur que el té algú.

Potser no al mercat, però segur a la llibrería,

al magatzem, allà on sigui.

Lo difícil, a vegades, es trobar-los.

Ens ha afectat?

A veure, el llibre digital es una tontería com una casa.

Perdoneu que ho digui.

Fa un any vaig estar en una fira i una xerrada amb un parell d’escriptores em van dir, a veure, es que

a mi l’editorial m’obliga a publicar en paper i

a penjar-lo en la xarxa.

Al cap d’un parell d’hores que s’ha venut el primer llibre, comencen a haver-hi còpies per tot arreu.

Perquè han de comprar el llibre digital o en paper?

No l’han de comprar.

Que es fan drms, o sigui, proteccions, perquè el fitxer no vagi amunt i avall?

Sempre hi ha algú que sap desmontarlo i penjarlo allà on sigui.

Senser o a trocets.

Tú entres a google, demanes cualsevol llibre, i bueno, descargar en pdf.

Vale, fantàstic.

Qué es el que passa? L’editorial es la primera que està treballant en contra seva.

Es senzill, jo ho trobo una bestiesa.

Fa més de vint anys que em van donar el primer, com es deia, un iPad[?],

no se si us sona aquesta paraula ja molt antiga tecnològicament parlant,

i era molt divertit.

Era molt divertit però no servía per res.

He tingut varies tauletes, ara tinc el iPad que es el que s’ha de tenir,

i mai no he conseguit llegir res allà.

Ho sento.

No li puc.

A mi m’agrada passar el full, sentir l’olor del paper.

No es el mateix que et reflexi la llum la que t’entra dintre.

Està molt bé per fer coses espectaculars, però no per llegir.

Necessites calma.

I això el que fa es estimularte massa el cervell, a mi em posa nerviós, no m’agrada.

We gather you’ve met many Catalan authors. Are there any authors that have thanked or cited the influence of the mercat on their development as a writer?

Si conec algún escriptor que estigui agrait al mercat?

A veure, quan

tot just a les acaballes de l’estiu passat, va ser quan…

A veure, el nostre client natural es el senyor que llegeix

còmics, que li agrada col·leccionar postals, que llegeix llibres.

d’un tipus o d’un altre, del que sigui.

Però el nostre client normal, habitual,

natural, es el senyor que escriu.

en un diari, que escriu llibres, que es dedica a treballar amb idees, amb històries.

amb sentiments.

Quan a les acaballes d’aquest estiu passat vam començar a dir ei, que aquí ens volen fotre,

van ser els primers que es van agafar i es van aixecar.

I van comenar a sortir día si i día també van començar a sortir als diaris.

en notes curtes, en reportatges llargs,

Es van posar de moda.

Va ser una època molt maca, molt curiosa,

i bastant difícil per nosaltres, perquè

el fet de sortir als diaris implicaba que la gent s’enrecordava que existíem

i no cabíem.

Era escandalós.

O sigui, es que moltíssima gent venía al mercat a buscar algo

i es que marxava sense res perquè ni es podíen acostar a les parades de tanta gent

Aleshores, jo els hi estic molt agraït, els hi he anat agraïnt, un a un, com he pogut

a tots ells, a tots els que han col·laborat.

I es que ells ho han fet, senzillament, perquè els ha sortit de dintre.

Es on s’han criat.

Es allà on han xuclat totes les idees que no lis podía aportar la resta de la societat.

Ja està.

Different subject. Can you tell us what a typical Catalan meal is?

Els menjars?

Típics?

Home, a part del pà amb tomàquet,

que es un invent de pobres.

Ja sabeu que el pà amb tomàquet, fa molts es feia pà, durava tota la setmana, al cap cuatre dies començava a posar-se dur li havíes de posar tomàquet i oli perquè passes molt bé

.Clar, es una barreja doncs

que es bona i ja està.

Plats típics…

A veure, no soc la persona més idònea per parlar d’això.

A mi m’encanta, com es diu allò que fan a l’Aran, a la vall d’Aran…

l’olla aranesa,

basicament doncs perquè poses dilluns a fer xup xup i el diumenge t’ho acabes.

Jo he estat visquent sol molts anys i a mi allò m’anava de conya.

Cada día escalfava, posava algo més, i anava ràpid.

Menjars catalans…

La paella no es menjar català.

Sí que ho es els diversos arroços que hi han.

La paella no perquè es diu que ve de València.

Dius valència es a part es… No ho sé.

No vull entrar en això perquè hi han massa interessos creats.

Més menjars catalans…

El mar i montanya famós, que es barrejar bolets amb peix i carn.

Marisc, bàsicament.

Qué més tenim. L’arròs negre.

A banda. La fideuà.

Hi ha qui diu que es Valencià i hi ha qui diu que es català, dic no entrem en això.

Que més, digue’m tú, apúntam.

Trinxant?

Els trinxats.

A veure…

A tota la mediterrània, el menjar es molt semblant. Es molt semblant.

Cadascú ho fa a la seva manera.

Li donaràs un nom aquí que a Itàlia es fa exactament el mateix o algo molt semblant

i tenen noms diferents per petites cosetes.

Hi ha una cosa que es molt famosa, que s’en diuen pizzes,

que aquí fa mil anys que es fan.

No va ser un senyor de no se on d’estats units, va ser una cosa tradicional que era agafar i fer una massa no rodona,

però es posava exactament el mateix.

Es posava el tomàquet, el formatge…

les llegums que et donessin la gana. Llegums, perdò, les verdures.

Carn, pernil.

Jo ho he conegut desde sempre, quan era petit anava

a la caseta de la iaia, anem a fer coques!

i fèiem coques per una setmana.

Després vaig descobrir que el mateix, en rodó, en rodó, s’en deia pizza, dic ah, vale, fantàstic.

Això es molt tradicional.

Els caragòls, a mi no m’agraden.

Em fan pena.

Hi ha molta gent que li agrada.

Qué més…

Es que no… m’has enganxat totalment en calces.

Es que en trobarem la hòstia, el que passa es que dius…

a veure, les costelletes de xai.

Sí, es molt tradicional, però no es cap invent especial que no es faci a cap altre lloc del món, al contrari.

Allà on hi han xais, la gent menja costelles.

Les anxòves? Les anxòves de l’Escala tenen la sea fama perquè estan treballades amb molta cura.

Però bueno, també hi han anxòves al cantàbric.